dimarts, 25 de maig de 2010

MANDONGUILLES AMB SÍPIA

I aquest és el segon plat del dinar de la segona celebració del meu aniversari. Les mandonguilles amb sípia és un plat de la nostra cuina tradicional, d’aquells de fer xup xup, que van tan bé de fer d’un dia per l’altre. I si en queda, encara millor, dinar enllestit per a un altre dia!.

Ingredients:

- 500 g de carn magra de porc
- 500 g de carn de vedella
- ¾ kg de sípia
- 1 ou
- 1 ceba
- 4 tomàquets madurs
- 1 kg de pèsols frescos
- 1 gra d’all
- Julivert
- Vi blanc sec
- Fumet de peix
- Farina de galeta
- Farina
- Oli d’oliva
- Sal
- Una fulla de llorer

Preparació:

Demanar a la carnisseria que piquin la carn de porc i de vedella alhora.

Rentar la sípia i guardar la salsa.

En una cassola, posar la sípia trossejada perquè tregui l’aigua. Apartar-la i fer el mateix amb les ales i les potes, que després picarem ben fines.

Fer la pasta de les mandonguilles barrejant les dues classes de carn, les ales i les potes de la sípia picades, l’ou sencer, l’all i el julivert picats, farina de galeta suficient per aconseguir una massa homogènia i sal al gust. Fer-ne boletes, enfarinar-les i fregir-les en l’oli d’oliva.

Colar l’oli de fregir les mandonguilles i fer el sofregit amb la ceba i els tomàquets ratllats. Afegir una mica de salsa de la sípia dissolta en un got de fumet. Afegir una mica de vi blanc sec al sofregit i deixar que s’evapori l’alcohol.

Incorporar les mandonguilles, la sípia que haurem tallat a daus, els pèsols una mica bullits prèviament, la fulla de llorer i cobrir-ho tot amb el fumet de peix.

Coure-ho tot junt durant 15 minuts.
.

30 comentaris:

  1. Glòria,
    M'ha agradat el fet d'incorporar les ales i les potes amb la carn de la mandonguilla.
    Sort que ja he sopat, perquè aquestes imatges diuen... mengeu-me.
    Una abraçada.
    Manel.

    ResponElimina
  2. Hola preciosa, aquest guisat mar i muntanya amb forma esfèrica, a casa ens torna completament bojos, a més, ens agrada amb patates fregides, al mateix plat, i que la patata s'inpregni amb la salseta... bonissím!!!

    ResponElimina
  3. Un plat d'aquells que sempre ve de gust, sembla que ja en sento l'oloreta!

    ResponElimina
  4. Un mar i muntanya deliciós. Per molta anys!!

    ResponElimina
  5. Ummm, que bonissíssim, Glòria!
    M'encanta aquesta combinació ;) Vaig per unes llesques de pa :)
    Petonets,
    Marina

    ResponElimina
  6. Quins records em porta aquest plat i en canvi tot i sent un plat entranyable no ho he fet mai.
    Muas!

    ResponElimina
  7. Glòria, com m'agrada aquest plat! jo la faig sense pesols, però trobo que també ha de quedar molt bona, la propera vegada ho faré així, tot i que la veritat tinc aquesta recepta per penjar, quina casualitat oi? , esperaré uns dies doncs.
    Una abrçada a tots dos.

    ResponElimina
  8. Doncs si q te bona pinta si, i amb unes patatones encara millor!!

    ResponElimina
  9. ...aquest plat m'encanta...em puc imaginar l'oloreta que debia fer!!! boníssim!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  10. Grandíssim plat, dels meus favorits. Si per separat m'agraden les dues coses, juntes ja són la bomba.

    Per cert, trobar-me al Boss al lateral: no té preu :))

    ResponElimina
  11. Com m'agraden aquestes mandonguilles, una mica de pa i llestos!!!
    Petonets

    ResponElimina
  12. Quina pinta!!! tens raó, un plat de tota la vida, però que tota la vida serà vigent!! no conec ningú que no li agradin aquets plats!!
    Petonets

    ResponElimina
  13. m'encanta el plat fet amb la meva cosina la sípia, però què tal fóra afegir calamar en lloc de sípia?

    ResponElimina
  14. Un plat de tota la vida i deliciós, molt bona idea posa las ales i potes a las mandonguilles, llisó apressa per la propera.
    Molts petons

    ResponElimina
  15. Quan penso en els plats que no sé si sabria sacrificar cas de fer-me vegetarina, sempre em venen al cap les mandonguilles amb sèpia. No em cansaria mai de menjar-les!

    ResponElimina
  16. Boníssim el plat, m'agraden les mandonguilles i amb un tros
    de pa per sucar ja és una delicia
    Petons

    ResponElimina
  17. Quin menú més complert que vau menjar el dia del teu aniversari!
    Però...jo no sóc gaire de barreges (sempre ho dic) i no puc amb les mandonguilles. Així que, per mi, doble ració de sípia amb pèsols, perquè és un plat que m'encanta!
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Mira no ni fet mai ....que et semble???
    Ahir vaig agafar sípia que tenia de dissabte i calamars ...i ho vaig fer guisat ..però amb faves i pèsols i et penses que hi vaig fer una foto....dons no ...quan ja no ni havia me'n vaig recordar....soc un cas....ara ja no ho puc explicar , i va ser molt bo....
    Avui amb la mica que va quedar m'hi fet un arrosse't boníssim....

