diumenge, 20 de novembre de 2011

TROBADA A LA GARROTXA

Durant la setmana, les pluges ens feien patir perquè dissabte un grup de blocaires teníem una cita per visitar la Garrotxa, de la mà del gastrònom Pep Nogué, i amb la il·lusió que ens feia, no podia ser que el dia se’ns n’anés enlaire!. Afortunadament, va fer molt bon dia,  la qual cosa ens va permetre compartir una colla d’activitats molts interessants; potser en Pauet de Santa Pau, amb les seves prediccions meteorològiques, ja sabia que faria bon dia, però bé, d’això ja us en parlaré més endavant.


Per començar, en Jordi Vilarrassa, president del mercat d’Olot, ens va donar la benvinguda i en nom del mercat ens va obsequiar amb un fantàstic esmorzar amb pa amb tomàquet i embotits autòctons, fesols de Santa Pau amb botifarra negra, coca de sucre i uns porrons de vi amb els quals alguns van demostrar la seva destresa.

La regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olot ens va parlar de la feina que fan els mercats per tal d’apropar els productes de la terra als clients que, en definitiva, seran els consumidors finals.

En Gerard Xifra, president de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa i membre del grup Cuina Volcànica, ens va parlar d’aquest projecte, creat l’any 1994, amb la intenció d’apropar-nos un seguit de plats de la cuina tradicionals elaborats amb productes de la comarca, cultivats en terrenys d’origen volcànic, cosa que els dóna unes característiques i una personalitat pròpies.

Un dels productes que forma part d’aquesta cuina volcànica és el fajol, una planta d’origen xinès poc coneguda fora de la Garrotxa. La Carme de Can Rovira, de Batet de la Serra, ens va fer una demostració de com s’elaboren les farinetes de fajol i en varem fer un tast, boníssimes!.


Després de passejar-nos per les diferents parades del mercat, abans de marxar, el Pep ens va presentar en Pauet de Santa Pau, un mecànic de professió i meteoròleg d’afició, que ens va explicar un sistema tradicional de preveure el temps tot l’any, que s’ha de fer la nit de Sant Silvestre i que consisteix en agafar una ceba, tallar-la per la meitat i separar capes, una per cada més de l’any. A cadascuna d’elles s’hi posa una cullerada de sal i es deixa tota la nit. L’endemà, es miren les capes i si la sal s’ha mullat, vol dir que aquell mes serà plujós. No sabem si aquest mètode té gaire base científica, però si més no, serveix per mantenir viva una tradició.
           
Acabada la visita al mercat, varem anar cap a la Vall de Bianya, on en un mas de l’any 1681, el  Mas Farró, el Casimir i la seva mare Rosita, elaboren dos tipus de formatge artesanal, un de cabra i un d’ovella, a partir de llet crua dels seus ramats. Actualment tenen unes 300 ovelles i unes 150 cabres.

El Casimir ens va explicar tot el procés d’elaboració, des del moment de munyir les cabres i les ovelles, fins que els formatges passen a les càmeres per reposar durant tres mesos abans de ser etiquetats i posats a la venda. Varem tenir ocasió d’assaborir els dos tipus de formatges que eren deliciosos, la qual cosa posa de manifest que la feina ben feta dóna resultats excel·lents. El Pep va definir els artesans del formatge com a “cuiners de la llet”, una definició molt encertada, no us sembla?.


I per dinar, cap a l’Hostal dels ossos, a Batet de la Serra, on ens esperava un menú tradicional de la cuina volcànica amb productes de la comarca. Entrants: cullereta de cabell d’àngel amb serrat d’ovella, fesols de Santa Pau i confitat i sopeta de farro; primer plat: niu volcànic (botifarra negra amb trinxat de verdures) i els macarrons de la iaia per als més petits i per a algú que no ho és tant; segon plat: braó de xai de ramat amb patata i ceba al forn i per acabar, dues postres: mousse de iogurt de la Fageda amb poma i fajol i farinetes de fajol amb mel. Tot un festival de sabors, olors i colors!.

I encara a la tarda, una darrera activitat, la visita a Ratafia Russet, a Olot. El Xavi ens va explicar com elabora la ratafia a partir de 18 herbes i espècies i nous verdes, macerades en alcohol. El millor moment per recollir les herbes i les nous és a finals de juny, per Sant Joan i Sant Pere. El temps de maceració dels ingredients en l’alcohol és d’un any aproximadament, transcorregut el qual, s’hi afegeix aigua sense sucre i després de reposar dos mesos, es buida la meitat de la bota i s’hi afegeix aigua i sucre, per deixar-ho reposar tres mesos més, moment en què la ratafia estarà llesta per a ser assaborida.

