LINDA DI CHAMOUNIX

Una vegada més, crec que una òpera de Donizetti tornarà a ser un dels grans èxits a nivell popular, de la temporada operística a Barcelona. Fa dos anys ja ho va ser La Fille du Regiment i la temporada passada Anna Bolena. A dos dies del començament de les representacions, està venut gairebé tot el taquillatge de les deu funcions que hi ha previstes fer de Linda di Chamounix. Indubtablement el repartiment, una vegada més, ajuda molt. Per aquesta ocasió, el Liceu compta novament amb les millors veus del món belcantista, Diana Damrau i Juan Diego Flórez, dos cantants d’autèntic luxe que fan que la seva participació en qualsevol muntatge es converteixi immediatament en un triomf rutilant. Al seu costat, noms com els de Simon Orfila, Silvia Tro o Pietro Spagnoli només fan que reforçar el convenciment que tot anirà rodó.

Ahir, després de molt temps sense fer-ho, vam poder anar a l’assaig general d’aquest repartiment, i el resultat, en la meva opinió, no pot ser més que positiu. Però anem a pams. Aquesta òpera va ser estrenada amb un enorme èxit a Viena l’any 1842, i tot i no ser una de les partitures més brillants del compositor italià, sí que conté moments musicals d’una bellesa extraordinària. També cal dir que hi ha fragments que em van recordar molt altres obres del mateix autor com Lucia di Lammemoor o L’Elisir d’amore. Per cert, com ja hem comentat en ocasions anteriors, els arguments d’aquestes òperes son totalment desfasats avui en dia i el que les segueix fent interessants, sens dubte, és la música.

d'esquerra a dreta : Simón Orfila, Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Silvia Tro Santafé i Pietro Spagnoli

Pel que fa als intèrprets, Juan Diego Flórez segueix en estat de gràcia (i ja en fa uns quants anys). La seva veu, tot i ser en un assaig general en què els cantants procuren no “cremar-se” massa, va sonar rotunda, brillant i espectacular en tot moment, brindant-nos moments memorables, especialment en el segon acte amb l’ària Linda si retirò.. Si tanto in ira agl’uomini. Al seu costat, una Diana Damrau, potser una mica més conservadora a l’inici (no oblidem que es tractava d’un assaig), però que a partir del segon acte es va deixar anar i va acabar demostrant la seva gran qualitat vocal i molt especialment en aquest tipus d’òperes belcantistes.

No va ser cap sorpresa, però l’actuació de Silvia Tro Santafé i Simon Orfila va ser de primeríssim nivell i van demostrar que no estan al costat del tàndem Flórez/Damrau per casualitat. La resta del repartiment, Pietro Spagnoli, Maria José Suarez i Jordi Domenech van estar correctes, mentre que Bruno de Simone va composar un “divertit”  Boisfleury.

L’orquestra i el cor del GTL va sonar molt bé sota la direcció de Marco Armiliato que en algun moment va donar la sensació d’alentiment, especialment en alguns moments com el duet dels dos protagonistes del primer acte. Pel que fa a l’escenografia de Daniel Blanco i la direcció d’escena d’Emilio Sagi, dir que és correcta i poc espectacular, cosa que agraeixo, tot i que hi ha coses que no m’acaben de fer el pes com la llarga taula del tercer acte, sobre la qual, la pobre Linda palesa la seva bogeria.

final de l'assaig general del dissabte 17 de desembre

També dir que hi ha representacions amb un “segon repartiment”, però que podria perfectament ser un “primer repartiment” en qualsevol dels grans teatres d’òpera. Noms com els de Mariola Cantarero, Ismael Jordi, Fabio Capitanucci o Ketevan Kemoklidze són una garantia total que la qualitat del cant no defallirà en cap moment.

Ara a esperar les funcions programades i que les previsions d’èxit s’acompleixin plenament.