REIVINDICANT SALIERI

Ahir al vespre vam assistir al primer concert de la temporada de l’OBC que portava el “comercial” nom de Mozart versus Salieri.

Sota l’enèrgica i correcta direcció de Giovanni Antonini, el concert va començar amb La follia di Spagna d’Antonio Salieri, on l’OBC em va semblar que tenia algun petit desajustament en algun sector del vent; va seguir amb el concert per a piano i orquestra num.15 de Wolfgang A. Mozart, amb el magnífic pianista argentí Nelson Goerner com a solista. La segona part va començar amb les Variacions sobre “La ci darem la mano” que Frederic Chopin va composar basant-se en la cèlebre ària mozartiana de l’òpera Don Giovanni, i que va permetre a Nelson Goermer fer gala del seu virtuosisme al piano; i va acabar amb la Simfonia núm.40 de Mozart, amb l’orquestra sonant molt més compacta que a l’inici. Per cert, vull comentar l’increïble comportament d’una bona part del públic que, una vegada acabat el concert i mentre la majoria està aplaudint, marxen de l’Auditori “cames ajudeu-me” per evitar cues al pàrquing mentre els músics s’ho miren des de l’escenari entre divertits i atònits.  Una falta de respecte i de consideració per guanyar 5 minuts de temps i en vigílies d’un dia festiu. Tot plegat: lamentable.

El títol del concert, Mozart versus Salieri, el veig una mica agafat pels pèls, ja que el programa, clarament mozartià, incloïa només un fragment de Salieri. Penso que l’obra de Salieri, tot i la mancança de genialitat comparada amb la de Mozart, és suficientment àmplia i bona com perquè se li dediqui un concert íntegre, i d’una vegada (que ja cansa) ens oblidem de la nefasta influència que la pel·lícula Amadeus ha exercit en el coneixement del músic pel gran públic.  Cal dir però, que gràcies al film de Milos Forman, molta gent va descobrir  la música de Mozart.

Antonio Salieri

Però voldria aprofitar l’ocasió que em brinda aquest concert per tornar a Salieri. D’entrada, dir que va ser un director d’orquestra italià, i que a més de composar moltes obres clàssiques, religioses i òperes, durant molts anys va viure a la cort austríaca de la qual va ser mestre de capella. Va ser un músic de gran talent  que va dedicar una bona part de la seva vida a l’ensenyament. La seva presumpta rivalitat amb Mozart, les acusacions de plagi i fins i tot la seva responsabilitat en la mort del músic de Salzburg, no tenen cap fonament històric. L’òpera Mozart i Salieri (1830) de Rimsky-Korsakov, basada en un poema de Puixkin va encetar la llegenda de l’enverinament. Posteriorment, l'escriptor britànic Peter Shaffer va escriure l'obra de teatre Amadeus que Forman va convertir en un gran èxit cinematogràfic aconseguint 8 òscars l’any 1984. A més, Forman es va “inventar” un Mozart mig idiota i una dona, Constanze, interessada i ambiciosa. Pel que sabem, ni Salieri, ni Mozart, ni Constanze eren com ens els pinten en el film, però ja se sap, Hollywood és així  i si cal falsejar-ho tot per aconseguir l’èxit, es falseja i punt.

Salieri va morir l’any 1825, i en el seu enterrament, Schubert, el seu alumne predilecte, va dirigir el Rèquiem que el mateix Salieri havia escrit temps enrere pensant en el dia que morís.  En resum, per culpa d’una pel·lícula basada en fets més que discutibles, tothom desconeix que aquest músic va ser una bona persona,  que en més d’una ocasió va ajudar Mozart i que a banda de Shubert, va tenir alumnes tan genials com Beethoven o Liszt.

Tot seguit us deixo tres petites mostres de l’extensa obra de Salieri.

En primer lloc el primer moviment de la SIMFONIA VENECIANA

A continuació, la soprano DIANA DAMRAU interpreta Numi respiro... Ah, lo sento  de l’òpera L’Europa riconsciuta (gravada a Milà l’any 2004)

I per acabar, la Lacrimosa del Rèquiem en DO menor

Demà tenim una altra cita teatral, es tracta del musical Chicago però com que marxem uns dies fora (el sur también existe), ja en parlarem a la tornada.