diumenge, 1 de febrer del 2009

TALLER AL MUSEU DE LA XOCOLATA

Ahir, l’Eva, la Gemma, la Laia, la Xaro, la Sílvia, el Josep i jo varem tenir la sort de poder assistir a un taller de pastisseria en miniatura organitzat pel Museu de la Xocolata, de Barcelona. I dic que varem tenir sort perquè aquests tallers tenen tant èxit que ja no hi ha places lliures per tot el que resta d’any. Caldrà esperar a veure si organitzen alguna edició especial, tenint en compte que hi ha molta demanda.

Era un dia plujós, d’aquells que conviden a fer alguna activitat portes endins i què millor que un taller amb xocolata?. Aquesta vegada va ser una barreja de teoria i pràctica, sí, sí, ens varem col•locar un davantal i un barret de cuiner (en aquest cas de pastisser) i au!, a remenar!.

De la ma del cuiner Andrés Vidri, varem aprendre a fer una brownie i un sacher. Cadascú de nosaltres va preparar una brownie i un sacher individual, que varem degustar en acabar el taller, tot acompanyat d’una copeta de cava.

Per posar la massa de la brownie en el motlle, ens van donar una màniga pastissera i ens van ensenyar com fer-la servir correctament, és a dir, omplir-la, acumular la massa a la part de baix i anar enrotllant la part que queda buida al voltant del dit polze, per tal d’anar fent tota la força possible. Ho enteneu, oi?.

Per a mi, l’estrella del taller va ser aprendre com fer la glassa per cobrir el sacher. Era una glassa tan lluent, que l’Andrés ens va dir que si estava ben feta, un cop posada a sobre el sacher, quedaria com un mirall i podem donar fe que era així.

Una altra cosa curiosa va ser poder veure el fruit del cacau, unes baines a dins de les quals hi ha les llavors del cacau o faves del cacau, que s’utilitzen per fer la xocolata. Durant el procés de trituració de les llavors del cacau, s’obté també la mantega de cacau.

Com és habitual, no paràvem de fer fotos i fins i tot una noia del Museu ens va preguntar si fèiem un reportatge fotogràfic. Llavors li varem explicar que teníem blocs a internet i oh, sorpresa!, ella segueix els blocs i ens va confessar que copia algunes receptes.

En resum, una trobada blocaire, aquesta vegada en petit comitè, que ens va donar l’oportunitat d’acostar-nos al món de la xocolata, un aliment amb un gran poder de seducció.


25 comentaris:

  1. Carai que ben equipats aneu... El Josep sembla un mestre pastisser autèntic!!! Em va saber greu no poder venir, però m'anava gens bé...

    ResponElimina
  2. Ummmm !!! Que buena pinta tiene todo esto!! Y es que, os voy a confesar mi secreto... ¡ ME PIERDE EL CHOCOLATE!

    Habrá que ir pidiendo la vez para el año que viene.

    ResponElimina
  3. Quina sort teniu poder gaudir de tots aquests cursos!! Felicitats per la crònica, i les fotos genials!! Sembleu tots una colla de pastissers professionals! :) Ja estic esperant totes les receptes!! (Que són de xocolata!!!) :D Petons!

    ResponElimina
  4. Va ser genial!!!!!
    Llàstima que els altres cursos ja estiguin plens :(
    Heu fet una crònica fantàstica i les fotos com sempre, molt xules ;)

    ResponElimina
  5. Què bé poder anar a un d'aquests cursos, si pogués m'apuntaria a tots
    Records
    Ester

    ResponElimina
  6. Quin reportatge , no m’estranya que us preguntéssim per qui eren les fotografies, nosaltres ens varem voler apuntar i ja estava ple. Ens tindràs d’explicar com té aquella pinta la capa de xocolata. Petons

    ResponElimina
  7. No sabeu com hem xalat amb la crònica i fotos, però com s'ha de fer la glassa perquè quedi com un mirall??
    Nois, ja podeu començar a fer les receptes que no tenen desperdici.
    Per cert, esteu totals amb el davantal i el barret, sobretot en Josep!!
    Una cosa, no sabia que bronwie és femení??
    mil petons!

    ResponElimina
  8. quina ràbia, m'havia ben oblidat d'aquests tallers del museu de la xocolata! de tota manera, aquest cap de setmana he treballat, de manera que no sé si hagués pogut venir, però no saps l'enveja que em feu, sobretot ara que veig que era una classe pràctica i no només d'espectador.
    espero que ja ens explicareu el secret de la glassa de la sachertorte, perquè jo no he aconseguit mai que brilli tant com aquesta.
    com sempre, un reportatge molt complert i unes fotos excel·lents.

    ResponElimina
  9. oooooohhhh! quina canya! Amb pràctiques i tot!

    Ufff, es que ja havia vingut a la classe de rissotos :(( que va estar molt bé però ara veient aquestaaaaa!!

    I en Josep! lo guapo que esta amb aquest davantal i la gorra de pastisser! ;))

    Res tot no potser, sort que el bó d'aquest grup de blocaires es que sempre hi ha crònica i així tot tot no t'ho perds.

    Fins la propera!

    ResponElimina
  10. Va ser genial, espero tornar a repetir l'experiencia.
    Heu fet una crònica molt bona.Felicitats!!

    ResponElimina
  11. OOOOHH!!!! QUINA SOOOOORT!!!!
    Això de la cobertura de la Sacher... ens explicareu com es fa? Si poguera assistir a eixos cursos, seria feliç!!!
    Però com no pot ser, almenys tinc la vostra magnífica crònica i eixes fotos tan xules i il·lustratives. Una besada.

