divendres, 23 d’abril del 2010

MARATÓ SANTJORDIANA

Com cada Sant Jordi, ens hem dedicat a passejar per Barcelona i gaudir d’una festa difícilment igualable.

Els carrers de la ciutat plens a vessar des de primera hora del matí, amb parades de roses i de llibres. Com que el tema de la rosa (naturalment vermella) l’hem enllestit a primera hora, la resta del dia ens hem pogut dedicar a la recerca dels llibres i dels escriptors que havíem triat prèviament.

La primera que ha rebut la nostra visita i sol•licitud de signatura ha estat una de les escriptores que ens fa passar més bones estones ja que a la intriga de les seves històries, s’afegeix que ens convida a passejar per una de les ciutats més belles del món: Venècia. Naturalment estem parlant de la Donna Leon que ens ha signat el seu darrer llibre “Qüestió de fe”, protagonitzat per l’astut comissario Brunetti.

Xino xano, hem anat cap a la Rambla de Catalunya on dos dels escriptors catalans que més ens agraden estaven signant llibres. D’una banda, l’Albert Salvadó, vell conegut de cada Sant Jordi i que en aquesta ocasió ens ha dedicat el seu darrer treball “Una vida en joc” i al seu costat, l’Anna Tortajada que ens ha signat “La filla de l’hostalera”, la seva darrera novel•la. Amb l’Anna hem tingut ocasió de xerrar una bona estona i de comentar algun dels seus llibres anteriors, com "Filles de la sorra”, “El crit silenciat” i sobretot “Crònica d’una reina” de la qual varem parlar en aquest mateix bloc no fa gaire.

Amb la satisfacció d’haver aconseguit els primers reptes, hem seguit Rambla de Catalunya amunt i allà hem estat els primers en aconseguir la signatura de la gran Carme Ruscalleda en el seu llibre “100 plaers per compartir”. La Carme és tot un referent per a molts blocaires, entre els quals ens hi comptem, tal i com li ho hem fet saber. Ella, amb el seu somriure i la seva simpatia habituals, ens ha explicat que no entra massa a Internet per manca de temps i perquè té por d’enganxar-s’hi. Això sí, cada dia s’hi connecta per estar en contacte amb el seu restaurant del Japó.

Tot seguit, hem agafat el metro i ens hem desplaçat fins la llibreria Pròleg, del carrer Sant Pere més Alt, on signava llibres una vella coneguda i amiga, la Gemma Lienas. Ja sabeu que la Glòria va guanyar recentment un premi en un concurs de receptes de cuina del seu darrer llibre “Us espero a taula”. En aquesta ocasió, el llibre que hem triat i que molt amablement ens ha dedicat ha estat la seva novel•la “Una nit, un somni”. A més, amb la Gemma hem quedat que ens tornaríem a veure a la tarda, ja que l’aniríem a visitar amb la nostra fillola i les seves germanes.

Abans d’anar a dinar però, encara hem tingut temps de tornar a la Rambla Catalunya per a que el Xavier Bosch ens signés el llibre “Se sabrà tot”, què a la fi, ha estat un dels més venuts aquest Sant Jordi.

Amb el botí literari adquirit, hem anat a dinar al Citrus del Passeig de Gràcia, un restaurant que sempre que hi hem anat, n’hem sortit satisfets.

A la tarda, hem anat amb la Bet, la Laia i l’Ona i amb els seus pares, l’Albert i la Mercè (Destapant cassoles) a veure la Gemma Lienas, tal i com havíem quedat. La Gemma, encantadora com sempre amb la canalla, els ha signat llibres de “La tribu de Camelot” que tant els agraden i motiu pel qual la volien conèixer en persona.

Eren la set de la tarda i la marató havia acabat. Com cada any, Sant Jordi ha estat un dia intens però ple de satisfaccions.
.

22 comentaris:

  1. Magnifica marató per celebrar Sant Jordi i tot un munt de sugeriments molt atractius!!

    Una abraçada valenciana

    ResponElimina
  2. Josep, ja voldria haver-la fet jo aquesta marató!! Només llegint-vos i veient l'ambient de Sant Jordi ja em vénen les llàgrimes als ulls!!
    Un dia rodó! I m'apunto el llibre de la Carme Ruscalleda que aquest no el tinc! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Caram, quina envejeta. A mi la feina em va treure el Sant Jordi de l'agenda. A veure si l'any vinent...

    ResponElimina
  4. El sant jordi es la meva festa preferida!
    A sabadell no tenim tants famosos signant, quina enveja sana em feu.
    Coincideixo amb les vostres eleccions, la Donna Leon (quina enveja un altre cop!), l'Anna Tortajada, la Ruscalleda, la Gemma Lienas, el Xavier Bosch...
    Segur que ha estat una jornada intensa i cansada, pero recompensada de llarg!!!!

