En altres ocasions us hem parlat de la casa rural Etxezuria, de Ziga, a Navarra, on hem estat de meravella en diverses ocasions. Com que sopàvem a la casa, teníem ocasió de tastar uns pastissos deliciosos i com que varem parlar de la nostra afició a la cuina i del nostre bloc, la Mertxe ens ha regalat aquesta recepta i aquestes fotos del pastís de formatge que prepara ella. Aquest no el varem tastar allà, per tant, no cal dir que el farem!
Ingredients:
- 10 galetes torrades o maries
- Llet per mullar les galetes
- 600 g de formatge fresc
- 600 g de nata líquida
- 4 cullerades de sucre
- 1 raget de suc de llimona
- 1 sobre de gelatina en pols Royal
- Una mica de melmelada de maduixa o de cirera, per cobrir el pastís
- Una mica de suc de pinya, per acompanyar
- Fruites vermelles per decorar
Preparació:
Posar les galetes en un plat i mullar-les amb la llet. Preparar la gelatina com indica el sobre.
Barrejar amb la batedora elèctrica el formatge, la nata, el sucre i el suc de llimona i finalment la gelatina una vegada estigui tèbia.
Posar la barreja en un motlle i deixar-lo a la nevera, durant 90 minuts.
Per servir-lo, cobrir-lo amb una mica de melmelada i a la base del plat, posar-hi una mica de suc de pinya.
Ingredients:- 10 galetes torrades o maries
- Llet per mullar les galetes
- 600 g de formatge fresc
- 600 g de nata líquida
- 4 cullerades de sucre
- 1 raget de suc de llimona
- 1 sobre de gelatina en pols Royal
- Una mica de melmelada de maduixa o de cirera, per cobrir el pastís
- Una mica de suc de pinya, per acompanyar
- Fruites vermelles per decorar
Preparació:Posar les galetes en un plat i mullar-les amb la llet. Preparar la gelatina com indica el sobre.
Barrejar amb la batedora elèctrica el formatge, la nata, el sucre i el suc de llimona i finalment la gelatina una vegada estigui tèbia.
Posar la barreja en un motlle i deixar-lo a la nevera, durant 90 minuts.
Per servir-lo, cobrir-lo amb una mica de melmelada i a la base del plat, posar-hi una mica de suc de pinya.
.
Uhmmm, aquests són els pastissos que em venen molt de gust ara, això, gelats, sorbetes...i bona fruita!!
ResponEliminaPetons
Núria
Vec que heu tingut més èxit amb la gelatina que jo...ja m'explicareu algun dia...
ResponEliminaEl pastís...que en queda un trosset?
Ptnts
Quin gust un pastís com aquest.. La cremositat dels ingredients sobresurt de la foto..
ResponEliminaCaram parelleta, us feu estimar allà on aneu, eh? :) Que bé que la Mertxe us hagi enviat la recepta amb fotos incloses! :) Un altre pastís de formatge per provar! ;)
ResponEliminaPetons!
Sobretot, interrogatori gran i extens a la Mertxe, com qui no vol la cosa i que ens vagi passant receptes com aquestes.
ResponEliminaO sigui, si no ho he entés malament esteu de vacances???
Molts petons estimats amics.
mare meva, parella, quin súper pastís, això és una bomba, però de les bones!!!
ResponEliminaMmmmm! Quina pinta!
ResponEliminaI sembla ben fàcil de fer...
Feliciteu a la Mertxe de part nostra i a veure si us passa alguna recepta més...
Petons!
Una bona recomanació , ho tindrem en compte
ResponEliminamoltes graciés
Núria,
ResponEliminaAquests pastissos que no s'han de coure ben fresquets són adequats per als dies de calor, eh?
Marta,
Aquest pastís el va fer la Mertxe, de la casa rural de Navarra on anem a vegades, però ella diu seguir les instruccions del sobre. Suposo que deu sortir bé.
Maria,
Fa ganes de menjar-ne veure aquestes fotos, oi?
Mercè,
Aquest no el va fer els dies que vam estar a la seva casa rural. L'haurem de fer nosaltres per tastar-lo, segur que és boníssim!.
Parella,
No, no estem de vacances. Ens referíem a quan hi vam estar l'estiu passat i la recepta ens l'ha enviat ara. A veure si ens n'envia alguna altra, perquè donen bon resultat, eh?. També tenim al bloc un gateau basc amb recepta seva, que també era molt bo!.
