divendres, 14 d’octubre del 2011

LES MISERABLES

Abans d’ahir vam anar a veure Les Miserables, un  musical mític que 25 anys després de la seva estrena a Londres, arriba a Barcelona. De entrada dir que si fa uns dies vam tenir una decepció amb Chicago, amb aquests Miserables la impressió ha estat totalment positiva. És un gran muntatge i ens ho hem passat força bé. Vull aclarir que la versió que hem vist a Barcelona és en castellà, i no és per qüestió de llengua, però no m’acostumo a veure aquestes obres anglo-saxones en una llengua que no sigui l’anglesa, el mateix em passaria si escoltés un sarsuela en francès o una òpera de Wagner en català. Però segurament són manies meves, i si l’han fet en castellà és només per qüestions de marketing i rendibilitat.

Tornant a l’obra que ens ocupa, vull dir que aquest muntatge dels Miserables que hem vist al Barcelona Teatre Musical (BTM), és el mateix que l’any passat va fer temporada a Madrid. El problema és que aquesta versió està pensada per a un teatre convencional i en el BTM, només ocupa la meitat de l’espai escènic disponible, o sigui que sembla que quedi una mica comprimida.

L’escenografia és força espectacular, amb trucs visuals molt efectistes com la fugida del protagonista Valjean per les clavegueres de París, o el suïcidi de Javert llançant-se des d’un pont. La interpretació, en general és molt bona, amb unes quantes veus molt interessants encapçalades per Paco Arrojo (Valjean) i Ignasi Vidal (Javert). Però també les d’Enrique del Portal (Thenardier), Virginia Carmona (Fantine), Lydia Fairen (Eponine), Daniel Diges (Enjolras) o Guido Balzaretti (Marius). D’altra banda, l’orquestra va sonar realment bé i contundent en tot moment, però sempre al servei dels cantants i del muntatge en general.

Pel que fa als programes de mà, les entrades més cares el tenen de franc i per a la resta, costa només 1 €, ara bé, es tracta d’un magnífic llibret de 56 pàgines a tot color. Que n’aprenguin els “rates” del musical Chicago que no donen ni una trista fotocòpia amb el nom dels actors.


Només dues notes negatives. Primera: el BTM (antic Palau dels Esports) té uns seients força incòmodes, més pel reduït espai per a col·locar les cames que pel seient en si mateix.  Segona: els preus, van des dels 20 fins els 110 €, sense comptar amb l’abusiva (algun dia en parlarem) comissió que et cobren els “amics” de Servicaixa (els de Telentrada cobren el mateix). Amb tot, l’aspecte general  del BTM era d’un ple espectacular. Com molt bé deien els meus admirats Supertramp: Crisis, what crisis?

Com veieu, tant aquest musical com gairebé la majoria dels que s’han estrenat a Barcelona els darrers anys, són en llengua castellana, la qual cosa reforça la idea que el castellà és una llengua en perill d’extinció a casa nostra, o això és el que ens volen fer creure aquells que tots sabem. I és que en els darrers 25 anys, mai no havia vist tanta programació teatral en castellà com la que estem veient en l’actualitat, però és clar, això també deuen ser manies meves.

19 comentaris:

  1. Segur que són manies teves... grease, hoy no me puedo levantar, mamma mia... Deixem'ho còrrer... M'agradaria molt veure aquest musical, a més a més hi surt un amic meu (el Benjamí conesa,que va fer les proves de La Trinca però jo conec de fa molts anys i és un bon actor i canta molt bé).La Quima també ho ha vist i n'està encantada. Segur veu gaudir de valent!una abraçada.

    ResponElimina
  2. Mercè
    Lamentablement en el tema del teatre en català, cada dia anem pitjor. Les institucions no ajuden, sembla que l'únic que els interessa es que poguem veure al Harry Potter o al D'Artagnan parlant en català i s'obliden del teatre, cosa que estan aprofitant els colonitzadors lingüístics.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Doncs quan fan una feina ben feta cal aplaudir-la, i tant.
    Lo dels programes de mà amb Chicago és d'escàndol i el tema de la llèngua... el pitjor no és si en un moment donat hi ha més o menys en castellà sino les mentides que constantment es van repetint sobre el tema i que al final han quallat en mil.lions de persones. En fí, mala peça al teler.

    ResponElimina
  4. Òscar,
    Efectivament la feina ben feta cal aplaudir-la vingui d'on vingui. Sobre la llegua, tens raó, quan una mentida es repeteix una i altre vegada, molta gent se l'acaba creient. Trist però cert.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Josep i Glòria

    Me'n alegro molt de que us aixi agradat aquest Musical. Sincerament patia una mica , ja que en la meva crònica m'havia deixat anar una micona cantant les excel·lències d'aquest Musical i ja alguna persona que l'ha vist desprès de llegir-la, m'ha contestat que no havia pas per tant.... i es que per mi les Miz.... es lo mas.... jejejejeje

    Evidentment estem acostumats a escoltar-la en angles i en Castellà sona estranya, però no ho fan pas tan malament. En els musicals com en l'Òpera prefereixo sempre la versió original, però hem de pensar que el traduir-la es una manera de apropar-la a molta gent que sinó es fes aixi, no aniria. A tot el mon es una practica habitual.

