dimecres, 4 de març del 2009

LA CUINA VERMELLA, SIMFONIA DE SABORS

Som plenament conscients que explicant el sopar que vam fer el passat cap de setmana a casa dels amics de La Cuina Vermella, serem l’enveja de molta gent, ja que nosaltres també en sentiríem si els que ho expliquessin fossin uns altres.

En primer lloc, la meticulositat, cuidant els detalls de principi a fi. D’entrada, la Txell i el Kike saben que ens agrada l’òpera, doncs bé, vam ser rebuts a casa seva amb les notes del brindis de La Traviata. Tot seguit, vam donar un tomb per la seva acollidora llar i finalment trepitjàvem la Cuina Vermella!, érem allà!. Llavors, vam començar a xerrar de mil i un temes, una de les coses que més ens agrada fer quan et trobes en bona companyia. Tot seguit ens van presentar el meravellós viatge culinari a través del nostre país, que érem a punt d’iniciar.

La primera etapa (el Vallès Oriental i la Terra Alta) consistia en una degustació de pans de Can Geroni, pa d’olives, pa de pipes, coca de romaní, coca de pebre i coca de forner, amb oli d’arbequines i sal Maldon. Un magnífic despertar per a les nostres papil•les gustatives.


La següent etapa feia parada i fonda al Bergadà, amb un extraordinari timbal de sabors del bosc culminat amb un ou ferrat de “gallina feliç”, cansalada del coll i botifarra negre. Una barreja de sabors i colors sensacional. Pel que fa a l'autocrítica que els amics vermells es fan, dir que els camagrocs eren boníssims, i si van arrossegar una miqueta de terra (cosa força natural quan es tracta de bolets), aquesta apenes és va notar, la barreja de sabors dominava clarament i feia que el plat fos extremament exquisit.



La tercera etapa feia una aturada al Gironés, per acompanyar un boníssim ànec mut amb els tradicionals salsafins de les terres gironines, deliciosos. Pel que fa a la "patacada" de què parlen la Txell i el Kike en el seu post, dir que l'ànec estava molt tendre i en cap moment vam pensar que no estigués al seu punt.

Pel que fa a les postres, ens vam desplaçar, en aquest imaginari i ben aprofitat viatge, cap a les Terres de l’Ebre, a l’altra punta del país. I d’aquelles terres riberenques vam tastar unes meravelloses paperines cruixents amb aroma de taronja sanguina. Indescriptible!. La Txell i el Kike comenten que aquestes paperines haurien estat millor amb una crema més espessa, doncs precisament perquè la crema era lleugera i un punt àcida, va ser un bon final per al deliciós menú que ens van preparar. Per descomptat no estem en absolut d'acord amb la seva crítica opinió sobre aquestes paperines.


Per rematar aquest tour de sabors, catànies de l’Alt Penedès, delicioses!, amb això estem totalment d'acord, amb el que no coincidim és amb el qualificatiu de "victòria pírrica".



Tot el trajecte va estar acompanyat per un brut nature gran reserva de les caves Alsina i Sardà, i l’única nota exòtica, aigua mineral d’Escòssia.

Els bons plats han de despertar els sentits, el primer de tots la vista, seguit de l’olfacte i finalment el gust. Bé, la cuina de la Txell i el Kike va saber no només depertar els nostres sentits sinó que els va mantenir ben desperts en tot moment. Pensem que són molt durs, excessivament durs amb ells mateixos. A veure, a tots ens ha fallat alguna vegada alguna cosa, però si aconseguim que el 80 o el 85% s'acompleixi, estem satisfets. Ells són molt (massa) auto-crítics i, és clar, si només arriben al 95% ja els sembla que la cosa ha estat un fracàs. Ja us podem ben assegurar que això no va ser el que va succeir, tot i que respectem el seu altíssim nivell d'auto-exigència.


Tot el que hem explicat sobre el sopar és fantàstic però, i amb això sí que coincidim plenament vermells i cafeters, sense la companyia, la complicitat de principi a fi i una bona conversa, no hauria estat tan rodona la vetllada que vam tenir el gust de compartir fins ... ni recordem l’hora que era quan vam marxar de Mollet, amb la "carmanyola" de catànies que la Txell i el Kike ens van regalar.

