dimecres, 16 de juny de 2010

FAUST de GOUNOD


Amb pocs dies de diferència, dos dels blocs que des del nostre Cafè seguim amb més interès, Ca l’Assur i Moments d’òpera, van parlar d’un gran compositor, Charles Gounod i d’una de les seves obres més conegudes i majestuoses: Faust.

Aquesta òpera va ser estrenada el 19 de març de 1859 al Teatre Líric de Paris. La història es basa en la primera part del Faust de Goethe i, precisament per aquest motiu, a Alemanya quan es representa, se li canvia el títol pel de Marguerite, la protagonista, ja que segons la mentalitat germànica, una obra que no respecti en la seva totalitat el text de Goethe no pot anomenar-se Faust.

L’obra, dividida en cinc actes, està situada a l’Alemanya del segle XVI. En el primer s’explica com l’ancià doctor Faust decideix posar fi a la seva trista vida ingerint verí. És el dia de Pasqua, sent nostàlgia i en la seva desesperació invoca el diable. Immediatament se li apareix Mephisto que està disposat a tornar-li la joventut perduda a canvi de l’ànima. Davant del dubte de Faust, Mephisto fa aparèixer la imatge de la bella Marguerite, la qual cosa decideix Faust a signar el pacte. Aleshores, el vell doctor es converteix en un jove atractiu i ric disposat a començar una aventura amb el guiatge de Mephisto.

Avant de quitter ces lieux – Simon Keenlyside (Valentin)


El segon acte comença en una taverna on un grup de soldats celebra la Pasqua abans d’anar a la guerra. Entre ells hi ha Valentin, germà de Marguerite que encarrega al jove Siebel la protecció de la seva germana durant la seva absència. Mephisto apareix i vaticina la propera mort de Valentin. Els amics de Valentin s’adonen que són davant d’un ser maligne i fent el signe de la creu amb les espases el fan fugir. Mentre, Faust i Marguerite es troben per primera vegada.

Le veau d’or – Ildar Abdrazakov (Mephisto)


A l’inici del tercer acte es veu com el jove Siebel posa flors davant la casa de Marguerite, però el diable fa que es marceixin. Siebel les rega amb aigua beneïda i revifen. Al mateix temps, Mefphisto porta Faust a la casa de Marguerite i el jove pot veure la senzillesa de la noia. Maphisto deixa un cofre amb un mirall i joies al costat de les flors i quan Marguerite arriba, aparta les flors i queda impressionada amb les joies, la qual cosa fa que es deixi seduir per Faust.

Salut demeure chaste et pure – Jonas Kaufmann (Faust)


En el quart acte podem veure com Marguerite espera un fill de Faust, a qui fa temps que no veu. Mentre lamenta la seva dissort i rep les burles dels antics amics. Tan sols Siebel es manté fidel i s’ofereix per a venjar-la. La noia però, va a l’església i demana ajut a Déu. Més tard, per la plaça desfilen els soldats que tornen victoriosos de la guerra. Entre ells Valentin, que quan veu Siebel li pregunta per Marguerite i se’n va a casa de la seva germana. Faust i Mephisto també hi arriben i quan s’obre la porta apareix Valentin que es bat en duel amb Faust. Aquest resulta victoriós però ha de fugir quan arriben veïns i amics amb Siebel i Marguerite. Valentin, moribund, maleeix la seva germana.

Gloire immortelle de nos aieux (cor de soldats)


El cinquè acte comença amb la celebració de la nit de Walpurgis on Mephisto ha portat Faust intentant que aquest oblidi Marguerite. Faust inicia un brindis en el moment que se li apareix una visió pàl•lida i silenciosa de Marguerite. Faust demana a Mephisto que el dugui davant la noia. Quan la troba, Marguerite és a la presó per haver matat el seu fill, i espera que sigui executada a l’alba. Gràcies a les claus que el diable ha robat al carceller, Faust pot entrar a la cel•la mentre la noia dorm. Faust fa fora Mephisto i desperta la noia. La noia canvia l’alegria de veure novament Faust pel terror en escoltar la veu del diable. Aleshores, Marguerite s’encomana a Déu i defalleix. El sostre de la presó s’obre per permetre que la seva ànima pugi al cel enmig d’un cor celestial, mentre que Faust cau de genolls i Mephisto s’enfonsa en les entranyes de la terra sota l’espasa lluminosa d’un àngel.

Alerte, alerte... Anges purs ...- Inva Mula (Marguerite), Roberto Alagna (Faust), René Pape (Mephisto)


Aquest és un resum d’una obra musicalment extraordinària on Gounod va reflectir tots els ingredients necessaris, grans àries, magnífica orquestració, extraordinaris cors i per descomptat, vistosos números de ballet, tal i com requeria la “Grand Opéra”.
.

14 comentaris:

  1. Josep i Glória; veig que heu posat l`opera de Gounod, Faust. Prometo demà -ara és tard per a mi- poguer fer-vos un comentari més calmat i millor que aquest. Igualment salutacions¡¡.

    ResponElimina
  2. Ostres, em sembla senzillament...monumental. És la paraula que em vé al cap.

    Monumental.

    ResponElimina
  3. Gran música la de Gounod, un gaudi grandiós!

    ResponElimina
  4. Sempre és un honor que esmenteu el meu humil blog, més encara si és per parlar d'una obra tant magnífica com el Faust!

    Una abraçada i fins ben aviat!!

