En aquest cas, el varem fer amb espàrrecs, primaverals, i ceps secs que encara teníem de la nostra visita a Can Coll, de Castellterçol.
Varem utilitzar arròs arborio, de la marca Gallo, recomanada en alguna ocasió pel Nicola, del restaurant Piazze d’Italia.
Ingredients per a 4 persones:
- 400 g d’arròs arborio
- 1 manat d’espàrrecs
- 50 g de ceps secs
- 1 ceba
- 100 ml de vi blanc
- 1 l de brou vegetal
- Oli d’oliva
- Mantega
- 50 g de parmesà ratllat
Preparació:
Picar la ceba ben petita. Netejar els espàrrecs i tallar-los a trossets. Posar a hidratar els ceps. Escalfar el brou.
Posar un raig d’oli d’oliva a la cassola i sofregir-hi la ceba, fins que quedi cuita però sense agafar color. Afegir-hi els espàrrecs i deixar-ho coure tot junt uns cinc minuts.
Escórrer els ceps, guardar una mica de l’aigua d’hidratar-los i afegir-los a la cassola. Remenar el sofregit, afegir-hi l’arròs i remenar el sofregit tot junt.
Incorporar el vi blanc i remenar fins que l’alcohol s’evapori. Afegir el brou calent poc a poc a mesura que es vagi consumint i remenar tot sovint. Afegir també l’aigua d’hidratar els ceps que havíem reservat.
Quan l’arròs sigui cuit, tancar el foc, afegir-hi la mantega i el parmesà ratllat.
Deixar reposar l’arròs cinc minuts, tapant la cassola amb un drap de cuina.
Varem utilitzar arròs arborio, de la marca Gallo, recomanada en alguna ocasió pel Nicola, del restaurant Piazze d’Italia.
Ingredients per a 4 persones:
- 400 g d’arròs arborio
- 1 manat d’espàrrecs
- 50 g de ceps secs
- 1 ceba
- 100 ml de vi blanc
- 1 l de brou vegetal
- Oli d’oliva
- Mantega
- 50 g de parmesà ratllat
Preparació:
Picar la ceba ben petita. Netejar els espàrrecs i tallar-los a trossets. Posar a hidratar els ceps. Escalfar el brou.
Posar un raig d’oli d’oliva a la cassola i sofregir-hi la ceba, fins que quedi cuita però sense agafar color. Afegir-hi els espàrrecs i deixar-ho coure tot junt uns cinc minuts.
Escórrer els ceps, guardar una mica de l’aigua d’hidratar-los i afegir-los a la cassola. Remenar el sofregit, afegir-hi l’arròs i remenar el sofregit tot junt.
Incorporar el vi blanc i remenar fins que l’alcohol s’evapori. Afegir el brou calent poc a poc a mesura que es vagi consumint i remenar tot sovint. Afegir també l’aigua d’hidratar els ceps que havíem reservat.
Quan l’arròs sigui cuit, tancar el foc, afegir-hi la mantega i el parmesà ratllat.
Deixar reposar l’arròs cinc minuts, tapant la cassola amb un drap de cuina.
.
Nyam, nyam, i nyam (diu en Kike) pobre, com que a mi no m'agraden massa, el tinc sense tastar els risottos ni per casualitat. He de dir, però, que aquest que heu fet m'ha arribat a l'ànima i ara m'el menjaria divinament. Molts petons.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaLa marca d'arrossos Gallo té molta tradició a Italia i és emprada en molts restaurants. Pels risottos a més de l'arborio fan servir també el carnaroli i el vialone nano. Pel meu gust l'arròs bomba no té res a envejar-los.
Amb els productes emprats i tal com l'has fet havia de sortir excel·lent per força, ottimo, que diuen els italians.
Felicitats.
Els risottos a casa són un dels dinars que més ens agraden. Genial combinar ceps i espàrrecs!
ResponEliminagloria será possible, auré fet no sec cuantes paelles de arrós, en canvi mai he fet cap rissotto, pa matame jajajaja, el téu no cal dir que es véu de fábula, abraçades paco
ResponEliminaQuè us haig de dir del risotto que ens va fer la Glòria...DE-LI-CI-ÓS!.Cremós, gustós, ben presentat...no crec que el superés cap estrella dels fogons...a reveure!
ResponEliminaJo no tinc gens de tirada de fer risottos sempre penso que ha de quedar covat, però llegint la teva recepta i veient l'aspecte que té ho hauré de provar. Una baraçada
ResponEliminaFaig sovint risotto amb ceps secs amb una variació no massa "canònica". M'agrada posar a hidratar els ceps amb vi blanc i després quan ja tinc la ceba al punt, poso els ceps i també el vi. Deixo reduir i ja faig el procediment habitual. No agrada pas a tothom qui ho prova, doncs el gust queda força pujat, però a mi m'agrada molt.
ResponEliminaAra que ja m'he fet a la textura dels "risottos" els trobe ben abellidors. Aquest vostre, amb el saboret dels ceps i els espàrrecs havia de ser boníssim. Les fotos fan mengera. Salutacions
ResponEliminaEls risottos són el plat que més vegades faig a l'any i de llarg. És la manera de menjar arrós que més em sedueix i amb espàrrecs i ceps...es pot igualar però costaría moltíssim trobar una combinació més guanyadora.
ResponEliminaM'encanten els risotto de qualsevol manera i aquest té una pinta ummmmmmmm. Com gaudirian la Mercè & family.
ResponEliminaPetonets
Boníssim!!!! els arrossos són la meva debilitat, fets de qualsevol manera. El teu m'ho anoto ràpidament en pendents!
ResponEliminaPetonets
Va Txell, anima't a fer-ne alguna vegada, el Kike s'ho mereix, no?.
