El mes passat, la Sandra i el Xavi dels Fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata Desfeta, van tenir la pensada de proposar-nos fer una recepta amb un ingredient base cada dia 15. Aquest mes de febrer tocava pizza i aquí està la nostra!.
La recepta que he fet servir és del Fabián Martín, del seu llibre “Las mejores pizzas del mundo”.
He adaptar proporcionalment la quantitat dels ingredients als 380 g de farina de força que vaig comprar a Farinetes Baltà i de la massa que em va sortir, en vaig gastar una tercera part per a la pizza que veieu i la resta cap al congelador, encara que em sembla que no tardaré gaire a fer-la servir!.
Ingredients:
380 g de farina de força
190 ml (+ 20 ml si cal) d’aigua
7,5 g de llevat deshidratat
20 ml d’oli
5 g de sal
50 g de Mozzarella
50 g de formatge Emmental
60 g de Roquefort
30 g de formatge Raclette
Crema de llet
Nous
Preparació:
En un bol barrejar la farina amb el llevat. Afegir els 190 ml d’aigua i continuar barrejant amb les mans durant 6 minuts. Seguidament, afegir la sal i seguir amassant durant 6 minuts més. A continuació, incorporar l’oli i amassar 6 minuts més. Si al final del procés la massa no quedés prou llisa i lligada, afegir-hi els 20 ml d’aigua restants.
Deixar reposar la massa a la nevera dins d’un bol tapat amb paper film durant 24 hores i treure-la a la temperatura ambient una hora abans de fer-la servir, perquè es faci més flexible i es pugui estirar bé.
Emulsionar 30 g de roquefort amb 30 g de crema de llet i reservar. Estirar la massa de la pizza, untar-la bé amb l’emulsió de roquefort i crema de llet i posar-hi per sobre la mozzarella i l’emmental. Coure la pizza a 220º durant 20 minuts i als 15 minuts, afegir-hi els 30 g de roquefort restants, el formatge raclette i les nous.
Visca parella, una gran pizza!!!! La massa del Fabián Martín no falla, eh? Nosaltres també la vam fer i és boníssima!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per animar-vos a fer la pizza!
Petonets!!
Sandra i Xavi
Quin goig que fa la vostra pizza! I quin goig farà el recull de pizzes de la inicitiva.
ResponEliminaQuè treballadors, heu fet la massa i tot, la propera que faci no la compraré.
Una pizza molt saborosa i equilibrada. Felicitats
ResponEliminaLa barreja de 4 formatges que has posat m'encanta, són uns formatges que entre ells queden genials! I la pizza t'ha quedat molt maca, enhorabona! Jo espero poder participar a partir del més vinent :)
ResponEliminaUn petó!
La de 4 kesus és la meva preferida!!! I la pizza casolana és la millor!!
ResponEliminaPtnts i ànim amb els dies 15!!!
La pizza de 4 formatges és la meva preferida també! llàstima que m'hagi de controlar el colesterol jejej.
ResponEliminaT'ha quedat molt apetitosa, i rodona! que això ja és difícil.
Petons ;)
veig que la 4 formatges agrada molt tothom, a casa també és la preferida, no cal dir-ho, però la faig diferent. aquesta me l'apunto, la font és garantia, i el resultat que n'heu tret, espectacular.
ResponEliminaA casa també sóm formatgerus, aquesta pizza segur que la trobem ben bona!
ResponEliminaUna pizza excepcional, la de 4 formatges!!!! aquesta massa no l'he fet mai, la provaré si la recomanes!
ResponEliminaT'ha quedat ben "pofesional"!!!
Petonets
Hola!
ResponEliminaAins.. la de formatge és la meva preferida!! Una pinta excel·lent!!! Petons
La pinta així d'entrada és ESPECTACULAR!!!
ResponEliminaBona idea la del 15 :-)
Petons
Ostres Glòria, amb tanta pizza que estic veient m'està entrant una gana... Una recepta fantàstica! petonets
ResponEliminaUna bona proposta pels formatgers com vosaltres. La pizza als 4 formatges és una de les que més em demano quan surtim a sopar a una pizzeria. Queda boníssima, oi?
ResponEliminaSandra i Xavi,
ResponEliminaEncantats de participar en aquesta iniciativa!. Quan pensàvem quina pizza faríem, de seguida ho varem tenir clar, la que més ens agrada quan en mengem fora de casa, per tant, decidit: quatre formatges i del Fabián Martín, el mestre!.
Núria,
Amb la recepta que varem fer servir, no costa gens fer la massa i fins i tot és divertit. A la propera, prova-ho, ja ho veuràs!
Ester,
És que el formatge ens agrada taaaaant, que no podíem triar-ne una de millor, o sí... hi ha tantes possibilitats a l'hora de fer pizza!.
Anna,
Vaig seguir la barreja que posava la recepta, i amb el toc del formatge raclette, tant cremós, va quedar fantàstica. Ara, a veure quina és la proposta per al mes de març!.
Marta,
Molt divertit com has versionat la paraula formatges, ja, ja. Aquesta pizza també és la nostra preferida.
Helena,
Sempre es pot fer alguna cosa amb els formatges baixos en greixos ara, el roquefort..., amb aquest no hi ha alternativa!. Però vaja, un dia és un dia!.
Ja n'he sentit parlar de les pizzes de Fabián Martín, són una meravella. Aquesta vostra segur que està deliciosa, tot i que els ingredients que porta (els formatges), crec que serien massa forts per a mi (tinc intol·lerància a la lactosa i m'he de cuidar, si puc els evite). Una abraçada.