El Xavi és una persona de tarannà tranquil i reposat, amb una filosofia de la vida que es va reflectir quan, una mica en to de broma, ens va comentar que és bo que la gent faci ratafia a casa, d’aquesta manera ell no n’ha de fabricar tanta, és a dir, que a ell ja li està bé treballar en la mesura en què ho fa, sense ambicionar més, cosa que moltes vegades porta molts mals de cap. I una altra cosa a tenir en compte, és el preu raonable de la seva ratafia perquè, tal com diu ell, si tingués un preu elevat, només podria prendre ratafia l’elit.


En resum, va ser una jornada molt ben aprofitada, en què varem gaudir de bona companyia, amb blocaires que ja ens coneixíem i d’altres a qui varem poder posar cara ahir, i és que la família virtual creix dia a dia!.

Moltes gràcies al Pep per haver-nos preparat un dia tan rodó, i als amics de Fem un mos, Miquel i Sion, per haver-ho organitzat. Quan dieu que és la propera?.

14 comentaris:

  1. Caram, Glòria, quin viatge més ben aprofitat!! M'ha picat la curiositat això del fajol. El tema ratafia ja és més complex. M'agradaria preparar-ne, però no n'he fet mai. A veure si m'anime algun any. La teca va ser bona, eh? Quins plats més bons i variats. Això és tota una sort. A veure si a l'any que ve faig això de la ceba i la sal, per tal de preveure com serà l'any. Salutacions

    ResponElimina
  2. Gran dissabte, el problema (solventable perque hi ha més díes que llonganisses) d'aquests saraus és que en realitat quasi bé no vaig tenir temps per compartir amb vosaltres :((

    Ara, vem xal.lar moltissim tot le matí!! :)))

    ResponElimina
  3. una gran trobada la que pudimos compartir el sabado,fue genial
    una abraçada

    ResponElimina
  4. Una crònica molt completa. I unes fotos molt ben triades. Una jornada perfecte al costat de persones que gaudim amb aquesta mena de coses. Espero tornar-vos a veure a la propera trobada. Petons

    ResponElimina
  5. Una fantástica crònica, per un fantástic dia...
    I, si, confeso que jo soc la dels macarrons, pero ningú en va fer escrafalls a provar-ne, eh? jaja. A mes. era una recomanació d'en Pep...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. No tenia cap dubte que en faríeu una crònica excel·lent!! Una de les millors trobades de les que he anat!
    Em va agradar molt poder retrobar-vos i també conèixer noves cares que encara no coneixia!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  7. Hola,
    Quin dia més espectacular que vau tenir! M'alegro que fos tan profitos i ho passessiu d'allò més bé!
    Petons

    ResponElimina
  8. Em vaig perdre la millor trobada dels últims temps... quin greu! Sort en tinc de les vostres cròniques.
    Amb un amfitrió com en Pep i una comarca com la Garrotxa, la trobada tenia l'èxit assegurat. I si no, només cal veure la samarreta que porta el Pep, je je je...

    ResponElimina
  9. Josep...no podia faltar la foto del lifting d´en Pep, je, je, je...Sembla en Bart Simpson!!! ja,ja, ja.
    Jo també vaig tastar els macarrons i es que entraven per la vista...Brutals!

    Un dia fantàstic i una crònica excel.lent!

    ResponElimina
  10. Francesc,

    Va ser un dia molt ben aprofitat, vam aprendre coses noves i curiositats, vam gaudir de bona companyia, bon menjar i bon paisatge.

    Òscar,

    Durant les visites més menys vam anar xerrant, ara, a l'hora de dinar, és el que tenen les taules llargues, acabes fent tertúlia amb les persones que tens més a prop, però vaja, com tu dius, hi haurà més ocasions, i tant!.

    Miquel,

    Tot va anar molt bé, nosaltres ja tenim ganes de repetir!.

    ResponElimina
  11. Marina,

    Va ser un plaer conèixer-vos en aquesta trobada. Fins la propera, segur!.

    Gemma,

    Vaaaa, ja et perdonem la debilitat!. Sí, és veritat que tots varem voler tastar les macarrons de la iaia, je, je.

    Mercè,

    A nosaltres també ens va agradar tornar-vos a trobar i passar el dia junts en terres gironines. A veure quan repetim i on!

    ResponElimina
  12. Elena,

    A veure si a la propera t'hi pots apuntar, aquestes trobades són molt profitoses en tots els aspectes!.

    Gemma,

    Ens hauria agradat que haguessis pogut venir, però segur que a la propera hi podràs ser, oi que sí?. Perquè segur que n'organitzarem una altra!.

    Cristina,

    No sé jo si ell s'agradarà gaire, ja, ja!. A veure què hi diu quan ens tornem a veure!

    ResponElimina
  13. Va ser una bona trobada, com sempre ja que per sort tots anem amb ganes de passar-ho bé, gracies per venir. Me has de passar la foto amb el porro d’en Miquel.
    Petons

    ResponElimina
  14. magnifica crónica... tinc la sensació de ser-hi també...veig que va ser una diada de molt de profit...

    ResponElimina