ResponEliminaManel,
L'únic que no conec és el vialone nano, no sé si és fàcil de trobar aquí. És cert que amb l'arròs bomba també surten bé els risottos, encara que a mi m'agrada fer-lo servir per als arrossets més de casa nostra.
Ma Àngels,
I és que es poden fer de tantes coses, que poden donar varietat als menús molt fàcilment.
Paco,
Doncs el dia que et decideixis, ja ens ho explicaràs. Segur que et sortirà de primera, tu que domines a la perfecció això de l'arròs.
Mercè,
Em sembla recordar que hi va haver algú que va repetir, oi?.
Mercè,
Jo crec que la qüestió està en no esperar que s'acabi del tot el líquid, si tanques el foc que encara n'hi ha una mica, amb el cinc minuts de repòs queda al punt.
Ricard,
ResponEliminaDoncs em sembla que a mi sí que m'agradaria tal com ho fas tu. Ho provaré, per sortir de dubtes!.
Francesc,
I en temps de dieta, també se'n pot menjar, je,je. Una ració més petita no fa mal, acompanyat d'una bona amanida, i llestos!.
Òscar,
A casa nostra també hem adoptat aquest plat de la cuina italiana, i com que es pot fer de tantes maneres, sovint experimentem.
Carme,
Va agradar a tothom, els plats van quedar ben nets!.
Maria,
Doncs apa, a fer la llista llarga!.
Ostres m'agraden tant els risottos!! Llàstima que ultimament l`'arros no em senti gaire bé, pero me l'apunto!!
ResponEliminaPetonets guapos
ostres! amb la gana que tinc ara mateix ficaria una forquillada a aquest risotto...fabulós!
ResponEliminaBo, bo, bo.... és a dir que m'agrada!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Jo com la Txell no som molt dels risottos i a ca nostra si . Crec que m'atreviré a fer-lo avui ja que tenc tots els ingredients i no sabia ben be que fer-ne.
ResponEliminaNo sé si em sortirà , ja vos ho contaré.
Una besada
Glòria, hola guapa!
ResponEliminaUs va quedar per fer-me un mini tupper encara que sigui? Jeje! Fa una pinta d'exquisit amb aquests espàrrecs i ceps :) Quina gana!
Besets i bona setmana,
Marina
Els risottos amb ceps sempre queden molt bons, i és que el ceps són d' un gust que lliga molt bé amb varietat d' ingredients... Deuria ser deliciós!
ResponEliminaRisotto...sense paraules!! Des de que em van parlar del vialone nano, que ja friso per tastar-lo (l'he encomenat a uns companys que van a Itàlia), però la veritat jo faig servir l'arborio...amb dos ingredients com són ceps i espàrrecs boníssim! I el puntet el brou vegetal!!! Perfecte
ResponEliminaPtnts
Maria,
ResponEliminaEsperem que això que no et va bé l'arròs sigui una cosa passatgera, no pot ser no poder menjar-ne, eh?
Gemma,
Em sembla que arribes tard, no en va quedar ni un gra!.
Dolça,
Me n'alegro que t'agradi!. Tenim gustos similars, eh?
Xisca,
Doncs si l'has fet, espero que us hagi agradat. Què han dit els de casa?
Marina,
Doncs mira, no en van quedar ni les restes!. Això dóna satisfacció, eh?
Anna,
A mi també m'agraden molt els ceps. En temporada, si són frescos, millor, si no, tirem de rebost, que no està malament.
Marta,
A mi també m'agradaria tastar el vialone nano, no el conec, serà qüestió de fer una "pentinada" a les botigues de delicadeses, a veure si en trobem. Amb l'arborio va sortir molt bo, però. I els ceps de Can Coll ja s'estan acabant. Haurem de fer una excursió a Castellterçol per comprar-ne més!
Una combinació clàssica per a un dels millors rissottos que conec... Aquestes trufes estan donant molt de si, eh? ;)
ResponEliminaEls ceps amb el risotto una delicia segura i amb els espàrrces ja no ho puc imaginar.
ResponEliminaQuin plat, ... quin snyor plat!!!
Petons parella.
Doncs a mi m'encanten els rissottos i aquest havia d'estar i ja ens ho a confirmat la Merçè de vici.
ResponEliminaMuas!
Els risottos son uns dels plats estrella de casa, i amb ceps Ummm
ResponEliminaMolts petons
Gemma,
ResponEliminaEren ceps i en varem comprar una bona bossa, encara que ara ja quasi no en queden!. Haurem de repetir excursió!.
Dolors,
Imagina, imagina, ceps i espàrrecs, un bon risotto!.
Gemma,
Sort que els convidats donen bones referències, je, je!.
Sion,
A casa també ens agraden molt i a més, com que són tan versàtils, en podem fer de ben variats, eh?
Una abraçada a tothom
Moltes felicitats, hauries encertat de ple amb els meus plats preferits. Que bo que és el rissoto, t'ha quedat fantàstic!!
ResponEliminaMoltes gràcies!. Veig que compartim el gust pels risottos!
ResponEliminaper molts anys, glòria, encara que sigui amb molt de retard. el risotto es veu perfecte, i he llegit no sé què duna escapada per anar a comprar bolets?
ResponEliminaMoltes gràcies, mai és tard, a més, aquest any he celebrat el meu aniversari tres vegades!!!!!!!. I sí, has llegit bé, els ceps ja s'estan acabant, així que haurem de fer una escapada per comprar-ne més!.
ResponEliminaMolt bo Glòria! Super fàcil. Me l'apunto!
ResponEliminaUna forta abraçada família.
Gemma,
ResponEliminaFàcil i bo, què més volem?