dissabte, 24 de setembre de 2011

REIVINDICANT SALIERI

Ahir al vespre vam assistir al primer concert de la temporada de l’OBC que portava el “comercial” nom de Mozart versus Salieri.

Sota l’enèrgica i correcta direcció de Giovanni Antonini, el concert va començar amb La follia di Spagna d’Antonio Salieri, on l’OBC em va semblar que tenia algun petit desajustament en algun sector del vent; va seguir amb el concert per a piano i orquestra num.15 de Wolfgang A. Mozart, amb el magnífic pianista argentí Nelson Goerner com a solista. La segona part va començar amb les Variacions sobre “La ci darem la mano” que Frederic Chopin va composar basant-se en la cèlebre ària mozartiana de l’òpera Don Giovanni, i que va permetre a Nelson Goermer fer gala del seu virtuosisme al piano; i va acabar amb la Simfonia núm.40 de Mozart, amb l’orquestra sonant molt més compacta que a l’inici. Per cert, vull comentar l’increïble comportament d’una bona part del públic que, una vegada acabat el concert i mentre la majoria està aplaudint, marxen de l’Auditori “cames ajudeu-me” per evitar cues al pàrquing mentre els músics s’ho miren des de l’escenari entre divertits i atònits.  Una falta de respecte i de consideració per guanyar 5 minuts de temps i en vigílies d’un dia festiu. Tot plegat: lamentable.

El títol del concert, Mozart versus Salieri, el veig una mica agafat pels pèls, ja que el programa, clarament mozartià, incloïa només un fragment de Salieri. Penso que l’obra de Salieri, tot i la mancança de genialitat comparada amb la de Mozart, és suficientment àmplia i bona com perquè se li dediqui un concert íntegre, i d’una vegada (que ja cansa) ens oblidem de la nefasta influència que la pel·lícula Amadeus ha exercit en el coneixement del músic pel gran públic.  Cal dir però, que gràcies al film de Milos Forman, molta gent va descobrir  la música de Mozart.

Antonio Salieri
Però voldria aprofitar l’ocasió que em brinda aquest concert per tornar a Salieri. D’entrada, dir que va ser un director d’orquestra italià, i que a més de composar moltes obres clàssiques, religioses i òperes, durant molts anys va viure a la cort austríaca de la qual va ser mestre de capella. Va ser un músic de gran talent  que va dedicar una bona part de la seva vida a l’ensenyament. La seva presumpta rivalitat amb Mozart, les acusacions de plagi i fins i tot la seva responsabilitat en la mort del músic de Salzburg, no tenen cap fonament històric. L’òpera Mozart i Salieri (1830) de Rimsky-Korsakov, basada en un poema de Puixkin va encetar la llegenda de l’enverinament. Posteriorment, l'escriptor britànic Peter Shaffer va escriure l'obra de teatre Amadeus que Forman va convertir en un gran èxit cinematogràfic aconseguint 8 òscars l’any 1984. A més, Forman es va “inventar” un Mozart mig idiota i una dona, Constanze, interessada i ambiciosa. Pel que sabem, ni Salieri, ni Mozart, ni Constanze eren com ens els pinten en el film, però ja se sap, Hollywood és així  i si cal falsejar-ho tot per aconseguir l’èxit, es falseja i punt.

Salieri va morir l’any 1825, i en el seu enterrament, Schubert, el seu alumne predilecte, va dirigir el Rèquiem que el mateix Salieri havia escrit temps enrere pensant en el dia que morís.  En resum, per culpa d’una pel·lícula basada en fets més que discutibles, tothom desconeix que aquest músic va ser una bona persona,  que en més d’una ocasió va ajudar Mozart i que a banda de Shubert, va tenir alumnes tan genials com Beethoven o Liszt.

Tot seguit us deixo tres petites mostres de l’extensa obra de Salieri.
En primer lloc el primer moviment de la SIMFONIA VENECIANA




A continuació, la soprano DIANA DAMRAU interpreta Numi respiro... Ah, lo sento  de l’òpera L’Europa riconsciuta (gravada a Milà l’any 2004)




I per acabar, la Lacrimosa del Rèquiem en DO menor





Demà tenim una altra cita teatral, es tracta del musical Chicago però com que marxem uns dies fora (el sur también existe), ja en parlarem a la tornada.

