Si cerqueu Rossini, no aneu al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Gioacchino Rossini és un dels autors d’òpera més prolífics, un dels pilars cabdals del romanticisme i un dels referents històrics de la música. Amb aquests precedents sembla que no hauria de faltar mai una òpera seva en qualsevol temporada lírica. Doncs sí, efectivament així és en els principals teatres d’òpera del món. N’hi ha que fins i tot en programen més d’una per temporada. Aleshores, com és possible que un teatre que aspira a ser de “primera divisió” com és el nostre Liceu, porti tres temporades sense programar-ne ni una?. La darrera òpera de Rossini que es va poder veure al Liceu va ser La Cenerentola, la temporada 2007/08. És a dir, ni una en el 2008/09, cap en la 2009/10 i tampoc en la 2010/11.
Es fa molt difícil d’entendre que en aquest temps s’hagin programat 37 títols, entre les quals tres de Verdi, tres de Wagner, tres d’Strauss, dos de Mozart, dos de Donizetti i tan sols una Puccini o de Txhaikovski. A banda de Rossini, tampoc hem pogut escoltar res de Bellini, Gounod o Massenet. En canvi, un munt d’òperes poc conegudes o d’autors contemporanis hi ha tingut cabuda.
No estic dient que no s’hagi de promocionar les noves generacions d’autors, o que no s’hagin de programar òperes poc representades, però en qualsevol gran teatre, el pes de la programació se l’emporten les obres de repartiment, tot i que sempre se’n rescata alguna de menys coneguda o d’autors nous.
Naturalment, sobre gustos no hi ha res escrit i segurament a molta gent li agradarà escoltar coses noves o obres injustament arraconades, però entre això i el que estem veient any rere any, n’hi ha un bon tros. Tampoc tinc res contra cap dels autors programats aquestes tres temporades al Liceu, però l’absència de músics com Rossini em sembla una manera d’entendre la música com a mínim discutible. En resum, si el que es pretén és que l’òpera sigui elitista i no guanyi nous adeptes, el camí dels actuals responsables del teatre barceloní és l’encertat.
.
estimat josep, a propósito de rossini, en una de mis etapas en la coral, en mi penúltima etapa de coralista, estábamos ensayando su Stabat Mater que teníamos que hacer un concierto relativamente pronto, en éso el director de la coral cortó de forma repentina el ensayo, y nos dice que pusiéramos otra partitura localista de un pueblo de la montanya del alcoyá, que por cierto después me enteré que nó se cantó por su falta de sentido musical, pués bién tal fué mi rabia que, me levanté de la silla de ensayo, dejé la carpeta alli, y no dije ni tan siquiera hasta luego, volvi a la coral cuando cambiaron de maestro, josep y de nuevo felicitarte por tu narración y deleitarnos por el video..........una abraçada paco
ResponEliminaJosep; En el Liceu no hi ha Rossini, i van tres temporades¡¡:-(
ResponEliminaEscoltar Rossini és escoltar la meravella feta música i portada a tots els sentits del cos... estic escoltant la Gazza ladra... i mentre estic escoltant -ja l'he acabat- l'he tornat a possar... i... van tres vegades...
Gràcies Josep¡¡.
Quina música més fabulosa. Jo també l' he escoltada més d' una vegada!
ResponEliminaQuè t'haig de dir, què no sàpigues?
ResponEliminaRossini és un dels meus i és clar, m'agradaria que alguna de les seves 38 òperes es programés a cada temporada, però no és així. Haurem d'esperar a la temporada 2011-2012 que ens toca el Tancredi, una òpera preciosa que encara que faci molt, ja hem vist, mentre que d'altres encara no s'han estrenat mai al Liceu.
La imprescindible Donna del lago, Maometto II, Moise et Pharaon, Ermione, Elisabetta Regina d'Inghilterra, Bianca e faliero, Zelmira o l'impressionant Guillaume Tell. Doncs no, tornarem a veure el magnífic Tancredi. Quina manca de originalitat, risc i voluntat de esser una mica diferents, oi?-
Una veritable pena
No puc estar més d'acord amb vosaltres. Ja fa temps que el Liceu porta un rumb més que qüestionable, justificat per aquest excés -i abús- d'un modernisme mal entès.