    ResponElimina
  12. Que bé ens ho varem passar, eh???

    Genial la crònica i les fotos, que "macus" que estem tots!!!

    ResponElimina
  13. Ara mateix m'estic menjant una trufa de xocolata. Res millor per escriure aquest post. Que be que ho vareu pasar. Quina enveja mes sana que tinc.
    Tere.

    ResponElimina
  14. Que be us ho devieu passar tots.. i sembla força professional tot plegat. Estaveu molt guapots tots amb els barrerts posat i realment, com brillava la capa de xocolata de la sacher...
    I la foto núm. 15, que era alló dins un pot ?

    ResponElimina
  15. Volem la recepta de la glassaaaaa!!!!! jejeje!!! Que xulo el curs i més si vau poder cuinar valtres mateixos i probar de fer les receptes in situ!!! Es veu super equipat les instalacions,no???
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  16. Quin curs més interessant!

    Però posareu la recepta???

    Friso per poder veure com prepareu aquests dos postres que em tornen boja! I amb aquests secrets que us van comentar

    ResponElimina
  17. Sara Maria,

    El Josep estava molt posat en el seu paper de "pastisser", ja, ja.

    Teresa,

    Comparteixo el teu secret, a mi també m'encanta la xocolata, i com més negra, millor!.

    Mercè,

    Per no fer-vos esperar, faré un post amb les dues receptes que ens van donar, com que són de xocolata, entenc que tingueu ganes de tenir-les.

    Gemma,

    Va estar bé, eh?. Tothom estava molt interessat escoltant les explicacions i posant-les en pràctica. A més, al final, t'emportes a casa el que has preparat. Eren bons, els pastissos, eh?.

    Ester,

    Nosaltres també repetiríem, però malauradament, no hi ha places. A veure si fan alguna sessió extra, si no... hem fet tard.

    Àngels,

    Ja saps que això de les fotos és un vici. Ja posaré les receptes, valen la pena, sobretot, el sacher.

    Parella,

    Eh que s'ho prenia seriosament, el Josep?, ja, ja.

    A veure si tinc un moment i no us faig esperar gaire per tenir la recepta i les explicacions de la glassa. L'endemà, el pastisset que ens varem emportar a casa, seguia igual de lluent.

    Mar,

    Jo també voldria anar a algun altre curs, però noia, ja no hi som a temps, està vist que s'ha de córrer a apuntar-s'hi. Estaria bé aconseguir una sessió per als blocaires.

    Manel,

    Segur que t'ho haguessis passat molt bé fent de pastisser aficionat. Aviat posaré la recepta de la glassa, queda ben bé de professional.

    Anna,

    Nosaltres no varem anar a la classe de risottos així que intercanviem cròniques i així aprenem una mica de tot.

    No sé si el Josep opina igual que tu pel que fa al devantal i la gorra, ja, ja.

    Eva,

    Va estar molt bé. A nosaltres també ens agradaria repetir. A veure si es pot fer alguna cosa.

    Francesc,

    No m'estranya gens que diguis que t'agradaria assistir a cursos així. La propera vegada que vingeu a Barcelona, hem de fer una visita al Museu de la Xocolata, d'acord?. Queda pendent explicar les receptes.

    Xaro,

    I tant que estem "macus"!. Amb les fotos, queda constància de la feina feta i al final... recompensa! degustació del pastisset que hem fet!.

    Tere,

    Diuen que la xocolata crea addicció. Només te n'has menjat una de trufa, mentre escrius?. Jo no podria passar només amb una!.

    Maria,

    El taller va estar força bé. La foto que dius és el fruit del cacau, conservat per poder ensenyar en els cursos. És una baina amb una escorça dura que conté les llavors del cacau. Això no ho havíem vist mai.

    Eva,

    La veritat és que les instal·lacions són de professional, amb unes taules graaaans, allò que sempre diem que no tenim a casa. Aviat escriuré les receptes i els consells, perquè les pogueu provar.

    Ro,

    Posarem directament les receptes, encara que de moment no les fem a casa, no ens agradaria fer-vos esperar, la xocolata és la xocolata!

    ResponElimina
  18. Caram, quin report més xulo! ;) La veritat és que va ser la canya! Repetirem! :)

    Sílvia

    ResponElimina
  19. Sílvia,

    El taller va estar molt bé i també poder conèixer-vos. A veure si tornem a coincidir!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  20. Sí! I tant! El 14 de febrer allà estarem ;)

    Sílvia

    ResponElimina
  21. Molt bona crònica. Sembla com si nosaltres, els que no podem fer aquests cursos, també van poder ser-hi presents. No us deixeu detall. Salut!!!!

    ResponElimina
  22. si si si!!! jo m'ho vaig passar molt bé a la classe del matí i m'apuntaria a alguna altra. Ja ho vem comentar que ben bé no era pastisseria en miniatura, però vem aprendre algunes coses, i les instal·lacions són de 1a! I s'agraeix poder endur-te el que has cuinat!!!

    ResponElimina
  23. Es nota que ho vau passar genial!! Xocolata...que bó tot...jeje

    Núria

    ResponElimina
  24. Olles i somriures,

    Amb les cròniques volem fer-vos arribar el que nosaltres hem tingut ocasió d'aprendre i que a causa de la distància és més difícil per a vosaltres. Si ho aconseguim, ens donem per satisfets.

    Anna,

    Jo també m'imaginava pastissets petits i no els dos pastissos que ens van ensenyar, però en qualsevol cas va valdre la pena. A veure si podem repetir.

    Núria,

    Ja saps que la xocolata té molts addictes i allà ens varem trobar uns quants!.

    Fins aviat

    ResponElimina