CRÒNIQUES BAVARESES - 1 (Mozart)

Amb aquest post reprenem el contacte amb el món blocaire després d’una petita "aturada" que hem aprofitat per visitar Munic i Salzburg i anar a tres representacions d’òpera al Nationaltheater de Munic.

La primera representació a la qual vam assistir va ser Le Nozze di Figaro de W.A.Mozart. No cal que reincideixi explicant la meva debilitat per la música del geni de Salzburg, i per aquesta òpera en concret. Aquestes Nozze però, tenien diversos atractius per a nosaltres.

En primer lloc el repartiment. Teníem moltes ganes de veure en directe tant l’Ildebrando d’Arcangelo com el Mariusz Kwiecien. Les expectatives no tan sols no van decebre sinó que van ser superades. Sens dubte són dos dels millors barítons actuals.

Tant l’Ildebrando d’Arcangelo (Figaro) com el Mariusz Kwiecien (Almaviva) van estar extraordinaris, dominant la situació de principi a fi i fent-se seus uns personatges que tantes vegades hem vist representar i no sempre amb l’encert que requerien. Magnífics de veu i de gestualitat, en tot moment van transmetre tot l’encant que requereix la partitura de Mozart i el text de Lorenzo da Ponte.

La part femenina de l’obra no va estar tan brillant. Anem per parts. La Camilla Tilling va resultar una Susanna força creïble teatralment parlant, però en algun moment va faltar-li el “volum” vocal necessari. Tot i això, penso que va estar molt correcta i va tenir intervencions força encertades.

D’irregular podríem qualificar l’actuació de Barbara Frittoli com la comtessa d’Almaviva. Va alternar moments bons i moments més aviat fluixets. Molt millor en el "Dove sono" que en el "Porgi amor", però curiosament, el duet “Canzonetta sull’aria” amb la Camila Tilling va ser del millor.

Una altra cosa ben diferent va ser l’actuació d’Ana Bonitatibus (Cherubino). Per a mi, la millor de la nit juntament amb els dos barítons. Va estar sensacional actuant i especialment extraordinària amb el “Voi che sapete”. Va cantar-lo apianant la veu d’una forma magistral que el públic va saber recompensar merescudament. Va ser un moment d’aquells inoblidables. Sense desmerèixer les grans interpretacions que s’han fet d’aquest fragment, crec que la interpretació de l’Ana Bonitatitbus és un dels que més m’ha emocionat.

També molt interessants la resta dels papers secundaris, destacant la Barbarina de la jove russa Evgeniya Sotnikova.

La direcció de Juraj Valcuha va ser acurada i molt correcta i l’orquestra va sonar francament bé.

Aquestes Nozze di Figaro s’han posat en escena amb una producció austera però original i imaginativa de Dieter Dorn.

Vam sortir de la nostra primera vetllada operística a la capital bavaresa satisfets i amb un molt bon regust de boca per tot el que havíem vist i escoltat.

Contracrònica: a la sortida d’artistes del teatre, el director Juraj Valcuha i l’Evgeniya Sotnikova es van mostrar agradables i atents amb la gent que se’ls acostava. Barbara Frittoli, més guapa i jove que en escena, però “diva” en tot moment. Mariusz Kwiecien simpatiquíssim i xerraire ens va parlar d’un Don Giovanni primer a Bilbao i després a Barcelona. L’Ana Bonitatibus, afectuosa i agraïda, ens va dir que té moltes ganes de venir a Barcelona, però que no té cap oferta (a què esperen!). L’Ildebrando d’Arcangelo segueix tan seductor fora com dalt de l’escenari. No té un no per a ningú que li demana una foto i també ens va parlar de Il turco in Italia i la Sonnambula al Liceu.

.