ResponEliminaUna abraçada,
Albert
Bé, jo no hi entenc gaire de música clàssica. Però hi entenc prou per saber que Rossini es mereix un millor tracte.
ResponEliminaTot el que dieu té molt de sentit comú, i a sobre, Rossini era un gran gourmet i inventor de plats també. Un respecte per Rossini, per favor!! :)
Queridos:
ResponEliminapar mi es un remanso de paz, entrar a veros, esa sensación especial, cuando sabes que te espera algo esstupendo.
Gracias, gracias, gracias.
Un beso de estos manchegos
D' òpera no hi entenc però escoltar aquesta meravella m'ha relaxat després d'una reunió difìcil.
ResponEliminaGràcies i Muas!
Paco,
ResponEliminaJa veig que a la Coral de Crevillent teníeu un repertori ampli i selecte, llàstima que no tothom ho sabés apreciar. L'Stabat Mater de Rossini és sensacional!.
Josep,
Si noi, ja van tres temporades, sembla ser que la següent 2011/12 hi haurà Tancredi, magnífica òpera rossiniana, lamentablement haurem hagut d'esperar gairebé 4 anys!.
Anna,
Les obertures de les òperes de Rossini són sensacionals i aquesta en concret de La Gazza Ladra és una d'aquelles que sempre es posen com exemple de que la música simfònica o d'òpera pot ser tan variada i alegre com la que més.
Una abraçada a tothom.
Joaquim,
ResponEliminaHo hem comentat moltes vegades, tu mateix en la presentació de la temporada liceista 2010/11 vas fer un magnífic i documentat post sobre les mancances i els dèficits musicals que te l'actual direcció artística del teatre alhora de confeccionar el programa.
Celebro que Tancredi torni al 2012 i lamento que òperes com la Donna del lago, Maometto, Elisabetta o Guillaume Tell si les volem veure haguem de fer-ho més enllà dels Pirineus.
Albert,
Estem totalment d'acord amb aquest "modernisme mal entès" que es pot confondre clarament amb esnobisme.
Una abraçada als dos
Oscar,
ResponEliminaRossini va escriure totes les òperes en la primera meitat de la seva vida. A partir dels 38 anys, en part a causa de problemes de salut, és va dedicar a la bona vida. Va escriure música però molt espaiadament, va escriure un llibre de cuina amb receptes seves (canelons, tournedòs, amanides)i en general va seguir sent un "bon vivant". Tot i això, és un dels genis musicals del segle XIX i de tota la història de la música.
Su,
Nos alegran mucho vuestras visitas y que os sintais bien con "nuestras cosas". Es un verdadero placer recibir en nuestro "cafè" amigos como vosotros. Ya sabeis que teneis siempre una aromática taza de cafè esperando y una mesa reservada.
Gemma,
Jo moltes vegades ho he dit, no cal entendre-hi de música o de pintura o de literatura, tan sols és tracta que allò que escoltes, veus o llegeixes et desperti els sentits. Si amb la música de Rossini ho has notat, n'estem molt satisfets.
Una abraçada a tots.
Josep: És ben curiós que em torna a passar el mateix que em va passar en el teu anterior "post": Vaig escriure't un comentari, i estic rebent els comentaris de seguiment sense que s'hagi publicat el meu, on et deia estar d'acord amb el que dius referent a Rossini, i on també et felicitava per l'original il·lustració willy-rossiniana.
ResponEliminaEEEEEEI!!! Ja sé què ha passat!!! Me n'acabo d'adonar: Rebo els comentaris de seguiment perquè encara que no escriguis cap comentari t'hi pots subscriure i, segurament, les dues vegades vaig subscriure'm però no devia haver enviat el comentari.
ResponEliminaJa esta solucionat. Era una badada meva!
Enric,
ResponEliminaDeixant de banda que som del Club Rossini, estem d'acord en que l'estètica operística que actualment hi ha implantada al Liceu, es força "germanòfila" (hi podria afegir adjectius però no seria el meu estil). Per tant a veure si hi ha sort i canvia d'una vegada la direcció artística del teatre, cosa difícil, perquè sembla que estan més enganxats a la "poltrona" que un polític.
Celebro que hagis pogut solucionar els problemes amb els comentaris.
Una abraçada