dilluns, 6 de febrer de 2012

RENÉ PAPE AL LICEU


La tarda d’ahir diumenge tocava recital al Liceu i aquest, sortosament no ens el van ”retallar” com han fet amb altres espectacles previstos per enguany i dels quals en parlarem properament.

Doncs com dèiem a l’inici, ahir tocava recital i dels bons. El gran (en tots els aspectes) baix alemany René Pape, al qual no tenim ocasió de veure molt sovint al Liceu, ens va oferir una magnífica actuació amb un programa íntegrament de lied.  Quan parlem de lied ens estem referint a un tipus de composició típicament centreeuropea escrita per a un cantant amb acompanyament de piano. El lied va sorgir durant l’època clàssica (meitat del segle XVIII) amb Hydn, Mozart i Beethoven, però es va desenvolupar plenament durant el romanticisme de la primera meitat del segle XIX amb Schubert i, Schumann i en la segona meitat del XIX amb Wolf, Strauss i Mahler. Aquestes cançons sempre van tenir una estreta relació amb la poesia del seu temps i amb molta influència, musicalment parlant, de la cançó popular alemanya.

Tornant al recital d’ahir, només dir que em va agradar molt la veu i la manera de cantar de Pape, potser amb el lied no pot “explotar” amb tot l’esplendor la seva magnífica veu de baix tal i com ho fa amb l’òpera, amb àries especialment escrites per a la seva tessitura vocal.

La primera part del recital va ser dedicada a Schubert i Wolf, mentre que en la segona va fer una passejada pel magnífic cicle de 16 cançons conegut con Dichterliebe (Amor de poeta) que va composar Robert Schumann l’any 1840 sobre els poemes de Christian Johann Heinrich Heine.

René Pape va ser correctament acompanyat al piano per Camillo Radicke.


Només un darrer detall. Lamentablement l’aforament ocupat del Liceu no devia superar el 60%, quan les localitats disponibles per internet eren poques. Això vol dir que molta gent amb abonament no hi va anar. Comprenc que la meteorologia no era excessivament propícia però, d’aquí a deixar perdre una localitat ja pagada, amb dia festiu i horari de tarda ...

Al final, vam esperar Pape a la sortida i molt amablement es va fer fotos amb tothom que li va demanar i va signar programes, llibres i discos. A part de bon cantant, va demostrar ser un tipus molt amable, tot i que algú dels que l’esperava no les tenia totes.

2 comentaris:

  1. Carai, Josep. Quin luxe veure aquest baix que, si bé no coneixia, et va fer gaudir tant per la seva expertesa. QUina llàstima això del Liceu... a partir de març fins al juny, no? Ostres, ostres, aquest país ha de canviar... bé, espero amb ànsia la teva propera proposta de conscerts. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran baix. Lamentablement no he pogut posar cap video del recital de diumenge, però per tal de poder-lo apreciar, si vols, aquí el tens en una de les representacions del Faust a Nova York. Que vagi de gust!

      http://www.youtube.com/watch?v=FIs-Ab3Rtsw

      Elimina