dimecres, 2 de juny de 2010

NEGRA + NEGRA

Avui parlaré de les dues darreres novel•les que he llegit Qüestió de fe de la Donna Leon, i Una vida en joc de l’Albert Salvadó.

En comú tenen el color. El color negre de la intriga i el misteri.

La Donna Leon ens transporta, només com ella ho sap fer, a una Venècia tan calorosa com seductora on el commissario Brunetti, amb l’ajut del ispettore Vianello i la signorina Elettra, resoldrà dos misteris. D’una banda l’assassinat d’un dels implicats en una sèrie d’irregularitats als jutjats venecians i de l’altra la trama que té muntada un “endeví” que s’aprofita de la gent gran, amb enganys astrològics i amb “cures miraculoses”. La perspicàcia d’en Brunetti acabarà resolent els dos casos, encara que això li costi uns dies de vacances en què ell tenia previst fugir a la muntanya a respirar aire fresc amb la seva família.

La identificació que Donna Leon té amb la capital del Vèneto i la personalitat que dóna als seus personatges i històries fan que l’èxit és repeteixi en cada nova novel•la que publica.

Canviant d’escenari, però no de temàtica, l’Albert Salvadó ens condueix en el seu darrer llibre pels carrers d’una Barcelona en plena ebullició a inicis del segle XX. L’escriptor andorrà és un mestre de la novel•la històrica i en aquest cas uneix història amb intriga i assoleix un resultat francament extraordinari.

Salvadó narra la història d’en Victor Pons, un jove de classe humil que arriba a director de seguretat del Casino de la Rabassada que es va inaugurar l’any 1911. El retrat de la burgesia catalana de l’època i de tots els personatges que circulen pel casino (i els que no hi tenen accés) són magníficament dibuixats per l’autor que fa una apassionant crònica de la ciutat comtal de l’època, vestint-la de novel•la negra.

L’Albert Salvadó ja fa anys que és un dels meus novel•listes de capçalera. Des de que vaig llegir L’enigma de Constantí el Gran (1997), i poc després El mestre de Kheops (1998), em va atrapar la seva manera d’escriure i els temes sobre els que escrivia. Entre els molts llibres que he llegit d’ell, vull destacar, a part dels dos primers que em van enganxar completament, les trilogies sobre Jaume I (2000) i Ali-Bey (2004), dos dels grans personatges de la nostra història. També La concubina d’Amon (2005) amb el qual va guanyar per segona vegada el premi Nèstor Lujan de novel•la històrica. De tota manera, Albert Salvadó no és nou narrant novel•la negra ja que amb El rapte, el mort i el marsellès (2000) va guanyar el premi Sèrie negra de Planeta.

Us podria parlar de molts altres llibres de l’Albert amb els quals he passat molt bones estones, però m’allargaria massa. Només dir que ens veiem sempre que presenta un nou llibre o com a mínim cada Sant Jordi, en què tenim ocasió de xerrar i comentar sobre el darrer llibre que ha fet o el proper treball que està preparant.
.

21 comentaris:

  1. Genial les recomanacions! és el tipus de lectura que m'agrada sobre tot a les vacances.
    Petons mil!

    ResponElimina
  2. M'encanten les novel·les històriques i la Donna Leon: m'apunto els teus "recomanats" per d'aquí un parell de setmanes, que ja arriben les vacances per fi!

    ResponElimina
  3. Tinc la desgràcia i la fortuna de no haver llegit cap obra de la Donna Leon. La desgràcia per que és una taca (una més) en el meu magre currículum cultural. I una sort perque la podrà disfrutar en moltes obres!!

    O sigui, que la propera vegada que vagi a la biblioteca 'me la llevo'.

