CRÒNIQUES BAVARESES - 2 (Puccini)

La segona òpera que vam presenciar al Nationaltheater de Munic fa uns dies va ser la Tosca de Puccini.

Tosca és una d’aquelles òperes que malgrat estar catalogades com a “veristes”, sempre m’han agradat força. La música de Puccini és senzillament extraordinària, creant un climax excepcional que en els seus primers compassos ja deixa veure que allò no acabarà bé.

La producció de Luc Bondy ens va agradar força, gens clàssica però ajudant en tot moment que la força i la vitalitat de la música de Puccini no es dispersés en un escenari inadequat.

Teníem també molt d’interès en veure el Jonas Kaufmann, un dels millors tenors (mai es pot dir el millor, però en aquest cas gairebé) de l’actualitat. A més, hi havia l’al•licient que cantava a la seva ciutat natal.

El de Mario Cavaradossi, és un paper difícil i la versió que en fa el Jonas Kaufmann és molt i molt bona. El tenor muniquès està en tot moment extraordinari, tant cantant amb veu poderosa, amb legatos i pianíssims difícils d’escoltar avui en dia en altres cantants, com actuant, posant el sentiment que cal en cada frase. No crec que sigui cap sacrilegi dir que actualment és el millor Cavaradossi possible.

Al seu costat vam poder veure i escoltar una Karita Mattila que ens va sorprendre. No m’havia agradat massa la seva Tosca del dia de la retransmissió per Arte, i per tant no n’esperava massa de la seva actuació, però deu n’hi do del paper que va fer aquest dia. Sense arribar a ser brillant, va cantar amb solvència i correcció i va actuar molt convincentment.

L’Scarpia de Juha Uusitalo també va estar vocalment a l’alçada i va conferir al personatge la dosi necessària de maldat, cinisme i perversió que la partitura exigeix.

La direcció de Marco Armiliato va superar amb escreix la de Fabio Luisi. Amb energia i determinació, va treure molt bon resultat de la magnífica orquestra bavaresa.

Contracrònica – A la sortida dels cantants vam poder saludar el Juha Uusitalo, molt bon xicot malgrat fer d'Scarpìa, que ens va dir que tot i que li agradaria, no té cap projecte per cantar a Barcelona de moment. El Jonas Kaufmann, va estar amabilíssim en tot moment. Li vam dir que l’esperàvem al Liceu el proper mes d’octubre, cosa que va agrair, i va parlar, riure i es va fotografiar amb tothom. Naturalment, els seus conciutadans van estar encantats. La que més es va fer esperar va ser la Karita Mattila que tot i les presses, va atendre cordialment els que l’esperàvem. Algú li va comentar sobre les xiulades del primer dia, ella no en va donar importància i amb bon sentit de l’humor va assegurar que “Mattila sempre ressorgeix”.

.