dilluns, 7 de novembre de 2011

TRES DIES DE MÚSICA (3) Andrea Motis & Joan Chamorro group al Coliseum

Em quedava pendent la crònica del tercer dia de música del cap de setmana passat. Aquesta vegada amb una proposta totalment diferent. Avui parlem de Jazz.

Ja fa uns mesos que vam parlar (aquí i aquí) de l’Andrea Motis com una de les grans revelacions del panorama jazzístic actual. Després de l’actuació de dissabte passat  al Teatre Coliseum, em quedaria molt curt si només parlés de “revelació” o de “jove promesa”. Andrea Motis ha demostrat que amb només setze anys, posseeix el magnetisme i la personalitat suficient per atraure a una gentada a un concert seu, i la veritat, això no ho aconsegueix tothom.

L’Andrea va començar a estudiar trompeta als 7 anys amb el Toni Gallart de professor, més tard va estudiar també saxo i el seu professor va ser el Joan Chamorro, el mateix que la va engrescar a cantar, ja que a la Sant Andreu Jazz Band (SAJB) de la qual Motis formava part i Chamorro dirigia, li feia falta una veu. L’Andrea, malgrat els èxits que està assolint en els darrers mesos, no ha abandonat mai la jove formació santandreunca, on és una més de la vintena llarga de nois i noies que en formen part. Com és possible que el Jazz, una música teòricament minoritària engresqui tanta gent jove?. Sens dubte els mestres de música en tenen una bona part de culpa.

Però tornem a dissabte a la nit. El teatre Coliseum de Barcelona presentava un ple total i absolut (des de feia dies no quedaven entrades) i l’Andrea va aprofitar l’ocasió, ja que malgrat la seva joventut i timidesa no va semblar que l’afectés massa la pressió d’actuar en un espai tan gran i atapeït de gent. Tot i que suposo que els nervis anaven per dins, va demostrar que tenia maduresa suficient per sobreposar-se al moment. Va anar encadenant, una darrera l’altra, versions de clàssics del jazz de sempre i fins i tot va fer una versió magnífica de l’Allellujah de Leonard Cohen. Com sempre va exhibir un  magnífic domini com instrumentista tant amb la trompeta com amb el saxo i fins i tot ballant indy hop.  

Però és clar que tot això no és fruit d’un dia ni una casualitat. Darrera hi ha feina, molta feina i m’imagino que molt sacrifici per tractar de compatibilitzar els estudis habituals, els  musicals, els assajos amb la SAJB o amb el grup de músics amb què habitualment té la sort de compartir escenari. Perquè, aquesta n’és una altra, Joan Chamorro, professor de música a l’escola de música de Sant Andreu, director de la SAJB, i col·laborador habitual en grups, orquestres i “mogudes varies” del jazz barcelonès (tampoc entenc d'on treu el temps), cuida fins el més mínim detall, i ha envoltat l’Andrea Motis des de l’inici, d’un grup de grans i experimentats músics de reconeguda trajectòria que dissabte tampoc podien faltar a la cita. Estem parlant d’Ignasi Terraza (piano), David Mengual (contrabaix), Esteve Pi (bateria) i Josep Traver (guitarres i banjo). A més, segur que l’Andrea es va sentir encara més còmoda amb la presència dalt de l’escenari de dos dels seus companys i amics de la SAJB, l’Iscle  Datzira (saxo tenor i clarinet) i l’Eva Fernández (saxo alt i veu).


El concert també va comptar amb un quartet de corda (Edurne Vila, Marc Armengol, Joan Ignasi Ferrer i Esther Vila) que van participar en diversos temes especialment arranjats per a l’ocasió i amb quatre companys (Jana, Jordi, Neus i Xavi) de l’escola de dansa on també estudia l’Andrea. Finalment, per acabar-ho d’adobar, la col·laboració de dues companyes més de la SAJB, la seva germana Carla (ukelele) i la Magalí (veu) que es van afegir al grup per interpretar un deliciós Please don’t talk about me. Tot plegat, i sota la direcció de Joan Chamorro (saxo baríton, clarinet  i contrabaix) va esdevenir un espectacle musical de primer ordre. I és que la feina ben feta, no té límits!.

Per cert, aquest concert va ser enregistrat per les càmeres de TV3 que segurament l’emetrà durant el mes de desembre. També vull recordar que, dins d’aquest prestigiós 43è festival de Jazz de Barcelona, el proper 30 de novembre al Palau de la Música, tindrem ocasió de gaudir de l’actuació de la Sant Andreu Jazz Band dirigida per Joan Chamorro i segons s’ha anunciat, amb convidats sorpresa.


Aquí podeu veure un magnífic muntatge de sergech amb fotos de Lilí Bonmatí sobre la cançó CHEGA SAUDADE, amb Andrea Motis (veu) Joan Chamorro (saxo tenor i veu) Ignasi Terraza (piano) Josep Traver (guitarra) David Mengual (contrabaix) i Esteve Pi (batería)

20 comentaris:

  1. Aquesta si que l´esperava...Quan vaig veure el reportatge al TN vaig pensar immediatament en vosaltres: S´ho van passar de conya! NO m'he equivocat, oi?

    ResponElimina
  2. A casa estem enamorats de la veu, de l'estil i de com ho fa l'Andrea, gràcies per aquest post, bonics!

