dimecres, 25 de març del 2009

CAP DE SETMANA A L'EMPORDÀ - 1

Pere, Lluís, Fina, Lluis Jr.,Cristina, Glòria i Josep
Era el mes d’agost de l’any passat quan vam coincidir, amb motiu del concert del Juan Diego Flórez a Peralada, amb la Cristina i el Lluís de València. No ens coneixíem però de seguida hi va haver una bona sintonia i que ens va portar a fer una molt bona amistat. Tres mesos més tard vam anar a València i ens van fer sentir com a casa nostra. Allà vam conèixer el seu fill Lluís. Per això, quan fa uns dies ens van dir que, fugint de l’enrenou de les falles, tots tres vindrien a l’Empordà, nosaltres ens vam apuntar a la trobada amb gran il·lusió. Ens vam allotjar al mateix lloc on ens havíem conegut uns mesos abans, a Can Genís, de Peralada, on ens hi trobem molt bé. Ho porten la Fina i el Pere, dos persones entranyables amb qui tenim llargues converses i són com de la família. Sens dubte hi tornarem aviat!.

Per a nosaltres l’Empordà és com una segona casa, ens hi trobem com peix a l’aigua. El seu paisatge, els seus colors, la seva història, la seva gastronomia, la seva gent ...

Una de les millors definicions de l’Empordà, és la d’un empordanès de soca-rel com en Lluís Llach:

“... aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo qui trenqui el seu encert..”

“Quan el temps és l’antic company
que et fa ric en records i pobre en el que vindrà,
i amb el vent tan brau, i amb el mar fidel,
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí”



Amb la Cristina i el Lluís vam visitar el monestir de Santa Maria de Vilabertran, un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura de les canòniques medievals a Catalunya. Nosaltres ja hi havíem estat altres vegades però va ser un autèntic plaer acompanyar uns amics a gaudir del meravellós encant de l’art romànic, del qual afortunadament a casa nostra en tenim una amplíssima varietat, sobretot a les comarques pirinenques i prepirinenques. També vam visitar plegats una altra joia romànica, amb frescos originals, i no estan al MNAC! sinó en la mateixa església, però d’això en parlarem en un post apart ja que s’ho mereix.

Naturalment tampoc va faltar una passejada per pobles medievals del Baix Empordà com Peratallada, Vulpellac, Cruïlles o Monells.

I per rematar una jornada i agafar forces per a la propera, res millor que un bon sopar al mateix nucli de Peralada, concretament al restaurant Cal Sagristà, on vam poder assaborir plats com: bacallà a la crema d’alls, verduretes amb romesco, carpaccio de tonyina, croquetes de marisc, entrecot amb salsa de Cabrales, filet de vedella amb salsa de ceps, pastís de porros, galta de porc amb rissoto de ceps, rap al cava, raviolis de marisc, remenat d’ous, espàrrecs i gambes o sopa de tomàquet i taronja. Ah! I postres com: mousse de iogurt i mango, tarta Sacher, tarta de mató i codony, tarta de xocolata blanca i negra, tiramisú o tarta de crema de llimona. Direu, tot això vàreu menjar?, doncs sí, el que passa és que érem cinc i vam anar-hi dos dies a sopar, així s’explica la quantitat i la varietat.

Aquí acaba aquesta primera mini-crònica, però ja us anuncio que n’hi hauran dues més, amb dues temàtiques molt diferents, la gastronomia empordanesa i l’art romànic.
.

22 comentaris:

  1. Quànt he vist les fotos amb els companys al Empordà deseguida he pensat amb Munells i Pals.
    Jo el que he fet moltes vegades, ha estat passejar pel carrer principal de La Bisbal -les botigues amb la terrissa- i després m'he he acostat fins a Munells a respirar aire medieval... quin encant de poble¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  2. L'esperàvem amb ànsia i ha superat totes les expectatives! I quina joia la cançò del LLach. El plaer va ser nostre: quin gust, poder recórrer una terra tan bonica amb uns guies tan generosos i excepcionals!

    Una abraçada i fins aviat.

    I una abraça molt forta també per a la Fina i el Pere, que ens han cuidat tan bé i que de segur visitaran el vostre blog.

    Critina i Lluís.

