Dissabte passat varem
anar al cinema a veure el Faust del Jonas Kaufmann al MET, i com que la sessió
es preveia llarga, vaig pensar que estaria bé portar unes galetes per compartir
amb els amics mentre féssim tertúlia en els entreactes. I ja que seríem
virtualment a Nova York, què millor que portar les galetes americanes per
excel·lència?. Efectivament, vaig portar cookies, amb la recepta de la Mireia
Carbó, i com a mostra que eren boníssimes, només dir que no en va quedar ni
una!.
Ingredients:
180 g de farina
1 culleradeta de bicarbonat o llevat
100 g de sucre morè
1 ou
100 g de mantega pomada
175 g de xocolata per a postres
1 pessic de sucre avainillat
1 pessic de sal
Preparació:
Batre la mantega pomada
amb el sucre fins a aconseguir una crema. Afegir-hi la sal, la vainilla i l’ou
i remenar. Incorporar la farina i el llevat tamisats. Afegir-hi la xocolata
picada.
Amb l’ajut d’una
cullereta, fer boletes de massa i posar-les en una safata coberta amb paper de
forn i coure-les amb el forn ja calent a 180ºC, amb l’escalfor de dalt i de
baix, uns 8 ó 10 minuts aproximadament,
fins que siguin daurades.
Renoi Glòria, això sí que és anar ben preparat!! I la recepta ideal per a la ocasió! :)
ResponEliminaAquestes galetes són un vici, oi?
Petons!
El Faust va estar bé, però las cookies van ser excepcionals, a partit d'ara les podeu anomenar kaufkies o cookaufems o una cosa similar, i òbviament patentar-les que la cosa no està per gaires romanços.
ResponEliminaRenoi que en són de bones
Amb aquets entreactes tant dolços, fins i tot jo m'aficionaré a la Opera, jaja.
ResponEliminaPetonets.
quin bon maridatge! Glòria, gràcies per les delicioses galetes que em vaig cruspir,
ResponEliminaper cert, il.lumina'm, què és la mantega pomada? només de llegir-ho m'he enrecordo de certa peli..
com us cuideu!!! sou els millors. Molts petonets guapa
ResponEliminaGloria deliciosas galletas y muy buena idea de llevarlas a la Opera
ResponEliminaMercè,
ResponEliminai tant que són un vici, quan comences, no pots menar-ne només una, com allò de l'anunci!.
Joaquim,
Doncs haurem d'anar a mitges en això de la patent, eh?, tu pel nom i jo per fer-les, ja, ja.
Gemma,
Tot és començar, tant a escoltar òpera com a menjar cookies, les dues coses són un vici, però sa!.
Carme,
La mantega pomada és la mantega tova, amb consistència de pomada. És millor deixar-la fora de la nevera fins i tot el dia abans de fer-la servir, que no es fa malbé, encara que també se li pot donar un petit, molt petit, toc de microones, però vigilant que només s'estovi, que no es faci líquida.
Judith,
Em sembla que no serà l'única vegada que en faci per al cinema, són taaaant capricioses!
Miquel,
ResponEliminaPerò ens les varem menjar a l'entreacte, eh?, que no és pla de fer soroll a la sala, je, je
Oh, quina pensada... ben alimentats i tens els amics contents! Quina pinta!
ResponEliminaPetons
Sandra
Sempre saps trobar alguna cosa adequada a una situació especial. Unes cookies de llibre!. (Segur que l'òpera devia ser una bona experiència, i per cert, veure aquest Kaufman és una alegría també per a la vista...perdoneu però algú ho havia de dir!...)Una abraçada!
ResponEliminaGlòria què bones es veuen i què bé compartir-les en una ocasió especial. Jo no se si hagués esperat a l'entreacte, jeje!!:P
ResponEliminaPetonets guapos!!
Precisament ahir una companya de feina em va passar una recepta de cookies molt semblant, diria que exacta. Tenen molt bona pinta i tin cmolte ganes de provar-les!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Què previsors i llaminers!
ResponEliminaBones Festes!
S'ha d'anar preparat per la vida, je, je
ResponElimina