dimecres, 21 de desembre de 2011

LA CIUTAT DE SAGNIER


Tot i que fa molts dies que vaig anar a veure l’exposició “La ciutat de Sagnier” al CaixaForum de Barcelona, no havia tingut ocasió de comentar-la, però com que aquesta mostra encara hi serà fins el proper 8 de gener, penso que és una bona proposta per a aquests dies de festa o vacances, si algú té la sort de fer-ne.

Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona 1858-1931) va ser l’arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona, hi ha documentats uns 300 edificis. La família de Sagnier pertanyia a la burgesia de la ciutat i per tant ell es va relacionar molt bé amb les classes dirigents  barcelonines de les quals va rebre molts encàrrecs.

La seva arquitectura es va desenvolupar en una època de profunds canvis urbanístics a la ciutat de Barcelona i va participar en molts dels projectes que es van dur a terme.

Al contrari d’altres arquitectes modernistes, Sagnier no té un estil propi. Les seves construccions són variadíssimes i van des dels edificis religiosos a les fàbriques, als habitatges, hotels o edificis oficials, per tant va adaptar l’arquitectura a la tipologia de la construcció.

L'edifici de La Caixa, el Palau de Justícia, La Duana de Barcelona i la farmàcia Genové (fotos de la Viquipedia)

Algunes de les construccions més conegudes de Sagnier  a la ciutat de Barcelona són:

·         El Palau de Justícia (1887-1911) al passeig de Lluís Companys
·      Les cases Pascual i Pons (1890-1891) a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Ronda de Sant Pere.
·         La duana de Barcelona (1896-1902) al passeig de Josep Carner 29
·         L’església de Pompeia (1888-1910) a la Diagonal 450
·         La casa Rupert Garriga (1900-1905) a la cantonada del passeig de Gràcia i Diagonal
·         La casa Camil Mulleres (1905) a la Gran Via 654
·         La farmàcia Genové (1911) al número 77 de les Rambles
·         La Caixa de Pensions (“La Caixa”) (1917) a la Via Laietana 56
·         La Basílica de Sant Josep Oriol (1915-1926) al carrer Diputació 141
·         El temple del Sagrat Cor al Tibidabo (iniciat el 1902 i acabat el 1961 pel seu fill Josep Ma)

La major part de la seva obra arquitectònica es concentra a l’eixample barceloní on hi podem trobar dotzenes d’edificis d’habitatges. Però Sagnier també va projectar moltes edificacions fora de la ciutat de Barcelona. En podem trobar a Sitges, Montcada i Reixac, Igualada, Castelldefels, Monistrol, Sabadell, Sant Pere de Ribes, Vic, Sant Sebastià, València, Sevilla i fins i tot a Perth (Austràlia).

la casa Camil Mullerers, la casa Rupert Garriga, les cases Pons i Pascual i un detall d'aquesta mateixa edificació

L’èxit de Sagnier com a constructor es basava en el seu gran coneixement de l’ofici, la seva capacitat de treball i el rigor pressupostari (cosa poc freqüent en altres arquitectes). Malgrat tot, després de la seva mort, va caure en un oblit injust i avui dia és poc conegut fins i tot a la ciutat de Barcelona.

L’exposició que es presenta al CaixaForum intenta rescatar l’obra i la memòria d’aquest gran arquitecte del modernisme.

Si voleu més informació sobre la seva vida i les seves construccions podeu consultar:


8 comentaris:

  1. Interesantíssim!! Jo reconec que no tenia notícies d'aquest gran arquitecte

    ResponElimina
  2. Òscar,
    Molt interessant l'exposició. Jo coneixia l'obra de Sagnier però ignorava que fos tan extensa i que tants edificis coneguts, d'aquells que veiem cada dos per tres, fossin construïts per ell.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Curiosament un edifici construït per en Sagnier, es la Basílica de St. Josep Oriol, on ens vam casar nosaltres fa la tonteria de 36 anys.