    Hi vingut a parlar del teu plat no pas dels meus....
    Un dia ho faré igual que ho expliques tu...
    Una abraçada , Glòria.

    ResponElimina
  19. Glòria, és un dels meus plats preferits tot i que fa molt temps que no en faig. La meva àvia hi posava una mica de xocolata.

    ResponElimina
  20. Glòria: res, només dir que va ser un plat exquisit, la salseta demanava pa i pa! boníssim!

    ResponElimina
  21. gloria, mucho me temo que soy la única voz discordante a tu plato tan magníficamente preparado y por supuesto tan apetitoso, péro soy muy maniático en determinadas cosas, por ejemplo ésta receta cómo cualquiera otra, no me gusta mezclar carne con pescado, gloria espero tu perdón..............salutaçións paco

    ResponElimina
  22. Manel,

    Això de posar les ales i les potes a les mandonguilles ho explicaven la Gemma i el David Lienas i vaig pensar que la propera vegada que fes mandonguilles amb sípia ho provaria, i val la pena, queden molt gustoses.

    Parella,

    És veritat, amb les patates prèviament fregides i posades al suquet, també queden molt bones.

    Ma. Àngels,

    Doncs sí que feia una bona oloreta, sí. En tornarem a fer ben aviat, segur!.

    Mercè,

    Els mar i muntanya són ben típics de la cuina catalana i els hem de mantenir!.

    Marina,

    Aquest és el mal, que fan sucar pa, je, je.

    ResponElimina
  23. Gemma,

    Oooooh!L'has de fer, i si et porta bons records, encara més!.

    Carme,

    Doncs penja-la, així veurem com les fas tu, perquè aquests plats cadascú els fa a la seva manera.

    Maria,

    Vaig que amb patatones també us agraden, eh?. Coincidiu amb la parella vermella!.

    Marta,

    No sé de ningú a qui no li agradin les mandonguilles i acompanyades amb la sípia, queden molt bé!.

    Òscar,

    Veig que coincidim, també és un dels meus plats preferits.

    Ah! La Mercè (Destapant cassoles) em diu que et digui que no pot dir-te res perquè té problemes per entrar al teu bloc. No sé si ja ho haurà solucionat!

    Carme,

    No una mica, no mooooooolt pa per sucar!

    MaryLou,

    Aquests plats són d'aquells que passen de generació en generació, amb les aportacions característiques de cadascú.

    Kalamar,

    Doncs jo crec que podríem fer una substitució tranquil·lament i fins i tot, un agermanament, és a dir, sípia i kalamar junts! Per què no?

    ResponElimina
  24. Sion,

    Prova-ho i ja em diràs què us sembla!

    Mar,

    Jo també trobo que és un plat imprescindible!

    Reme,

    És d'aquells plats "per sucar-hi pa"!

    Margarida,

    Mira, ja he trobat una persona a qui no li agraden les mandonguilles!. No coneixia ningú i ara ja no ho puc dir. De totes maneres, cap problema, eh?, que la sípia amb uns bons pèsols és una delícia!

    Dolors,

    Això de la foto ho pots solucionar fàcilment: en tornes a fer i... abans que s'acabi... foto, foto! i cap al bloc, a veure si aquesta vegada hi ets a temps!. Bona senyal que no en quedés gaire!.

    Cristina,

    És veritat, això de posar xocolata als guisats també ho he fet alguna vegada, però no hi penso gaire!.

    Mercè,

    Recordes que la Laia va repetir i tot de mandonguilles amb sípia?. Em va fer ben bé els honors, eh?.

    Paco,

    Cap problema, tot és qüestió de gustos. Què prefereixes, mandonguilles o sípia?

    ResponElimina
  25. Ara quan llegia prim la teua recepta notava una revolució interna i les meues papil·les gustatives han començat a salivar. Quasi li fot una mossegada a la pantalla!!! Amb eixa foto i tot el que expliques, qui s'hi pot resistir? Si no ho he entés malament, la part de les potes i les ales de la sèpia les mescles, ben capolades, amb la carn de porc i de vedella, veritat?
    No cal dir que aquesta recepta teua queda apuntadíssima!!! Besades

    ResponElimina
  26. Ohhhhhh, aquest plat, es que es tan boooooo, m'encanta i us ha quedat perfecte.

    petons

    Ara.

    ResponElimina
  27. ahhhhh gloria preferix el dugues cosses, peró per separat, por ser primer la sipia per exemple a la plancha en una bóna vinagreta, y després els mandonguilles y per acabar la faena uno dels dolçests que tú tan magnificament prepares.....abraçades per a tu y el josep.............paco

    ResponElimina
  28. Jo això de barrejatr les ales i les potes amb la carn picada ho faig amb els calamars farcits, bona idea el fer-ho amb les mandonguilles amb sípia!

    Excel·lent plat!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  29. Francesc,

    Sí senyor, ho has entès molt bé, les ales i les potes talladetes ben petites i barrejades amb la carn. Quan ho hagis provat, ja em diràs el què !

    Ara,

    I a més de bo, pràctic, perquè el que va sobrar, va anar al congelador i així ja tenim el dinar fet d'un altre dia!.

    Paco,

    Doncs m'agraden també les teves propostes, i què et semblen les mandonguilles amb samfaina?. A mi m'agraden molt!.

    Glòria,

    A nosaltres ens va agradar molt la idea, a veure què us sembla a vosaltres!

    ResponElimina
  30. Excel·lent plat! Em sembla una idea magnífica la de barrejar les potes i les aletes amb la carn de les mandonguilles!

    ResponElimina