Quan l’any 2008 Josep Maria Pou es va fer càrrec del Teatre Goya ja duia al cap aquesta obra. Per a Pou “Truca un inspector” és un clàssic del segle XX que incomprensiblement s’ha representat molt poc a Barcelona, tot el contrari que en altres ciutats.
L’autor, J.B.Priestley, escriptor, dramaturg i activista polític anglès, d’idees progressistes, va escriure aquesta peça teatral després de la segona guerra mundial, tot i que l’acció es desenvolupa a l’Anglaterra de l’any 1912. Això va permetre a Priestley jugar amb fets històrics com l’enfonsament del Titànic o l’esclat de la primera guerra mundial, dos fets que el personatge Arthur Birling (un ferotge defensor del capitalisme) afirma aferrissadament que no es produiran mai ja que són dos dels símbols més sòlids (la indústria i la pau) en que es fonamenta la seva ideologia.
La trama s’inicia quan l’inspector Goole es presenta al domicili de la família Birling en plena celebració d’un sopar pel prometatge de Sheila (la filla d’Arthur). Poc a poc, tots els comensals s’aniran veient implicats en el suïcidi d’una noia que l’inspector està investigant.
A mesura que es desenvolupen els fets, van sortint a la llum els foscos comportaments de tots els protagonistes i la hipòcrita societat que els envolta. Tot està perfectament planificat, el suspens i el missatge social que hi ha dins d’un text que no defalleix en cap moment durant els noranta minuts de durada de l’obra.
Josep Mª Pou, a més de dirigir-la, dibuixa a la perfecció l’enigmàtic inspector. Cal destacar també el treball dels altres cinc actors, el sempre eficient Carles Canut, l'esplèndida Victòria Pagès i les bones composicions dels joves Ruben Ametllé, Paula Blanco i David Marcé.
Una obra molt recomanable que s’estrena oficialment aquesta setmana tot i que ja s’han fet unes quantes funcions prèvies per anar fent el rodatge.
Tenim moltes, moltes ganes de veure-la!!! Gràcies per la recomanació!
ResponEliminaSegur que us ho passeu molt bé.
ResponEliminaOoooh, quina rabia, jo aqui tant lluny, amb el q m'agrada el teatre i sobre tot, el Pou!
ResponEliminaGracies per l'entrada...
Una abraçada,
A veure si m'escapo, això promet!
ResponEliminaMolt bona recomanació, si senyor! Una abraçada
ResponEliminaCaram, quina obra tan interessant. No tenim l'agenda per a gaires teatres, però sempre va bé tenir una bala a la recàmara :)
ResponEliminaJo la vull anar a veure! Gràcies per aquest petit tast, segur que la disfrutaré molt.
ResponEliminaJo també la tinc apuntada a l'agenda, aviam si hi sóc a temps!
ResponEliminaHola,
ResponEliminaMoltes gràcies. Una recomanació que tindrem en compte!
M'agrada que ens recomanis teatre!! La tindré en compte!
ResponEliminaMoltes gràcies per les vostres recomenacions!
ResponEliminaUna abraçada
a l'agenda!
ResponEliminaJo vaig aquest cap de setmana. Ja os faré 5 cèntims i poder faré una crònica de la meva experiència en el meu Bloc
ResponEliminahttps://voltarivoltar.wordpress.com/
Gracies per aquest interessant Post Josep
Miquel,
ResponEliminaEncantats d'aquesta primera visita teva al nostre Cafè. Esperem que ho facis sovint, et reservem taula.
Una abraçada
M'encantaria poder-la veure. Segur que m'ho passaria pipa!! M'ha agradat molt la teua crònica. El mal és que, si la fan a València, segur que la fan en castellà per culpa de les "nostres" autoritats...
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaJa n'hem parlat en moltes ocasions, el que passa a València es vergonyós, però que es pot esperar de gent que intenta enfonsar, com sigui, la llengua del seu país? (i a sobre els voten!!). Segur que vindran temps millors, al menys amb aquesta esperança vivim.
Una abraçada
Una recomanació que tindrem molt amb conte
ResponEliminaUna abraçada
Molt bona recomanació Josep
ResponEliminabon cap de setmana
una abraçada
miquel
Saludos. Aquí les dejo un enlace a mi blog musical, espero que les interese. Sigan disfrutando de las artes.
ResponEliminaHola, el divendres vaig anar al Goya, i molt bè... al final... es bo.
ResponEliminaun petó
Té molt bona pinta, aquesta obra, a veure si venen a València. Teniu una sort els que viviu a Barcelona... Una abraçada.
ResponEliminaA veure si trobem un cangur i dia per anar-la a veure, m'agrada molt en Pou.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVolia dir que hi anem dimecres i que ja us ho explicaré. M'he carregat el comentari anterior
ResponEliminaVaig anar al Goya, l'obra es bona. Els actors la fan encara millor. La interpratació de Pou i Canut IMPRESIONANT, els altres actors molt be, es nota la gran direcció del Josep Maria Pou que aconsegueix una gran compenetració amb tots ells.
ResponEliminaEn vaig sortir satisfeta
Roser
Roser,
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu i m'alegra que gaudissis de la representació que en el dons es el que tots volem quan anem al teatre.
Una abraçada
Si la voleu tornar a veure, representada ara per un grup amateur; el GAT, el proper cap de setmana, el 13 i 14 d'abril, a les 22 hores, a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
ResponElimina