    P. d. Conste que aquesta setmana estem a règim de bullit.

    ResponElimina
  3. M'encanta l'Empordà. Ma mare es de Perelada, i jo hi vaig passar molts estius quan era petita a la masia "Can Masset", els avis eran els masovers, rés a veura amb el que s'ha convertit ara... quan hi vaig en sento molta anyorança. Anava a pescar al riu Muga i ens banyavem amb un aigua totalment transparenta...
    Conec el restaurant Cal Sagristà, ja que hi viag sovint amb els pares, es menja que es una passada.
    Bé noi, m'has fet agafar nostàlgia però de bon rotllo.
    Records.

    ResponElimina
  4. Quan jo era jove fa molts anys, molts caps de setmana els pasaba a Perlada amb una amiga que els seus pares havien nascut allà.Tin molts bons records!!!!Varau anar a menjar pa amb tomàquet , pernil i una copa de cava? Abans era molt típic ara no ho se..
    una abrasada

    ResponElimina
  5. Torno a ser jó, no m´hi equivocat amb Perlada , els d´allà ho diuen així.

    ResponElimina
  6. JosepB

    Tens tota la raó, Monells és una autèntica meravella, dona gust passejar-s'hi.

    Cristina i Lluís,

    Nosaltres també estem fen bondat en el menjar, ens hem de cuidar. Ja esperem la propera trobada empordanesa, ens queden moltes coses pendents de veure. Pel que fa al Lluis Llach, a mi el disc Verges 50, juntament amb Viatge a Itaca és el que més m'agrada de tota la seva amplia i fantàtica discografía.
    Fins aviat i alerta amb els elissirs!

    Sara,

    Vaig pensar amb tu, quan em tornava tonto fent fotos sense parar d'uns magnífics frescos en una petita església romànica de la que parlarem properament.

    Teresa,
    Ja veig que tens sang empordanesa, nosaltres no però quan hi som ens hi trobem tant bé a l'Empordà...
    Peralada és petit però encantador, i Cal Sagristà... coincidim plenament amb tu, és una passada!

    Dolors,

    És veritat els d'allà en diuen Perlada, no Peralada.
    Aquesta vegada no vam menjar pa amb tomàquet, pernil i una copa de cava, però això és fa molt a l'estiu abans d'anar a veure un concert al castell.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  7. I que n'és de bonic l'Empordà!! ;)
    I que bé que s'hi menja!
    Ves què n'haig de dir jo! :p
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Sense dubte l' Empordà és un indret on perdre-s' hi tant pel paisatge com pel menjar...quina sort haver-ho compartit amb tan bona companyia!

    Un petó!
    Beth

    ResponElimina
  9. Ahir us vaig deixar un comentari que no ha volgut sortir. Venia a dir-vos que l'Empordà tan mitificat pels ciutadans de Barcelona i rodalia fa que les comarques que l'envolten gairebé ni existeixin. Qui parla amb el mateix entusiasme de La Selva -que és la meva de comarca- La Garrotxa, El Gironés...No. La terra d'en Dalí, d'en Pla i de tants altres ens converteix en invisibles. Recordo, Josep i Glòria, i agraeïxo, la vostra sortida a Caldes de Malavella amb el dinar a Cal Nap. La nostra és una Selva silenciosa i plena d'hospitalitat.
    M'excuso d'haver reinvindicat l'horitzó infinit que encercla els nostres camps.
    I l'Empordà? I és clar que és maco l'Empordà!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Mercè,

    Et dono la raò, tant per com n'és de bonic l'Empordà com per com s'hi menja de bé, i et ben asseguro que nosaltres no hi tenim família, va ser simplement un amor a primera vista que dura fa molts i molts anys.

    Beth,

    Sempre que fas una sortida o un viatge, el que vius i veus és infinitament millor si ho fas en bona companyia.

    Glòria,

    Com sempre, agrair els teus apunts, però et diré que nosaltres no som ni de bon tros els típics ciutadans de Barcelona que mitifiquen l'Empordà i obliden les comarques que l'envolten. A nosaltres ens encanten molts indrets diferents (especialment pirinencs) no tan sols pel paisatge, sinó també pel romànic o pels pobles que guarden l'encant del passat. Ja sabem que hi ha gent dels pobles que tenen una certa recança envers els de Barcelona, però nosaltres sempre hem intentat defugir dels típics tòpics. Ens agrada perdre'ns pel nostre estimat país, i cada comarca té el seu encant, ara bé, per a nosaltres, l'Empordà és molt especial i ens fa tornar-hi més sovint que a altres llocs.

