Ahir diumenge tocava teatre.
Lloc: Teatre Nacional de Catalunya, l’obra: Un mes al camp d’Ivan Turguénev.
Ivan Turguénev va néixer l’any 1818 en una família terratinent. El seu pare, coronel de la cavalleria imperial, va morir quan l’Ivan tenia setze anys. Va estudiar en les universitats de Moscou i San Petersburg on es va especialitzar en els clàssics de la literatura russa. Més tard va anar a la universitat de Berlin on va estudiar filosofia i història i va quedar molt impressionat per l’estil de vida de la societat centre europea, tan diferent de la russa on ell havia estat criat. Segurament per aquesta influència, està considerat com el més europeista dels escriptors russos del segle XIX, però en canvi és el menys conegut de tots ells fora del seu país. Entre la seva obra podem trobar novel·les, històries curtes i drames teatrals, tot i que ell els descrivia com a comèdies, molt probablement per eludir la censura de l’època. Va morir a Paris l’any 1883.
La majoria de vegades que anem al TNC, en sortim força satisfets i aquesta vegada no ha estat l’excepció. Tot i que Un mes al camp és una obra força densa, com correspon a un clàssic del teatre rus del segle XIX, però que ha resistit molt bé el pas dels anys. Turguénev va estrenar aquesta obra quaranta anys abans que títols tan importants com l’Oncle Vània o Les tres germanes de Txèkhov veiessin la llum. L’autor retrata amb gran precisió la decadent aristocràcia rural russa de l’època. En aquest cas es tracta d’una família que viu al camp amb criats i convidats i on es barregen sentiments com l’amor, la gelosia i els convencionalismes propis de l’opulent món que envolta els protagonistes.
La posada en escena és colorista, clàssica i efectista. La direcció de Josep Maria Mestres molt correcta i el repartiment, com de costum, boníssim. Encapçalat per una Sílvia Bel extraordinària, acompanyada d’uns magnífics Carles Martínez, Josep Manel Casany, de la veterana Carme Sansa i la jove Diana Torné. L'elenc d'actors el completen Robert Gonzalez, Xavier Boada, Míriam Alamany, Hans Richter, Joan Raja, David Segú, Tilda Espluga, Ireneu Tranis, Alba Valldaura i els nens Oriol Agell, Max Jiménez i Adrià Roca, que es van tornant i completen el total de 15 actors que donen vida a tots els variats personatges que viuen i treballen a la finca.
Sobre Un mes al camp, Josep Maria Mestres escriu en el programa de mà que es tracta d’un text on s’exposen amb la màxima senzillesa les coses més profundes, ja que en el fons es tracta d’una comèdia, però una comèdia lluminosament trista.
Sembla ser que per tal que es pugui apreciar millor el treball dels actors, el TNC ha limitat per primera vegada l’aforament del teatre, reduint-lo a les 14 primeres fileres de butaques. No em sembla una decisió desencertada, tot i que no entenc que, o bé no s’hagi fet fins ara o bé que obres amb un caràcter més intimista com aquesta, no s’hagin traslladat a altres sales del TNC de dimensions mes reduïdes.
