Els mercats reflecteixen la vida quotidiana d’una ciutat i és per això que ens agrada visitar-los. A Munic, varem passejar força estona pel Viktualienmarkt, els orígens del qual se situen a la propera Marientplatz, primer com un mercat de cereals, que amb el temps va anar creixent fins que es va fer necessari el seu trasllat a un emplaçament més gran. L’actual és un mercat a l’aire lliure en què les parades estan disposades en casetes, amb una gran oferta de productes frescos com fruites, verdures, hortalisses, bolets, formatges, embotits, pa, vi, cerveses, espècies, sucs de fruita fets al moment... Igualment, podem trobar parades de flors i articles d’artesania fets amb palla.
En el centre del mercat, hi ha un Maibaum o arbre de maig que és un arbre sense branques pintat de blau i blanc que representa les diferents corporacions artesanals del lloc i que tradicionalment s’aixeca cada 1 de maig.
En diverses èpoques de l’any, el Viktualienmarkt és escenari de festes populars com la festa de l’arengada, el dia dels cervesers, el dels jardiners , la festa de l’espàrrec, la festa de l’estiu, el ball de les verdulaires el dimarts de carnaval i d’altres.
Passejar-se pel Viktualienmarkt és una festa per als sentits perquè els colors i les olors envaeixen el visitant i si volem deixar-nos temptar una mica més, podem acabar la visita gaudint dels sabors de la Baviera prenent l’esmorzar típic bavarès que consisteix en dues salsitxes blanques cuites en aigua, acompanyades de mostassa dolça, un brètzel i una cervesa. Tos això sota l’ombra d’uns castanyers centenaris, en el Biergärten que hi ha en el mateix mercat.
Nomes per la meravella de veure bolets a aquestes alçades ja val la pena!! Jo quan vaig de visita també sóc fan de visitar els mercats :-)
ResponEliminaestaba leyendote y recordaba perfectamente un mercadillo en Viena, con todos los puestos de venta fets de fusta, era proper a nadal y era casi de nit, al centre de la plaça un cor cantant, va ser una nit mágica, josep molt grat per ferme recordar aquets temps.....abraçades paco
ResponEliminaUna temporadeta que us deixo i veig que heu escrit unes cróniques de Baviera, sensacionals, bona música... i també bons mercats plens de colors i de bons aliments¡¡
ResponEliminaFins aviat, Glória i Josep¡¡
Ja tenieu raó quan vau dir que les parades del mercat éren fabuloses!,realment l' slide que heu fet fa venir ganes de ficar-hi la mà.Per altra banda això que comenteu de l'esmorzar amb salsitges... seria dels pocs llocs on podria esmorzar a gust!, quan surto sempre tinc problemes amb els esmorzars i és que a mi la mantega i la melmelada no m'arriven enlloc!!!GRÀCIES PER LA CRÒNICA AMICS!
ResponEliminaQuines super-vacances!!! I aquest mercat m'ha encantat!!! ...i mil gràcies per la crònica!!!
ResponEliminaJa tinc guia, si mai vull anar a Munich i els seus entorns!
Ptnts
magnífiques aquestes cròniques!! ...la meva felicitació per haver trobat al ja tan avorrit programa estiuenc de platja / disco, aquest de passeig pel mercat-opera ... jo també vull apuntar-me a aquest tour operador!!!
ResponEliminaUna abraçada
Òscar,
ResponEliminaSí que es veritat que compartim afició per visitar els mercats. Recordo la vostra passejada pel mercat de Ceret, i tot el que vareu comprar!
Paco,
Segons l'època de l'any, els mercats tenen un encant o un altre. Els països del centre d'Europa tenen molta tradició de mercats per Nadal, i me'n alegro que aquest post t'hagi portat bons records!.
Josep,
Ja ho veus, mentre tu feies feina, nosaltres de vacances, je, je. Però segur que ara et toca a tu, no?.
Mercè,
El mercat era molt atractiu i per esmorzar... també t'aniria bé la cervesa?, je, je.
Marta,
Doncs si tens ocasió d'anar-hi, Munic és una ciutat molt bonica i estranyament poc visitada per ciutadans que no siguin alemanys.
Alfons,
I encara queda alguna cosa més per explicar-vos!
A mi també m'encanta passejar pels mercats! I totes les fotos que ens ensenyeu són tan boniques...
ResponEliminaTinc una filla que fa mes i mig que és a Alemanya. Torna aquest dissabte i ja tinc ganes que sigui a casa per veure les fotos i sentir els sues comentaris!
Una abraçada
Quina manera més bonica d'il·lustrar el vostre viatge, que bé que escriviu i fotografieu, gràcies a vosaltres, els que no tenim vacances sembla que estiguem allà, amb vosaltres sota els castanyers, menjant saltxites blanques!! Se us estima molt!!
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaSegur que la teva filla tindrà moltes coses per explicar, i més si s'hi ha passat un mes i mig.
Parella,
I bevent cervesa a dojo, perquè com que és més suau que la catalana, no puja al cap però entra tan bé, ben fresqueta !!!!!
Llegint aquesta crònica de com vau saber gaudir de les -i per què no dir-ho?- excel·lències que arreu del món, en diverses manifestacions, ja bé siguin culinàries, costumistes, arquitectòniques..., se'ns ofereixen, m'ha passat pel cap la conversa d'una senyora que, l'altre dia, vaig sentir que explicava al cambrer d'un bar (ja sabeu que sóc tafaner de mena) el viatge que va fer a la Ribera Maia i que, segons ella, a més a més que el menjar no tenia ni punt de comparació amb el que es menja aquí, les piràmides maies “aquelles” vénen a ser com les fites de pedra que encara hi ha en algunes carreteres però, això sí: una mica més altes.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaEl motiu bàsic del viatge a Munic era l'òpera, però quan decidim fer una escapada d'aquestes, el primer que busquem es que hi hagin altres "atractius" (al menys per a nosaltres), museus, història, arquitectura, etc. Potser som una mica atípics, però és la manera que tenim de gaudir de la visita a una ciutat. I Munic omple perfectament els requisits que busquem. Segurament, i es un suposar, la senyora de la Ribera Maia s'hi avorriria en una ciutat així, o la tindria "llesta" en 24 hores.
Una abraçada