Iris,
Si en mengem un trosset petit, no és tanta bomba, i ha de ser tant bo!.
Anna,
Si més no, es fa sense coure, i això ja simplifica la feina. Segur que la Mertxe ens n'enviarà alguna més, després de parlar tan bé d'ella, ens ho mereixem, no?.
Dolors,
Anem fent llarga la llista de coses pendents de fer, oi?
Una abraçada per a tothom
Un d'aquells pastissos que amb la claorada bé molt de gust
ResponEliminaFelicitats
Ester
Ester,
ResponEliminaI com que no hem d'encendre el forn, encara millor, per fer-lo no passarem calor.
Que bons els pastissos de formatge!! L'haurem de fer per corraborar que és boníssim!!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Ja recordo aquesta casa de Navarra, sempre en parleu molt bé, de manera que aquest pastís té totes les garanties de estar deliciós :)
ResponEliminaEls pastissos de formatge quallats en fred m'agraden molt, són més lleugers que els que es couen al forn i per ara a l'estiu vénen més de gust, fresquets i amb una mica de mermelada de maduixa...
està molt bé això de tenir corresponsals a navarra que us enviin articles per al bloc. el pastís es veu deliciós.
ResponEliminaQue bé ! Sense forn ! Que amb aquesta calor si s' engega el forn fa una calda que no s' aguanta...
ResponEliminaAquest el provaré, dons ha de ser molt bo.
Eva,
ResponEliminaSí, sí, l'haurem de fer, que aquest no l'hem tastat!.
Gemma,
Sí, és aquella casa on hem estat un parell de vegades i segur que hi tornarem. Haurem de fer el pastís ben aviat, per donar fe que és ben bo!!!.
Manel,
T'ha sortit la vena periodística, eh?. La veritat és que la Mertxe i el Julián són encantadors i nosaltres contents que comparteixin les seves receptes.
Anna,
Com ha anat la Patum?. Segur que aquests dies has tingut menys temps per a la cuina, oi?
Una abraçada a tothom
Aquest pastís te molt bona pinta parella. Feliciteu a la Mertxe, deu ser molt bona cuinera.
ResponEliminaPetons
Hola Gloria i Josep.
ResponEliminaQue de dies que no pasejaba per els blogs, avui que actualitza veig moltes idees
M'agraden molt el pastissos de formatge, aquest te molt bona pinta.
Petons
Marta,
ResponEliminaSegur que la Mertxe ha vist tots els comentaris que hi ha aquí en favor del seu pastís i sí que és bona cuinera, sí!!
Tere,
Quina íl·lusió tornar-te a veure per aquí, et trobàvem a faltar. Me'n alegro que la recepta t'agradi.
Fins avait
Ostres, jo també hi he anat a aquesta casa de Ziga, ens va servir per fer una desconnectada del món en un moment que la necessitavem molt!
ResponEliminaQuins bons records!
Per cert, si us passeu pel meu blog espero que us hi trobareu!
PTNTS
Dolça
Dolça,
ResponEliminaQuina coincidència que coneguis aquesta casa!. Nosaltres ens hi trobem molt bé, la Mertxe i el Julián tenen un tracte tan agradable que et fan sentir com a casa, amb la tranquil·litat que es respira en aquell lloc. Nosaltres repetirem!.
Fins aviat
Glòria, jo també la conec!. Aquest passat mes de setmbre hi vàrem estar quatre dies. La Mertxe i en Julián ens vàren tractar fabulosament bé.
ResponEliminaJo no sóc gaire de postres, més aviat "formatgero", i cada nit després de sopar em servien una selecció dels diferents formatges que tenien. La darrera nit, en Julián, mig d'amagat, em va portar un tall de formatge sec, fet artesanalment per un pastor de la zona, que encara ara quan el recordo em fa venir salivera. És només per dir-vos que teniu tota la raó en quant al tracte i l'amabilitat de la parella.
M'ha agradat molt aquesta coincidència.
Salut.
Manel,
ResponEliminaMira que n'és de petit el món, eh?. Nosaltres hi vam anar perquè una companya de feina del Josep ens va recomanar la casa i ja hem repetit estada. I no serà l'última vegada, s'hi està tant bé... i la parella és encantadora!.