dimarts, 15 de novembre de 2011

PA “MIRACLE”

Per a aquesta edició de la Recepta del 15, la Marina (Xocolata desfeta) i la Sandra i el Xavi (Els fogons de la Bordeta), ens van proposar fer pa. Jo no n’havia fet mai perquè a casa no en mengem massa, per tant, aquesta proposta del 15 suposava un repte per a mi. Per descomptat, tenia clar que començaria amb una cosa senzilleta, per això he triat la recepta del “pan milagro” de la Su (Webos Fritos). Tal com diu ella, una recepta gens rigorosa, per a inexperts i principiants, que es cou dins d’una cassola de pyrex tapada i que es posa a dins del forn en fred.

Aquest matí, quan he anat a comprar la farina a Farinetes, li he explicat al Josep Baltà la recepta que volia fer, i ell m’ha dit que era com fer pa a l’antiga, amb el procés de fermentació a dins del forn, mentre aquest es va escalfant.

I he de dir que estic molt contenta del resultat. Jo veia que la massa anava pujant dins de la cassola, que mica en mica anava agafant color daurat, des de la base cap amunt, fins que m’ha semblat que ja estava, llavors l’he tret del forn, he destapat la cassola i... quina oloreta!.

Ingredients:

310 g de farina de força
175 g d’aigua
20 g d’oli d’oliva verge extra
15 g de llevat fresc
1 culleradeta petita de sal

Preparació:

Posar a dins d’un bol gran la farina i esmicolar el llevat fresc al mig. Afegir l’oli i l’aigua. Amassar durant 5 minuts, afegir-hi la sal i amassar 5 minuts més, fins a aconseguir formar una bola.

Pintar la massa amb una mica d’oli i empolvorar amb farina, amb l’ajut d’un colador.

Posar la massa dins de la cassola de pyrex lleugerament engrassada amb oli, fer un talls a la massa, tapar la cassola i posar-la dins del forn, a 220º, durant 45 minuts aproximadament, o fins que el pa estigui cuit (jo he necessitat una hora i 15 minuts, amb el l’escalfor només de baix, suposo que si hi poséssim aire, estaria cuit més aviat, a la propera, ho provaré!).


33 comentaris:

  1. No havia sentit mai aquesta manera de fer, té molt bona pinta!

    ResponElimina
  2. un buen pan que siempre da un resultado muy bueno asi en olla pirex,facil y sin complicaciones se puede comer pan muy bueno.
    buena aportación
    una abraçada parella

    ResponElimina
  3. Una gran opció el pa miracle de la Su per començar! I a sobre tenint les indicacions de primera ma d'en Josep no podia fallar! ;) Es veu boníssim!!
    Moltes gràcies per participar macos!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  4. El pa miracle triomfa. Jo també l'he fet i és una passada! Molt i molt bo. Us ha quedat ben guapo!!
    Un petonarro i gràcies per participar!

    ResponElimina
  5. segur que és un miracle??? jo crec que ets un crack!!!!! petonets

    ResponElimina
  6. ostres Glòria, doncs per ser el primer cop que fas pa t'ha quedat de meravella...sort que la Su sempre dóna bones idees! Enhorabona!

    ResponElimina
  7. Una opció que m'encanta. M'ha engrescat això de fer pa. El proper el vostre!

    ResponElimina
  8. Cristina,

    Jo ho havia vist en el bloc i en el llibre de la Su, però no m'havia decidit a fer-lo fins ara.

    Miquel,

    Ja l'hem tastat per sopar i i ha estat una bona estrena començar a fer pa amb aquesta recepta!.

    Sandra,

    És un plaer participar en la recepta del 15, i en més d'una ocasió ha estat l'empenta per fer una cosa nova, com en aquesta ocasió el pa.

    Marina,

    Oi que sí que és bo?. Sembla mentida que costi tan poc de fer i que el resultat sigui ben bo. Ara, a esperar la propera proposta!.

    ResponElimina
  9. Judith,

    Ja, ja, amb comentaris com el teu, no em costarà gens tornar-m'hi a posar!.

    Gemma,

    És veritat, la Su és una artista, i sempre dóna bons consells!.

    Núria,

    Jo no les tenia totes, eh?, però estic contenta del resultat. Ara, a veure què veig en els altres blocs que no costi de fer, que sóc una principiant, je, je.

    ResponElimina
  10. Per estrenarte amb fer pa, t'ha quedad perfecte.....Aquesta vegada no m'he atrevit a participar, jo tampoc i fet pa mai.
    Et copiaré, espero que em surti la mitad de be que a tu.
    Petons

    ResponElimina
  11. Glòria, doncs ningú diria que t'estrenaves!!! T'ha quedat perfecte!!
    Petons!

    ResponElimina
  12. Tu pan milagro ha quedado de cine!
    Besitos

    ResponElimina
  13. Ondia quina manera de fer pa!, sembla contradir tots els principis i en canvi és una fórmula ben lògica: va fermentant mentre es va coent... realment una mena de miracle que ben segur probaré! Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Et seré sincera, parlaré com parlo a casa... després de veure les fotos et diria... "que guapo i ben parit t'ha quedat!" El veig tan gros que m'encantaria serrar una bona llesca ara mateix!
    Petó! ;)

    ResponElimina
  15. Ostres Glòria! Quan t'hi poses no et quedes curta,eh?
    Segueix aprofitant així, tota la setmana, jaja...
    Petonets.

