Al barri de Sants, som afortunats de tenir el Forn Baltà, que va començar la seva activitat a Vilafranca del Penedès l’any 1875, i des del 1934 és al carrer de Sants.
La tradició ha inspirat sempre l’elaboració dels productes del Forn Baltà, com ara el pa antic, la coca de forner, el pa de l’àvia, els llonguets, la coca adobada o la Coca de Sants, per esmentar-ne uns quants. Però alhora, amb la voluntat d’innovar, el Josep Baltà un bon dia es va proposar crear noves especialitats, algunes d’elles per celebrar les diades i els sants que assenyala el calendari.
Així doncs, tenint en compte que el 30 de maig és Sant Ferran, i que ferran en àrab vol dir forner, el Josep va crear el pa d’en Ferran, un pa rústic pastat amb una infusió de farigola i romaní i cobert de sèsam.
Quan anem a la botiga i el Josep és per allà, a més d’emportar-nos un bon pa, moltes vegades ens emportem suggeriments i idees. I un d’aquests suggeriments va ser fer una sopa escaldada amb el pa d’en Ferran. Em va temptar tant, que no vaig tardar a fer-la, i com que és tan bona, la vull compartir amb vosaltres, a veure si us animeu a fer-la! i, per descomptat, visiteu el Forn Baltà, val la pena!.
Ingredients:- Pa d’en Ferran
- Brou casolà
- Ous de guatlla
- Un gra d’all
- Formatge ratllat
Preparació:
Escalfar el brou.
Torrar dues llesques de pa per persona i fregar-les amb el gra d’all.
Disposar les llesques de pa al fons d’uns bols que puguin anar al forn, posar-hi tres o quatre ous de guatlla, afegir el brou calent, posar-hi formatge ratllat per sobre i posar-ho a gratinar uns minuts, fins que els ous es quallin, vigilant que no es passin, perquè es fan molt ràpidament.
.
glória, éste plato tan sencillo cómo fantástico, si al medio dia yá no quedan, tranquils que per a demá els faré jo.demá no toca arrós......abraçades paco
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaLa primera felicitació és per a tenir a mà una fleca on facin el pa de veritat. Malhauradament allò que hauria de ser habitual, menjar pa de qualitat, esdevé una epopeia.
La segona per la sopa escaldada, tan senzilla de preparar com saludable i gustosa.
Salut!
M'encanta la senzillesa i l'exquisidesa alhora d'aquesta sopa... sensacional! Ja m'imagino l'aroma de farigola que deu fer el pa... i la idea de posar un ou de guatlla a cada ració la trobo fantàstica, me l'apunto ;) Heu de felicitar en Josep Baltà de part meva!
ResponEliminaA Vic fan un pa especial per a sopa, el couen més i el tallen ben prim, no he vist enlloc més aquest pa...
Bona sopa,bon pa, exce.lent recepta.... de les de tota la vida.. sopes escaldades de pa, però amb el toc especial d'en Ferràn i de la vostra cuina!!!
ResponEliminaUn aplaudiment!!!!
Aquesta sopeta té un aspecte fantàstic i aquí a casa ja saps qui la faria desaparèixer,oi?, la Bet,és una deboradora de sopeta bona!.Per altra banda fer la mateixa recomanació: el forn Baltà és digne de visitar!, encara que només sigui per gaudir del seu aparador amb idees tradicionals i innovadores que en Josep sap exposar d'allò més be!.A reveure!
ResponEliminaEls meus pares mengen a vegades sopa de farigola, però ben diferent d'aquesta que ens heu posat! Aquest pa deu ser boníssim amb l'aroma a farigola i romaní. Ja me'n menjaria una bona llesca, ja, encara que fos sense res més.
ResponEliminaEns apuntem aquest forn, per si un dia podem anar-hi de visita...
Tenir un forner de capçalera no té preu. Per a aquests suggeriments, per a que t'expliqui de tant en tant algún detall de la seva meravellosa alquímia, per a que et doni idees,...en fí, sensacional aquesta sopa!
ResponEliminaPaco,
ResponEliminaJa està bé que de tant en tant descansis de fer arròs, encara que per a tu no és gens de feina, tens tanta pràctica...!