    ResponElimina
  4. M'han encantat les teues dues ressenyes. Les tinc apuntadíssimes per a aquest estiu. La d'en Salvadó m'ha cridat particularment l'atenció. M'agraden molt les novel·les dels escriptors que retraten la nostra societat com si la veierem en un espill, amb tots els vicis i virtuts que la caracteritzen. Si, a més, com dius, ho fa tan bé, segur que m'agradarà. El de la Donna Leon crec que tracta un tema ben actual, el de les persones grans que són estafades per gent sense escrúpols que els promet miracles que no existeixen.
    Aquest estiu en gaudirem l'Oreto i jo enmig de la xafogor. Gràcies per descobrir-nos eixos "petits tresors", en aquest cas, literaris. Salutacions

    ResponElimina
  5. Com m'agrada el comissari Brunetti , casat amb una dona que vé de bona família i molt culte literàriament parlant i a la que ell admira. A mi m'agrada també na Donna Leon i tens tota la raó quan dius parles de la seva identificació en la Ciutat de Vèneto. I n'Albert Salvadó també és un dels escriptors que més m'agraden avui en dia , especialment la trilogia d'Ali-Bey i de Jaume I . Els tenc pendent de llegir i ara , de ben segur que no estaré gaire si tu ja els has recomanat.

    Moltes gràcies

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Ostres..... crec que no he llegit res de l'Albert Salvadó! :( Com pot ser???
    Bones recomanacions, cal anar fent llista pels llibres que vull llegir durant l'estiu ;)
    Tinc una llista força llarga, però per la novel·la negra sempre deixo un raconet, je je je... ;)

    ResponElimina
  7. Coindideixo amb tu amb les novel.les de l'Albert Salvado. Aquesta última novel·la encara no l'he llegida però me n'has fet venir ganes. Gràcies per fer-ner la crònica.

    ResponElimina
  8. Ei!!!!avui per casualitats de la vida surt al setmanal "Magazine" una entrevista a Donna Leon i conta que és una enamorada de la música i de la cuina , je, je.... Cosa que es nota quan llegeixes els seus llibres , no?

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Xisca,

    De quin diari és el setmanal a què et refereixes?. Pensava que era la Vanguardia, però crec que el setmanal és en diumenge i he fet recerca a internet i no ho trobo.

    ResponElimina
  10. Perdona Glòria , m'he avançat a diumenge . Noltros a la biblioteca el rebem el dijous ( no estic segura si a Mallorca surt el diumenge o el dijous ???) el que ha de sortir diumenge. Tens raó és el setmanal de diumenge i crec que a Barcelona surt en la Vanguardia ( aqui surt amb el Diario de Mallorca). En resum el que jo he llegit avui surt el diumenge dia 6 de juny , i si vas a magazinedigital veuràs que a dal a l'esquerra hi ha la portada del magazine de diumenge 6 de juny ( hi ha el jutge Garzon) , però de moment no es pot consultar.

    És una de les avantatges de fer feina a la biblioteca , je,je.

    Si no el trobes digue'm coses i te la faré arribar digitalment.

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Perdona Glòria , no sé si és que tenc un problema de lateralitat però m'he equivocat quan t'he dit que surtia a la pàgina web adalt a l'esquerra , surt adalt a la dreta.

    Fins aviat

    ResponElimina
  12. Josep i Glòria,
    Gràcies per les recomanacions.
    De Donna Leon he llegit varies obres. M'agrada molt aquesta mena de novela negra de la que en Manolo Vazquez Montalbàn en va ser un magnífic exponent amb el seu detectiu Pepe Carvallo, juntament amb el seu admirador i bon amic Andrea Camilleri qui, en reconeixament, va donar nom al seu protagonista el comisari Salvo Montalbano. "Qüestió de fe", no l'he llegida encara. Ho faré.

    De l'Albert Salvadó no tinc present haver llegit res. Caldrà esmenar-ho de seguida. El resum que en feu és temptador.
    Salut companys.

    ResponElimina
  13. feia temps que no queia a les meves mans una novel.la negra i fa pocs dies com qui no vol, em vaig quedar atrapat en una, ( Burlando a la parca , de Josh Bazell)no es cap gran creació, però atrapa... o sigui que aprofitant el filó em quedo també amb aquests títols ,ja t'explicaré
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Maragda - A mi també, de cara a vacances, son el tipus de llibres que m'agraden. De fet en tinc preparats un parell dels quals ja en parlaré.

    Mariàngels - La Donna Leon és una de les autores més llegides al Cafè de Nit. De fet tenim tots els llibres del Comissario Brunetti que s'han traduït al català que em sembla que ja son 17.