Ja fa gairebé un any que ens sentim afortunats de compartir moltes estones amb la Txell i el Kike, però la de dissabte passat les va superar totes. Per tant, per tot el que hem explicat i molt més que ens queda al tinter, només podem dir: moltes gràcies, Txell i Kike, sóu els amfitrions perfectes. Properament us esperem a Sants !

Glòria i Josep
-

26 comentaris:

  1. Aquesta crònica ja m'agada més i crec que és més fidel a la realitat.
    Moltes felicitats i no sabeu l'enveja que em feu
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  2. Uf! amics, ens heu deixat sense paraules.

    La nostra autocrítica us assegurem que és sincera i, ens hagués agradat que el resultat estigués a l'alçada de la vostra qualitat humana. Potser, es això, que l'objectiu era massa difícil ja que sou tant grans com el do de pit del enyora't Pavarotti (Tutto Pavarotti pels que no hi entenem del tema).

    En fi, coincidim totalment en lo principal: tenir-vos a casa va ser el més exquisit banquet per la nostra ànima.

    Moltes gràcies per tots els afalacs, sou fantàstics i els millors convidats que hom pot tenir.

    Petons vermells i fins la propera visita a La cuina vermella.

    Txell i Kike

    PS. Lady Godiva ens ha deixat, i de tant que ens ha minvat la roba aviat haurem d'anar amb el seu vestit.

    ResponElimina
  3. Teniu tota la raó!!! Sou l'enveja de tothom!!! jeje!!! Segur que va ser un festival poder gaudir d'aquest meravellós sopar i de la companyia!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Quin gust dóna veure disfrutar als amics!. Ja sé que aquest esplendid sopar té poc a veue amb la nostra modesta truita de creïlles, però el plaer de la conversa i el tindre-vos a casa va ser semblant. Enhorabona als quatre!!!

    ResponElimina
  5. Glòria i Josep, ja ho crec que sou l'enveja de molts!! ;)
    Quina sort poder gaudir d'una vetllada tan bonica tant per la companyia com pel paladar! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  6. Ja m'imaginava que els receptors de tan exquisides menges discreparien un xic dels emissors-executors.
    De debó, quina envegeta que em feu i quin sopar de luxe!
    Petons!

    ResponElimina
  7. Quina enveja.... de la sana! Ja ho sabeu....i felicitats a la Cuina Vermella per repartir premis d'aquests tipus!
    Mil ptnts

    ResponElimina
  8. Un post, Josep i Glòria, que reflecteix l'alegria d'una vetllada rodona Rialles i conversa en una cuina màgica.
    Per molts anys!

    ResponElimina
  9. Aix... quina envejeta que tenim tots plegats................
    M'agrada llegir la vostra crònica, ja sé quina versió creure'm: la vostra!!!!!!
    El menú el trobo deliciosament ben pensat, és un homenatge al nostre país fet en majúscules! I molt adequat als quatre que vau compartir aquesta vetllada inoblidable. Felicitats!

    ResponElimina
  10. Sens dubte aquest magnífic post reflecteix una gran vetllada, però encara que no l'haguessiu documentat tan be, ens ho hauriem cregut només explicant-la, perquè us coneixem a tots vosaltres i per tant, tot tenia que sortir ben rodó.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. efectivament, feu molta ràbia, però què hi farem!
    ja m'ho pensava que s'havien passat d'autocrítics, perquè només els detalls i la presentació ja eren de nota. celbro que ho passessiu tan bé!

    ResponElimina
  12. Ostres, no sé per què, em crec més la vostra versió que la dels cuiners vermells! Si feu tots una carona de felicitat!

    ResponElimina
  13. Realmetn sou "els envejats" però tots esperàvem aquesta crònica... Aquestes cròniques!

    ResponElimina
  14. Estimats cafeters!
    Superada l'enveja que s'hem menjava per dins mentre llegia el vostre post, us de felicitar!
    Crec que la vostra crònica s'aprova més al que devia ser. L'autoexigència és bona fins que et cega, i crec que als estimats cuiners vermells els va passar una mica això. No? Però si és un menú esplèndid, redéu!
    Per cert, coincideixo amb vosaltres i amb anòmim: el millor, la companyia i veure gaudir els amics...

