El David en diu “pastís de poma autre manière”, i és que és un pastís de poma diferent: combina el sabor de la pasta brisa amb una crema quallada d’ous, sucre i farina, amorosida amb la textura suau de la poma cuita al cap de munt.
El David ens proposa fer servir pasta brisa fresca o fer-la a casa. Jo l’he feta, perquè la pasta brisa no costa gens de fer i m’agrada molt fer-la.
Aquesta és la recepta:Ingredients:
1 massa brisa fresca (o feta a casa)
2 ó 3 pomes golden
125 g de mantega
100 g de sucre
4 ous
50 g de farina
Sucre glass (en pols)
Si es vol fer la massa brisa a casa:
250 g de farina
60 g d’aigua
125 g de mantega
5 g de sal
Preparació:
Per fer la massa brisa a casa
Posar la farina en un bol i mesclar-la bé amb la sal. Afegir-hi la mantega tallada a trossos i ben freda i anar-la desfent amb la punta dels dit a mesura que es barreja amb la farina. Al final han de quedar petites partícules de mantega envoltades de farina.
Afegir-hi l’aigua i barrejar-la bé, però sense treballar-la gaire ja que si l’amasséssim molt perdria la textura arenosa i a més quedaria elàstica i costaria d’amassar.
Embolicar la massa amb paper film i deixar-la reposar a la nevera durant com a mínim 15 minuts abans d’estirar-la.
Per estirar la massa, es pot fer entre dos papers sulfuritzats, així ens estalviem de posar farina al marbre.
Per fer el pastís Escalfar el forn a 180º, amb l’escalfor de dalt i de baix.
Col•locar la massa brisa sobre un motllo rodó cobert amb paper sulfuritzat, punxar-la amb una forquilla i deixar-la a la nevera perquè reposi.
Fondre la mantega al bany Maria. Afegir-hi el sucre i els ous batuts i després la farina i remenar-ho bé. Reservar la preparació.
Pelar les pomes i tallar-les a daus de mig centímetre de costat. Dipositar-les sobre la massa brisa i cobrir-les amb la barreja anterior que havíem reservat. Distribuir-ho bé pel motlle.
Coure el pastís a 180º, durant 30 o 40 minuts aproximadament. Per saber si està cuit, punjar-lo amb una broqueta metàl•lica.
Aquest pastís es pot menjar tebi o fred. Si es menja fred, es pot empolsegar amb sucre glass.
glòria, molt bé això de fer-te la massa brisa a casa, jo no vaig tenir temps i vaig acabar fent servir massa de full.
ResponEliminael pastís t'ha quedat fantàstic, però em sembla que el post ha quedat tallat, perquè només es llegeix l'elaboració de la massa, però no la del pastís.
fins aviat.
Manel,
ResponEliminaGràcies. Estavem posant el post i havia quedat una part sense posar.
Fent la massa brisa a casa, he fet la recepta del David sencereta!.
Fins aviat
Acabe de veure el de Sara Maria i ara em trobe amb el teu. Què bons! Em fa ganes de fer-lo ben aviat. Però no demà, que aquest cap de setmana no hem fet bondat amb el menjar. Salutacions
ResponEliminaCaram, al final acabaré sent la última en fer el pastís...
ResponEliminaSegur que amb la pasta casolana queda més bo i és tan fàcil de fer...
Us ha quedat sensacional, segur que ha agradat a tothom!
Glòria, t'ha quedat fantàstica!! Ummm... quines ganes de pastís de poma!! Me'n menjaria un trosset ara mateix! Veient que molts dels que hi vau assistir ja l'heu fet, això és un indicador del seu èxit, així que ja està apuntada a la llista de pendents. ;) Gràcies per compartir-la amb nosaltres!
ResponEliminaQuin èxit aquest pastís de poma, moltes felicitats, us ha quedat molt maco
ResponEliminaEster
Quins bons alumnes que estem fets!
ResponEliminaAquesta recepta del Lienas ha estat un èxit total! Té una pinta fantàstica!
ResponEliminaGlòria, quina pinta!! I el talle es inmillorable...
ResponEliminaNúria
Temps de tardor, temps de pomes. M'encanten els pastissos de poma. Aquesta aposta vostra que bona ha de ser. Magnífica.
ResponEliminaSalut!!!!!!!!!!
Francesc,
ResponEliminaAnimeu-vos a fer-lo, val la pena i per això de la bondat amb el menjar, si us reconforta, penseu que a tots ens passa igual!.
Gemma,
Tu que sempre dius que t'agraden molt els pastissos de poma, aquest l'has de fer, sí o sí!. Era l'aniversari de la meva mare i a tothom va agradar molt.
Mercè,
De res, per això estan els blocs, per compartir. A veure si us agrada!.
Ester, així que el vaig veure a la classe, em va robar el cor i no ens ha decebut gens.
Sara Maria,
Creus que el David ens posaria bona nota?. Em sembla que sí que hem après bé la lliçó!.
Gemma,
Sí que ha triomfat sí. Fer una classe amb tres postres és una aposta segura, eh?. A més, aquesta vegada entre els uns i els altres les hem fet totes.
Núria,
Moltes gràcies. Ja estem a punt per repetir taller, oi?.
Olles i somriures,
Això que és temps de pomes no ho havia pensat, veus?, com que en trobem tot l'any. És bo de veritat!.
Doncs sí que té èxit, sí, aquesta pastís! Serà qüestió de provar-lo.
ResponEliminaGloria, té una pinta fantàstica. Tindré que ser més aplicada i fer-lo.
ResponEliminaPetonets,
Jo també l'he fet. Boníssim!! I avui m'he atrevit amb la Tarta Taten, la de poma. La de carxofes un altre dia!!!
ResponEliminaAh! I encantada d'haver compartit la classe amb vosaltres. Fins la propera.
Cristina
Glòria, a mi tb m'agrada fer la pasta brisa a casa, trobo que queda molt bona i dóna poca feina...El pastís t'ha quedat espectacular...l'haurem de fer!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Enric,
ResponEliminaDoncs ja ho veus eh?, que aquest pastís ens ha temptat a vàries persones. Per què serà?.
Eva,
Va, anima't a fer-lo, veuràs com triomfes!.
Cristina,
Tu també ets de les alumnes aplicades, eh?. Ah!, benvinguda al grup i fins la propera, perquè repetirem segur!.
Eva,
I tant que l'has de fer! i amb la pasta brisa casolana!. Ja ens ho explicaràs.
Fins aviat
Hola! jo també he acabat fent el pastís pero amb massa de full, ha quedat molt bó. Mes endavant probaré de fer la pasta brissa, ja veurem com em queda.
ResponEliminaFins aviat.
Perdó, no ho he fet bé, l'anònim soc jo TERESA...
ResponEliminaL'altre dia vaig deixar un missatge però veig que no ha sortit.
ResponEliminaSembla que us va agradar molt a tots aquest pastís, doncs l'heu fet un munt de gent!!!
L'hauré de provar!!
Ptnts
Teresa,
ResponEliminaSegur que amb pasta de full també queda molt bo aquest pastís. Si fas la pasta brisa, segur que t'anirà molt bé, és fàcil de fer i molt agraïda!.
Fins aviat
Xaro,
ResponEliminaÉs cert, aquesta recepta es veu que ens va entrar a tots pels ulls i no ha decebut gens ni mica!.
Fins aviat
qué preciosidad de tarta, glória me temo que he llegado tarde a probarla.........salutaçións paco
ResponElimina