    Francesc - Una vegada parlant amb l'Albert Salvadó em va preguntar que perquè m'havia agradat una novel·la (crec que era L'enigma de Constantí) i li vaig dir què perquè era totalment creïble. Doncs això és el que penso de les seves novel·les històriques, cosa que no puc dir de molts autors d'aquest gènere.

    Xisca - Crec que una bona part de l'èxit d'aquestes novel·les de la Donna Leon, la tenen els personatges secundaris com la Paola, el Vianello, l'Elettra o el Patta i per descomptat les genials aparicions dels fills, la mare o els sogres del Brunetti. Pel que fa a l'Albert Salvadó, llegint la trilogia de Jaume I, em vaig enamorar del retrat que fa a la novel·la de la reina Violant d'Hongría.

    ResponElimina
  15. Gemma - Hi ha molts grans autors dels quals no he llegit res, però per una banda la manca de temps i per l'altra, quan agafo un llibre, com si es tractés d'un bon menjar, primer de tot m'ha d'entrar pels ulls i a vegades això em limita una mica. També haig de dir que molt poques vegades no he acabat un llibre perquè me n'he cansat a mig llegir-lo.

    Mercè - Veig que també has llegit més d'una novel·la de l'Albert Salvadó. Haig de dir que aquesta darrera que he llegit, és una de les que més m'ha agradat. A veure si tu també t'ho passes bé llegint-la.

    Manel - Del Vazquez Montalban (Carvalho) també n'he llegit algunes i m'han agradat força. Naturalment soc un enamorat de la Sicília d'en Camilleri i la Venècia de D.Leon i és que en general Itàlia m'apassiona i les històries ambientades allí m'encanten.

    Alfons - Jo no és que sigui un lector exclusiu de novel·la negra, però la D.Leon, el Camilleri o la Sue Grafton m'agraden molt. Crec que les primeres novel·les d'aquest tipus que vaig llegir van ser les de l'Agatha Christie fa ja molts anys i actualment estic descobrint l'Asa Larsson que també està molt bé.

    -

    ResponElimina
  16. Hola Josep, m'apunto el de l'Albert Salvadó. Avui ha sortit la Dona Leon al magazine de La Vanguardia. Una abraçada

    ResponElimina
  17. Maia,
    Tenim l'entrevista a la Donna Leon de la Vanguardia però encara no l'hem pogut llegir. A veure si avui ho fem. Una abraçada

    ResponElimina
  18. No sóc gaire aficionat a la novel·la de gènere, la veritat (ei!: que no estic gens negatiu, eh?) ☺ M'agrada la narrativa per la narrativa i moltes vegades tant se me'n dóna l'argument, però tant amb les poques que he llegit policíaques com amb les que he llegit històriques (ho havia escrit sense “h”, tu!!!) em passa el mateix que li passa a en Francesc: m'agrada que em siguin properes, és a dir, que estiguin ambientades en llocs que em són familiars. Amb l'única novel·la policíaca que recordo haver gaudit moltíssim és amb De mica en mica s'omple la pica, del malaguanyat Jaume Fuster, però em va agradar molt més per com estava escrita (hi ha un treball impressionant per part de l'autor per reflectir, sobretot, l'argot dels “baixos fons”) que no pas per l'argument, el qual, sigui dit de pas em va resultar molt divertit.

    Quina lata per no dir res, oi? ☺

    Una abraçada!

    ResponElimina
  19. A mi em passa totalment el contrari, la narrativa per la narrativa no em crida massa, ja m'agradaria però. Jo busco en una novel·la, que passin coses, que em mantingui la intriga i la possible sorpresa del que passarà en el capítol següent i per descomptat si abans de començar el llibre, l'argument no és llaminer per a mi, ja no m'hi poso, perquè molt probablement (alguna vegada m'ha passat) deixaré de llegir-lo per avorriment. Per això, darrerament i davant la gran oferta que hi ha, vaig sobre segur i tant la Donna Leon com l'Albert Salvadó, per a mi són una assegurança de que m'ho passaré bé amb la lectura.
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Anotades les dues, les vostres recomanacions ja he comprovat que coincideixen amb els meus gustos :) petonets

    ResponElimina
  21. Maria Jose,
    Com sempre estem encantats de rebre la teva visita.
    Una abraçada

    ResponElimina