    Salut!

    ResponElimina
  15. Sois fantásticos!!
    Los cuatro!!

    Todo mi cariño!!

    ResponElimina
  16. Aquesta crònica vostra ja em sembla més ajustada a la realitat que la dels amics Vermells. Són massa autoexigents, però també són unes persones encantadores i bona gent, com el Josep i tu. Salutacions

    ResponElimina
  17. Ester, Quinta de Luculus, Maria, Manel, Mar, Massitet, Francesc.

    La crònica que hem fet no sé si és més ajustada o no que la dels amics vermells, però és el que pensem i el que sentim després d'un meravellós sopar. Naturalment també som del parer que la Txell i el Kike són molt exigents amb ells mateixos.

    Eva, Mercè, Marta, Gemma, Sara.

    És perfectament comprensible l'enveja sana que ens heu tingut pel magnífic tracte
    que vam rebre dels amics vermells.
    Però vosaltres ja els coneixeu, són així d'amables, simpàtics, detallistes, i per descomptat uns autèntics craks a la cuina.

    Cristina, Glòria,

    A banda de tot el que hem dit, per descomptat que valorem i molt el plaer de la conversa amb els bons amics, això no té preu!.

    PS Cristina: la truita de creïlles va ser la millor forma de solucionar un sopar improvisat després de passar un dia fantàstic.

    Su,

    Tienes toda la razón, Txell y Kike son fantàsticos, pero en vivo y en directo, aún ganan más, si esto es posible.

    Txell i Kike

    És un autèntic honor per a nosaltres comptar amb la vostra amistat i per descomptat gaudir de la vostra companyia i de la imaginativa, original i deliciosa cuina que feu amb tant carinyo i que, com veieu, és l'enveja de tothom (no n'hi ha per menys!)
    Un petonàs per a tots dos.

    PS. Aneu amb compte que el vestit de la Sra.Godiva no és el més apropiat per les temperatures d'aquests dies.

    ResponElimina
  18. Glòria i Josep, teniu una sorpresa esperant-te al meu blog. :) Espero que us agradi!!
    Petons!

    ResponElimina
  19. La vostra crònica ja em sembla mes real, i que ho millor devia ser la nit que vareu compartir. Petons

    ResponElimina
  20. Glòria i Josep, estic segur que sou sincers amb la bona crítica de la parella vermella. Estic segur que us van cuidar, mimar i vau passar una molt agradable vetllada. Em féu moltea enveja els 4...jeje.

    Petons
    Núria

    ResponElimina
  21. Mercè,

    Moltes gràcies per pensar en nosaltres.

    Fins aviat

    Àngels,

    El menú era boníssim (encara que la Txell i el Kike diguin que no del tot) i la vetllada excel·lent, en bona companyia, xerrant, xerrant, es van fer les tantes!.

    Núria,

    Som conscients que hem despertat enveja sana entre molts dels blocaires. La trobada va ser magnífica i amb ganes de repetir-ho.

    Fins aviat

    ResponElimina
  22. Glòria i Josep!! Quina enveja!!! Una vetllada cuidada fins l'últim detall!! Amb òpera i tot!!!
    una abraçada

    ResponElimina
  23. Amic Ruben,

    Ja fa una setmana i ho recordo com una nit fantàstica pel sopar i per la companyia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  24. Quina cara de felicitat que teniu tots.
    Aixo era l mes important... la complicitat entre vosaltres.
    Felicitats nois per aquest sopar.
    Una abraçada.
    Margot

    ResponElimina
  25. Quina enveja!!!!! Jo tb estic més d'acrod amb vosaltres, crec que els vermells son molt autoexigents..però estic segura que vareu passar una nit memorable!!!!!

    ResponElimina
  26. Margot,

    Gràcies per la teva visita. Tens tota la raó, el que realment compta és la trobada i la complicitat. Això sense menystenir el sopar, que va ser extraordinari.
    Una abraçada

    Xaro,

    La Txell i el Kike son molt, molt exigents amb ells mateixos, ja has vist les fotos, però t'asseguro que en directe els plats feien encara més goig.
    Una abraçada

    ResponElimina