divendres, 12 de desembre del 2008

VALÈNCIA (III)

Avui, per tancar la visita que vàrem fer a València fa uns dies, voldria parlar una mica de l’autèntica joia de la ciutat, la Llotja de la Seda.

La Llotja de la Seda o dels Mercaders, com també se l’anomena, és un edifici d’estil gòtic que reflecteix perfectament el que va ser el que coneixem com a segle d’or valencià i mostra el desenvolupament social i el prestigi aconseguit per la burgesia de l’època. És va construir entre els anys 1482 i 1548. Pere Comte, el seu arquitecte, s’inspirà en la Llotja de Palma i amb els seus ajudants van enllestir la Sala de Contractació, la part principal de l’edifici, en 15 anys.

Els detalls escultòrics de la Llotja, presents a les portes, finestres i gàrgoles de tot l’edifici, són una meravella, plenes de bon humor i on hi abunden les escenes satíriques i obscenes. També cal destacar les representacions heràldiques en pedra dels símbols reials de la Corona d’Aragó i de la Ciutat i del Regne de València. El més conegut és un escut reial portat per dos àngels i que està situat a la cantonada de l’edifici que dóna a la plaça del Mercat i al carrer Pere Comte.

La Sala de Contractació o saló columnari fa 35 metres de fons per 21 d’amplada, amb volta de creueria a la coberta sostinguda per vuit columnes helicoïdals i setze pilastres del mateix tipus. Les columnes tenen 11 metres d’alçada.

En aquesta sala, el Consell de la Ciutat va instal•lar la Taula de Canvis i Dipòsits, una entitat bancària de gran prestigi per la seva solvència i el gran volum d’operacions que s’hi realitzaven.

Altres instal•lacions de la Llotja, de construcció posterior a la Sala de Contractació, són:

El Consolat del Mar, que era la institució creada l’any 1283 on els jutges o els cònsols de comerç celebraven sessions sobre assumptes marítims i mercantils. Aquesta sala del Consolat del Mar té una decoració força italianitzada que contrasta amb el gòtic de la veïna Sala de Contractació. A través del Pati dels Tarongers i per una àmplia escala de pedra, artísticament guarnida, s’accedeix a la Cambra Daurada. Aquesta cambra té un sostre de fusta policromada amb centenars de peces de caràcter grotesc, quimèric, vegetal, bèl•lic i heràldic com ara l’escut de la ciutat de València, que hi és representat dotzenes de vegades. Aquest sostre policromat obtingué tal fama durant la seva construcció, que hi anà el mateix Alfons el Magnànim a inaugurar-lo. La part exterior del Consolat del Mar té quaranta medallons de pedra que representen reis i altres personatges de prestigi.

El Pati dels Tarongers és un jardí tranquil i relaxant amb diversos tarongers i xiprers. Al seu voltant hi ha bancs de pedra per a descansar mentre s’observen les satíriques gàrgoles de la façana de ponent de la Sala de Contractacions. Des d’aquest pati també es podia accedir a la capella i a la presó situades en el seu extrem oest.

En resum, un edifici que simbolitza com cap altre la puixança de la Ciutat de València, i que cinc segles després de la seva construcció ens permet fer-nos una idea de la riquesa i la intensitat de les relacions comercials i marítimes que la ciutat mantenia amb d`altres centres comercials de la Mediterrània.

Una visita obligada i ineludible per a tothom que passi per València.





16 comentaris:

  1. A l'hora que és, sens dubte que seré el primer en llegir aquest "post" i el primer en felicitar-vos per les explicacions, les fotografies i la sensibilitat d'haver triat aquest meravellós edifici com a cloenda de la crònica del vostre viatge a València.

    ResponElimina
  2. ooooohhh, quines fotos més boniques. I l´explicació i, com diu Enric, gràcies per la vostra sensibilitat. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  3. Jo d'en Calatrava, anava directa a la cua del atur.

    Sense l’ampul•losa artificiositat de la faraònica ciutat de les Arts, el magnífic edifici de la Llotja torna a donar sentit humanista a l'arquitectura. Un sentit i una visió que sovint s'oblida per a major glòria del arquitecte.

    Magnífica cloenda als reportatges valencias.
    Sense cap mena de dubte, el millor edifici de la magnífica València, massa oblidada pels catalanets del nord.

    ResponElimina
  4. Enric,
    Tal com tu havies intuit, l'única opció possible per cloure la visita a València era la Llotja, sens dubte la joia de la ciutat.

    Oreto,
    És difícil expresar el que sents davant una meravella com la Llotja. I quan dic difícil ho dic només, perquè costa trobar tants adjectius positius per definir aquesta extraordinària obra.

