dimecres, 10 de novembre del 2010

ARRÒS NEGRE

Sembla mentida que un plat d’arròs fet amb tan pocs ingredients pugui sortir tant saborós. Us explico la recepta tal com me la va explicar la Montse (Peixos Martí), del Mercat d’Hostafrancs. Des del dia que m’ho va explicar, sempre la faig així, i sempre surt bé!

Ingredients:

-       Arròs
-       Sípia
-       2 ó 3 grans d’all
-       Una ceba
-       Un tomàquet
-       Fumet de peix
-       Oli
-       Sal

Preparació:

Fer el fumet amb el peix (crancs, galeres, peix de roca, algun cap i espines de peix), la ceba i el tomàquet, i fer-.lo bullir durant 20 minuts.

Rentar la sípia, (reservar la bosseta de la tinta) tallar-la a trossets petits i posar-la a la cassola amb un raig d’oli, en fred. Quan la sípia comenci a espetegar, vol dir que ja està cuita. Afegir-hi els alls tallats a làmines i sofregir-ho tot junt. A continuació, posar la salsa de la sípia i donar unes voltes perquè tot s’impregni bé.

Seguidament, afegir-hi l’arròs i fregir-lo una mica. Abocar-hi el fumet calent en la mida justa que tapi l’arròs, és millor afegir el brou poc a poc, si en falta, conforme es vagi evaporant,

A mig coure, afegir-hi la tinta de la sípia desfeta en una mica de fumet. Deixar-ho coure tot junt fins que l’arròs estigui cuit i el fumet s’hagi evaporat.

Un cop cuit l’arròs, apagar el foc, tapar la cassola i deixar-lo reposar cinc minuts perquè s’acabi de beure el líquid.

36 comentaris:

  1. Glória, si señorita con permiso de josep, por lo de Srta. un arrós negre bonissim, sabies que el arrós negre és originari de Catalunya, aquest arrós sólament en el perfum que dona yá díu veniu a per mi..........abraçades parella..........paco

    ResponElimina
  2. Un dels meus plats preferits!! El fas molt semblant al de la meva mare... i amb el peix comprat a la mateixa parada! Ha de ser boníssim per força! ;)
    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  3. Glória; La veritat, no l'he fet mai... una bona recepta per fer-la. Queda apuntada.
    Que vagi de gust¡¡ :-D :-D :-D

    ResponElimina
  4. Boníssim!!!! Quina pinta tan bona!! ho faig igual! realment els arrossos no necesiten gaire cosa, un bon sofregit, bon brou i bon arròs!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Quina pinta més bona! m'encanta l'arròs negre i més si l'acompanyo amb all i oli uhmmm...

    Petons

    ResponElimina
  6. Aiiins, quina gana!!
    Em deixeu amb un forat...Marxo cap a la cuina! Tornaré per prendre nota d'aquest arròs de luxe! ;) Sí senyors!
    Petonets per la Glòria i en Josep :))
    Marina

    ResponElimina
  7. Me encanta el arroz negro y yo lo hago parecido al tuyo una receta que me enseño el Pep Nogue en sus clases en Bonpreu
    A disfrutar
    Adeu
    miquel

    ResponElimina
  8. amb mi sempre ho podreu comptar per tastar un arròs com aquest ;)

    ResponElimina
  9. Brutal, un dels arrossos que més m'agrada. La sípia és una meravella que dona un resultat sensacional. I a mi m'agrada com més negre millor, fins i tot alguns cuiners m'han dit que com m'agrada a mí és massa negre.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. M'encanta l'arròs negre!! Ara fa molt que no en faig...probaré aquesta recepta pq fa una pintaaaaa!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Paco,

    Doncs no ho sabia que l'arròs negre fos originari de Catalunya, sempre associo arròs i València. És un dels que més ens agraden. Una forta abraçada!.

    Sandra,

    Quina casualitat!. Potser ens haurem trobat alguna vegada a la parada de la Montse amb la teva mare o amb tu, sense saber-ho!.

    Josep,

    Doncs l'has de fer, seguríssim!. És taaaaant bona, que no te la pots perdre!.

    Maria,

    És veritat, els arrossos donen molt de joc i sobretot, el que s'ha de tenir és confiança per pensar que sortiran bé!.

