dimecres, 7 de març de 2012

LA CINQUENA DE MAHLER A L’AUDITORI


La interpretació d’una simfonia de Mahler a casa nostra, sempre és un esdeveniment que procurem no perdre’ns. L’OBC va interpretar la cinquena, fa uns dies, a l’Auditori de Barcelona.

Per als que no el coneixeu, Gustav Mahler va ser un director i pianista austríac i un dels compositors més importants del post romanticisme. Va néixer a la regió de Bohèmia (avui República Txeca) el 7 de juliol de 1860 i va morir a Viena el 18 de maig de 1911. Va compondre deu simfonies (la darrera inacabada) i diversos cicles de lieder, dels quals, el més conegut de tots es “El cant de la terra”.

La infantesa de Mahler va transcórrer a la regió de Moràvia fins que l’any 1875 va ser admès al Conservatori de Viena, on va estudiar piano. A partir de l’any 1881 va començar a ocupar càrrecs a diferents teatres d’òpera: Ljbliana 1881, Olomou 1882, Kassel 1884, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1891 i finalment Hamburg fins l’any 1897. Aquest any, es va convertir del judaisme al catolicisme per tal de poder accedir al càrrec de director artístic de l’òpera de Viena, de la qual n’eren exclosos els jueus. A Viena s’hi va estar deu anys i el seu prestigi es va engrandir considerablement.  L’any 1902 es va casar amb Alma Shindler i van tenir dues filles. Aquell mateix any va patir una malaltia al cor, i a més, va haver de deixar la feina a Viena per culpa dels atacs, cada cop més virulents, de la influent premsa antisemita austríaca. Paral·lelament, va rebre una oferta per dirigir el Metropolitan Opera a Nova York, la qual cosa va fer l’any 1908, tot i que l’any següent va ser substituït per Arturo Toscanini. L’any 1910 però, hi va tornar, aquesta vegada per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Nova York.

Gustav Mahler (1860-1911)
La música de Mahler no va tenir tot el reconeixement que mereixia en vida del compositor, però ell mateix deia que “el meu temps arribarà”  i, tot i amb cinquanta anys de retard, va arribar. Va ser a la dècada del 1960, gràcies principalment a Leonard Bernstein i posteriorment (1971) quan Luchino Visconti va utilitzar l’adagietto de la cinquena simfonia com a tema principal del film “Mort a Venècia”. Tot plegat va generar un ressorgiment i un reconeixement popular de la música del gran compositor de Bohèmia, tal i com havia presagiat ell mateix.

La cinquena simfonia va se acabada per Mahler l’any 1902, encara que fins la seva mort (1911) va estar donant-li voltes per tractar de millorar-la. Es va estrenar sota la direcció del mateix compositor a Colònia l’any 1904. Amb una durada de 70/75 minuts, està estructurada en cinc moviments. Els dos primers evoquen clarament la mort, Trauermarsch, és una marxa fúnebre que en determinats moments evoca la típica banda que acompanya el seguici funerari, mentre que el segon, Stürmisch bewegt, alterna moments dolços i tràgics amb una gran riquesa de matisos orquestrals. El tercer moviment, Scherzo, es nodreix de l’energia i el ritme dels carrers de Viena, alternant-lo amb moments d’intimitat i apaivagament. Cal destacar el paper que juguen en aquesta part de l’obra, instruments com la trompa que requereixen d’un bon solista, en aquesta ocasió ho va ser Juan Manuel Gómez. Arribem al quart moviment, l’Adagietto, possiblement l’instant més íntim de la simfonia, amb instrumentació tan sols de corda i arpa. És sense cap mena de dubte el fragment musical més famós de tota l’obra de Mahler i per a mi, un dels passatges musicals que més m’emocionen, d’aquells que aconsegueixen posar-me la pell de gallina cada vegada que els escolto. I finalment arribem al Rondo finale, d’una musicalitat grandiosa que convida a recordar tot el que hem escoltat anteriorment però d’una manera triomfal.

Cal dir que l’OBC va sonar molt i molt bé, sota l’enèrgica i acreditada batuta del director alemany Lothar Zagrosek.

Només vull acabar aquest apunt amb les paraules d’Alma Mahler, esposa del músic, després de la mort d’aquest, “Gustav Mahler se m'ha anat el 18 de maig. Quantes coses han ocorregut mentrestant. Una vida agitada. Alegries enormes. Avui és la primera nit que dormiré sola en el meu nou domicili... Acabo de trobar a la caixa forta el comiat que em dedica Gustav. Són els esborranys de la Desena Simfonia. Aquestes tremendes paraules des del més enllà són com una aparició”


4rt moviment “adagietto” de la cinquena simfonia de Mahler. 
World Orchestra for Peace dirigida per Valery Gergiev el 5 d’agost del 2010 al Royal Albert Hall de Londres

8 comentaris:

  1. Quina preciositat de música. M'encanta. No l'havia sentit mai. La veritat és que hi ha peçes que val la pena escoltar. M'ha semblat molt interessant tot i l'últim paràgraf, més personal. M'agrada llegir frases que ixen de la boca de persones importants, són més properes. Gràcies per la teua visita. Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest adagietto es una OBRA MESTRA amb majúscules. Sempre m'ha agradat molt, però quan l'escoltes dins del seu context, es a dir formant part de la simfonia sencera, encara s'aprecia més.
      Una abraçada

      Elimina
  2. Recordo Muerte en Venezia i no sabia que era de Mahler, la música...Quina maravella.
    Jo, com sempre, il.lustrant-me amb les teves cróniques.
    Moltes gràcies.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc un record una mica difús de la pel·licula, però tinc molt clar que el descobriment de la música de Mahler va ser una de les millors troballes musicals que m'han passat.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Em tindràs que recordar el llibre del que ens vas parlar ja que tot el que expliques de Mahler es molt interessant. No cal dir que el concert va ser magnific. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre es "Los clásicos también pecan" de Fernando Argenta, i tot i que està resultant molt interessant, Mahler no està entre els 13 músics dels que es parla. Els músics del llibre son Vivaldi, Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Shubert, Liszt, Wagner, Verdi, Brahms, Tchaikovsky, Puccini i Debussy. Dels grans de la música trobo a faltar noms com Händel, Rossini, Chopin o Mahler, però bé, els que hi ha donen per a molt.
      Una abraçada i fins La Bohéme.

      Elimina
  4. Una música preciosa, tot i que amb Mahler tinc un problema: quan escolto el seu nom em ve a la ment la jeta de l'Alfonso Guerra -declarat fan del compositor- dient Maaahleeeeer a l'estil Homer Simpson. Ho porto fatal ;-P

    Òscar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar,

      En primer lloc no se que ha fallat pèrquè no és publiqués el teu comentari. L'he recuperat de l'e-mail.

      Sobre el que dius de Mahler, tens raó, ja no m'en recordava que li agradava al Guerra. Però per aquesta regla de tres, pitjor ho té Wagner que li agradava a Hitler, oi?

      Una abraçada

      Elimina