dimecres, 28 de juliol de 2010

CRÒNIQUES BAVARESES - 3 (Donizetti)


La darrera òpera que vam veure al Nationaltheater de Munic va ser l’Elisir d’amore de Gaetano Donizetti. D’entrada, el tenor Rolando Villazón va haver de ser substituït a causa d’una infecció intestinal, amb la qual cosa, el seu substitut, el tenor eslovac Pavol Breslik, va disposar de molt poc temps per tal d’integrar-se en la producció.

Anem per parts, Pavol Breslik ho va fer força bé malgrat els nervis inicials. Però és clar, entre el poc temps de què va disposar per assajar i que va haver de cantar, per exemple, la furtiva lagrima penjat d’un fanal a més de sis metres de terra, podríem dir que la seva contribució va ser francament bona. Així ho va interpretar el públic que el va aplaudir amb entusiasme en tot moment. Aquest cantant, a qui fa poc vam poder veure en El Rapte en el Serrall al Liceu, es un tenor lleuger amb molt bones facultats vocals i amb un timbre que recorda a vegades, i salvant les distàncies, Juan Diego Flórez. Veurem si en el futur confirma totes aquestes qualitats.


Per a mi la triomfadora indiscutible va ser una Nino Machaidze plenament compenetrada amb l’Adina de l’obra. Amb una veu i una gestualitat impecables, cada nova òpera que interpreta, aquesta noia ho fa millor. Ja no és aquella promesa que va cantar (i tan bé) Roméo et Juliette al costat de Rolando Villazón al Festival de Salzburg del 2008 substituint l’Anna Netrebko. Evidentment no era el seu primer paper protagonista, però si que va ser el que la va llançar a la fama a nivell mundial. Avui, és una de les veus més preuades del belcantisme i cadascuna de les seves aparicions dalt d’un escenari és molt esperada i amb una expectació creixent.

El Belcore de Fabio Maria Capitanucci va ser més que correcte. Amb una veu potent i plena, va haver de representar un atípic personatge, que en samarreta “imperi” comandava un exèrcit, de "tortugues ninja”. Es a dir, molt lluny del clàssic militar fatxenda a que estem acostumats.

I què dir de Dulcamara?. Molt bé Ambroggio Maestri, movent la seva colossal figura i cantant amb gràcia i solvència. Llàstima que en lloc d’arribar en carro, cavall o fins i tot cotxe o moto, ho fes amb un artefacte sense definir que semblava dissenyat pel mateix professor Franz de Copenhagen.

La direcció de Juraj Valcuha molt correcta, traient molt profit de la magnífica orquestra i cor de la Bayerischen Staatsoper.


Resumint, un molt bon “elisir” en l’aspecte musical i francament horrorós, per al meu gust, en el visual. I és que aquestes lluminoses idees de fer cantar al pobre Nemorino penjat d’un fanal, en mig d’un carrer brut i destartalat, ple de “tumbones” de platja i amb un artefacte que esquitxa focs d’artifici i confeti, no sé per què, però no és ben bé la idea que tinc d’una òpera romàntica. Això sí, tot plegat resulta força “original”, o no?.

Contracrònica – Un 10 com una casa de pagès per a la Nino Machaidze. A l’entreacte, va agafar de la mà el Pavol Breslik i el va fer sortir a saludar, cosa que el públic va agrair molt. Fora de l’escenari, senzilla i simpàtica com sempre, amb texans i samarreta i el seu somriure permanent. El Pavol Breslik també va estar molt complaent amb la gent que li demanava autògrafs i fotos, i és que el xicot no se’n sabia avenir de l’èxit obtingut. El públic sap valorar l’esforç d’un cantant que s’ha de posar en la pell d’un personatge en molt poques hores. També molt agradable l’Ambroggio Maestri, un senyor que deu fer vora els dos metres i deu pesar ... ni se sap ... que va estar amabilíssim amb tothom i ens va anunciar que l’any vinent vindrà al Liceu a fer el Falstaff. Per la seva banda, el Fabio Maria Capitanucci, també molt amable i simpàtic, va comentar que tenia previst actuar al Liceu en la Linda de Chamounix del 2011, també en Il Pirata en versió concert i possiblement una Madama Butterfly. A més d’un Elisir d’amore a València.
.

12 comentaris:

  1. Sempre m'impressionen aquestes agendes a dos o tres anys vista que tenen els cantants d'òpera.

    :-)

    ResponElimina
  2. Una altra crònica estupenda, Josep! llástima que ja se t'han acabat. O no? Celebro que la Machaidze es vagi afiançant. A "La fille..." la vaig trovar un pel barroera i amb un francés quasi ofensiu. No obstant i això no vaig deixar de veure-li les possibilitats que té la seva veu i l'escola que mostra quan un passatge li exigeix. Efectivament, la seva Giulietta va ser molt notable. Li desitjo èxit.
    Molt divertit tot el que expliques de la posada en escena. Pobres intèrprets obligats a fer circ!
    Una abraçada per la Glòria i per tu!