    ResponElimina
  4. Ostres, jo hi vaig anar al cole i vaig fer-hi la comunió, ja que quan era petit hi viviem molt aprop. A veure si resultarà que érem veïns!
    Una abraçada i fins demà.

    ResponElimina
  5. Em va semblar l'expo una simple introducció de l'enorme feinada del Sagnier a Barcelona i València. Crec que calia una mostra més detallada i em vaig queixar a Calamares. On jo treballo hi ha havia una preciosa escola del Sagnier que a la Setmana Tràgica es va cremar.
    Bon Nadal i Bona Linda.

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó, l'exposició es queda molt curta tenint en compte l'enorme obra de Sagnier. Com a mínim ha servit per rescatar de l'oblit el seu nom i que molta gent se n'hagi assabentat de qui era, perquè quan es parla de modernisme, sembla que a banda de Gaudí no existeixi ningú més.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Quan era petit (10..., 11..., o, potser, 12 anys?...), recordo que de tant en tant acompanyava la meva àvia, que tenia un petit negoci de betes i fils, petites joguines (baldufes, bales, soldadets de plàstic, “pepes” i cavallets de cartró...) i plats i olles, a comprar a Barcelona.

    Agafàvem el BS, l'utobús que feia la línea Trafalgar-Badalona, i recordo perfectament passar, després de creuar el pont del Besòs, a Sant Adrià, el que avui en dia és el Barri del Besòs, on tot eren, encara, camps de cultiu, però on a cada viatge que feia de tard en tard hi veia edificacions noves.

    Passat aquest tram, l'autobús entrava a la zona del Poblenou, on hi havia multitud de fàbriques i de tallers, fins que, després del pont de Marina, el BS entrava, gairebé al final de trajecte, al que jo em pensava que era ja l'autèntica Barcelona: la gran ciutat plena de monuments i d'edificis que per a un nen de Badalona, on gairebé tot el que coneixia -el meu barri i para de comptar- eren, i afortunadament continuen essent-ho en gran part, cases de planta baixa amb un pis on hi ha els dormitoris, era com entrar a un altre món.

    Doncs bé, el primer edifici que em feia aquest efecte d'entrar a la gran ciutat era, precisament, el Palau de Justícia, obra del arquitecte Sagnier, avui protagonista d'aquest apunt, un edifici que em tenia captivat i del qual, el dia del meu 60è aniversari el passat mes de novembre, l'Anna Maria em va regalar un magnífic llibre: “1908-2008. Cent anys del Palau de Justícia de Barcelona”, un interessantíssim document il·lustrat amb magnífiques fotografies, que m'ha permès entrar, encara que de forma virtual, a aquest edifici tan lligat als meus records de petit i de jove, ja que quan vaig començar a treballar als 14 anys ho vaig fer a la Ronda de Sant Pere, gairebé cantonada amb el Passeig de Sant Joan, i em feia -ja veus quines coses!- una il·lusió tremenda passejar-m'hi cada dia pel davant per anar camí de la feina o a cap a casa amb l'autobús.

    Aquesta exposició dedicada a Sagnier, tot i que com molt bé apunta la kalamar a mi també em va semblar “curta”, ha servit perquè siguem molts els qui desconeixíem la notabilíssima aportació d'aquest arquitecte a la personalitat de l'arquitectura barcelonina de finals del segle XIX i de principis del XX.

    Et demano perdó per haver-me allargat tant parlant de coses que segurament només seran interessants per a mi, però m'ha fet gràcia fer-t'ho saber.

    ResponElimina
  8. Enric,
    Crec que entre els records d'infantesa tots tenim olors, sabors, paisatges, músiques i segur que edificacions. Jo en vaig parlar fa un temps en el bloc que un dels meus records era l'edifici de la papallona del carrer Llançà, i pel que veig tu tenies el Palau de Justícia.
    Ah! quins temps aquells, oi?
    Que tingueu molt bones festes
    Una abraçada

    ResponElimina