La meva passió per l’obra de Txaikovski ve de molt lluny. La seva música em va impactar de molt jove, quan el meu món musical estava clarament influenciat pel rock d’inicis dels seixanta.
Juntament amb Mozart i Beethoven, Txaikovski em van obrir un nou horitzó musical. Ni molt menys vaig arraconar la música que sempre havia escoltat, però la mal anomenada “música clàssica”, va començar a tenir també un lloc en la meva discoteca.
Recordo que un dels primers discos de música de Txaikovski que vaig tenir va ser el Concert per a piano i orquestra número 1. Era un LP gravat l’any 1970 per la London Philarmonic Orchestra dirigida per Gunnar Stern, amb Ludwig Hoffmann al piano. La música la vaig descobrir en una pel•lícula de la qual no recordo el títol, però em va impressionar de tal manera que al dia següent vaig anar a comprar el disc. Aquell disc encara el conservo, té uns quaranta anys i naturalment ara el concert l’escolto en CD, però de tant en tant em fa il•lusió remenar els discos de vinil que estan desats i repassar la música que escoltava als anys 70 i 80.
Aquí teniu un petit fragment del primer moviment de l’espectacular concert per a piano i orquestra número 1 de Txaikovski, amb dos dels grans intèrprets de l’actualitat, Daniel Barenboim i Zubin Mehta.
A més d’aquest concert de Tchaikovski, també conservo d’aquella època els gran ballets del compositor rus (El llac dels cignes, La bella dorment i El trencanous) i per descomptat les simfonies números 5 i 6. Aquesta darrera, coneguda com “patètica”, per a mi segueix sent una de les obres musicals que més m’han emocionat. És d’aquelles peces que al sentir-la et posa la pell de gallina i et fa vibrar per la poderosa força de la música i la potent orquestració, especialment dels instruments de vent.
Piotr Ilitx Txaikovski va néixer a Votkinsk el 7 de maig de 1840 i va morir a Sant Petersburg el 6 de novembre de 1893. Va tenir una vida força complicada i entre la seva extensa obra musical voldria destacar la música dels tres ballets esmentats anteriorment, sis simfonies, diversos concerts, suites, obertures i altres obres per a orquestra, música de cambra i cinc òperes, les més conegudes sens dubte Eugene Onegin i La dama de piques.
Com que no vull allargar-me, us recomano que si voleu conèixer amb molt més detall l’obra i la vida d'aquest gran compositor rus, entreu aquí.
.
josep, nó cal dir rés al maravellós article que has fet del Txaikoski, el meins rusófilo del grup dels cinqués (trobre que es diu axina), menut ramell de musics, els mes grans y fabulosos musics Rusos, y sobre tot Txaikoski en unes partitures reialment extraordináries plenes de sensibilitat y tendresa........abraçades paco
ResponEliminaA mi la música de Txaikovski m'agrada molt i alguna vegada l'he utilitzat per acompanyar les petites representacions que faig amb nens. Fantàstica la música del Concert per a piano i orquestra núm. 1!
ResponEliminaUn abraçada!
Txaikovski és un dels grans. Vaig conèixer la seva música quan tenia nou anys, tocava les peces del seu Àlbum de la joventut, molt senzilles però tan precioses...I ja no en parlem de les grans obres, una meravella, la seva música va directament al fons de l'ànima,almenys jo el sento així.
ResponEliminaPaco,
ResponEliminaTens raó, Txaikovski és el menys rus dels grans músics russos, possiblement per aquest motiu m'agrada tant ja que em costa força "entrar" en les obres de molts dels compositors d'aquelles terres.
Margarida,
El concert per a piano i orquestra núm.1 em va captivar la primera vegada que el vaig escoltar i segueix sent una de les composicions musicals que més ens agrada escoltar al Cafè de Nit.
Mariàngels,
Penso que es fonamental descobrir la gran música de molt jove i això no vol dir que hagis de renunciar a altres tipus de música, sinó que les pots complementar perfectament.
Una abraçada a tothom.
Jo recordo que tenía un disc comprat de segona má al carrer Riera Baixa, on per cert encara existeix la tenda, amb el trencanous. Ah, quina delícia.
ResponEliminaM'ha picat la curiositat, com li podríem dir a la 'música clàssica'?
