REFLEXIONS INDIGNADES

No acostumem a parlar de política en el bloc ja que preferim parlar de coses més interessants i positives, però per molt que vulguem amagar-nos, som immersos de ple en una vergonyosa i vergonyant farsa anomenada “campanya electoral” que sortosament està arribant a la recta final, per tant, farem una excepció.

Un país que ha de retallar alguns serveis bàsics per manca de recursos, de cap de les maneres es pot permetre una hemorràgia continuada de diners per finançar una colla de partits i de polítics que es dediquen a treure’s els ulls públicament mentre que en privat s’abracen i, ideologies a banda, tots sense excepció, s’atorguen uns privilegis que la resta de la ciutadania  mai tindrà ni pintada a l’oli.

Com pot ser que un parlamentari amb 7 anys “d’ofici” es pugui retirar amb una pensió del cent per cent, mentre que un treballador hagi de cotitzar gairebé 40 anys per cobrar-ne una que només serà la mitjana dels darrers 25 anys de cotització?, això naturalment, els que hagin tingut la sort de poder treballar tants anys!. Una altra cosa, per a què serveix un Senat, amb 260 senadors i un cost que segons diuen supera els 3.500 milions d’euros per any?, o per què els polítics parlen del sou que cobren, i no dels ingressos que tenen, que entre assistències, dietes i altres “mandangues” poden duplicar, triplicar o més el sou oficial que diuen guanyar?. Tots tenim en la ment l’esposa d’un dirigent polític que tenia més de 30 càrrecs, però és clar, només cobrava un sou i els càrrecs restants els assumia “gratuïtament i per amor al país”. Per no parlar dels sous vitalicis d’ex-presidents que a més, estan cobrant quantitats astronòmiques per “assessorar” grans companyies o donar conferències, i que per descomptat no tenen la decència de renunciar al sou públic que paguem tots els contribuents, molts dels quals, en precària situació econòmica.

I què hem vist durant aquesta campanya?, missatges sense contingut i desqualificacions sense límits, en lloc de programes i projectes realistes. Tan idiotes creuen que som els ciutadans que no se’ns poden explicar les coses?, que només podem entendre aquesta mena d’eslògans “belenestebanitzats”, grollers, “cutres” i amb una total manca d’imaginació?. Els polítics no accepten preguntes de periodistes, no fos cas que algú posés a prova la seva aptitud o que la inconveniència de parlar de segons quines coses els fes perdre vots. Per això no permeten informacions de campanya sinó que són els partits els que dicten el que ha de sortir per radio o TV, o sinó, munten un debat perquè sembli que són molt demòcrates i en el qual només parlen del que prèviament han pactat. Per cert, el debat (?) Rajoy/Rubalcaba va costar "només" mig milió d’euros. Una prova més de l’austeritat dels nostres dirigents. en època de crisi.

Els que hem patit poc o molt una dictadura, se’ns fa molt difícil no anar a exercir un dret que va costar sang, suor i llàgrimes aconseguir, però la classe política actual ja ha acabat amb les ganes d’anar a votar de les noves generacions i estan guanyant-se la desmobilització dels que van lluitar per la democràcia.

Una solució seria que els vots en blanc es convertissin en escons, potser aleshores veurien perillar els seus privilegis i s’esforçarien una mica més a l’hora de treballar i explicar les propostes per les quals demanen el nostre vot, però és clar, això no passarà mai perquè són ELLS els que haurien de canviar la llei electoral i de cap manera ho faran ja que viure de la rifeta actual els va molt bé. Possiblement siguin inevitables algunes retallades, però crec que tothom ho entendria millor si el primer pas fos aturar la fuita imparable de diners públics que van a parar a tants forats negres sense fons.

La veritat és que en aquest “show” amb maquillatge democràtic, els ciutadans només som els convidats de pedra. No se quina és la solució, però crec que si l’únic que se’ns acudeix fer és tallar el trànsit, acampar a les places o desfogar-nos al “twitter” amb la qual cosa ens sentim fantàstics i “guais” perquè som “trending topic”......... res no canviarà.

El dia 20 hauríem de demostrar la nostra indignació amb el nostre vot .... o no.