ResponEliminaManel,
ResponEliminaDoncs ara hauràs de fer tu, ja m'has despertat la curiositat per veure la teva recepta!.
Jordi,
Per als formatgerus, aquesta és imprescindible!.
Maria,
Queda una massa primeta i molt cruixent, bona, bona i amb la cremositat del formatge, ummmmm!
Eri,
Veig que la de formatge agrada a molta gent, eh?. És que és tant bona...
Dolors,
Moltes gràcies!. A veure què farem per al proper 15!.
Judith,
Jo també n'he vist unes quantes, però segur que ja n'hi ha més. Vaig a donar una altra volteta!.
Gemma,
Precisament això varem pensar, si és la que més ens agrada, HEM DE FER-LA A CASA!. I aquí està, bé, ja no hi és, ens la varem menjar ben de gust!.
Vig una mica despistada ara entenc perque n'hi han tant de pizzes.
ResponEliminaUs ha quedat genial.
Muas!
Ostres de formatge i amb nous per damunt...buf! En Fabián Martín és un crack de les pizzes...quan vaig saber que li dedicaven una setmana al Cuines de TV3 me´s vaig enregistrar tots.
ResponEliminaGracias a esta receta del 15 os he conocido... nos vemos en la próxima de marzo!
ResponEliminaQuesta pizza ha un bellissimo aspetto, deliziosa
ResponEliminaciao
Hola macos!, aquesta emulsió ha de fer la pizza molt suau i ben impregnada!. És curiós la manera tan diferent de fer la massa de pizza, tant amb els ingredients com en l'elaboració. Com havia de ser la vostra pizza?: amb MOLT de formatge i variat!, que amb el Josep al costat és com tenir un ratolí a casa, ja,ja. Un petó.
ResponEliminaQue bona!!!! aquesta l'he de provar! i amb els anous pel mig ha d'estar deliciosa.
ResponEliminaJosep, el pastís de xocolata de l'altra dia l'anís quasi ni es nota.
Una abraçada!
Us ha quedat genial,la de formatge me agrada molt
ResponEliminaun peto
miquel
Gemma,
ResponEliminaJa, ja, ara ho entens, oi?. Falta la teva!!!!.
Cristina,
Aniré al TV3 a la carta a veure-ho, no el vaig veure en directe.
Salomé,
Bienvenida al Cafè de Nit!. Seguimos en contacto. Te visitaré con más calma. Hasta pronto!.
La 4 formatges és la meva preferida!!!!!!!! a veure si m'animo i en faig el finde...mmmmmmm!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Stefania,
ResponEliminaGrazie mille per i complimenti e ancora di più proveniente da una italiana!
Mercè,
Efectivament!!!!, havia de ser de formatge!. Em sembla que també agradaria als ratolinets a casa vostra!.
Gemma,
Les nous hi van molt bé, repartides entre els formatges, ummmmmm, que bones!.
Miquel,
Veig que hi ha una bona col·lecció de blocaires formatgers, eh?.
Eva,
Feia mooooolt temps que no en feia de pizza, hauré de recuperar el temps perdut, je, je.
Es veu irresistiblement saborosa, sort que no fa gaire que he sopat!
ResponEliminaLa ñpizza de formatges és una de les que més agrada als meus fills, provaré de fer l'emulsió. T'ha quedat perfecte, felicitats!
ResponEliminaHola macos!
ResponEliminaSí senyors, una pizza ben clàssica i ben contrastada per una iniciativa ben xula, com la Recepta del 15!
Salut i pizzes!!!
Aquesta pizza te molt bona pinta, la de formatges es una de les meves preferides, però sense nous.
ResponEliminaPetons
Que bona Gloria...
ResponEliminaLa de formatges es la meva preferida, a més jo li poso sobint nous, es una convinació deliciosa.
Petons i mossegada!
Us ha quedat molt rodona! A mi no em queden mai així!
ResponEliminaAquesta pizza a casa duraria un segon, quan fem pizza sempre n'hi ha una de formatges.
Per a tots aquells que són formatgers aquesta pizza és una delícia!! Com us pot sortir tan rodona??!! una abraçada, Paula
ResponEliminaM. Àngels,
ResponEliminaAixò està bé, mirar els blocs havent sopat, així no ens fem dentetes, oi?
Cristina,
L'emulsió fa que la massa quedi melosa, gens resseca, però no mullada, eh?
Massitet,
La de quatre formatges és la nostra!, així que no podia faltar a la recepta del 15!. A veure què ens proposaran per al mes que ve.
Sion,
Doncs sense nous, cap problema!. A gust del consumidor, i tant que sí!.
Núria,
Trobo que les nous combinen molt bé amb el formatge, per tant, aquí no podien faltar!.
Mònica,
És que aquesta és un clàssic i com a tal l'hem de mantenir!.
Paula,
El mèrit que quedés tan rodona és del Josep, a mi no em quedava tan rodona, je, je.
Glòria, m'encanta el formatge. Amb el toc de les nous t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaFins aviat,
tinc el llibre, però encara no m'he decidit per fer-ne cap ... aquesta de quatre formatges te aspecte magnific....a les pizzeries esta sempre entre les meves escollides ....
ResponEliminaUna abraçada
Doncs si que fa goig!
ResponEliminaL'haurem de fer i tastar algun dia. Ara, segur que deu ser una pizza contundent.
Una abraçada parella!
Hola Glòria, m'apunto això de l'emulsió em sembla que l'amoroseix no? Aquesta casa meva triunfa segur.Una abraçada
ResponEliminaAquesta és la meva, amb els formatges i les nous em semblen un toc excel.lent.
ResponElimina