    ResponElimina
  3. Una altra d'aquelles òperes rodones, i generoses musicalment parlant, ja que des d'un bon començament és un no parar de delicioses i enganxoses melodies.

    Suposo que us deuríeu sentir una mica frustrats per la cancel·lació del “Nen” (apunta-n'hi un altre a la llista de la Glòria, Josep) :)) però, pel poc que li he sentit cantar (sempre al “yutub”) a aquest noi que el va substituir (per què no es diran Ferrer o Garcia i no pas aquests noms tan complicats de recordar i d'escriure?) crec, com tu, que té un bon futur.

    La Nino (jo li dic Marchandais de pressa de pressa i sembla que li digui ben dit el cognom) :)) m'agrada moltíssim i ja em queia bé, però amb el detall que dieu de fer sortir el seu company encara em cau millor. I si tant Dulcamara com Belcore (m'encanten aquests dos personatges!!!) van estar, com dieu, a un magnífic nivell, la vetllada ja va valer la pena..., malgrat les bestieses que s'empesquen els directors d'escena, perquè mira que fer cantar "la furtiva làcrima" penjat dalt d'un fanal!!! (ho vaig veure al "yutub")

    L'enhorabona perquè les expectatives que teníeu es transformessin en tres esplèndides vetllades d'òpera.

    P.S. Josep: Maca la “Marchandais”, eh? ;)

    ResponElimina
  4. Òscar,
    A mi també em sorpren. Però aquesta gent porten un tràfec increible. Moltes vegades quant els hem anat a saludar els veus amb la maleta que se'n van cap a l'aeroport perquè el dia següent tenen un recital, i acabt aquest tornen per a la següent funció. Jo em marejaría!.

    Glòria,
    Efectivament la Nino va a més i té encara força marge, la qual cosa vol dir que pot arribar a ser una de les grans. Lamentablement tens raó en el fet que aquests "genis" de l'escenografía, no tenen en compte que no son artistes de cirs sinó cantants i segons quines coses, van en detriment de la qualitat de la veu.

    Enric,
    Òpera generosa i rodona com be dius, i terapèutica afegiria, ja que després de veure un drama com Tosca que et manté en tensió, veure "l'elisir" et relaxa i diverteix.
    La "Machandais" maca, molt maca, i simpàtica, i generosa i bona companya, i ... és que ho te tot!.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  5. estimats josep y glória, qué pequeñas vacaciones os habeis dado y tan bién aprovechadas, a eso se llama buena organización y gusto, las operas que habeis visto no puedo añadir nada de lo que tú tan bién has narrado, y vaya "amigos" que teneis, últimamente se meten mucho con vosotros, sobre tot el enric assur, sobre la Marchandais oi?, jajajajaja extraordinarios amigos josep....saludos paco

    ResponElimina
  6. Paco,
    Aquesta es una de les moltes coses bones que hem trobat a internet: els amics!.
    I com pots veure també ens hem fet amic de la "Marchandais" i d'altres grans cantants, je, je.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Hola Xavier,

    Com pots veure hem estat uns dies a Múnic. En propers posts publicarem més fotos d'aquesta interessant ciutat bavaresa. I ara a esperar la segona quinzena d'agost per a fer uns quants dies més de vacances.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Pel que expliques no és la idea romàntica d´un òpera engalanada de dalt a baix tant en l´escena com en les vestimentes , però Josep , estarem tots dos d´acord que el romanticisme, és una actitud, un gest, una mirada una veu i segur que també es dona en mig d´unes cadires de platja destartalades.
    Una abraçada i com sempre un plaer llegir la teva crònica , mes si és d´una d les que mes m´agraden.

    ResponElimina
  9. Mai,

    Segur que el romanticismes és pot trobar a qualsevol lloc però no és això. Penso jo que de la mateixa manera que no es pot qualificar de "modernisme" un bloc de pisos d'una ciutat dormitori pel sol fet que tinguin un vitrall de colors o un trencadís a la façana, tampoc es pot qualificar d'obra del romanticisme una que no guarda estèticament, absolutament res de l'original. I no vull confondre l'actitud o el sentiment amb el moviment artístic o social d'una època.

    Una abraçada i gràcies per la teva opinió.

    ResponElimina
  10. m'alegra veure que seguiu invertint bé les vacances en fer allò que més us agrada, i un dia m'heu d'ensenyar la vostra col·lecció d'autògrafs i de fotos amb els astres de l'òpera, perquè ha de ser impressionant.
    que acabeu de passar un bon estiu amb bona música, bona cuina i bons viatges.
    una abraçada!

    ResponElimina
  11. Manel,
    Ens alegra la teva visita.
    Aquesta setmaneta a Múnic realment va ser (utilitzant la teva expressió)una bona inversió.
    Et desitgem un bon estiu. Després de vacances ja parlarem.
    Una abraçada

    ResponElimina