dimarts, 10 d’agost de 2010

CRÒNIQUES BAVARESES – 6 (i final)


Aquesta darrera “crònica bavaresa” no és exactament una crònica. És un petit recull fotogràfic de la ciutat de Munic, amb el qual tanquem aquesta tanda de posts que han tingut com a protagonista destacat l’acollidora capital de Baviera.

Una ciutat tant amant de les seves tradicions com oberta i respectuosa amb les idees alienes, i tant conservadora i clàssica com innovadora i moderna en tots els terrenys. Una ciutat en què ens hem sentit molt i molt a gust ja que té l’aire de les ciutat centreeuropees però al mateix temps té un no sé què, que la fa molt més mediterrània que la resta d’aquestes ciutats.

Munic és una ciutat que ja coneixíem d’un parell de visites anteriors, però que ens deixa aquell bon sabor de boca que ens fa venir ganes de tornar-hi en un futur no molt llunyà.

Salut !!


14 comentaris:

  1. Aquesta piscina indoor on esteu a punt de banyar-vos té l'aigua una mica tèrbola i escumosa. Però vaja, que Munich enamora :)

    ResponElimina
  2. Ja té raó l'Starbase, us les vareu acabar??? I vareu poder anar drets cap a l'hotel després???

    ResponElimina
  3. Parella,
    Feu una cara de felicitat impressionant.
    Que us han tractat bé i que us heu sentit una mica com a casa, n'estic segur.
    Aquest és un viatge que fa temps que vaig fer, de fet ja començaria a ser hora de tornar-hi.

    Prost!!

    ResponElimina
  4. Mare de Déu!!! Quina parella de cerveses!! Això és impossible d'acabar-s'ho!!! Ara, que hi ha alemanys amb unes panxes impressionants que els hi cap de tot!!! Molt xules les fotos. Es nota que us ho vau passar beníssim. Salutacions

    ResponElimina
  5. Un reportatge fotogràfic excel.lent Josep i Glòria!.Ja sabeu que jo vaig estar a Lindau, sobre el llac Konstanza i vaig conèixer la part sud de la Baviera, per això hi ha coses que em són familiars, com la vestimenta típica "tirolesa" que es duia com a trajo de carrer en molts casos, o l'afluència de bicicletes dutes per a gent de totes les edats.La fotografia del pàrking de bicis és definitiva...GRÀCIES PER ENCAPÇALAR L'ENTRADA AMB LA FOTOGRAFÍA QUE US VAIG "SUPLICAR" VOLIA VEURE!!!M'ho prenc com una diligència per part vostre...je,je, una abraçada!

    ResponElimina
  6. Quina cara de felicitat!!!!
    Jo també penso que no vau arrivar a l'hotel molt drets!!!
    un reportatge preciós!!!
    Petonets

    ResponElimina
  7. Quina bona cara que feu, i quins tancs de cervesa més guapos!! Estimats amics les fotos són molt xules! Em fruit molt amb la vostra crònica!
    Moltes gràcies per compartir-la! Milions de petons, amics!

    ResponElimina
  8. Òscar,
    Tèrbola i escumosa del tot! donava gust banyar-s'hi

    Sara,
    De fet aquestes gerres son d'un litre. Nosaltres el que normalment preníem era mig litre.
    La cervesa d'aquestes gerres és molt mes suau, gustosa i per descomptat amb menys graduació a les que prenem aquí. A més la cervesa de barril encara és més suau que l'envasada.

    Manel,
    Aquesta foto es del darrer dia, quan vam anar a fer el sopar de comiat a la HofBräuhaus i efectivament estem molt satisfets perquè tota la setmana havia sortit rodona.

    Francesc,
    T'asseguro que aquí jo soc incapaç d'acabar-me una mitjana i en canvi d'aquella cervesa en bevíem un got de mig litre per dinar i no en quedava ni gota.