I per acabar, crec que hi ha una errata a la data de naixement ...;)
Ja sabeu que sempre vos dic que som una inculta musical però que m´agrada molt llegir les vostres cròniques sobre aquest tema perquè a més de ser una forma d´entendre i aprendre com ho escriviu m´encanta...però aquesta vegada heu parlat d´un compositor que si conec i que escolto moltes vegades, els seus ballets els he ballat quan era nena i em van marcar moltíssim, així que avui la meva alegria es doble :) petonets
ResponEliminaHola Josep, jo també sóc de les que de tant en tant, quan tinc una estoneta tranquila torno als vinils...Respecta a Txaikovski, a la mare li agradava molt el ballet i Txaikovski és i era un dels seus músics preferits. Una abraçada.
ResponEliminaÒscar,
ResponEliminaMolt bona pregunta. Generalment entenem com a "música clàssica" tota la música que normalment s'interpreta en auditoris o teatres. El que passa és que la història de la música es força complexa i etiquetem com a "clàssic" tot una sèrie de moviments musicals que van des del cant gregorià, al romanticisme, passant pel barroc o el classicisme. Per exemple, la música medieval va fins el segle XV, la renaixentista el XV i el XVI, el barroc va del 1600 fins el 1750 (mort de Bach), el classicisme del 1750 fins el 1820 (aprox.) en que comença el romanticisme en les seves diferents modalitats. Per fer-ho més il·lustratiu, podriem dir que el barroc son entre d'altres, Bach, Vivaldi, Händel, Albinoni, etc. Els clàssics son Haydn, Mozart, Shubert, Gluck o Beethoven que va ser un dels principals precursors del romanticisme, on podem trobar gent com Verdi, Brahms, Mahler, Wagner o Txaikovski entre moltíssims d'altres. Com pots veure els periodes musicals son com els pictòrics o els literaris. Però tot i que la denominació de "música clàssica" potser no és tècnicament correcte, si que és la forma que més s'utilitza i que més s'enten popularment. Vaja rotllo que t'he fotut!. Sorry!, Ah! gràcies per l'avís de la data incorrecte.
Una abraçada
De rotllo rien de rien, s'agraeix :)
ResponEliminaseguint els teus post aviat serem tot uns entesos,... el vídeo és impressionant i el públic del concert un altre espectacle !!
ResponEliminaUn a abraçada
Maria Jose,
ResponEliminaEns agraden les teves, sempre amables visites, i en aquest cas molt més ja que compartim l'afinitat musical per Txaikovski.
Maia,
Nosaltres els vinils els tenim bastant a ma, però per allò de les presses sempre acabem posant música en CD, que sona millor, tot i que reconec l'encant del disc de vinil.
Alfons,
Quan buscava un vídeo il·lustratiu per aquest post, en vaig trobar varis, però el del Baremboim i el Mehta em va agradar (tot i la poca durada)per la força de la interpretació.
Una abraçada a tothom
És indubtable, Josep, que Txaikovski és un dels compositors romàntics que més bé arriben a les persones que no es senten gaire atretes per la música simfònica, i potser sigui per això, perquè és un músic que es “digereix” molt bé, que hi ha “entesos” que parlen d'ell amb cert menyspreu.
ResponEliminaA mi, personalment, és un músic que m'entusiasma en totes i cadascuna de les obres que cites al post, i encara n'afegiria una que des de sempre m'ha tingut el cor robat: “El caprici italià”.
Escoltar, en directe i tocada per una bona orquestra, qualsevol obra de Txaikovski ha estat sempre, per a mi, una combinació perfecte entre el plaer d'escoltar música i l'emoció que Txaikovski em transmet.
Ah!, i si no vaig errat, la pel·lícula a què fas referència és “La pasión de vivir”.
Enric,
ResponEliminaCom sempre, crec que l'encertes de ple sobre el perquè la música de Txaikovski és tan popular. També estic d'acord amb el que dius de "el caprici italià" i jo hi afegiria l'espectacular "obertura 1812", que m'encanta per la seva contundent orquestració, incloses les canonades finals.
Gràcies per recordar-me el nom de la pel·li, efectivament era "la pasión de vivir" amb la Glenda Jackson i el Richard Chamberlain.