    ResponElimina
  16. Que guai això de l'olla de pirex, no se m'hagués ocurregut mai! Repte superat! i quin repte perquè penso que fer pa no és gens fàcil!
    Una abraçada família!!!

    ResponElimina
  17. Li he vist fa res a la Marina i m'ha cridat molt l'atenció això de fer-lo dins l'olla directament.
    Ha quedat fantàstic Glòria! A veure si t'animes a fer-ne més!

    Molts petons!

    ResponElimina
  18. Què maco t'has quedat! jo he fet aquest pa i es bo i fàcil, oi?
    Petonets

    ResponElimina
  19. Quin miracle!!! realment és una bona recepta, queda preciós, no és complicat i té una pinta genial!!!!! M'ha agradat això que sigui realment la manera antiga de fer pa; ara a per més eh? petonets!

    ResponElimina
  20. Uau, miracle de veritat! Una manera molt diferent de fer pa, i vertat que ben senzilla. Amb receptes així és més fàcil perdre la por a fer pa, oi?

    ResponElimina
  21. Realment el pa té molt bona presència, fins i tot si jo no fos tan mandrosa ho provaria.

    Fins aviat,

    ResponElimina
  22. D' aqui el seu nom...Quin pa més agraït de fer, oi?

    ResponElimina
  23. Aquest va ser el meu primer pa. I des d´aquell dia estic engantxada a fer-ne.... Gaudir-lo. Petons,

    ResponElimina
  24. Per què la gent ens mira com si fossim bojos quan diem que fem el pa a casa? Aquesta és la proba tangible que fer pa no és gens difícil!! ;-)

    A sobre, t'ha quedat rodonet i perfecte gràcies al motllo.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  25. Aquest pa també l'he fet alguna vegada, perquè no t'has de preocupar gairebé de res. M'agrada aquest nom de "miracle", trobo que li escau molt!!!
    Veig que tu i jo no ens barallaríem per un tros de pa! Jo sóc panarra-panarra. Passaria només amb un bon pa...

    Petons

    ResponElimina
  26. Hola Glòria guapa tu

    queda molt bo aquest tipus de pa, el teu ha es molt maco

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  27. Hola susanna, avui t'he descobert en aquest bloc. T'agrego al meu, oks? Petons

    ResponElimina
  28. Isabel,

    Atreveix-te!, segur que et sortirà bé, al menys, aquest que he fet jo no dóna cap problema!.

    Mercè,

    Moltes gràcies, i més d'una experta en fer pa com tu!.

    Marina,

    Muchas gracias!. Ha sido una experiencia positiva, que repetiré seguro!.

    Mercè,

    Jo no estava convençuda que em sortís bé, però em vaig "llençar a la piscina" i mira, estic ben contenta!.

    Helena,

    Tens raó, una bona llesca sucada amb tomàquet i un bon raig d'oli... boníssim!.

    ResponElimina
  29. Gemma,

    Em va fer il·lusió que em sortís bé, era el meu primer pa!.

    Gemma,

    Sí que és un bon recurs això de la cassola de pyrex, i si és una mica gran, millor.

    Alba,

    Segur que sí que repetiré, i potser li posaré perletes de xocolata a dins, per fer el berenar complet!.

    Maria,

    Sí que és bo i fàcil, i això es perillós, ja, ja, perquè segur que repeteixo!.

    Bet,

    Jo no havia fet mai pa perquè em semblava que amassar a mà era molt complicat, però al menys amb aquest, no costa gens, així que ara, a experimentar altres receptes!.

    Gemma,

    I tant, ara que m'he llençat, ja no em fa tant respecte. A repetir!.

    ResponElimina
  30. Marc i Mireia,

    Moltes gràcies, i més venint d'uns experts com voslatres!. El vostre bloc em servirà d'inspiració per a una propera "intentona", je, je.

    Cristina,

    Ja ho crec, el nom li escau molt bé, és realment això, un miracle que em sortís bé a la primera, ja, ja.

    Joaquina,

    I aquesta addicció a fer pa no es cura, oi?. Jo cauré a la temptació de tornar-hi, segur!

    ResponElimina
  31. Helena,

    Cada dia és més gent la que fa pa a casa. Jo m'he estrenat amb aquest senzillet i tornaré a repetir, però en buscaré un altre facilet, que això de la massa mare em fa molt respecte.

    Montse,

    Sí que li escau molt bé, la veritat és que l'únic dubte que tenia era el temps de cocció, perquè el meu va tardar més que el que deia la recepta, però per la resta, cap problema!

    Susanna,

    A nosaltres ens va agradar, i més per ser el primer, je, je,

    ResponElimina
  32. Marina,

    Benvinguda al Cafè Nit!. Encantada que m'hagis afegit al teu bloc, jo també t'afegeixo a tu i així et visitaré tot sovint!. Una abraçada!

    ResponElimina