divendres, 6 de gener del 2012

MONTSERRAT CABALLÉ, 50 anys al Liceu

Montserrat Caballé el dia de la inauguració de l'exposició (foto:A.Bofill)
El dia 7 de gener de 1962 Montserrat Caballé va debutar al Gran Teatre del Liceu. Ho va fer amb l’òpera Arabella de Richard Strauss (1862-1949). Demà farà 50 anys i des d’aleshores, les aparicions de la cantant en el teatre barceloní han estat nombroses i moltes de memorables per als que van tenir l’oportunitat i el plaer de gaudir-les. Hi ha pocs cantants que s’identifiquin tant amb un teatre com Caballé amb el Liceu. Ella mateixa ha dit sempre que tornar a l’escenari liceístic era tornar a casa seva.

I el teatre l'ha homenatjat de diferents maneres, en primer lloc amb el concert que es va fer el passat 3 de gener, després amb una magnífica exposició que fins el proper 20 de març romandrà en el balcó foyer del mateix teatre i finalment amb un extraordinari document sonor en forma de 3 cd’s amb les millors intervencions de la diva en el Liceu en el decurs d’aquests  darrers 50 anys.

Ahir, abans de la representació de Linda di Chamounix, vam tenir ocasió de visitar l’exposició. Es tracta d’un recull fotogràfic impressionant amb totes i cadascuna de les intervencions de Caballé en el Liceu durant les darreres cinc dècades, amb els corresponents programes de mà. A més, moltes fotografies d’actuacions de la cantant en els més grans teatres d’òpera del món i una secció molt entranyable dedicada als seus companys més estimats, Josep Carreras, Plàcido Domingo, Joan Pons, Jaume Aragall, Luciano Pavarotti i el seu marit Bernabé Martí. També s’hi mostren, ja que ella els guarda tots, alguns dels vestits que la cantant va utilitzar per a representacions d’òperes com Norma, La Traviata, Lucrezia Borgia, Adriana Lecouvreur, Manon Lescaut, Don Carlo, Roberto Devereux o Maria Estuarda. Per cert, el vestit que va lluir en La Traviata l’any 1973, segons va declarar la cantant, va ser confeccionat per la seva mare. El dia de la inauguració de l’exposició, una Montserrat Caballé molt emocionada, va manifestar que estava molt satisfeta d’haver pogut actuar sempre en les representacions que es feien al Liceu durant les festes nadalenques, ja que així s’assegurava d’estar a casa seva, i que en canvi no havia volgut inaugurar mai la temporada liceista per por a que després no pogués ser-hi per Nadal. També va declarar que era perfectament coneixedora que hi havia moltes gravacions pirata de les seves actuacions al Liceu i que no l’hi importava gens ni mica sempre que s’hi fes constar el nom del teatre.

El triple CD  "Montserrat Caballé, 50 anys al Liceu"
L’altre gran homenatge que el Liceu ret a Caballé es l’edició d’un triple CD amb les més destacades actuacions de la cantant al teatre, des de la Manon Lescaut de 1964 fins l’Henry VIII de 2002. Una part molt important de la vida del teatre concentrada en més de tres hores on es mostra l’immens magisteri que la Caballé ha impartit al llarg de tots aquests anys. En aquestes gravacions podem gaudir i emocionar-nos amb fragments d’òpera tan variats com ben interpretats. I és que la Caballé ha sabut fer-nos arribar l’essència de Mozart i Wagner, de Verdi i Puccini, de Donizetti i Massenet, de Bellini i Strauss, de Gluck i Rossini, de Cherubini i Cilea,  i de molts més, amb una veu que semblava no tenir final i amb una qualitat que sens dubte la converteixen en la cantant més gran que ha donat el nostre país i una de les més grans de tota la història de la lírica mundial.

El Liceu deu molt a Montserrat Caballé, ja que en temps molts difícils per al teatre barceloní, ella sempre hi va actuar donant el toc d’excel·lència i categoria que hi mancava a la resta de la temporada. I és que en els moments més complicats de la història del teatre, gent de la casa com Caballé, Carreras, Aragall i d’altres van fer possible que el nivell de qualitat interpretativa es mantingués i pogués remuntar situacions força complicades. Per això, Montserrat Caballé va ser de les persones més afectades quan el gener de 1994 les flames van destruir el Liceu, i per tot plegat, tots els reconeixements que està rebent aquests dies són més que merescuts i només una petita manera de retornar-li tot el que ella ha aportat al món de la música.

Des d’aquest petit racó de la xarxa, només podem dir: gràcies Montserrat!



Aquí us deixo dues de les gravacions (cortesia de ) que més m’entusiasmen de Montserrat Caballé, i en les quals podem apreciar la seva prodigiosa tècnica vocal i l’espectacular capacitat d’aguantar la respiració fins l’infinit sense deixar d’emetre nítidament la nota corresponent.   

En primer lloc l’ària de Liú, Signore ascolta de l’òpera Turandot de Puccini 


I tot seguit Casta Diva de l’òpera Norma de Bellini en la històrica gravació de l’any 1974 a Orange 

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Núria,
      Cadascú és com és, però el que ningú li podrà retreure mai a la Montserrat Caballé es el seu amor pel Liceu. Per tant, homentages més que merescuts.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Quina sort poder gaudir d'una gran professional com aquesta. Crec que la Montserrat caballé, en vida, ja ha fet història. Quina delícia haver-ne pogut gaudir de tan a prop, i que parli la nostra llengua. El que millor fa, però, és delectar-nos amb la seva veu. Gràcies per l'audio també! Petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marina,
      En directe no l'he pogut gaudir en la seva millor època (anys 60 i 70) ja que com he dit moltes vegades, lamentablement la meva afició operística té poc més de vint anys, i aleshores, la millor època de Montserrat Caballé ja havia passat. Ens queda però, un gran legat en forma de grabacions, i moltes, amb una gran qualitat d'audio que permeten apreciar la seva grandiosa veu.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Vaig veure el reportatge al TN...i com sempre vaig dir: En Josep té feina. Se li pot dir que és una catalana universal.És qüestió de gustos però a mi m' agradava més la Victòria dels Àngels...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cristina,
      Jo fa un temps també em decantava per la Victòria dels Àngels, però darrerament he escoltat moltes grabacions de la Caballé dels seus anys bons (anys 60, 70 i 80) i es una cosa espectacular. Ara bé la Sra. no es jubila i tot i que això no canvia gens la valoració que es té d'ella si que fa una mica de pena.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Jo la vaig sentir cantar al Palau de la Mùsica, ja fa uns anys i francanment, em va emocionar molt. Quina veu...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      No m'estranya, en els seus bons anys ha estat sens dubte una de les millors de tots els temps.
      Una abraçada

      Elimina
  5. El que ha fet està fet, i on va arribar d'alt també. A mi em carrega una mica el personatge però com a cantant és una de les grans del segle.

    Ara, que ara mateix la cosa és de baixa volada en comparació amb el cim del passat... doncs també. Suposo que motius tindrà per a no deixar-ho, potser ajudar a altres. Qui ho sap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar,
      Estic totalment d'acord amb tu. D'una banda l'artista, sens dubte una de les grans de tots els temps i que és pel que merescudament se l'està homentgant, i d'altra la persona, no tan sols que no ha sabut plegar quan tocava, sinó que a més pel seu ideari poc catalanista i sobretot "pro-andorrà".
      Una abraçada

      Elimina