UNA CASA A FLORÈNCIA

William Somerset Maugham (1874-1965) va ser un dramaturg i novel·lista anglès molt popular i diuen que dels més ben pagats de la seva època.

Paral·lelament als seus estudis de medicina, aprofitava qualsevol moment que li quedava lliure per dedicar-se a la seva veritable passió, escriure. L’any 1914 quan va esclatar la primera guerra mundial ja era un escriptor famós, va estar a França com a membre de la Creu Roja Britànica i més tard treballant per als serveis secrets britànics, que entre altres destinacions el van portar a la Rússia pre-bolxevic. Va viatjar per diferents països fins que l’any 1928 es va establir a la riviera francesa on va prosseguir amb la seva prodigiosa producció literària que incloïa obres de teatre, contes, novel·la, assajos i llibres de viatge. Durant la segona guerra mundial va treballar a Hollywood fent adaptacions i guions per al cinema, i després d’una curta estança a Anglaterra, va tornar a la seva casa de França on va viure i va seguir escrivint fins la seva mort. Una Casa a Florència va ser publicada l’any 1941, però fins a finals del 2010 no s’ha publicat en català, amb la traducció que ha fet Julià de Jodar.

La trama es desenvolupa al voltant de la Mary, una jove i atractiva vídua anglesa que passa uns dies de descans a la casa que uns amics tenen a Florència, quan rep la proposta de matrimoni de l’Edgar Swift, un amic de la família 15 anys més gran que ella i que està a punt d’aconseguir un important càrrec polític a l’Índia. La Mary diu que s’ho pensarà, tot i que creu que la seva vida s’estabilitzaria si acceptés la proposta de l’Edgar, al qual aprecia però no s’estima. Aprofitant que l’Edgar ha de marxar tres dies de viatge a Londres per acabar de concretar el seu nomenament, la Mary disposa d’un temps per rumiar la seva decisió, però durant aquests dies succeiran tota una sèrie de fets totalment imprevisibles que ho condicionaran tot.

La lectura d’aquest llibre es fa àgil i ràpida, es una història molt ben tramada que passa del romanticisme inicial a la intriga de la novel·la negra més clàssica. En resum, una narració breu però intensa, que demostra perfectament com els plans més sòlids se’n van en orris en un obrir i tancar d’ulls i, com he llegit en algun lloc, quan en una novel·la apareix un revòlver, sempre s’acaba disparant.