    Joaquim,
    Tens tota la raó, la magnífica València està massa oblidada "pels catalanets del nord", tot sovint perduts contemplant-nos el melic i creient-nos el centre de l'univers. D'altra banda, jo no seria tan dur com tu amb el Calatrava, però convindria que els arquitectes moderns oblidessin una mica el "faraonisme" que tant els agrada a ells i a les administracions, que així poden inflar pressupostos per dur a terme aquestes obres.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  5. Quin reportage i crònica més ben fet.
    Salut!!!!!

    ResponElimina
  6. amiga de Reus,
    Gràcies per les floretes, però la veritat, no costa gaire quan davant tens una obra d'art com la Llotja de València.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Josep,
    Un reportatge preciós en el que m'he fixat en detalls que potser a la mateixa València m'haurien passat desapercebuts.
    Les meves sinceres felicitacions i, sí encara no ho ets, fes-te documentalista.
    Una abraçada per tu i la Glòria

    ResponElimina
  8. Glòria,
    La veritat es que visistant la Llotja de València, que es Patrimoni de l'Humanitat des de l'any 1996, vam gaudir moltíssim. Gràcies per les "floretes" que ens llences però el que passa es què, quan sóm en un lloc com aquest, ens hi passem hores intentant descobrir el màxim de detalls.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Josep, com que se que les fotos són teves, et felicito. Molt boniques estèticament.
    I a la Gloria, de retruc, com tandem que sou, que segur que estava al teu costat animant-te a fer-ne.
    Abraçades..

    ResponElimina
  10. Hola! Ahir vaig voler-te penjar un comentari i no ho devia fer bé. Doncs, ara te'l faig: ja sabia jo que parlaries de la llonja. A mi és l'edifici que més m'agrada de la ciutat de València. Quan hi vivia, em passejava quasi totes les vesprades pel seu davant i sempre hi trobava detalls nous. És una mostra del que hem estat els valencians i del que podríem ser novament si volíem. Gràcies pel teu post magnífic i per les fotos. Besades des del Califat Independent de Beneixama. ;D

    ResponElimina
  11. Estimats amics, com ens agraden les vostres cròniques escrites i visual, les vostres vivències i els vostres pensaments. Amics, un plaer llegir-vos i contemplar-vos.

    ResponElimina
  12. Maria,
    Les fotos les vaig fer jo, mentre la Glòria grabava video, i efectivament formem un bon tàndem des de ja fa uns quants anyets.

    Francesc,
    Efectivament la Llotja (Llonja com és coneix popularment) és d'aquells edificis que em passaria hores i hores mirant-lo i sempre descobriria coses noves. De fet nosaltres ens hi vam tirar més de tres hores, i ens van passar volant.

    Amics vermells,
    Vosaltres sempre tan amables amb els vostre afalacs. De fet, parlar de la nostra història a traves de les "pedres", testimonis muts però que diuen molt, es una de les coses que més ens agrada.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  13. Tampoc a nosaltres ens sorprén que la Llotja us haja captivat. Encara que ja ho haja destacat molta gent, no podem deixar d'elogiar el magnífic reportatge fotogràfic: ens ajuda a veure allò que coneixem amb ulls nous.
    Per cert, la setmana vinent assistirem a la Llotja a un concert de La Capella de Ministrers sobre música del temps de Jaume I.

    Una abraçada i fins aviat.
    Cristina i Lluís.

    ResponElimina
  14. Ja ho havia dit en algun comentari anterior, però no costa massa fotografiar la bellesa.
    D'altra banda, la Llotja es l'escenari perfecte per a un concert de música antiga.
    Esperem que us ho passeu molt bé i ja ens ho explicareu.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Ja us vaig comentar en el primer post que vau fer de València que és una ciutat que em falta per visitar... sempre hi he estat de pas, però amb les vostres cròniques m'heu fet venir ganes de dedicar-hi una bona visita.
    Ara que passarem unes dies a Gandia, segur que de baixada i de pujada hi farem una parada! A més, tampoc queda gaire lluny de Gandia, entre escalada i escalada hi farem una visita ben complerta. M'apunto la Llotja com el primer de la llista a visitar ;)

    ResponElimina
  16. Gemma,
    Estic molt content que aprofitant la teva estada a Gandia, aprofitis per fer una visita a València. Ja veuràs com paga molt la pena.
    Un altra motiu de satisfacció és que aquests posts que hem posat sobre València, hagin servit encara que sigui una miqueta per acabr de fer-vos decidir.
    Ja veig que la Llotja la teniu com a prioritat. Ja veureu com en gaudireu, a més. increiblement l'entrada es gratuita (possiblement sigui perquè es patrimoni de l'Unesco). Al davant mateix de la Llotja hi ha el Mercat Central i a dos minuts la llibreria 3 i 4 (carrer Sant Ferran 12)amb un restaurant petitó però força acceptable (al menys el dia que nosaltres hi vam ser). Que us ho passeu molt bé i ja ens ho explicaràs. Una abraçada

    ResponElimina