    Albert

    ResponElimina
  5. Com semprè,Josep, és un plaer llegir-te. Salutacions.

    ResponElimina
  6. josep, front a la tegua narraçió sobre el faust de gounod, tan sólament cal 25 Cmtrs, per obrir la porta de la glória, simplement majestuoses la tegua crónica com el faust, abraçades paco

    ResponElimina
  7. Josep - Faust és una de les meves òperes favorites tot i que no és ni de les més populars ni de les més representades.

    Mariàngels - Estic d'acord amb tu, Gounod és un músic per gaudir-lo "a tope".

    Albert - Ja coneixes la nostra "debilitat" pels músics del "romanticisme". T'has fixat amb el pianíssim del Kaufmann?, per això he triat la seva versió. Aquest paio m'encanta, faci el que faci.

    Maia - El plaer de rebre les teves visites t'asseguro que és nostre.

    Paco - El Faust de Gounod es indescriptible. Es grandiós, monumental, espectacular, majestuós, ... em falten adjectius.

    Una abraçada a tothom.

    ResponElimina
  8. M'ha encantat com expliques aquesta òpera!!! Fas que ens engresquem. Gràcies per ensenyar-nos tantes coses d'eixa manera tan amena i pedagògica. Salutacions

    ResponElimina
  9. Josep; Déu n'hi dó, aquest preciós "post" que has marcat de Gounod i de la seva més emblamàtica òpera; Faust.
    Gounod, fou un gran estudiós de música sacra -Palestrina- i sempre va admirar. Potser a les seves obres i òperes li dona el toc personal d'aquesta música -l'Ave Maria-.
    Jonas Kaufmann amb l'ària; salut demeure...
    amb un toc i una veu "pastosa" acabant amb un "falset" -i no és la capital del Priorat-, està deliciosament magistral¡¡
    Moltes gràcies Josep, per acostar-nos aquesta música tant meravellosa¡¡.

    ResponElimina
  10. Francesc,
    M'alegra "l'engrescada". Faust és una òpera força popular, però molt lluny de les més conegudes. Ara bé, la música és excepcional i així com he triat cinc fragments, en podria haver posat deu o dotze, de diferents perquè, a Faust, la quantitat i la qualitat musical "conviuen" perfectament.

    Josep,
    Gounod era un home molt religiós, a Faust sense anar mes lluny, la lluita entre el bé i el mal està present en tot moment.
    Pel que fa al "salut demeure...", vaig estar dubtant fins al darrer moment entre varies versions, però la sensibilitat del Kaufmann amb el "pianíssim" final em va fer decidir. I és que hi ha pocs, poquíssims cantants que siguin capaços de fer-ho.

    Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats!!... acabo de conèixer, a través de l'entrada del bloc de la Merce, de "Destapant Cassoles", que sou un dels guanyadors del concurs de organitzat per Esclat-Bon Preu.... i dir-vos que el passat dijous jo també era al City Park Hotel... disposat a recollir el xec de 600 €!!!.... una llàstima el no haver-ho sabut abans...haguéssim pogut fer tots junts un petit brindis per celebrar els nostres respectius premis .. Així és que encara que només sigui de forma virtual: TXIN-TXIN i moltes Felicitats!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Ai, Josep...! Què més et puc dir, que ja no s'hagi dit d'aquesta meravellosa òpera?... I és que al repertori francès hi ha obres magistrals, i aquesta òpera n'és un exemple claríssim.

    Com que m'agraden tant les veus “fondes”, el fet que sigui un baix el gran protagonista d'aquesta òpera encara fa que me l'estimi més. El meu ídol (en "Remei"), també va fer un Mephisto d'antologia i, a més a més, amb una magnífica presència física dalt de l'escenari, però sobretot qui més m'agrada en aquest paper és Boris Christoff. Jo no sé si és perquè va la primera versió que vaig escoltar va ser la que ell va gravar o què, però sempre l'he tingut com a referent.

    De tota manera, però, Ildar Abdrazakov (punyeta, mira que n'arriben a ser, de complicats d'escriure, aquests cognoms!) és, també, un baix esplèndid a qui m'agradaria tornar a veure per aquí, ja que tinc d'ell un magnífic record de quan “em va interpretar a mi” a “Semiramide” al Liceu. ;)

    A veure si l'any que ve gaudim d'un bon “Faust”...

    ... Per cert, ara vaig a mirar a la web del Liceu quins seran els intèrprets.

    Magnífic “post”, Josep. Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Alfons,

    Quina llàstima no haver-ho sabut abans!. L'endemà m'ho va dir la Mercè. Ves a saber, potser varem seure a tocar, i no ho sabíem. Bé, en qualsevol cas, igualment felicitats pel premi i segur que hi haurà una altra ocasió per trobar-nos!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Estimat Enric,

    Fins i tot amb això de l'òpera francesa estem d'acord!. El Christoff feia un Faust fabulós, no obstant jo he preferit posar cantants més actuals i amb força acoloriment per tal que es vegi la grandesa de l'òpera. Només m'he permès la llicencia del Kaufmann, però és que escoltar-lo com canta el "salut demeure..." no te preu, al menys per a mi. D'altra banda l'Ildar Abdrazakov (deu n'hi do amb el nom) i el per a mi grandiós, Simon Keenlyside m'encanten. I que dir de l'Inva Mula, el Pape i l'Alagna. Crec que son un bon grapat de lo milloret que hi ha avui per aquests escenaris.

    Una abraçada

    Una abraçada

    ResponElimina