FANTÀSTIC!!

Diana Damrau i Juan Diego Flórez

És una manera de definir el dia d’ahir. D’entrada, el retrobament amb bons amics vinguts de València per anar plegats al Liceu, però prèviament per dinar plegats amb altres amics i xerrar durant hores de tot, especialment, de música. Després, cap al Liceu falta gent, que és una manera de dir, perquè el teatre de la Rambla estava ple. No volia tornar a parlar de la Linda di Chamounix, l’òpera de Donizetti a la qual ja vam dedicar fa un dies una entrada, però se’m fa impossible després d’haver vist i escoltat el que va passar ahir, no tornar-ne a parlar encara que sigui breument.

Primer de tot vull dir que secundaris de luxe com Pietro Spagnoli  o Bruno de Simone em van agradar molt més que el dia de l’assaig general. Silvia Tro Santafé, va tornar a brillar a un nivell molt alt i Simón Orfila va seguir enlluernant amb la seva veu nítida de baix profund i el públic li va demostrar una vegada més la gran estima que li té.

Juan Diego Flórez va estar sensacional tant en els duets com en les àries en solitari. Amb veu ferma, clara i fraseig perfecte. Un autèntic luxe escoltar-lo i cal aprofitar totes les ocasions per fer-ho. Pel que fa a Diana Damrau, encara se’m posa la pell de gallina recordant el seu segon acte. Durant una hora llarga crec que només deixa de participar durant els 7 minuts que dura l’ària Linda! Si retirò... que Flórez interpreta meravellosament. La resta és un no parar de la soprano alemanya. Duets amb Silvia Tro, amb Flórez, amb Bruno de Simone, amb Pietro Spagnoli i per si no n’hi hagués prou, rematat amb una escena de bogeria antològica, d’aquelles que els afortunats que la vam escoltar, dubto que puguem oblidar. Sublim és un adjectiu que es queda molt curt davant l’actuació de Damrau, quina manera de cantar! Impressionant, o com diria un bon amic “de reclinatori”.

L’orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu van tornar a fer molt correctament la seva feina sota la sempre eficient direcció de Marco Armiliato. Sens cap mena de dubte, som davant d’un dels grans èxits de la temporada operística barcelonesa, i és que amb aquests cantants es fa molt difícil no gaudir. És impossible quedar-se indiferent i per això, tot i que m’havia proposat no fer-ho, n’he tornat a parlar.

Amb Simón Orfila, Silvia Tro, Marco Armiliato, Juan D.Flórez i Diana Damrau

CONTRACRÒNICA – Ahir també vam tenir ocasió d’accedir als camerinos després de la funció i saludar els cantants que hi havien participat. Simón Orfila, que ja sembla que ens coneguem de sempre, va estar simpàtic i divertit, cosa habitual en el cantant menorquí, i molt satisfet perquè se n’anava dos dies a Maó a passar el Nadal, tot i que el proper dimecres torna a dir “Missa” al Liceu. Silvia Tro Santafé, molt satisfeta per les mostres de suport del públic i emocionada que la recordéssim per la seva Cenerentola de fa unes temporades. Marco Armiliato molt atent va signar programes i es va fer fotos amb nosaltres. Juan Diego Flórez, igual, tot i que amb moltes presses, li vam comentar si havia d’anar a canviar bolquers, i després de signar fotos i programes ens va desitjar bon Nadal i finalment Diana Damrau, exultant d’alegria i simpatiquísima. Moltes vegades he dit que veient la cara d’un cantant en seguida saps si està satisfet amb la seva feina, ja que ells són els seus crítics més severs. Ahir, veient-los a tots, estava clar que tot havia anat rodó.

I com que demà és Nadal, des de  el cafè de nit  volem aprofitar per desitjar-vos

         Molt Bones Festes        

i volem fer-ho amb dos fragments interpretats pels dos meravellosos protagonistes de la Linda di Chamounix del Liceu. En primer lloc, Juan Diego Flórez interpretant el Panis Angelicus de Cèsar Franck, en el concert de Nadal de Viena de l’any 2008, i després la Diana Damrau amb l’Ave Maria de Gounod/Bach.

videos gentilesa de leoperam i intermezzo89 respectivament