diumenge, 12 de desembre de 2010

ARRÒS AL FORN A VALÈNCIA

ElEl darrer pont el varem passar a València amb els nostres amics Cristina i Lluís, i per donar-nos la benvinguda, la Cristina ens va preparar un arròs al forn d’aquells de llepar-se’n els dits!. Naturalment, li vaig demanar la recepta, gràcies Cristina!. Aquí la teniu i espero que la gaudiu!

Ingredients per a 4 persones:

-       Quatre tassetes de cafè d’arròs
-       Una patata mitjana
-       Un cap d’alls
-       Un tomàquet gros
-       250 g de costella de porc
-       2 botifarrons de ceba
-       2 xoriços per cuinar
-       Brou de carn
-       Cigrons
-       Oli
-       Sal

Preparació:

Posar els cigrons en remull la nit abans.

Escalfar el forn a 250º amb l’escalfor de dalt i de baix. Tallar la patata a rodanxes i fregir-la. Mentre es fregeix, afegir-hi el cap d’alls sencer perquè quedi com escalivat.

Salar la costella de porc tallada a trossets i fregir-la, juntament amb els botifarrons i els xoriços. Sofregir l’arròs en l’oli d’haver fregit la carn i l’embotit.

En una cassola de fang, disposar l’arròs al fons, posar-hi el cap d’alls al mig. Disposar per sobre el tomàquet tallat a rodanxes, els botifarrons, els xoriços i els cigrons i mullar-lo amb el brou calent, en la proporció de dues tassetes de brou per una d’arròs.

Reduir la temperatura del forn a 180º, posar-hi la cassola i deixar-la fins que l’arròs sigui cuit.

Una vegada l’arròs estigui fet, deixar-lo reposar cinc minuts a dins del forn i cinc minuts fora del forn, perquè acabi d’agafar tot el sabor.

31 comentaris:

  1. MMMMMM uno de mis arroces preferidos. Cuando era pequeño las mujeres de mi barrio llevaban la cazuela de barro a la panadería, se esperaban a que hirviera el caldo para echar el arroz -no sé muy bien cómo lo hacían- y después volvían para recogerlo con dos trapitos para no quemarse. Es una costumbre que se ha perdido -supongo que en los pueblos pequeños todavía subsistirá- aunque hace bien poco me pareció ver a una señora con su cazuela por la calle, de todas formas es algo cada día más raro.

    ResponElimina
  2. Glòria,
    No coneixia aquesta combinació i em sembla potentíssima, un senyor plat. Me l'apunto, en un dia de fred pot venir molt de gust.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Apa, quin tiberi us esperava a casa dels amics. Tenir amics com vosaltres és una fortuna, us mereixeu tots els àpats del món! Petons.

    ResponElimina
  4. CAram tu quina rebuda! Amb cigrons la trobo super curiosa i diferent!
    Un petonàs

    ResponElimina
  5. això si que són bons amics!! t'acullen a casa seva, t' ofereixen les millors delícies dels fogons i sobre,t' obsequien amb la recepta ... i quina recepta!! gloriosa!!
    una abraçada

    ResponElimina
  6. Hola Glòria,
    Segur que el pont va anar molt bé començant amb un arròs com aquest... Conec alguns arrossos valencians, però aquest amb cigrons no l’havia vist mai i el provaré per que m’ha cridat molt l’atenció. Gràcies per compartir-ho! Petons,

    ResponElimina
  7. No l'he tastat mai un arròs com aquest, i ara mateix en tinc unes ganes terribles, perquè serà?

    ResponElimina
  8. Hola macos!!!, aquesta cassoleta es pot dir d'arròs, de carn, de llegums... quina barreja més potent!, energia a tope per a veure tot el que preteníeu,no?. El millor del plat segur va ser el carinyo amb què us la van preparar.Una abraçada! (tenim una trucada pendent..)

    ResponElimina
  9. Vaya, pensaba que era un arroz más conocido. Aquí en Valencia se hace en las casas tanto como la clásica paella. Se suele utilizar el caldo y los garbanzos del cocido, si sobraron, en casa de mi madre nunca sobraban, si ocurre esto habrá que poner en remojo como explica muy bien Glòria. Algo que me enseñó mi mujer, que hace el mejor arroz al horno que he probado en mi vida -después de su madre-, es muy importante,una vez que está todo el sofrito hecho, quitar la máxima grasa posible para restar algo de contundencia al plato, además sale más rico. Y algo personal: el chorizo lo desterraría del plato.