    Lo del Teatre en català ja es de jutjat de guàrdia...i es que estem anant cap enrere tot el que havíem guanyat.... i ara quant la dreta fatxenda del PP arrasi el 20 N.... que no ens passi res.

    ResponElimina
  6. Miquel,
    Si que vam sortir-ne contents i el treball dels actors es realment molt bo. Quan una cosa es tradueix tinc els meus dubtes per la raó de que si no es tradueix t'ho subtitulen i traduït no, i el que passa es que tot i cantant en una llengua que pots entendre, no ho fas per la pèssima vocalització dels cantants. No es el cas d'aquests Miserables que vocalitzen molt bé (contràriament a Chicago que hi havia moltes dificultats per saber que deia algun dels actors). Sobre el teatre en català, es cert que cada dia anem pitjor, però -diga'm il·lús- espero que després del 20-N (quin dia eh!) no empitjori massa la cosa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Doncs a veure si aconsegueixo convèncer l'Yves per anar-hi!!!! petonets parella

    ResponElimina
  8. Bé, m'alegro que la crítica sigui bona, els meus pares també tenen entrades i ja veig que els agradarà.
    I almenys aquí SÍ que tenen programes, je je je...
    Llàstima això dels seients, sobretot tenint en compte els preus de les entrades! :(

    ResponElimina
  9. Quan van fer la presentació de la programació teatral a TV3 el primer que em va sobtar és que fos en castellà. Va ser un xoc...Jo si que sóc il.lusa...

    ResponElimina
  10. Digueu-me fanàtic -i en sóc, i no me n'avergonyeixo gens, de la meva llengua-, però quan es presenta a casa nostra un espectacle en castellà (i no parlo d'un “Fuenteovejuna”, naturalment) adduint que no es fa en la nostra llengua per motius de rendibilitat i coses per l'estil, no vull ser dels qui els doni la raó: amb els meus diners que no hi comptin.

    ResponElimina
  11. Judith,
    Sens dubte es un bon espectacle!

    Gemma,
    Quan les coses es fan bé, s'ha de dir.
    El tema dels seients, no té massa remei. Penso que al públic no se'l respecte massa, em recorda aquests de Ryanair que volen eliminar un WC dels avions per poder posar 6 seients més.

    Cristina,
    Aquest es un tema que els governs catalans s'haurien de fer mirar, perquè sinó no se com acabarem.

    Una abraçada a les tres

    ResponElimina
  12. Trobo que sense arribar a la militància activa de l'Assur, caldria replantejar-nos algunes coses de manera ben seriosa.
    Una cosa és que vingui un muntatge, he dit un, i l'altre és que tot el que veiem aquí, fins i tot el que es produeix aquí, és faci en castellà, pensant en la posterior explotació "fóra muralles".

    Comprenc que per muntar Les Miserables o l'empresa està disposada a arriscar una fortuna que difícilment es podrà recuperar mai (a no ser que s'eternitzi en la cartellera i recuperi la inversió) a la vida i l'altre és Chicago, on tot el talent i no és poc el que es necessita, s'ha de "limitar" a una orquestra impressionant i uns actors-cantants-ballarins més impressionants encara, però que el talent local pot abastar amb escreix.
    No estic gaire d'acord amb les tesis purament econòmiques, ja que insisteixo que amb el català es pot arribar molt lluny, sempre i quan connectis i el que ofereixis interessi i ja em permetreu que aquí parli una mica del meu blog (semblo aquell que anava a parlar del seu llibre, oi?)
    No pretenc tirar-me cap floreta, però molts catalans utilitzen el castellà per tenir més promoció i divulgació de les seves bitàcoles i el que ha de ser interessant és el que oferim, no pas com ho oferim. Si després de més de quatre anys de publicar en català i a prop del 1.300.000 visites d'arreu del món no ho cregués així, aniria ben errat i en canvi hi ha qui publica en castellà podent fer-ho en català. Com vols que anem bé?

