diumenge, 16 de novembre del 2008

POPETS AMB PÈSOLS I CEBA

Tenia uns popets al congelador, després d’haver seguit els consells de la Montse, de la parada Peixos Martí, del mercat d’Hostafrancs, que em va dir que si volia que els popets quedessin ben tendres, els congelés abans de fer-los servir.

Com que tenia guardada aquesta recepta del bloc del Francesc, la vaig fer la setmana passada, només amb una variació, i és que com que jo no tinc olla a pressió, vaig fer servir una cassola d’aquelles negres que van tan bé, i una mica més de paciència per coure els popets. No vaig poder tastar els que va fer el Francesc però aquests, us asseguro que van sortir boníssims!.

Ingredients:

- 400 g de popets nets
- 400 g de pèsols congelats
- 3 cebes mitjanes
- 1 gotet de conyac
- Oli
- Sal
- Un pessic d’orenga
- Una puntada de ganivet de canyella
- Pebre
- Un clau d’espècie
- Una culleradeta de pebre vermell dolç

Preparació:

Pelar les cebes i tallar-les ben menudes. Posar un raig d’oli a la cassola i fregir-hi la ceba fins que estigui ben daurada i sense cremar-se. Abocar-hi els pèsols i continuar sofregint tot junt.

A continuació, afegir-hi els popets i quan veiem que les potes comencen a obrir-se com una estrella, tallar-los a trossos amb l’ajuda d’unes tisores.

Continuarem sofregint i veurem que la ceba, els pèsols i els popets van deixant anar brou. Ara és el moment d’afegir-hi el gotet de conyac, l’orenga, la canyella, el pebre, el clau i el pebre vermell.

Si veiéssim que no hi ha prou brou, podem afegir-hi una mica d’aigua. Taparem la cassola i deixarem que tot es vagi coent, durant uns 20 minuts, aproximadament.

Deixar-ho reposar una mica, amb la cassola tapada i llest per servir. Podeu decorar el plat amb una pinzellada de salsa romesco.
-

26 comentaris:

  1. Glòria, sembla que senti la oloreta d'aquests popets!! Quina bona pinta! I una recepta ben senzilla!

    ResponElimina
  2. Bon truco aquest de congelar els popets :) Els vas deixar descongelar abans de posar-los a la cassola?
    Aquest plat és molt del meu gust, verdura i peixet, ideal per prendre ben calent ara que que ja vénen de gust plats calentons...

    ResponElimina
  3. Mercè,

    Sí que és senzilla, només cal una miqueta de temps per coure els popets, i ja està!.

    Per cert, hem sentit a la ràdio que teniu una onada d'incendis a Califòrnia. Esperem que no us hagi afectat.

    Gemma,

    Els popets sí que els vaig deixar descongelar abans de posar-los a la cassola. Com que abans de congelar-los, s'han de netejar bé, quan es descongelen ja es poden posar directament a la cassola, perquè ja són nets.

    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Oh...quina bona pinta té aquesta recepta. Tots el ingredients m'encanten i es ràpida de preparar...

    Grácies Glòria per compartir-la.

    Núria

    ResponElimina
  5. Si no faig més popos és perquè em fa mandra rentar-los, aquests sòn d'aquells per sucar-hi pa.
    Felicitats

    ResponElimina
  6. Que rebona aquesta recepta. M'encanten els popets. Jo he fet moltes vegades així la sípia, però no els popets, ara ho faré. Els aromes han arribat fins a Reus, i imagineu-vos.
    Salut!!!!!

    ResponElimina
  7. Escolta Glòria, aquests polpets teus no tenen res a envejar als meus. Quina pinta més bona! T'han eixit amb un aspecte que diu "menja'm". Enhorabona!!!

    ResponElimina
  8. Aquest popets amb un bon vi blanc que bons han d'estar i la combinació amb els pessols ha de ser boníssima. En quand al que ha dit la Esher de rentar els popets, jo els compro al Caprabo i ja els venen molt nets...
    Records...

    ResponElimina
  9. Mecachis.. i jo amb el meu règim...
    Quina paxoca que fan...
    Una altra recepta apuntada..

    ResponElimina
  10. Envers de polpets amb pesols i ceba, també l'hi podem dir un 3 de 9 amb la folre i manilles... quin espectacle¡, bon profit, Josep i Glória. Josepb.

    ResponElimina
  11. mmmmmmmm...quina pinta que té aquesta cassola!! devia estar ben bona!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. molt bons, m'agrada això de posar-hi una mica de salsa romesco. Jo acostumo a fer sípia amb pèsols i unes patatones, però hauré de probar-ho amb els popets! Petons.

    ResponElimina
  13. això sí que és una cassola gustosa, fa molt de temps que no faig popets i t'asseguro que me n'has fet venir moltíssimes ganes. provaré també a congelar-los abans. fina aviat :)

    ResponElimina
  14. Genials aquest popets Glòria!!
    No ho sabia això de congelar els popets, ho tindré en compte!!

