 |
| Jordi Fernando, Maria Carme Roca, Alber Salvadó i Xulio Ricardo Trigo |
Amb aquest suggerent
nom, el dimecres 4 d’abril, es va fer una taula de debat a La Casa del Llibre
de Barcelona, organitzat per l’editorial Meteora. El presentador va ser Jordi
Fernando i els participants, Maria Carme Roca, Albert Salvadó i Xulio Ricardo
Trigo.
Jordi Fernando, com a introducció, va intentar definir i acotar la marca “novel·la històrica”. Va dir que es pot
considerar Homer com un dels primers narradors de la història. També els
llibres medievals de cavalleria, o els narradors russos i francesos del segle
XIX podrien formar part d’aquesta denominació, fins arribar al segle XX en què
l’anomenada novel·la històrica s’ha convertit en tot un clàssic, sobretot a
partir de la publicació de “Sinuhé
l’egipci” que va marcar un abans i un després. També va fer una definició,
crec que molt encertada, quan va situar la “història” en un nivell i la “narració” en un altre,
mentre que la “novel·la històrica” era com un riu ple de meandres que circulava
enmig dels dos nivells, agafant elements de cadascun d’ells.
Maria Carme Roca va dir
que ella va néixer al carrer de Sant Domènec del Call i per tant (salvant les
distàncies del temps) va ser “veïna” de Luci Minici (el protagonista del seu
llibre “Barcino”) i quan era petita i
passejava amb la seva mare pel barri antic de Barcelona, sempre s’aturava
davant les pedres antigues que s’anaven descobrint cada vegada que es removia
el paviment per iniciar una obra. La curiositat per “conèixer” la va dur a
estudiar història, i aquella passió per “documentar i saber” s’ha mantingut i
incrementat amb el pas dels anys.
 |
| Maria Carme Roca, Albert Salvadó i Xulio Ricardo Trigo |
Albert Salvadó va
començar la seva intervenció amb una frase de Winston Churchill: “com més lluny viatges cap al passat, més
lluny viatjaràs cap al futur”. Després va posar un exemple molt gràfic per
delimitar les diferències. Va dir “El rei
va morir i poc després ho va fer la reina” és història, mentre que dir “El rei va morir i poc després ho va fer la
reina de tristesa” és novel·la. També va dir que de petit va arribar a
odiar la història ja que el que li van ensenyar eren només un grapat de dades i
xifres fins que un dia, el seu pare li va regalar una “història universal” i va experimentar
un canvi radical.
Per la seva banda, Xulio
Ricardo Trigo va manifestar que el seu interès per la història va començar de
petit ja que el seu pare era viatjant i ell moltes vegades l’acompanyava. Va
conèixer molts llocs i allò li va despertar la curiositat. Per això en les
seves novel·les, més que un determinat personatge, ell sent una necessitat
especial per recuperar llocs i paisatges d’interès per tal de situar els
escenaris de les seves novel·les i al mateix temps fugir de les fredes dades
que s’extreuen de la datació de pedres i altres elements recuperats en
excavacions.
La Maria Carme Roca en
canvi va manifestar que gràcies als arqueòlegs, la investigació i recerca de
documentació a l’hora d’escriure un relat, simplifica moltíssim la feina. En el
que van coincidir plenament tots tres va ser en el rigor històric i en que la
història “oficial” és molt subjectiva perquè sempre l’han escrit els “guanyadors”
i per tant l’han adaptat a la seva conveniència. En aquest sentit, la Maria
Carme Roca va explicar que, arrel d’escriure el llibre “Akanuu l’arquer persa” va haver de fer un exhaustiu treball de
documentació i recerca sobre la vida dels perses, descobrint que la realitat
poc tenia a veure amb l’oficialitat, ja que aquesta havia estat escrita i
propagada pels grecs, és a dir pels vencedors. El mateix va explicar l’Albert
Salvadó sobre Jaume I, i va assenyalar que tot el que es deia sobre el rei
català en els llibres d’història que ell havia estudiat era que se l’anomenava “conquistador, porque había conquistado Valencia
y Mallorca” i res més, mentre que
quan va començar a indagar, va descobrir l’autèntica universalitat del
personatge, que era conegut i admirat fins i tot pel mateix Kublai Khan,
emperador dels mongols.