Manel,
A Barcelona n'hi ha algunes més (no massa) de fleques amb pa bo, però és que aquesta a més tenim la sort de tenir-la al barri, a prop de casa, així que ho tenim molt bé.
I la sopa escaldada, té el gust de farigola de la sopa de sempre, però que ve del pa. Original, oi?.
Gemma,
Una altra idea de Josep és fregar llesques de pa amb un gra d'all, posar-hi oli i torrar-les després. L'all queda com fregidet i molt aromàtic.
El pa que dius de Vic és del forn de l'ex-alcalde?.
Dolors,
Una sopa tradicional amb el toc d'avui en dia. Està bé això de compartir tradició i innovació.
Mercè,
ResponEliminaSegur que a la Bet li agradarà aquesta sopeta, a més, és divertida amb els ous de guatlla.
L'aparador del Forn Baltà és fantàstic, jo sempre em paro a badar i no costa gaire caure en la temptació d'entrar!.
Margarida,
Abans de fer la sopa, ja varem començar a sucar llesquetes amb oli i una mica de sal!. No podíem esperar l'hora de sopar, je, je.
Òscar,
Com que lamentablement forns de bona qualitat no en queden gaires, els que tenim la sort de tenir-ne un a prop, encara el valorem més.
Una abraçada a tothom
Quin aspecte més bo aquest pa, i la sopa també . M'ha agradat molt , em recorda molt al "pancuit" que feim , és com una sopa de pa com aquesta que també s'hi posa ou i a més all. A mi m'agrada molt , ma mare en feia quan estavem malaltes. És una sort tenir un forner així a prop de casa , és quasi bé igual que tenir na Dolors com a peixatera . Això ja seria , una gran sort.
ResponEliminaAquesta me l'apunt.
El brownie va sortir molt bo , es va acabar ahir tot ,jo que esperava berenar-ne un trosset avui mati , he,he,..
Una abraçada
tot i que m'he mogut força per Vilafranca, i que el cognom Balta és força popular per allà, no hi recordo cap fleca Balta...així és que haure d'arribar-me cap a Sans per tastar aquestes delicies ... has dit que hi ha lloguets??!!!...
ResponEliminaUna abraçada
Aquesta sopa feia molt de temps que no en sentia parlar...la meva avia sempre en feia...
ResponEliminaHauré de fer una visita al forn Baltà, jo tinc un fill que es diu Ferran hi estic obligada!!
ResponEliminaLes sopetes m'agraden molt i sempre estic a punt de menjar-ne. Aquesta també l'haig de provar
Glòria, a la Roca Village hi ha una oulet de Le creuset que és una temptació. Una abraçada!
Una sopeta ben bona, amb aquest pa tan rebo!
ResponEliminaQuè bo aquest pa, ja me l'imagino amb el gustet de farigola i romaní... i com no, la sopeta! quina gana!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Xisca,
ResponEliminaDoncs hauràs de fer aquest pancuit, eh?. Ara ja m'has despertat la curiositat!.
Alfons,
Ara ja no hi són a Vilafranca, des del 1934 es van instal·lar a Sants i des de llavors fins ara. Així que hauràs de venir cap al nostre barri. I sí que fan llonguets, no és fàcil trobar-ne, oi?
Dolors,
És una cosa tan senzilla de fer i tan bona, d'aquelles de tota la vida!
Mercè,
I tant, així no tens excusa, has de tastar el pa d'en Ferran.
No sabia que hi havia aquesta botiga a la Roca Village. Hi hauré d'anar, encara que sigui perillós, je, je.
Anna,
I tant!, abans de fer la sopa ja me n'havia menjat unes quantes llesquetes!.
Glòria,
El gust és força intens, per això la sopa queda tan bona i tan gustosa.
Quina sopa més bona, sembla que es pugui olorar... Gràcies per la referència d'aquest forn tan especial. T'asseguro que quan baixem a BCN el buscaré!
ResponEliminaTindrem que fer una visita al Forn Baltà...i la sopa te una pinta bonissima. Una abraçada
ResponEliminaAra no recordo el nom del forn, ja li preguntaré a me mare ;)
ResponEliminam'encanta el forn Baltà! La coca de vidre està boníssima! Llàstima que estigui lluny del meu barri, sinó seria clienta habitual!
