dijous, 16 de setembre del 2010

SALZBURG, Mozart i molt més

Salzburg, amb uns 150.000 habitants, és la quarta ciutat més gran d’Àustria (per davant seu hi ha Viena, Graz i Linz). Està situada a la ribera del riu Salzach, al límit de la serralada alpina, a 300 quilòmetres de Viena i a 150 de Munic.

Aquesta proximitat amb la capital bavaresa ens va permetre visitar Salzburg en una escapada d’un dia, quan fa unes setmanes vam ser a Munic.

D’entrada, dir que les comunicacions tant per carretera com per ferrocarril entre Munic i Salzburg són molt bones. Nosaltres vam optar pel tren i en una hora i quaranta cinc minuts ens vam plantar a la ciutat austríaca.

La part antiga de Salzburg està protegida per l’UNESCO des de l’any 1997. A la ciutat podem trobar museus, palaus, esglésies i sales de concert dignes de ser visitades. Nosaltres vam haver de fer una mica de tria, ja que la nostra estada no anava més enllà d’unes quantes hores. Per tant, vam decidir passejar pels seus carrers, veure l’ambient que s’hi respirava en la preparació del mundialment famós festival de música d’estiu i como no, vam visitar la casa-museu de Mozart.

Baixant de l’estació central de Salzburg cap el centre, passem pel palau i els jardins de Maribel, la seu de la Fundació Mozart i alguna de les esglésies d’estil barroc més visitades com la de la Trinitat.

Per fi arribem al Staatsbrücke (pont de la ciutat), el creuem i entrem de ple a la part més antiga de la ciutat, gairebé tota ella només per a vianants. El carrer més representatiu es Getreidegasse que a banda de ser el cor comercial de la ciutat, destaca per la senyorial decoració dels seus portals, els històrics rètols dels comerços, i els patis interiors dels edificis. Molts conserven encara els timbres històrics que connectaven els portals amb els habitatges.

En el número 9 d’aquest carrer, es troba també la casa on va néixer Mozart el 26 de gener de 1756. És una casa del segle XVII, de color grog amb finestres blanques, on la família Mozart hi va viure a la tercera planta entre el 1747 i el 1773. El 15 de juny de 1880 la Fundació Internacional Mozart va inaugurar el museu, el qual s’ha anat reformant i ampliant. Els instruments i mobles que hi podem veure, van passar a la Fundació Mozart, gràcies a les donacions de la seva dona, Constanze i els seus fills Carl Thomas i Franz Xaber Wolfgang. El museu ja l’havíem visitat l’any 1997, i les ampliacions que s’han fet en els darrers anys són notables.

Les seus del festival de música, que es fa entre finals de juliol i finals d’agost, sòn l’anomenada Gran Casa del Festival, la Casa per Mozart i les antigues cavallerisses de la cort. Tres auditoris que anualment reuneixen el millor que es pot escoltar i veure en el món de la música i l’òpera.

Passejant per la ciutat també vam visitar l’església dels franciscans, potser la més interessant de la ciutat des del punt de vista artístic i arquitectònic, amb elements de tots els estils, des del romànic fins l’actualitat.

Salzburg és una ciutat que respira música pels quatres costats i no costa gens escoltar Mozart, Rossini, Haydn o Bach en qualsevol racó o plaça. Evidentment, com sempre, ens van quedar moltes coses “pendents”, però aquesta és una de les raons que t’empenyen a tornar als llocs que et deixen un bon sabor de boca, i Salzburg ens l’ha deixat per segona vegada.

18 comentaris:

  1. Gràcies per recordar-nos aquesta excursió tant interessant! En aquests dies d'inici de "curs" és tot un goig!! Magnífiques i precises, com sempre, les fotos. També el video de promoció del Festival ens ha agradat molt. Ara sols falta organitzar un estiu al festival, per què no?

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Caram, quina escapadeta tan adient i deliciosa.
    De fet jo cada cop sóc menys mitòman en el sentit de donar importància als llocs on van neixer músics i escriptors.

    Però Mozart..., Mozart és diferent...:D

    ResponElimina
  3. Un vídeo promocional que no et deixa indiferent...com la ciutat de Salzburg com dieu...Ja us hi veig d'aquí a poc temps!Una abraçada.

    ResponElimina
  4. vosaltres sempre cap al nord, oi? i si és una ciutat tan musical com aquesta encara millor, no m'estranya que us quedessin ganes de tornar-hi.

    ResponElimina
  5. Oh, jo també tinc records de Salzburg de fa molts anys, em feu venir ganes de tornar-hi...

    ResponElimina
  6. Josep; un viatge molt ben aprofitat... encara que també hi ha un gran músic,-potser ho dic en plan "garrulo"- poc aprofitat, que també era austríac; Franz Schubert... potser la frase aquella que diu; El Sil el agua i el Miño la fama...?
    Salutacions¡¡

    ResponElimina
  7. Cristina i Lluís,
    Un dia molt ben aprofitat el que vam passar a Salzburg, amb visites i passejades interessants i amb bona companyia. Anar al festival a l'estiu?, ja ens agradaria ja, però només és qüestió de pressupost!

    Òscar,
    Jo no soc gens mitòman, i molt especialment pel que fa a personatges vius. Ara com molt bé dius, Mozart es Mozart. L'any passat a Londres també vam visitar la casa-museu on va viure Händel i també va ser molt interessant.

    Mercè,
    El vídeo promocional és magnífic, i se'm posen les dents llargues quan el veig.

