diumenge, 8 d’abril del 2012

MANON A NOVA YORK


Jules Massenet (1842-1912), està considerat un dels grans i més populars músics francesos. Va composar vint i cinc òperes, però també música per a ballets, oratoris, cantates i obres per a orquestra i piano, a més d’unes dues-centes cançons.  La seva obra es considera que va influir  en músics veristes com Leoncavallo, Mascagni o Puccini. A banda de Manon, les òperes més representades de Massenet son: Le Cid, Werther, Tahïs i Cendrillon.

Manon, estrenada a París el 1884, és possiblement la seva òpera més famosa. Basada en “Les aventures du Chevalier Des Grieux et de Manon Lescaut” de l’Abate Prevost, relata la història d’una joveneta, Manon, predestinada a la vida monacal que la seva família ha decidit per a ella, però es fuga amb el cavaller Des Grieux (del qual, mai no hem sabut el nom), suposadament enamorada, però bàsicament per fugir i dedicar-se al que li agrada, el luxe i la vida fàcil. Des Grieux és “segrestat” per sicaris al servei del seu pare per tal que deixi la vida “pecaminosa” que du amb Manon i ella, afavorida per la circumstància, es dedica al que li agrada, per a la qual cosa no li falten candidats rics que la complaguin. Amb el temps, ella se n’assabenta que Des Grieux, a causa d’un desengany amorós (evidentment el d’ella) ara és l’abat de Saint Sulpice, on la seva oratòria triomfa entre els feligresos/es. Ella el va a veure i el sedueix, malgrat la resistència (poca) que ell hi oposa. Ella l’arrossega al luxe i al joc i en el casino guanya una fortuna, però el perdedor, un ex-pretendent de Manon, els denuncia a ell per trampós i a ella per “dissoluta”. Ell, gràcies a les gestions del seu pare és posat en llibertat i es dedica a cercar la d’ella, però passa el temps i no ho aconsegueix fins que un dia, quan un grup de presoners van camí del port per a ser deportats, aconsegueix subornar el sergent de la guàrdia i pot quedar-se sol amb Manon, que malalta pel temps passat a la presó morirà finalment en braços del seu amant Des Grieux.

Jules Massenet (1842-1912)
La posada en escena del MET de Laurent Pelly em va semblar pobra, mancada d’imaginació, i amb una gran quantitat de comportaments dels personatges fora de lloc. On era el “candor” d’una Manon de 16 anys, o el “recat” de les senyores del segle XIX, ja que semblava que anaven totes com llopes darrera dels rics o “bavejant” quan escolten el sermó del jove abat de Saint Sulpice?. Com pot ser que Manon entri a l’església “descocada” com qui va a recollir un Òscar?. Per no parlar del “niu” d’amor de Manon i Des Grieux que més aviat semblava les golfes de la 13 rue del percebe o el casino clandestí, amb més elements d’un pàrquing que d’una sala de joc. A més, molts moments ens “recordaven” (per no dir “copiaven”) clàssics del cinema com My Fair Lady, Hello Dolly o “Els cavallers prefereixen les rosses”, això sí, sempre amb un vestuari al servei de la diva Netrebko.

L’orquestra i el cor del Metropolitan, com de costum, van sonar d’allò més bé sota la batuta de Fabio Luisi.

Pel que fa als intèrprets, Anna Netrebko composa una Manon poc clàssica, i que en el primer acte s’acosta més a una cupletista que a una innocent noieta. En l’aspecte vocal, això sí, magnífica, tot i que una primeríssima figura mundial com ella no es pot permetre el luxe de fer dues “pifiades” consecutives per voler arribar amb la veu on no pot ni necessita fer-ho. Això no desllueix una gran actuació però sí que la taca una mica.

Per a mi, el millor de la nit, i de llarg, el tenor polonès Piotr Beczala. Va interpretar un Des Grieux increïble, excels, immillorable. Sens dubte és un dels millors (mai diré el millor) tenor interpretant òpera francesa (i moltes coses més també). Ahir al vespre, en arribar a casa, vaig estar buscant pel YouTube, interpretacions del  “En fermant les yeux” del segon acte de Manon, per diferents cantants, i us asseguro que no en vaig trobar cap que em fes oblidar la meravellosa interpretació de Beczala. “Gallina de piel” total!!.

Piotr Beczala i Anna Netrebko en dos moments de Manon,  l'escena de Saint Sulpice i el darrer acte.                    (fotos: Ken Howard-Met)
La resta del repartiment, molt equilibrat. Amb un Paulo Szot fent un cosí de la Manon magnífic, un David Pittsinger (Comte Des Grieux), Christopher Montagne (Guillot) i Bradley Garvin (Brétigny) també a un molt bon nivell, així com l’Anne-Carolyn Bird (Pousette), Jennifer Black (Javotte) i Ginger Costa Jackson (Rosette).