    ResponElimina
  12. Carme,

    A mi també m'agrada amb allioli, però és que és tant "punyetero"... perquè em repeteix tant!. Encara que si n'hi ha, no puc resistir la temptació de posar-n'hi una mica!.

    Marina,

    Quan s'acosta l'hora de sopar és un perill mirar blocs, eh?. Torna quan vulguis a prendre nota!.

    Miquel,

    Con receta de Pep Nogué, éxito seguro!. Habremos coincidido en alguna clase en Bonpreu?.

    ResponElimina
  13. Manel,

    Quan vulguis!!!. Encara que... quina responsabilitat, davant d'un mestre de l'arròs!!!.

    Òscar,

    I la sípia, cuita en el punt just, poquet, perquè no es faci dura, oi?. I a mi també m'agrada negre, negre!.

    Eva,

    Mentre el Jan faci la migdiada, tu... de cara a l'arròs negre, je, je.

    ResponElimina
  14. OOOOOOH, l'arròs negre... una delícia que només he fet 2 cops i fa molt de temps!, ara m'has fet venir ganes...Molt ben elaborat, amb aquests ingredients per al fumet i l'arròs és per deixar la cassola lluent!Una abraçada guapa!

    ResponElimina
  15. La sípia, un bon fumet i gairebé res més ja és suficient per a obtenir un bon arròs, si á més hi agefim la tinta, ja el fa diferent. Boníssim
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Quan faci aquest arròs a casa, farem l'onada!!!

    ResponElimina
  17. Saps que fer arròs negre és una de les receptes que tinc més ganes de fer però que no trobo mai el moment per fer-la?
    Resulta que el Pol, només de veure el color, ja arrufa el nas... i clar, jo al final sempre acabo dent l'arròs normal.
    Però em sembla que el proper cop no li faré cas, perquè només veient la pinta d'aquest teu és impossible que no li agradi, oi?

    ResponElimina
  18. Oh...fa molt temps que no en menjo...i mai l'he cuinat...faré previsió ben aviat!
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  19. La meva mare sempre diu que quan jo tenia 4 anys em van demanar a l´escola quin era el meu plat preferit i vaig dir arròs negre, la qual cosa va semblar molt estrany a la meva mestra en una nena tan petita...així que ja pots pensar què m´ha semblat la teva recepta...espectacular!!! molts petonets

    ResponElimina
  20. Hola Josep i Glòria,
    Quina bona pinta aquest arròs! Mai he menjat arròs negre, suposo que deu ser boníssims.
    Una qüestió, o és el meu ordinador, o internet, o... no ser, però en els ingredients em surten tot un munt de paraules extranyes entre parèntesis. No se si vosaltres també ho veieu?
    Una abaraçada

    ResponElimina
  21. A mi també em passa com a la Gemma no es veuen els ingredients.

    Ara que la foto si la puc veure i quasi olorar i tot.... m'encanta l'arrós negre i com bé dius es super agrait.

    Muas!

    ResponElimina
  22. A mi em passa com a les dues Gemmas, no es veuen els ingredients.
    El arròs negre de 10.
    Petons!

    ResponElimina
  23. Lo senzill si es bo es dos cops bo, no ne fet mai d’arròs negre, no m’acaba de fer el pes, ne menjat fora de casa perquè al Miquel li agrada, però aquet color¡¡¡
    Petons

    ResponElimina
  24. Mercè,

    Dos si l'has fet dos cops, per què no tres??. Segur que el faràs !!!.

    Manel,

    És que l'arròs és molt agraït, eh?. I si el vestim de negre, encara millor!

    Ma Àngels,

    Ja us imagino, ja, ja!.

    Gemma,

    El color pot frenar una mica, però quan el tastes... és tan bo, que quasi val la pena tancar els ulls per menjar-se'l!.

    Marta,

    Doncs ja saps, a fer la llista de la compra, cuinar-lo i tornar a menjar-ne, que fa temps que no en menges, je, je.

    ResponElimina
  25. Maria José,

    Està bé això que els plats ens portin records entranyables, eh?. I me n'alegro que t'agradi l'arròs negre des de ben petita!

    Gemma,

    Ja està solucionat el problema dels ingredients!. Gràcies!. Ara ja els pots veure i pots fer l'arròs, je, je.

