Munic és una ciutat que respira cultura pels quatre cantons.
Sota qualsevol porxada o en una cantonada o en una plaça, es pot escoltar Rossini, Mozart o Bach interpretats per grups que congreguen gran nombre de vianants.
Però avui no toca parlar de música sinó de les magnífiques col•leccions que guarden les Alte Pinakothek i Neue Pinakothek i el Museu Egipci, que són els museus que vam visitar. N’hi ha molts més de museus, però el temps no vam poder estirar-lo més.
Entre les moltes i espectaculars obres que guarda l’Alte Pinakothek podem citar les de mestres com Dürer, Rafael, Boticelli, Leonardo, Rubens, Rembrandt, Canaletto, Murillo, El Greco, Fragonard, Van Ruisdael o la família Brueghel. Tot plegat: impressionant. Vam aprofitar per anar-hi un diumenge plujós i poc adient per passejar, i la sorpresa va ser que el tiquet de diumenge només costava un euro. Vam aprofitar per dinar a la cafeteria del mateix museu (molt recomanable tant per la qualitat com pel preu) i després de dinar vam travessar la Theresienstrasse i vam anar a la Neue Pinakothek.
Si el contingut de la Alte és magnífic, el de la Neue no queda enrere. Si no, jutgeu els noms d’alguns dels autors que s’exposen: Picasso, Cezanne, Turner, Gainsborough, Constable, Goya, Monet, Degas, Pisarro, Van Gogh, Manet, Klimt o Rodin. Realment extraordinari!
El tercer museu que vam visitar va ser l’Egipci, amb una molt interessant mostra de peces provinents de les diferents dinasties faraòniques. Un passeig per la història d’una cultura que cada dia (i ja fa anys) ens fascina més i més.
Complementant les passejades per la ciutat, Munic ofereix un altra tipus de passejades, les que es poden fer a través de la història de l’art visitant els seus interessantíssims i ben cuidats museus.
josep y glória, axó es massa, peró es clar alemanya, cuna dels més insignes músics, lliteraris, poetes y filólogos de cuasi tot lo món, bó sobren les paraúles sobre els fets, grandiós viatje el vau fer, abraçades paco
ResponEliminaQuants dies heu estat de viatge, que heu tingut temps de fer tantes coses?
ResponEliminaNo diuen que viatjant s'aprèn molt? Vosaltres deveu ser uns savis!
Una abraçada
aco,
ResponEliminaTens raó, hi ha moltes diferències entre Alemnya i Espanya. No solament culturals (que son moltes) sinó de comportament de la gent. A més l'oferta cultural és impressionant!.
Margarida,
Doncs només vam estar una setmana. Per tal de tenir temps de fer tot només cal organitzar-se una mica, no mandrejar pel matí, i estar disposat a caminar i descobrir tot el que pot oferir una ciutat com Munic que és molt. Fins i tot vam tenir temps d'agafar el tren i passar un dia sencer a Salzburg (a només dues hores de Munic). La veritat és que el temps va acompanyar (vam aprofitar els dies plujosos per anar a museus, i el transport públic funciona perfectament i a uns preus molt més ajustats que aquí, i això que el nivell de vida no té comparació. Ah, i a l'hora de menjar t'asseguro que millor i més econòmic que a Barcelona. Ens queda molt per aprendre, i ens creiem (i volem fer creure) que som el centre del món!.
Quin viatge¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaA Alemanya, hem estat varies vegades i sempre m'ha sorpres.
Benvinguts.
Un resum perfecte de les riqueses dels tres museus, que ens ajuda a refrescar un dia apassionant, amb unes fotografies de mestre. Només hem tirat de menys aquell Jesuset tan macu que ens va fer tanta gràcia a tots!!!!. Cal destacar que la trobada amb els impressionistes va ser gràcies a la constància i insistència de la Glòria.
ResponEliminaTant de bó us queden encara moltes cròniques...va ser un immens plaer compartir Munich amb vosaltres i torna a ser-ho rememorar-lo.
Una forta abraçada
Lluís i Cristina
Isabel,
ResponEliminaGràcies per la teva visita. Nosaltres també hem estat en diverses ocasions a Alemanya i la veritat, es magnífic comprovar les comoditats i facilitats de que gaudeixen els ciutadans i la protecció de la cultura, la història i el medi ambient per part dels poders públics.
Lluís i Cristina,
Va ser un gran diumenge de museus. A més va anar perfecte perquè el dia que vam estar "tancats" va ser gairebé l'únic dia "xungo" meteorològicament parlant. Per a nosaltres van ser uns dies fantàstics tant a l'òpera o als museus, a l'Englischer Garten o a les cerveseries, i es que en bona companyia tot resulta molt millor. Ara a preparar la propera.
Una abraçada
Alemanya és el país europeu que he visitat menys... no he estat mai ni a Munich ni a Berlín!
ResponEliminaI amb tot el que heu explicat m'heu fet venir moltes ganes d'anar-hi... quina pila de visites i concerts que heu fet!