En resum, una molt bona vetllada operística, preludi de la darrera d’aquesta temporada que serà el dissabte vinent. Una Traviata que ja veurem com funcionarà i amb qui. N’informarem.

10 comentaris:

  1. Ara que l'he escoltat sense veure la fallida producció, continuo pensant que Beczala va ser, i de llarg, el millor de la nit.
    Per què sempre l'oblidem si potser és el millor?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el Beczala, des de que el vaig escoltar en el primer disc d'àries que va grabar ja em va frapar molt positivament. Després l'he anat veient, malauradament en DVD, menys el Faust del Liceu i cada vegada m'ha agradat més. El Manon de dissabte va ser el summum i crec que tots els aficionats a l'òpera (exceptuant lleialtats inquebratables mal enteses) ho accepten. Jo particularment, ja el tinc en el més alt del meu podi tenoril.

      Elimina
  2. Home, llegint l'argument que ens expliques no se si té gaire d'innocent la noieta... jejeje. Ara, que també veient la Netrebko suposo que es fàcil tirar per el dret i no complicar-se la vida: una mica de to pujadet i a vendre entrades!!
    I perdò per el tó poc operistic del comentari, és el que té el desconeixement en profunditat del tema :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manon es una òpera "romantico-alliçonadora" com dic jo.
      L'Anna Netrebko, a banda d'una grandiosa cantant, té un ego exhibicionista molt alt i aquesta producció, en que llueix 5 modelets diferents, juga molt a favor de la diva. Això no enfosqueix gens ni mica el seu gran treball teatral i vocal, tot i que alguna "coseta" se la podria estalviar i quedaria igual, o millor de bé.
      Una abraçada

      Elimina
  3. ¡Qué rabia habérmela perdido! Es lo que tiene marcharse de vacaciones a un pueblo en el que ni siquiera hay cine. La Traviata me la perderé queriendo, ni la producción me gusta, ni el reparto me convence... (si es que la Dessay la llega a cantar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoco me gusta nada esta producción de la Traviata y como muy bien dices, no está nada claro que la Dessay la cante, ya veremos.
      Un abrazo

      Elimina
  4. El cavaller Des Grieux es diu Renato, almenys en la de Puccini... en la de Massenet ja no poso les mans al foc.

    Excel.lent decripció la que ens fas. Ara metix estic baixant l´audio per escoltar-la, tot i que em motiva més pel Beczala que per la Netrebko, mira no sé que té que no m´ha acabat mai de fer el pes. La prefereixo cantant amb l´Alagna o el Kaufmann, abans que amb el Rolando Villazón perquè no em sona tant desbocada com quan ho feia amb aquest últim.
    Recentment escoltava precisament una Traviata desde el Covent Garden amb el Kaufmann que en la primera frase surt com volent dir "aquí la que mano sóc jo i al Kaufmann me´l menjo amb patates"... però afortunadament es va posar a to i va dibuxar per mi, en aquell moment i en aquell dia, una gran Violeta, sens dubte, el millor que li sentit fins ara. L´únic dia que em va demostrar que és una bona cantant.

    A veure que tal en aquesta Manon, on prefereixo una veu com la de la Natalie Dessay, però per opinar s´ha d´escoltar.

    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel meu gust la Netrebko ho fa bé gairebé tot. Ara bé, sempre s'ha de comptar amb els seus rampells de diva. En aquesta Manon n'hi ha uns quants, tot i que la producció estava totalment al servei del seu lluiment. Amb el Villazón anaven força desbocats els dos però estàven en forma i se'ls perdonava tot. Del millor que li recordo a la Netrebko, es l'Anna Bolena de Viena amb la Garanca i l'Ildebrando d'Arcangelo, sens dubte el paper no li permitia gaires excessos i ella es va centrar en el cant, i quan fa això, es molt bona!.
      Una abraçada

      Elimina
  5. Trenco una llança a favor de la Netrebko... Segurament va de diva, però crec que s'ho pot permetre ja que té una veu increible. Com és humana la pot espifiar i això per mi li dóna valor si no ho fa constantment.... Qui no arrisca no arriba mai a superarse.

    Si es tracta de comparar, evidentment ell la va superar, però no crec que sigui l'esperit dels que anem a escoltar operes i segurament pequem sempre una mica de fer massa comparacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi la Netrebko es la millor lírica de l'actualitat. Em va agradar molt en aquesta Manon, tal i com vam comentar. De totes maneres penso que no li faria cap mal, fer el que sap i pot fer i no voler abarcar més del compte que es quan es produeixen "accidents" com el que va tenir per dues vegades en aquesta Manon.
      Una abraçada i fins dissabte!!

      Elimina