ResponEliminaLa sopeta aquesta té molt bona pinta (tot i que fa calor i no venen de gust coses calentes)!
Ostres parella a casa aquesta sopa té molt d'exit i amb aquest pa segur que encara en tindria molt mes!!
ResponEliminaPetonets
Glòria, aquesta sopa fa molt bona pinta!
ResponEliminaCreus que es pot fer amb pa sec que quedi per casa?
Fins aviat!
Mª Àngels,
ResponEliminaSi hi aneu, segur que fareu una bona visita i us endureu alguna especialitat!
Maia,
Em sembla recordar que tu també vius per aquí o estic equivocada?. De totes maneres, s'ha de visitar!.
Gemma,
El forn que jo dic és la plaça Major, no sé si serà el mateix.
Marta,
Pots venir cap a Sants tot passejant i berenar a can Baltà un tros de coca de Sants, boníssima, eh?.
És veritat que no és temps de sopes, però no em vaig poder resistir a tastar aquest pa.
Maria,
A més, a can Baltà venen diferents tipus de farina que m'aniran molt bé per fer el teu pa de canyella, només em falta temps per fer-lo!.
Gemma,
Segur que sí que es pot fer amb pa sec, de fet, així l'hem fet tota la vida, però llavors hauràs de bullir farigola, perquè el pa sec que hi ha per casa no tindrà el gustet de farigola i romaní, je, je.
Al llegir el títol m'ha semblat que deies que la sopa l'havia cuinat el teu Josep!!!
ResponEliminaQuan treballava a l'Avinguda Madrid passejava molt sovint pel vostre estimat barri, i alguna vegada havia parat al forn d'en Josep a comprar alguna cosa per berenar. Fantàstica sopa, quin post més emotiu. Molts petons amics.
quina sopa tant bona, al meu pare el farieu molt content, i a mi m'heu arrencat un somriure quan he vist al boss al lateral... a casa li tenim un amor especial al bruce...
ResponEliminaun petonas!
La farigola no em va, però veient com queda amb el pa i els ous no dic que no la provés.
ResponEliminaEl fons Baltà la coca de pa és estupenda.
Petons
Mmm, que bona aquesta sopa! Solament amb l'oloreta de la farigola, amb els ulls tancats ja me la menjo.
ResponEliminaUna abraçada,
OHH!!! Quina recepta més bona!!! Amb eixe pa i la resta d'ingredients, ha de ser mel!!! Me l'apunte!!! salutacions
ResponEliminaQuan acabi les vacances i torni a treballar, prometo arribar-me un dia fins a aquest forn, que l'anuncien molt, també, a la ràdio, i comprar-me aquest pa i, ni que sigui en ple estiu, fer-me aquesta sopa! A un "soper" com jo, aquesta no se li escapa!
ResponEliminaQuina gràcia, avui han parlat d'aquest forn per la ràdio, jo no el coneixia!!!
ResponEliminaParella,
ResponEliminaNo, no, la sopa és creació del Josep Baltà, coincideixen en el nom, però no en les aptituds gastronòmiques, je, je.
Adriana,
He vist aquests missatges amb una mica de retard i ves per on, ara el boss ha deixat el seu lloc a un grup molt interessant!.
Reme,
És la típica coca de forner que està deliciosa, oi?
Carme,
Doncs sí que tenia una intensa olor de farigola. Ummmmm, sembla que ara mateix l'olori!.
Francesc,
És una bona proposta, encara que també es pot versionar, si és difícil trobar aquest pa, perquè us queda una miqueta lluny per anar a comprar-lo!.
Enric,
Sobretot, ves-hi a la tarda, que és quan tenen aquestes especialitats de pa. I mira, si suem una mica a l'estiu menjant-nos aquesta sopa, què hi farem, s'ho val!
Cristina,
Doncs si tens ocasió, ves a fer-hi una visita. No sortiràs amb les mans buides, segur que cauràs a la temptació de comprar alguna cosa!
t'has passat. boniiiissim
ResponElimina