14 comentaris:

  1. Només llegint el títol m'ha vingut al cap la película Amadeus. I llegint l'entrada veig que la nombres. No sabía que no s'ajustava a la realitat, pero es una película que m'encanta( com a peli). Ara ja he aprés més coses del Salieri.
    Que paseu uns dies fantástics.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. La setmana passada ja vaig sentir per la ràdio que l'anunciaven i van aclarir que el títol era purament per cridar l'atenció i fer venir més públic ;)
    Quina vergonya l'actitud d'alguns, total, per guanyar 5 minuts... En fi...
    I què tal Chicago, ja tinc ganes de llegir la crítica, m'han dit que està força bé.
    Parella, no pareu, entre concerts i escapadetes ens feu molta enveja! ;)

    ResponElimina
  3. Salieri no fué un compositor "menor", pero tuvo que convivir con un antecesor inmediato Haidyn, el maestro que más sinfonias compuso, el monstruo MOZART, e inmediatamente después otro monstruo BEHETTOVEN, y claro contra ésas circunstancias Salieri poco más pudo hacer, tu crónica estupenda Josep,.....saludos paco

    ResponElimina
  4. Demà diumenge ens toca anar a nosaltres a escoltar aquest concert i la teva crònica es un bon aperitiu.... ja tenim ganes de retrobar-nos amb l'OBC.

    Molt interessant tot el expliques sobre SALIERI; jo desconeixia molt del que dius i soc un dels "damnificats" per la versió que ens va donar Hollywood .

    Tinc ja ganes de llegir la vostra crònica del Musical CHICAGO; nosaltres aquest a versió la varem veure en un viatge a Madrid ara farà potser any i mig... i no se si no era el meu millor dia, però no em va acabar de fer el pes, encara que varem passar una estona molt agradable, ja que els "musicals" d'entrada tots m'agraden. Potser li donarem un altre oportunitat a Barcelona...... la teva crònica decidirà segurament el que fem.

    Nosaltres avui per exemple anem a veure un musical de petit format... PEGADOS i anem amb una mica de por a pesar del èxit que ha obtingut a Madrid.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Gemma S.,
    El que Hollywood ha arribat a fer amb la història no té nom!. Quan tornem ja parlarem de Chicago, hi anem aquesta tarda.

    Gemma C.,
    Gràcies per la informació, pel que es veu no anava jo massa desencaminat quan dic que aquest títol era per qüestions de marketing.

    Una abraçada per les dues

    ResponElimina
  6. Paco,
    Quanta raó tens. El problema de Salieri es que va viure a cavall entre Haydn, Mozart, Beethoven... i es clar com a músic no va brillar, tot i que la seva feina en el camp de l'ensenyament va ser més que profitosa.

    Miquel,
    Aquest any tenim un abonament "a la carta" de l'OBC i tenim alguns concerts en divendres i d'altres el diumenge pel matí (suposo que coincidirem algun dia). Ja t'explicarem com ha anat aquest Chicago.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  7. Una excel.lent crònica per un matí plujós. Gràcies com sempre...

    ResponElimina
  8. Cristina,
    Un matí plujós.... una tarda plujosa... una nit plujosa... esperem que demà diumenge el temps millori.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  9. Gracies per les teves aportacions sobre Salieri. Això em referma en l'opinió que hem de buscar nosaltres mateixos les coses, i no deixar-nos portar per qui te més poder econòmic i presenta les coses ben embolicades i endolcides. Això és l'esperit dels blogs, que cada vegada s'espandeix més.

    ResponElimina
  10. Doncs això que passa amb Salieri... en tot. No hi ha com saber una mica de física per veure la quantitat de bajanades que s'expandeixen a cop de copia-pega d'agència de notícies.

    Estic dacord amb sotaescala: cal compartir el coneixement i en els blogs de vegades trobem aquest esperit. No a tots els blogs tampoc, que n'hi ha que repeteixen esquemes dels mass-media.

    ResponElimina
  11. Totalment d'acord amb el tema Salieri, i això de la mala educació és molt difícil d'esmenar: de fet s'hauria d'esperar a marxar fins el moment en què l'últim músic surt de l'escenari, sort que els músics s'ho agafen amb humor... a vegades!

    ResponElimina
  12. Sotaescala,
    Subscric plenament el que dius.

    Òscar,
    Gràcies a tu, conec una mica més de física, però sobre aquest tema em poden "colar" qualsevol cosa. Ara en l'aspecte històric que conec una mica més el tema, lo de Hollywood no te perdó, tant si es parla de romans, d'egipcis, de jueus o de qui sigui.

    Mariàngels,
    La mala educació de la gent no s'acaba mai, i total per bestieses com guanyar cinc minuts de temps. Lamentable!!

    Una abraçada a tots tres

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt el que has triat de Salieri, que com a mínim es amable i agradable de sentir. De públic vergonyosament mal educat crec que ja no en parlaré mai mes, perquè es la historia interminable. Dissabte també els hi anava de cinc minuts a la meitat de L’Auditori, i a la propina que ens va oferir el pianista(Debussy o ho semblava) vam gaudir d'un acompanyament de tos gargallosa expressada amb complerta incontinència als moments mes silenciosos. Es realment espectacular com es superen.Em moro de vergonya aliena.

    ResponElimina
  14. José Luis,
    Es pot dir més fort, però no més clar.
    Una abraçada

    ResponElimina