    Gemma,

    Ja es veuen els ingredients!. I tan de bo que es poguessin olorar els plats de forma virtual, eh?.

    Isabel,

    Ara ja ho pots veure bé, tot arreglat!. I l'arròs, boníssim, encara que el color no agradi a tothom.

    Sion,

    Això que diuen que mengem pels ulls és veritat, i si l'aspecte no agrada, no agrada, què hi farem!. Jo coincideixo amb el Miquel!.

    ResponElimina
  26. De tant en tant en fem d'arròs negre, quan trobem sípia bruta a Cambrils, i ens agrada molt, això si sempre hi posem la punteta d'allioli.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  27. OOOOOHH!!!! Quin arrosset més bo!!! I sembla que és de règim i tot!!! A veure si m'anime a fer-lo. Fa una pinta... MMMMMM!!!! Salutacions

    ResponElimina
  28. Ummmmm, bonissim. Un bon fumet i surt un arròs genial. Una abraçada

    ResponElimina
  29. Glòria,

    És veritat, podria haver posat a la recepta l'allioli opcional, però allò que diuen que a casa es menja el que agrada a la persona que cuina, en aquest cas s'ha acomplert, je, je. I no és que no m'agradi, però em repeteix taaaaaant!.

    Francesc,

    I si no és de règim del tot, es pot reservar per a un dia lliure i llestos!

    Maia,

    És que a vegades és més bo l'arròs que els "tropezones" que hi posem, i això és pels ingredients i el fumet ben bo!

    ResponElimina
  30. I és que la tinta dóna un aroma especial. A mi me0ncanta aquest arròs, però després et deixa unes dents.... que has de córrer a buscar el raspall, ja,ja...
    El meu peixater, com sap que sovint em quedo la tinta, quan compro sípia o calamar sempre em pregunta "Vols la tinta?". Va bé guardar-la congelada perquè no saps quan l'hauràs de necessitar!

    ResponElimina
  31. No n' he fet mai d' arròs negre, i sempre hi penso quan en veig un. Aquesta recepta me l' anoto que fa una pinta sensacional!

    ResponElimina
  32. sé que per a molts pot semblar una blasfèmia, però a mi, si us plau, amb una punta d'allioli... i fins que no quedi ni un sol gra...
    una abraçada

    ResponElimina
  33. Sense cap mena de dubte quan ho dic ,per mi el millor , però no se si compta molt el meu criteri en tema d´arrossos, doncs no en sóc gaire arrossera , tot i que en els últims anys m´hi he aficionat força , i he de reconèixer , hi ho faig que és un dels aliments més agraïts qeu hi ha a la cuina , fins i tot bollit amb un gra d´all sal i oli és bo , l´arròs negre és sorprenent i ben negre, com el vostre.
    una abraçada

    ResponElimina
  34. A mi m'agrada molt l'arròs negre, la propera vegada provaré la teva recepta, per la foto es veu que havia d'estar boníssim.

    ResponElimina
  35. Ummmh...aquest arròs negre hauria d'estar deliciós!

    Personalment, m'agraden molt els arrossos i el negre el menjo poc. A veure si amb el vostre post ens animem!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  36. Margarida,

    Es pot congelar la tinta de la sípia?. Ostres, no ho sabia!. Doncs jo també ho faré, perquè moltes vegades compro aquella sípia bruta taaaant bona, però ja ni m'emportava la tinta a casa!.

    Anna,

    Doncs val la pena provar de fer-lo, a veure què et sembla!.

    Alfons,

    Sí, a mi també m'agrada amb allioli, però quina ràbia que em fa el gust que em deixa (a més de l'olor, però això es pot superar, je, je).

    Mai,

    Ja ho crec que hi compta la teva opinió!. I si darrerament t'estàs aficionant als arrossos, encara més!. Tal com tu dius, bullit amb un gra d'all i oli, ben bo, i també hi afegiria una branqueta de farigola. Prova-ho!.

    Cristina,

    En tens tu posat al bloc?. Per veure com el fas tu!. Ho buscaré!.

    Xavier,

    És que d'arrossos n'hi ha tants!. A nosaltres ens agrada molt el negre, ara que n'hi ha d'altres que també!

    ResponElimina