El repartiment estava encapçalat per la soprano Ángeles Blancas en el paper de Luisa, Albert Montserrat en el de Rodolfo, Stefano Antonucci en el de Miller, Ricardo Zennato en el del comte Walter, Nino Surguladze en el de Federica, Pavel Kudinov en el de Wurm i Itxaro Mentxaka en el de Laura.
La gran triomfadora de la tarda va ser sense cap mena de dubte la soprano Ángeles Blancas que va fer una exhibició tant de veu com d’interpretació. El tenor Albert Montserrat no va estar a l’altura, amb la veu molt forçada i en un paper que no li anava gens. La resta del repartiment va estar correcte en els seus papers, destacant la jove mezzo-soprano Nino Surguladze.Per cert, vam tenir l’ocasió de conèixer personalment en Josep Rumbau, autor del bloc “Medicina del canto, òpera, música y otras cosas” amb qui vam estar conversant abans de començar la representació i durant l’entreacte de l’òpera i aprofitem l’ocasió per a recomenar aquest magnífic bloc, en el qual cada nit se’ns proposa un petit fragment musical que ens ajuda a relaxar-nos abans d’anar a descansar.
Tornant a Luisa Miller, com que no tenim imatges de la representació del Liceu, us proposem tot seguit la interpretació de l’ària “Quando le sere al placido” feta per Carlo Bergonzi l’any 1981.
Bergonzi, un dels millor intèrprets de Verdi que hi ha hagut, va néixer a Parma el 13 de juliol de 1924, per tant, d’aquí a pocs dies farà 84 anys. Aquest post doncs, serveix també per felicitar el gran tenor italià.