    Ptnts

    ResponElimina
  15. Així no els havien fet el popets, apuntem aquesta recepta per provar-los, han d'estar boníssims

    ResponElimina
  16. Núria,

    Potser podria servir com a plat únic, com algunes de les receptes que tu proposes, no et sembla?.

    Ester,

    Si a la peixateria no tenen massa gent, ja els donen una primera esbandida, així quan arribem a casa ja tenim una mica de feina feta. Potser la teva peixatera també t'ho pot fer.

    Amiga de Reus,

    Jo també havia fet sempre sípia, però la recepta del Francesc em va agradar així que la vaig veure, i estic molt satisfeta d'haver-la fet.

    Francesc,

    A tu no cal que et digui que eren molt bons, eh?. I la veritat, encara que els vaig fer en una cassola, no van tardar massa en coure's. Moltes gràcies per compartir aquesta recepta teva de família.

    Teresa,

    Tens raó, amb un vinet blanc, la combinació perfecta. Va bé de saber que al Caprabo també ens fan una mica la feina.

    Maria,

    Aquesta recepta no és massa pecat, tot i fer règim. Te'n poses poquets, i ja està!.

    Josepb,

    En qualsevol cas, és un plat que podem deixar fet i mira, quan tornem de fer castells, doncs, ja tenim el dinar fet!.

    Eva,

    Sí que era bona i a més, feia una oloreta...!!!.

    Anna,

    M'apunto això de les patatones, jo només hi posava pèsols a la sípia. Si ho proves amb popets, a veure si t'agrada.

    Manel,

    La raó per congelar-los, igual que els calamars o les sípies, és que així es trenquen les fibres i es tornen més tendres. I realment van quedar molt tendrets.

    Xaro,

    A veure què et sembla, el "truquillo" del congelador. Jo trobo que va bé.

    Àngels,

    Me'n alegro d'haver-vos ensenyat aquest truc que em va explicar la meva peixatera, va bé fer córrer els truquis que ens poden ajudar.

    Fins aviat

    ResponElimina
  17. Si, plat únic i del bons...aquest caurà...

    ResponElimina
  18. Alça, Manela!!! Només per gaudir d'aquests "platillos" ja val la pena sortir al carrer i sentir que la gent diu: "Ui, quin fred que fa avui!"

    I és que el "bon temps" (no pas l'estiu, eh?), per a mi és sinònim de bons menjars.

    Ah, i així: estofadet a poc a poquet!

    ResponElimina
  19. Glòria, doncs sí ja tornem a estar com fa poc més d'un any... un munt d'incendis. És increïble. Aquest any, per sort, els vents han anat en altres direccions i no ens han arribat les cendres, però el fum sí :s

    ResponElimina
  20. Eeeii... Carai el diumenge!! Suposo que vareu fer fotos!!
    Quina diada! Que guapo el 3 de 9 amb agulla dels de Terrassa...

    ResponElimina
  21. oooooohhhh!! quins pops i amb la gana que tinc ara i amb el temps que fa que no en menjo.

    Glòria ara lleparia la pantalla!!

    Tonssss

    ResponElimina
  22. Apaaaaaaaaa, que booooooooooo ha de estar aquets popets. Jo tampoc he probat els d'en Francesc ni els teus pero si que pintan beeeee.
    Una abraçada.
    Apunteu-vos al facebook jejejejeje

    ResponElimina
  23. Glòria,
    Et vaig deixar un comentari ahir però no ha sortit. En ell et deia que, malgrat jo ser tan poc o gens aficionada a la cuina, aquest plat em convida a posar-m'hi. I és que ha der tan bo!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  24. Quina pinta aquests popets! I quina presentació!!!

    Això de congelar el pop, la sípia i el calamar -sobretot quan són de tamany considerable- és un truc infalible. Amb la congelació, els teixits es trenquen i la carn esdevé més tova.

    Segur que vau gaudir plenament de l'àpat! Felicitats a la cuinera!

    ResponElimina
  25. Núria,

    Aquests popets ho tenen tot, plat únic, boníssims i a més, es pot congelar. Què més podem demanar?.

    Enric,

    Bon temps ho és sempre per menjar bé, no et sembla?. Cada cosa al seu temps, però.

    Mercè,

    Doncs me'n alegro que tot i els problemes, no us hagueu trobat massa afectats.

    Sara Maria,

    Sí que varem fer fotos, però no moltes. De vegades, l'espai no acompanya massa. Ho vas veure al canal 33 , oi?.

    Anna,

    Doncs, au, a fer-los, a veure si us agraden!.

    Tere,

    No sé si eren tant bons com els del Francesc, però ho eren molt de bons. Crec que amb tants blocs i tantes passejades que fem, ja no ens queda temps per investigar aixó del facebook, que no sé ben bé com va!.

    Glòria,

    Sí, fes-lo, que és molt saborós i si et van aqradar els calamars de la Montserat Seguí, aquests popets també t'agradaran.

    Anna,

    Aquest truc va funcionar!. Moltes gràcies per la felicitació.

    Fins aviat

    ResponElimina