    Una forta abraçada per a tothom.

    ResponElimina
  11. Quina zona més maca tota aquella,us ho devieu passar molt requetebé perquè en si, la zona ja és preciosa. jo la vaig fer ...en bici,la plegable, una ruta de 35 km. per tots aquests pobles. Un menjar com els vostres m'hagués arrodonit l'excursió. Quina sana enveja..

    ResponElimina
  12. ja havia pres bona nota de la casa rural que recomaneu i m'apunto ara el restaurant, perquè la veritat és que l'empordà el conec poc i tinc ganes d'anar-hi a passar uns quants dies ben aviat.
    ja els diré que hi anem de part vostra ;)

    ResponElimina
  13. Josep,
    En cap moment t'he identificat amb el ciutadà barceloní que descrius. També et vull fer constar que aquest rebuig que alguns ciutadans de les comarques gironines semblen tenir pels de Barcelona, per a mi és pura llegenda rural. Mai no he sentit que la gent del meu cercle tingués res contra Barcelona, ans al contrari, ha estat i és la capital del nostre país i quan a casa nostra ha passat quelcom de trascendent: una comunió, un casament, una malatia important, un pleit...s'ha anat a Barcelona on hi ha de tot i força.
    Estic segura que ara m'he fet entendre i que, com sempre, em permets una bona abraçada!

    ResponElimina
  14. Maria,

    Deu n'hi do fer 35 quilòmetres amb la teva bici plegable, perquè, es clar, una cosa és una bici gran i una altra la teva de ciutat. Però suposo que xino-xano vas anar fent i al mateix temps et va permetre gaudir del magnífic paisatge.
    Una abraçada.

    Manel,

    Si hi vas, ja ens explicaràs com t'ha anat. El paisatge, la gent i els racons empordanesos, a banda naturalment de la cuina, bé valen una escapada.
    Una abraçada

    Glòria,

    Potser no em vaig explicar bé, però quan dic que hi ha gent de comarques que tenen una especial recança envers a gent de la capital, haig de dir que moltes vegades és justificada. Tots hem llegit darrerament als diaris estiuejants que han denunciat a pagesos pel soroll i l'olor del bestiar o perqué les campanes no els deixen dormir.
    Una forta abraçada i disculpes per si em vaig explicar malament.

    ResponElimina
  15. Entre vosaltres i el Francesc, us heu posat d'acord a fer-nos enveja, oi? Je je je...
    M'alegro que gaudissiu del menjar, del tursime, dels descans i de la companyia. Les amistats més entrenyables sovint apareixen quan menys t'ho esperes, oi? I com que teniu aficions comunes, segur que compartireu moltes més experiències...

    ResponElimina
  16. Gemma,

    Si hem fet una mica d'envejeta, això s'arregla fent una visita a l'Empordà, i llestos!.

    Sí que vam gaudir de tot i quan s'està en bona companyia, la veritat és que el temps passa volant!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  17. Estimats amics, quina alegria de cap de setmana, de bona companyia i bones menges. Estem molt contents per vosaltres! Us estimem molt.

    ResponElimina
  18. Estimats amics vermells, efectivament va ser una cap de setmana magnífic per molts motius, el principal sense cap mena de dubte, la companyia. Vosaltres també en tenieu previst un de mogudet aquest final de mes no?.
    Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
  19. Josep, ens van matxacar, de xino-xano res, en 2 hores i poc ho vam fer, parada per esmorzar inclos, i vaig quedar rebentada, deshidratada, feta caldo. Això si, vaig arribar... gairebé de les últimes, passant-me per davant pares amb nens en cadireta ( que pot portar la bici aquesta incorporada ) i fins i tot ún amb una especie de carricotxe, amb dos nens dins arrossegant-lo ell amb les cames ( jo pensava que portava motoret incorporat ) Increible el que resisteix la gent que deu estar-hi acostumat ....

    ResponElimina
  20. La propera vegada que vaigis a Peralada prova d´anar al Sotamuralla, menjaras millor que a Cal Sacgristá i aparcarás devant. En Xavier i Na Maribel t´atendrán de meravella

    ResponElimina
  21. Maria,

    Ja em semblava a mi que havia estat una mica béstia l'excursió aquesta.
    Una abraçada

    Anònim
    Prenc nota del suggeriment. Gràcies per la informació.
    Salutacions

    ResponElimina