Posem punt i final a l’ Agost Musical d’enguany amb la traca final que, com no podia ser d’una altra manera, és la visita de la Maria Callas (1923-1977), una de les poquíssimes veus que aconsegueix emocionar-me cada vegada que l’escolto, i mira que ho faig sovint. Algú va dir que hi havia “grans sopranos, excel·lents sopranos i Maria Callas”, i no seré jo qui li porti la contrària. Hi ha moltes gravacions de la Maria Callas a internet, i tot i que l’àudio no és de gran qualitat, he preferit posar una actuació en directe (crec que va ser a Hamburg el 1959) interpretant un d’aquells fragments que a mi em posa la pell de gallina. Es tracta de la darrera escena de Il Pirata de Bellini, on, tot i tractar-se d’un concert (no una representació), aconsegueix amb la seva expressivitat, commoure l’auditori.
Tal i com dèiem en el primer apunt d’aquesta sèrie, les calors de l’agost eren propícies per a mandrejar i no fer massa feines als fogons. Per aquest motiu ens vam empescar aquest petit divertimento batejat com Agost Musical que ens ha permès convertir el bloc en un autèntic festival d’estiu amb intèrprets molt variats. Durant la resta de l’any es fa difícil donar cabuda en un bloc multitemàtic com el nostre, a un més sencer d’apunts exclusivament musicals. Esperem però repetir l’experiència i us donem les gràcies als que ens heu anat seguint. Ara, recuperem la normalitat i com que la cafetera ja ha passat la ITV, esperem seguir servint cafès de diferents sabors a tots els amics que ens visiteu.
















