Aquesta setmana, durant
la presentació de la darrera novel·la de l’Albert Salvadó a la llibreria
Catalonia de Barcelona, vam coincidir amb l’escriptora Maria Carme Roca, amb
qui vam estar comentant el seu darrer llibre Escollida pels Déus, que havia llegit aquest estiu i del qual tenia
pendent fer la corresponent entrada al bloc.
Maria Carme Roca és historiadora
i filòloga i es dedica professionalment a l’escriptura des del 1997. Tres dels seus llibres anteriors, Intrigues de
Palau (2006), El monestir proscrit
(2008) i Barcino (2010), em van agradar molt i per tant, aquesta Escollida pels Déus m’oferia moltes
garanties des del primer moment. En aquesta novel·la, l’escriptora barcelonina situa
l’acció entre els anys 305 i 287 a.C.,en dues de les ciutats més antigues de
Catalunya, d’una banda la grega Emporion (Empúries) i de l’altra, l’ibera
Índica (Ullastret).
 |
| Maria Carme Roca |
El naixement d’una nena,
fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre
emporitans i indigetes. Hèlia, que
així és diu la nena, creixerà dins les muralles d’Emporion acollida per la
cortesana Còsima, aliena als
interessos i enfrontaments dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu Heraclides pretén convertir Emporion en
una tirania, el seu cunyat Aris somnia la reforma dels temples i el
culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos,
tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder. Les lluites i
intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals.
Hi ha molts escriptors
de novel·la històrica que s’aprofiten d’un determinat personatge per muntar una
història, a vegades sense cap rigor històric, però la Maria Carme Roca no va
per aquest camí. Sempre m’ha sorprès el gran treball de documentació previ i la
seva capacitat descriptiva fins al més mínim detall, la qual cosa fa que la
seva narració sigui sempre creïble i fugi del sensacionalisme inversemblant d’alguns
novel·listes. El breu apunt històric i el mapa que hi ha a l’inici de la
novel·la ens introdueixen de ple en l’època i en el relat, fent que tot plegat sigui
molt més entenedor. A través d’Escollida
pels Déus podrem fer-nos una idea molt aproximada de com vestien, menjaven
o vivien ibers i grecs al segle IV a.C.
En resum, una novel·la que
em va proporcionar molt bones estones de lectura.
Una proposta d'alló més seductora!! Novel.la històrica de la bona...mmmmmmmmmmmmmmmm :)
ResponEliminaSi senyor, comparable a un dels teus platillos!!
ResponEliminaAra ja se quin serà el proper llibre que he de buscar ;) mua
ResponEliminaSegur que t'agrada.
ResponEliminaUna abraçada
Ara que venen festes!
ResponEliminaGràcies per la recomanació
D'aquesta autora només he llegit el primer, el del monestir, i em va agradar molt. Crec, com tu, que és una molt bona escriptora i que es documenta beníssim a l'hora d'escriure. Com que ara vaig molt malament de temps per l'institut, potser a Nadal caurà. La teua ressenya m'ha fet moltes ganes de llegir-lo. Salutacions
ResponEliminaNúria,
ResponEliminaSens dubte un bon regal, a més de ser un bon llibre, per fora té una coberta molt bonica i fa patxoca de veritat.
Una abraçada
Francesc,
ResponEliminaJo n'he llegit quatre de llibres de la Maria Carme Roca i la veritat m'han agradat tots. Cadascun d'ells es una història completament diferent, però tots son igual d'amens i interessants.
Una abraçada
procuraré llegir algun llibre d'aquesta escriptora, no la tenia localitzada. Gràcies pels consells.
ResponEliminaMolt recomanable tant el llibre com l'escriptora, sobretot si t'agrada la novel·la situada dins d'un context històric determinat, que per descomptat no es el mateix que el que fan alguns que es modificar la història en benefici d'un argument.
ResponEliminaGràcies per la visita.
Una abraçada
Té molt bona pinta pel que comentes! :)
ResponEliminaMoltes gràcies per aquestes recomenacions tan enriquidores!
Molts petons!
Alba,
ResponEliminaEfectivament te molt bona pinta i es que la idea de la trama es original i al mateix temps està molt ben resolta.
Una abraçada
No havia sentit a parlar d'aquesta escriptora i desprès de llegir la teva crònica em ve molt de gust llegir el llibre que recomaneu, de fet m'apunto a la meva llista "interminable" de lectura pendent els quatre títols no fos cas que m'agradi molt ....
ResponEliminaLa novel.la històrica a priori em fa molta por per la manca de versemblança en els seus relats i perquè veus clarament que l'únic objectiu del llibre es intentar fer un best-seller amb la excusa d'un fet o personatge històric, i per això m'atreu aquesta escriptora que segons dius fa treballs d'investigació per poder desenvolupar la novel.la.
Imma,
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb el que dius. Hi ha novel·listes que han desprestigiat el gènere històric amb l'afany d'aconseguir vendes sense el mínim rigor. A més, molts utilitzen personatges històrics coneguts posant en "la seva boca" coses que mai van dir, però que interessen per fer que el relat rutlli.
Cap d'aquests casos es el de la Maria Carme Roca ja que es veu molt clar al llegir-la, que la documentació prèvia es una part molt important de l'obra. A més,l'altra dia parlant amb ella, ens va confessar que la documentació prèvia, es el que més li agrada ja que de sempre, s'ha considerat "rata de biblioteca".
Una abraçada
Amb uns mesos de retard he llegit el llibre i confirmo tot el que deias, m'ha agradat molt tant la narrativa com el desenvolupament en el contexte històric, que es prou convincent. Ara a la busca i lectura dels altres titols d'ella. Gràcies.
EliminaImma, estic molt satisfet que t'hagi agradat el llibre. Ja saps que a mi la novel·la històrica m'agrada, ara bé, ha de ser documentada i creïble, cosa que sempre he trobat en els llibres de la Maria Carme Roca.
EliminaGràcies per comentar-m'ho