    ResponElimina
  3. Cristina,
    Efectivament ens ho vam passar molt bé. I ens alegrem molt que aquests nois de la SAJB vagin cap amunt de forma tan espectacular.

    ResponElimina
  4. Estimats vermells,
    Nosaltres també. Ja des dels inicis a la SAJB ens agradava molt, però es que el progrés d'aquest darrer any ha estat brutal. Es claar que amb els músics que l'acompanyen ...
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Heiiiiiiiiiiiii!!!!!!!! Aquesta ja la esperava. Jo no vaig conseguir entrades, ja que em vaig despertar tard, pero ja sabía que havia estat un èxit. L'Andra es una passada i amb l'acompanyament de músics que portava, va ser fantàstic. Suposo que ho vareu disfrutar a tope.
    Tot i que sempre dic que amb les teves cròniques, Josep, es com si hi haguerem estat. Espero que avisis si el donen per TV3.
    La crònica d'Elisire d'Amore molt bona. Es que Blogueer em va fer la punyeta el cap de setmana.
    Uf! Quin rotllo, jaja.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Gemma,
    Nosaltres teniem les entrades des de feia força temps. Quan ho facin per TV3 ja avisarem.
    El blogger de tant en tant et fa males passades i et deixa penjat, això crec que ens ha passat a tots.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Aquesta noia la vam veure amb les nenes un temps abans que es fes tan coneguda en un reportatge del CLUB SUPER 3 on parlaven de la banda de Sant Andreu...qui anava a dir aleshores que arribaria tan lluny!Sens dubte una veu prodigiosa i diferent.Una abraçada amics!

    ResponElimina
  8. Mercè,
    La Sant Andreu Jazz Band es increïble. La feina del Joan Chamorro amb aquells nanos es per treure's el barret.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Ostres aquest dissabte volia anar-hi però vam optar per deixar-ho córrer. Quan vaig anar a sopar a Bcn em va fer gràcia passar pel davant i veure el que m'havia perdut! ah! m'alegro que ho disfruteu, aquesta noia val mil
    Petons!

    ResponElimina
  10. Aix que fa molt que no us vinc a veure! Vaig veure el resum del concert per la tele i vaig pensar automàticament en vosaltres. Recordo molt bé una entrada que vau fer sobre l'Andrea. És francament una artistassa, elpetit trosset que vaig veure em va emocionar. A veure si no em perdo l'emisió sencera de desembre!

    Molts petonets!

    ResponElimina
  11. Helena,
    Em sembla que feia ja uns quants dies que s'havien exhaurit les localitats. De totes maneres, aquesta gent son de casa i actuen sovint per tot Catalunya. A Bcn, sense anar més lluny, tenim la SAJB el dia 30 al Palau i al Jamboree, em sembla que el 14 de desembre Joan Chamorro All Stars, entre els qual estarà l'Andrea també.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Alba,
    Tens tota la raó, aquesta noia es una artistassa amb només 16 anys. Estarem a l'aguait de l'emissió per tv3.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Mai la he sentit en directe, pero crec que m'agrada mes amb el saxo que a aquest video cantant, pot-ser la nasalitat ¿no et sembla?

    ResponElimina
  14. Jose Luis,
    Tant amb el saxo com amb la trompeta ho fa molt bé. La veu, tens raó, es molt personal, i naturalment aquest timbre pot agradar més o menys. A mi particularment m'agrada perquè em recorda molt les veus dels anys 40 i 50 (del segle passat, of course)i per tant s'adapta molt bé a una part molt amplia del seu repertori. El que si té, es una magnífica afinació, i avui en dia, això no es que abundi massa entre les noves veus.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Quina veu més maca, tan suau i dolça!
    Joveneta, maca i amb aquestes qualitats artístiques... arribarà lluny!
    Petons

    ResponElimina
  16. Margarida,
    Això es el que tots desitgem, tant per ella com per la gran "pedrera" de gent jove que està fent bona música a casa nostra.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Crec que mitja Catalunya estem desitjan que treguin al mercat un CD-DVD del recital. Proposo recollir firmas per fer força i que TV3 el faci. Esteu d'acord?

    ResponElimina
  18. Joan,
    Primer de tot, benvingut al nostre bloc.
    En segon lloc, m'apunto a la teva proposta tot i que el Joan Chamorro ja ha dit que es possible que el CD-DVD es faci realitat si hi ha suficient material i amb la qualitat d'imatge i so mínimament exigibles.
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. No la coneixia, vaig sentir alguna cosa a les noticies de la radio i em va quedar el dubte de si era un fenomen real o un bluff.

    Veient la entrada, i amb el vostre segell d'aprovació ja no em queda cap dubte :)

    ResponElimina
  20. Òscar
    La veritat es que el Joan Chamorro (que està en tot) l'ha promocionat força aquests darrers mesos i a més de les actuacions de la Sant Andreu Jazz Band, l'ha introduït en molts dels seus "experiments jazzistics". Però no perquè se'n parli en els mitjans ha de ser un bluff. Realment darrera hi ha un treball d'anys, l'aprenentatge de gent molt experimentada i moltes ganes de fer coses, i en el resultat final, tot això es nota.
    Una abraçada

    ResponElimina