    Manel,
    Ja saps que som força amants de la música, i a ciutats com Salzburg, Viena, Munic, Praga o altres del centre d'Europa, el fenómen musical és viu molt intensament, la qual cosa les fa doblement atractives per nosaltres.

    Mariàngels,
    Nosaltres feia tretze anys que vam estar a Salzburg i la veritat és que teníem ganes de tornar-hi, encara que fos només per un dia. A veure si en un futur proper podem gaudir la ciutat amb més calma.

    Josep,
    El dia que anem a Viena, segur que visitarem la casa on va néixer i viure Shubert, un músic extraordinari, però parlar de Salzburg és parlar de Mozart, el ciutadà més famós i genial que han tingut mai.
    Per cert que sempre és parla que Mozart va morir molt jove (36 anys), però altres grans músics tampoc van tenir millor sort, com Bizet (36 anys), Bellini (33) o el que tu anomenàves, Shubert (31).

    Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada

    ResponElimina
  8. No hi he estat mai en aquesta ciutat, però me n'he fet venir unes ganes!!! Quina sort poder visitar llocs tan preciosos. Les fotos són per a ampliar-les i fer-ne pòsters! M'han agradat especialment la 5, la 19 i la 24. Per cert, no m'estranya gens la cara d'alegria de la Glòria en eixa botiga. Jo l'hauria feta ben semblant. Salutacions i gràcies per aquest post tan bonic

    ResponElimina
  9. Amic Josep yo también tuve la suerte de visitar Austria, y naturalmente estuvimos en la Ciudad de la Sal, ciudad preciosa donde las haya, claro está que visitamos también la casa de Mózart, donde cada nota de cualquier partitura suya es como de otro mundo, gracias josep de nuevo por hacerme recordar tántas cosas.......con afecto
    paco

    ResponElimina
  10. El vostre post m'ha fet recordar el primer viatge a Europa que vaig fer amb la meva àvia. D'això fa una pila d'anys, i en tinc un record borrós. Però recordo Viena, el Tirol, la biblioteca de Melk i, sobre tot sobre tot, la ciutat de Salzburg amb els seus carrers màgics i plens d'encant. M'heu fet venir ganes de tornar a Àustria!

    ResponElimina
  11. De viatge de fi de curs, ja fa molts anys d'això, vam anar a Viena i Salzburg, vaig enamorar-me d'aquesta última ciutat, és més, deia, alheshores que quan em jubilés aniria a viure a allà!! ^^

    ResponElimina
  12. Francesc,
    Salzburg és una ciutat amb un encant especial. La Glòria, evidentment, bo se'n va anar de buit de la botiga d'estris culinaris.

    Paco,
    Celebro que aquestes fotos de Salzburg t'hagin portat bons records.

    Anna,
    Efectivament a Àustria i al centre d'Europa en general, hi ha ciutats encantadores per les que dona gust passejar i el més important de tot, entretenir-se i badar. Viena, Innsbrück i Sazlburg en son uns clars exemples.

    Txell,
    A nosaltres, ciutats com Salzburg, també ens tenen el cor robat, potser no per anar-hi a viure (els hiverns suposo que son força durs per a uns "mediterranis" com nosaltres) però si per visitar-les cada X temps.

    Una abraçada a tots

    ResponElimina
  13. No hi he estat mai, i m' agradaria anar-hi, sobretot després de llegir tot el que has explicat!

    ResponElimina
  14. Anna,
    Sens dubta és una bona destinació per escapar-se uns quants dies de la rutina diària. A nosaltres, tot i que ens encanten els paisatges i les ciutats mediterrànies, al centre d'Europa ens hi trobem com peix a l'aigua.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Hola Josep, desprès de llegir-te m'en agafat unes ganes de visitar-la ben aviat. Més coses per la llibreta de pendents...;)

    ResponElimina
  16. Maia,
    Dona gust tenir coses "pendents" com aquesta. Nosaltres en tenim un munt i quan en fem una, ens en surten tres o quatre més, o sigui que la llista cada dia és més llarga.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Per les cròniques que he anat llegint des de fa uns quants anys, l'única pega que jo li posaria al Festival de Salzburg és l'elitisme del públic, el qual gaudeix tant -vull suposar- de la gran qualitat dels espectacles com de l'acte social que representa cada una de les representacions.

    Suposo que, a part de la platea, hi deu haver opcions més econòmiques i, per tant, en aquestes localitats el públic és -em refereixo a la vestimenta- molt més informal.

    Crec, molt sincerament, que a l'òpera l'hi ha fet molt de mal aquest elitisme que, afortunadament, a Barcelona ja no s'hi veu.

    Com sempre, Josep, un 10 sobre 10 per les fotografies.

    ResponElimina
  18. Enric,

    D'acord al cent per cent. En primer lloc pel que dius de l'elitisme del Festival de Salzburg. Els preus son realment prohibitius, només a l'abast de gent amb força poder adquisitiu, per tant ens haurem de seguir conformant a escoltar o veure "enllaunats" els magnífics muntatges que s'hi fan.
    En segon lloc, també penso com tu, que aquest elitisme ha fet molt mal a l'òpera. Sort que a Barcelona ja s'ha perdut el costum del "vestit" de gal·la per assistir-hi. A altres llocs també, però no se si tant. Per cert, parlant de preus, els d'una entrada per anar al Liceu poden semblar cars però t'asseguro que no ho son més que per anar a veure al Barça o a un concert d'una gran estrella del pop-rock, però com que hi ha encara aquesta idea de l'elitisme, sembla que l'òpera sigui només per a rics.

    Una abraçada

    ResponElimina