    ResponElimina
  10. Va ser tot un plaer compartir amb vosaltres l'arròs al forn i tota la resta de coses que hem fet junts aquests dies. El record de les dones anant al forn del poble a coure la cassola d'arròs i dels olors que anaven deixant al seu pas també és un dels més intensos records de la meva infantesa.
    Quan vullgueu, repetim!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. No hay nada como viajar para conocer personas y cocina diferente como esta paella.
    Petons
    miquel

    ResponElimina
  12. he vist moltes vegades cassoles d'arròs al forn, però mai no l'havia tastat, a veure si el provo ara que tinc la recepta. gràcies!

    ResponElimina
  13. Aquesta paella fa molt diumenge! té una pinta excepcional, no hi ha res com les autèntiques paelles valencianes.

    ResponElimina
  14. Quan vem estar a Ca Massita per darrera vegada ens van preparar un arrós similar, però sense els cigrons. Em va sorprendre el botifarrò i la patata la veritat, no ho havia vist mai i em va semblar molt bona idea :)

    ResponElimina
  15. Que m'agrada de molt aquest arrosset!
    És el germà bessó del rossejat que fem a la meua vila!

    Us ha quedat força bé!

    ResponElimina
  16. Em sembla extrany un arròs amb tanta carn. Pot ser sòc un clàssic, però també pot ser convingui obrir-me a nous conceptes.
    Gràcies per la idea, i per fer-nos partíceps de la vostra il·lusió.

    ResponElimina
  17. muy buena acogida os dieron vuestros amigos, un arroz muy bueno y contundente, pero como yó no debo ni quiero hacer ninguna crítica, a los arroceros, en ésta ocasión me toca darle la razón al amigo MAAC, me disculpáis a que si...........Josep y Gloria....abraçades.....paco..ahhhhhhhhh se me olvidaba....5-0 + 5-0 son 10-0 y sin quitar la que se lleva .....

    ResponElimina
  18. Les receptes com aquesta tenen l'èxit garantit, vénen avalades per l'experiència dels autòctons.
    Ha de quedar un arròs deliciós, de plat únic bne complet!
    Us vam trobar a faltar al Caprabo, ja recordava que estaveu de vacances a València ;)

    ResponElimina
  19. Hola parella!
    M'alegre molt llegir que un valencià us hagi descobert aquest gran arròs. Jo solc dir que l'arròs al forn, que us dels grans arrossos valencians, és la gran víctima de l'èxit de la paella: només es parla d'ella!
    I amb cigrons, genial! Com diu l'Starbase, la mare en va fer el dia de la trobada a Ca Massita i va cridar l'atenció dels principatins... ;-)

    Salut!

    ResponElimina
  20. Apa nena, aixó se li diu un arrós potent. Si no estgués la pantalla pel mig......

    Muas!

    ResponElimina
  21. Glòria,
    Mai he tastat un arròs així, ha d'estar molt i molt bo i amb el botifarrons, quin gustet.
    salut,

    ResponElimina
  22. L'arròs es tan versàtil, que es bo de totes formes.
    Aquest tan potent amb el fred, es un bon plat ùnic.
    Felicitats, te una pinta fantàstica.
    Petons

    ResponElimina
  23. Això de demanar la recepta va ser una gran idea, aquest arròs ha de ser... una delícia celestial!

    ResponElimina
  24. Josep i Glória; Quin pont¡¡ arribar a Valéncia i trobar-te amb una cassola d'aquestes dimensions tant extraordinàries, tè que ser un plaer inovidable¡¡.
    Que vagi de gust Josep i Glória¡¡

    ResponElimina
  25. Doncs moltes gràcies per transmetre la recepta, aquest s´haurà de provar , segur que m´agrada i a casa meva segur que triomfa.
    Petons

    ResponElimina
  26. Tá una pinta fantàstica, no l'he provat mai d'aquesta manera!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  27. Quina sort tenir uns amics que us acullen a casa seva, i us donen la benvinguda amb un plat deliciós com aquest! Fantàstic!
    Petons!

    ResponElimina
  28. Aquesta combinació i amb cigrons la desconeixia...i això que el meu avi és valencià...no tinc remei!

    ResponElimina
  29. Aquesta cassola d’arròs te una pinta impressionant, ara mateix hi ficaria cullera
    Petons

    ResponElimina
  30. Quin arrosset més bo!! Aquest el broda la meua sogra!!! Aquests amics valencians vostres us estimen molt, ja es veu!!!

    ResponElimina