FAUST de GOUNOD

Amb pocs dies de diferència, dos dels blocs que des del nostre Cafè seguim amb més interès, Ca l’Assur i Moments d’òpera, van parlar d’un gran compositor, Charles Gounod i d’una de les seves obres més conegudes i majestuoses: Faust.

Aquesta òpera va ser estrenada el 19 de març de 1859 al Teatre Líric de Paris. La història es basa en la primera part del Faust de Goethe i, precisament per aquest motiu, a Alemanya quan es representa, se li canvia el títol pel de Marguerite, la protagonista, ja que segons la mentalitat germànica, una obra que no respecti en la seva totalitat el text de Goethe no pot anomenar-se Faust.

L’obra, dividida en cinc actes, està situada a l’Alemanya del segle XVI. En el primer s’explica com l’ancià doctor Faust decideix posar fi a la seva trista vida ingerint verí. És el dia de Pasqua, sent nostàlgia i en la seva desesperació invoca el diable. Immediatament se li apareix Mephisto que està disposat a tornar-li la joventut perduda a canvi de l’ànima. Davant del dubte de Faust, Mephisto fa aparèixer la imatge de la bella Marguerite, la qual cosa decideix Faust a signar el pacte. Aleshores, el vell doctor es converteix en un jove atractiu i ric disposat a començar una aventura amb el guiatge de Mephisto.

Avant de quitter ces lieux – Simon Keenlyside (Valentin)

El segon acte comença en una taverna on un grup de soldats celebra la Pasqua abans d’anar a la guerra. Entre ells hi ha Valentin, germà de Marguerite que encarrega al jove Siebel la protecció de la seva germana durant la seva absència. Mephisto apareix i vaticina la propera mort de Valentin. Els amics de Valentin s’adonen que són davant d’un ser maligne i fent el signe de la creu amb les espases el fan fugir. Mentre, Faust i Marguerite es troben per primera vegada.

Le veau d’or – Ildar Abdrazakov (Mephisto)

A l’inici del tercer acte es veu com el jove Siebel posa flors davant la casa de Marguerite, però el diable fa que es marceixin. Siebel les rega amb aigua beneïda i revifen. Al mateix temps, Mefphisto porta Faust a la casa de Marguerite i el jove pot veure la senzillesa de la noia. Maphisto deixa un cofre amb un mirall i joies al costat de les flors i quan Marguerite arriba, aparta les flors i queda impressionada amb les joies, la qual cosa fa que es deixi seduir per Faust.

Salut demeure chaste et pure – Jonas Kaufmann (Faust)

En el quart acte podem veure com Marguerite espera un fill de Faust, a qui fa temps que no veu. Mentre lamenta la seva dissort i rep les burles dels antics amics. Tan sols Siebel es manté fidel i s’ofereix per a venjar-la. La noia però, va a l’església i demana ajut a Déu. Més tard, per la plaça desfilen els soldats que tornen victoriosos de la guerra. Entre ells Valentin, que quan veu Siebel li pregunta per Marguerite i se’n va a casa de la seva germana. Faust i Mephisto també hi arriben i quan s’obre la porta apareix Valentin que es bat en duel amb Faust. Aquest resulta victoriós però ha de fugir quan arriben veïns i amics amb Siebel i Marguerite. Valentin, moribund, maleeix la seva germana.

Gloire immortelle de nos aieux (cor de soldats)

El cinquè acte comença amb la celebració de la nit de Walpurgis on Mephisto ha portat Faust intentant que aquest oblidi Marguerite. Faust inicia un brindis en el moment que se li apareix una visió pàl•lida i silenciosa de Marguerite. Faust demana a Mephisto que el dugui davant la noia. Quan la troba, Marguerite és a la presó per haver matat el seu fill, i espera que sigui executada a l’alba. Gràcies a les claus que el diable ha robat al carceller, Faust pot entrar a la cel•la mentre la noia dorm. Faust fa fora Mephisto i desperta la noia. La noia canvia l’alegria de veure novament Faust pel terror en escoltar la veu del diable. Aleshores, Marguerite s’encomana a Déu i defalleix. El sostre de la presó s’obre per permetre que la seva ànima pugi al cel enmig d’un cor celestial, mentre que Faust cau de genolls i Mephisto s’enfonsa en les entranyes de la terra sota l’espasa lluminosa d’un àngel.

Alerte, alerte... Anges purs ...- Inva Mula (Marguerite), Roberto Alagna (Faust), René Pape (Mephisto)

Aquest és un resum d’una obra musicalment extraordinària on Gounod va reflectir tots els ingredients necessaris, grans àries, magnífica orquestració, extraordinaris cors i per descomptat, vistosos números de ballet, tal i com requeria la “Grand Opéra”.

.