LA CRISI DEL LICEU

Quan en un context de crisi econòmica generalitzada es tanquen quiròfans, s’apugen  desproporcionadament els costos de serveis bàsics com el transport públic, l’electricitat o l’aigua, el més normal és que els grans equipaments culturals del país també rebin la “clatellada” que els pertoca. El que ja no és tan normal és la gestió de la “clatellada”, i la direcció d’un equipament tan emblemàtic per a la cultura i la imatge del país com és el Gran Teatre del Liceu, ha de saber preveure quan les coses  venen mal dades i fer front al problema amb transparència, imaginació i rigor. Quan l’única solució que la direcció del teatre aporta és mutilar el que resta de temporada, presentar un ERO i plantejar l’acomiadament  de treballadors, només es pot parlar de fracàs en la gestió.

Per aquest motiu, un grup d’abonats i aficionats han fet públic un “Manifest Pro Liceu” i una recollida de signatures d’adhesió per presentar-la al Patronat que regeix el Teatre (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Generalitat de Catalunya, Ajuntament i Diputació de Barcelona). No cal dir que aquest manifest està obert absolutament a tothom.

Aquí us deixo la versió en català del manifest. Si entreu aquí, llegireu la versió castellana i anglesa i al mateix temps podreu signar.

MANIFEST SOBRE LA SITUACIÓ DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

L’actual situació econòmica general i les decisions polítiques preses al respecte han provocat un retall de les aportacions públiques a les grans institucions culturals entre les quals hi ha el Gran Teatre del Liceu. Els pressupostos d’aquestes institucions s’han vist afectats greument per la crisi.
Els sotasignants considerem que les mesures preses per la Direcció General del Teatre per fer front als imprescindibles ajustos pressupostaris són equivocades i no resolen els problemes de fons, i és per això que volem manifestar a la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona, al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, a la Diputació de Barcelona i a la Direcció General del Liceu, el següent:
1er. La situació de crisi econòmica que vivim està en la consciència de tots i el ciutadà entén perfectament que qualsevol entitat cultural faci els ajustos necessaris.
2n. El Liceu és, probablement, l’única institució cultural de prestigi a Catalunya amb repercussió nacional i internacional.
3er.- Qualsevol mesura econòmica o política que es prengui sobre el Gran Teatre del Liceu no afecta solament a la institució en sí mateixa, sinó també la imatge de la Cultura de Catalunya en el món.
4t.- Avui, i des de fa un temps, la imatge del Gran Teatre del Liceu es veu desacreditada per un incomprensible oblit o menysteniment de les administracions públiques envers el que representa i simbolitza aquest Gran Teatre, i en particular, per una inadequada gestió de la crisi per part del director general.
5è. La cancel•lació d’ una part de la temporada per manca de recursos econòmics es vol justificar, en part, per la disminució de les aportacions de les administracions.
6è.- Per pal•liar aquesta manca d’ingressos la Direcció General ha anunciat un ERO que enviarà els treballadors dos mesos a l’atur. Qui paga l’atur? l’Administració mateixa. Creiem que un director general competent, com a qualsevol empresa, hauria d’haver negociat aquesta decisió amb l’Administració mateixa, per trobar una via més adient que no perjudiqués el producte artístic de la institució.
7º. Una altra part del pressupost del Gran Teatre del Liceu s’ha vist afectada per la important disminució dels ingressos per mecenatge. L’estímul per involucrar l’empresa i la societat civil, desenvolupant noves idees, és responsabilitat d’un director general que hauria de ser en sí mateix mereixedor de crèdit i respecte per la seva professionalitat. Es fa fefaent que aquest no és el cas del director general actual atès que altres teatres d’àmbit estatal han vist augmentats els seus recursos per aquesta via i han estat capaços de compensar parcialment els retalls de les administracions.
8è. L’interès i l’equilibri que el projecte artístic del Gran Teatre del Liceu ha mantingut des de la re inauguració del 1999 ha estat i és transcendental per mantenir el seu prestigi i preservar el seu futur. El director general, aliè als coneixements necessaris per al càrrec que ocupa, ha pres decisions que banalitzen l’excel•lència d’aquest projecte cultural. Tant la cancel•lació de les òperes de Zemlinski, com la de l’esperada reaparició del “Pelléas” -autèntics puntals de la temporada amb gran part de les entrades venudes-, suposaran una pèrdua de posicionament internacional difícilment reversible.
9è.- Un director general que té a les seves mans una institució de la transcendència cultural del Gran Teatre del Liceu hauria d’haver identificat i previst amb antelació les partides de despesa de la institució que podien ser susceptibles d’ajustaments, sense afectar d’una manera tan traumàtica i visible el producte artístic del teatre que dirigeix.
Per tot el que s’ha exposat, els sotasignats, abonats, benefactors, afeccionats i persones que estimem el nostre Gran Teatre del Liceu, i Catalunya, demanem a les institucions públiques esmentades, la presa en consideració de l’estat de greu crisi que pateix aquest Gran Teatre, així com la destitució del director general actual, que ha mostrat la seva incapacitat per gestionar un equipament cultural d’aquesta magnitud i rellevància.