Veig que heu tingut bon temps i fins i tot heu estat a Salzburg... i bon menjar també?
Heu fet un viatge molt ben aprofitat ;)
Molt interesant la ciutat de Munich, no hi he estat mai, però al menys avui he parés algunes coses d' ella!
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaNosaltres som llatins i preferim els paisos mediterranis, però els centreuropeus com Alemanya son una autèntica delícia. Tot funciona! i de quina manera. Els transports públics son excepcionals i força més barats que els d'aquí. Això ens va permetre anar i tornar a Salzburg en tren per 30€ (4 persones! el preu del bitllet era per fins a 5 adults, o l'equivalent 1 adult=2 nens). El menjar sense cap problema, alternàvem "italians" amb cerveseries amb menjar bavarès. Els preus?, més barats que Barcelona (que és una ciutat caríssima).
Una abraçada i fins aviat.
Anna,
Tant Munic com Berlin son ciutats molt recomanables. D'aquelles que t'ho passes be passejant i tens quantitat de coses interessants per visitar.
Una abraçada
Caram, quines fotos i quin viatge!!! Envegeta!!! Enhorabona!!!
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaHa estat una setmaneta molt profitosa, tan en l'aspecte musical, com en el redescobriment d'una ciutat que ja coneixíem d'anteriors visites i que sempre ens havia agradat molt.
Una abraçada
De totes maneres amic Josep, no vull pas discutir el nivellàs cultural d'Alemanya i els alemanys, però alguna cosa falla quan traspassen la frontera i se'ns instal·len a Calella o Salou.
ResponEliminaAquells que em fan enrajolar, també són alemanys i uns que em vaig ensopegar a la porta de Brandemburg, sense saber-ho, celebrant la final de la Copa de Futbol, també ho eren. Hi ha quelcom que no acaba de quadrar i no tot és tan idil·lic com els "miserables" del sur ens creiem.
Envejo moltes coses d'aquest país, però no totes.
Munic és una ciutat encisadora, per alguna cosa és la ciutat predilecte de tots els alemanys per viure. És la gran capital del Sud, amb la climatologia més "acollidora".
En tres dies no heu deixat res de res. Sou la repera. Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.
Joaquim,
ResponEliminaTots sabem que de brètols n'hi ha a tot arreu i de totes les nacionalitats i colors. Quan jo parlava de les coses bones d'Alemanya, naturalment no m'estava referint a aquests tipus de gent i per descomptat, en cap moment he qualificat ni de idíl·lics ni de miserables uns i altres. Jo em refereixo a que els museus, per exemple, són accessibles a preus molt més raonables que els d'aquí, que estan més enfocats de cara al negoci. A que els transports públics funcionen infinitament millor i a uns preus molt més reduïts que aquí. A que si passeges pels carrers del centre (plens de gent) és molt més difícil que et fotin la cartera que a Barcelona. Que hi ha molt poca gent pidolant, que els carrers estan molt més nets o que he vist gent fent cua per reciclar plàstic. És a dir, exactament igual que aquí. I els brètols? seguríssim que n'hi ha, però com és que no es veuen?(al menys pel centre). No serà que fins i tot les sancions per gamberrisme també funcionen millor que aquí?. A tot això és al que em referia quan parlava de les bondats d'una ciutat com Munic comparada amb la meva estimadíssima Barcelona, que tant em dol que darrera de la "façana" que es ven, tot té poca consistència.
De totes maneres, t'agraeixo que el teu comentari m'hagi permès esplaiar-me una mica més.
Una abraçada
He perdut un llarg comentari que t'havia fet.
ResponEliminaEn síntesi, amic Josep, et volia dir que estem d'acord, però aquest civisme i educació que mostren a les seves ciutats s'assoleix gràcies a la ma dura, a les multes i prohibicions i suposo que a l'educació, però aquest darrer aspecte tan important, a fora de casa seva, l'obliden molt sovint.
A Alemanya, deixar la brossa equivocada en un contenidor sel·lectiu és multat de manera severa, no cal ni imaginar-se el que deu ser orinar-se al carrer, cantar l'Astúries pàtria estimada a altes hores i coses tan habituals per molts dels estrangers que ens visiten i que es queixen que aquí ho prohibim tot, fins i tot un diari com The Economist ha publicat un artícle encapsalat per un titular similar a, Catalunya el lloc de la prohibició. És clar, quan venen aquí volen fer allò que a casa seva no poden i em sembla que ja està bé.
Barcelona ha empitjorat molt des de que ens visiten tants i tants turistes d'espardenya i per la permissivitat de les autoritats que durant molt temps s'han estimat més la quantitat que la qualitat i ara no saben com aturar-ho. Ah! i noslatres serem els primers en posar el crit al cel si ens omplen amb unes ordenances municipals severes i restrictives com les seves.
No vull parlar del nivell cultural, els museus, les sales de concerts i tot això que tant ens agrada, doncs allà ens tornaríem directament ximples, però estic segur que aviat enyoraríem el nostre caos.
Gràcies per deixar-me esplaiar-me una mica més.