    Un productor buscarà rendibilitat, és clar, però si tan sols busquem la quantitat per sobre de la qualitat, a Suècia o a Noruega, no s'haguessin fet mai Les Mis en la versió autòctona, ja que la quantitat de persones és molt limitada, més fins i tot que a Catalunya i al cap i a la fi, els turistes que ens visiten i que també compten com a públic potencial d'aquests espectacles voldran anar a veure la versió que es fa a Catalunya, més que si es fa en català o castellà, ja que possiblement no coneguin cap dels dos idiomes i això es soluciona amb una acurat servei de sobretitulació com succeeix arreu.
    Quan vaig veure per primera vegada Les Mis a Londres, a fora deia properament a, i entre les ciutats que anomenava es llegia Barcelona. Vaig interessar-me molt amb el tema i em van arribar a dir que Josep Maria Flotats havia comprat els drets, potser per fer-ho al Nacional. No va poder ser i al cap dels anys Barcelona va desaparèixer del cartell davant de la façana del Palace Theatre i vam saber que s'estrenaria a Madrid, amb una producció anterior a aquesta que es va estrenar darrerament i on el fill de Plácido Domingo va cometre un atemptat amb les traduccions del llibret.
    Potser no ens cal que vinguin tants muntatges per temporada limitada, sobretot si no tenen la qualitat que caracteritzava la cartellera de Barcelona anys enrere i que ara sembla irremeiablement venuda i perduda, i el que ens cal és més exigència i sobretot més empenta alhora d'invertir en el nostre País, deixant de pensar en el benefici particular per pensar més en el col·lectiu. Però començant pels polítics que escombren cap a casa seva, el model no sembla ser el que més interessi.
    Ara que me'n adono, quin rotlo us acabo de deixar!!!

    ResponElimina
  13. Tinc ganes d'anar a veure Els Miserables des que sé que venien a Barcelona. A més, només faig que sentir-ne bones crítiques. Llàstima que per veure l'obra amb condicions el preu de l'entrada tira una mica enrera... Haurem de fer guardiola!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  14. Assur, Joaquim,
    Jo tampoc m'avergonyeixo gens de la meva llengua i per aquest motiu, exceptuant comptades ocasions, vaig al teatre a veure produccions en llengua catalana. Cada dia però, se'm fa més difícil. Com molt bé diu el Joaquim, darrera l'excusa de la rendibilitat i la d'arribar a més gent, no es fan coses en català. Si es fes el mateix a llocs com Dinamarca, Finlandia, Grècia, Portugal i molts més paisos europeus, el danès, suomi, grec o portuguès ja faria temps que haurien desaparegut. Tot i que no toca, aquí els iogurts no van etiquetats en català, perquè els fabricants consideren que en castellà ja ho entenem. Aquesta mateixa marca, tradueix el seus envasos al letó, al noruec o a l'eslovac i tenen un mercat molt més petit. Però darrera de totes aquestes "operacions" jo hi veig uns atacs molt clars a la nostra cultura (no vull parlar d'immersions i d'altres atacs, ja que se'ns faria de nit)i no tindrem el respecte cultural i linguístic que mereixem fins que no tinguem estat propi. Tornant al tema cultural, al cinema jo hi vaig poquíssim, primer perquè no m'agraden temàtiques de violència, de "sang i fetge", d'efectes especials, o d'humor gruixut (amb tot això queda reduidíssima l'oferta que m'atregui), sinó que a més, perquè no hi ha gairebé cinema en la meva llengua. Aleshores els meus refugis són la música i el teatre, tot i que aquest darrer cada vegada costa més i en poc temps els teatres que programin coses en català seran guetos.
    Vaja rotllo!!
    Una abraçada als dos

    ResponElimina
  15. Anna,
    El musical està força bé, però com molt bé dius, els preus tiren una mica enrera. Si hi aneu, espero que us agradi.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Mare meva quanta informació, entre el post i els comentaris...m'agrada, és molt interessant i s'aprén molt!
    Josep, si vols que et passi els llibres del Indridason, ja saps. Una abraçada

    ResponElimina
  17. Maia,
    Gràcies per l'oferiment de llibres sobre l'Indridason, però de moment vaig "molt servit" pel que fa a lectures, estic llegint el "Jo confesso" (1.000 pagines) de Jaume Cabré i en tinc pendents uns quants més a la lleixa.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  18. Hola Josep! Com diu la Mercè, em va encantar, sobretot l'actor/cantant que interpreta a Javert. M'heu deixat una mica mosca pel que dius de "Chicago", perquè hi aniré a primers de novembre. De tota manera, voldria fer una puntualització. He vist per internet que hi ha força crítiques per la traducció de l'anglès dels Miserables, però a mi em va agradar molt l'escenografia (el clavegueram i la mort de Javert!!, com tu ben dius).
    Molts petons i records a la Glòria també.
    QUIMA

    ResponElimina
  19. Hola Quima,
    En primer lloc en l'aspecte interpretatiu no hi ha res a dir, es molt bo, com també ho es l'escenografia i el moviment d'actors. Pel que fa a la llengua, es un tema un pel complicat i de difícil solució ara per ara, ja que d'una banda tenim els interessos econòmics i d'altra el cultural i identitari. Tot i això, crec que darrera de les obres en castellà no hi ha solament interessos de rendibilitat.
    Pel que fa a Chicago, ja ens diràs que tal, jo suposo que hi ha gent a la que li agradarà i d'altra, com nosaltres, que no.
    Una abraçada

    ResponElimina