    Mercè,
    Malgrat la foto, hem begut molta més aigua que cervesa, ara be, alhora de dinar o sopar gairebé sempre "queia" una gerreta.

    Maria,
    Et puc assegurar que vam arribar a l'hotel perfectament, a peu i sense cap símptoma de mareig. Ja hem explicat que la graduació és molt més baixa del que estem acostumats. Per això quan venen a casa nostra alemanys o anglesos (hooligans) i beuen cervesa, agafen unes trompes monumentals i és que no estan acostumats a la graduació de les cerveses d'aquí.

    ResponElimina
  9. Estimats vermells,
    Si que fan goig les "gerretes" oi?.
    Ara passats uns dies i veient les fotos, ens n'adonem encara més del bé que ho vam passar.
    Muuuaaaac! i fins aviat

    ResponElimina
  10. És curiós que a gairebé tota Europa (no tinc prou coneixements per generalitzar massa) les regions meridionals són més... com ho diria jo, sense voler faltar ningú?... Més “festeres”, potser?... I a Alemanya és a un dels països on això succeeix.

    Conec bastants alemanys i tots m'han comentat sempre que Baviera és una zona on la gent és més de la gresca que no pas la gent del nord del mateix país, la qual cosa no treu que, en el cas concret d'Alemanya, la gresca estigui renyida amb el respecte a la cultura (i no solament per l'autòctona) com ho demostren les interessantíssimes cròniques del viatge a Múnic que ens heu fet anar arribant.

    Mirant, com acabo de fer, a la Wikipèdia l'entrada corresponent a aquesta ciutat (m'he quedat d'una peça només veient les formacions musicals que tenen), no m'estranya, doncs, que digueu que ni de bon tros us l'heu pogut acabar.

    Moltíssimes gràcies per compartir-ho amb nosaltres!

    ResponElimina
  11. De veritat us vau acabar tota la gerra???????? I després directes al wc, je je je...
    Feu una cara de felicitat que parla per si sola, es nota que vau passar unes vacances impossibles d'oblidar.
    M'he fet moltes ganes de fer un viatget cap a Munich! Ara mateix vaig a buscar per Internet si té zones d'escalada a prop, je je je... ;)

    ResponElimina
  12. Enric,
    Tens raò. Nosaltres coneixem algunes ciutats alemanyes com Berlin o Colònia i l'ambientillo bavarès (no sols a Munic, sinó també a altres llocs) es totalment diferent. El nord és més "prussià" i el sud força més alegre (sempre dins d'un ordre eh?). Munic, a més, es una d'aquelles ciutats on sents música (i no precisament "rap") en qualsevol cantonada. En aquest aspecte és com Viena, Salzburg o Praga, i per tant, quan hi ha molts músics tocant al carrer, vol dir que hi ha moltes escoles i moltes formacions musicals. Això si, a les cerveseries com la HofBräuhaus, la musica es transforma i sempre hi ha un grup de 4 o 5 músics tocant música típica bavaresa, a la que tot sovint s'hi afegeix la gent cantant. Tot un espectacle!.

    Gemma,
    Normalment bevíem gots de mig litre (no gerres de litre), la feina va ser aguantar la gerra per fer-nos la foto, ja que no sols era el quilo que pesava el líquid, sinó el quilo i mig (o més) que pesava la gerra.
    Pel que fa a muntanyes, no se , però no crec que els Alps quedin massa lluny.

    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  13. josep que faltava jó, com já abants de aquest post parlava de un viatje maravellós, en aquesta foto deurieu de haver cantat el bindris de la Traviata, com a colofó final del vostre viatje...
    abraçades paco

    ResponElimina
  14. Paco,
    Molt bo això de cantar el brindis de La Traviata amb una gerra de cervesa. De totes maneres no és pot descartar que ho poguem veure en una d'aquestes versions surrealistes que tan estan de moda.
    Una abraçada

    ResponElimina