    ResponElimina
  5. glória y josep, un dia magnific per a traure llibres fins a ampliar el coximent de les coses y la vida al ser humá, y per altra banda aspirar el perfum de les roses vermelles, de duges cosses, cuinarles juntes y traure el mitllor sabor del vent de la llibertat, y entre altres cosses ascoltar la mitllor música que en fatxi mitllores persones per la humanitat........abraçades paco

    ResponElimina
  6. Que bé que us ho passeu! A Girona, al matí, que és quan hagués pogut passejar amb calma, el temps no ens ha acompanyat gaire. Tot i això, finalment a última hora he pogut fer una incursió per les parades, però res comparat amb la vostra marató! Això sí que és celebrar Sant Jordi!

    ResponElimina
  7. Quina passejada i a més us va resultar efectiva, nosaltres varem sortir a passejar per la tarda i a tot arreu hi havien moltes cues, però així i tot ho varem passar bé, ja ens anireu fem la crònica dels llibres. Petons

    ResponElimina
  8. Quin dia més prfeciós que heu passat!! A mi també m'agrada molt llegir. Espero la votra opinió del llibre de l'Arbert salvadó i del xavier Bosch. mai he comprat cap llibre de la Carme Ruscalleda peró veient la vostra opinió me'ls miraré. Gràcies per la vostra informació. Petons

    ResponElimina
  9. Cristina,
    Els dies abans de Sant Jordi ja havíem fet una llista amb els llibres que ens interessaven. Va ser qüestió de triar els dels autors que teniem possibilitats d'anar a saludar.

    Mercè,
    Comprenc perfectament l'enyorança d'una diada com aquesta quan ets lluny de casa. El llibre de la Ruscalleda, interessant com sempre i ella simpàtica, agradable i propera.

    Òscar,
    Nosaltres tenim la sort que des de fa ja uns quants anys hem pogut agafar-nos "dia personal" a la feina i gaudir al màxim de la festa.

    Gemma,
    Sant Jordi també és la festa que més ens agrada. Entre els llibres que vam comprar, et recomano "La filla de l'hostalera" de l'Anna Tortajada ja que està ambientada en el Sabadell del segle XIV i això suposo que a tots el sabadellencs us agradarà.

    ResponElimina
  10. Paco,
    Sant Jordi és una festa plena de llibertat amb les roses i els llibres i la gent al carrer com a màxims exponents. Llàstima que aquestes condicions només és donin un dia a l'any.

    Mariàngels,
    Nosaltres a Barcelona no vam tenir una mica de pluja fins a quarts de nou del vespre, però durant el dia es van anar alternant el sol i els núvols, la qual cosa va permetre gaudir plenament de la diada.

    Àngels,
    Ja en tenim ganes d'anar llegint tot el que hem triat. De mica en mica anirem fent "tastets" i les corresponents cròniques.

    Mercè,
    L'Albert Salvadó és com de la família. El vam descobrir a finals dels 80 amb el llibre "L'enigma de Constantí" i des d'aleshores he llegit un munt de llibres seus, i cada any ens hem anat veient i comentant els llibres. Aquest darrer està ambientat a la Barcelona d'inicis del segle XX i promet ser també força interessant.
    El llibre del Bosch promet i la Carme Ruscalleda, pels que hi entenen, explica les receptes de forma clara i entenedora, fent fàcil el que sembla difícil.

    ResponElimina
  11. Quina marató més intensa!!! De luxe!

    No coincidem en cap aquest cop!!! Però en prenc nota!

    Fins d'aquí una estona!
    Ptns

    ResponElimina
  12. Hola macos!,doncs ningú no ho diria que ja duien aquesta marató quan a la tarda van arribar al "cole" a esperar les nenes per anar a veure la Gemma Lienas!...us asseguro que duien un somriure a la cara i una energia inmillorable!!...Gràcies per donar-nos el vostre temps, la Laia va quedar sobtada i feliç de veure "en directe" la Gemma Lienas, i a les tres els va fer molta gràcia veure-la a ella i al Quim Monzó.A reveure amics! (el llibre que jo vaig regalar a l'Albert va ser Corpus de sang)

    ResponElimina
  13. renoi, quin sant jordi més ben aprofitat! una autèntica marató que bé es mereixia un bon dinar al citrus. sgur que passareu molt bones estones amb aquestes lectures.

    ResponElimina
  14. Vaja dia de Sant Jordi més complert!Quina sort que teniu! Jo només he pogut aprofitar la tarda, per passejar una mica pel carrer Major de Berga; al matí, he treballat.
    Ja veig que heu fet molt bones adquisicions.
    jo em vaig decantar pel que recomanava el Josep De "menja bacallà" i em vaig comprar " Les bruixes d' Arnes".

    ResponElimina
  15. Marta,
    Va ser una marató intensa però gratificant.

    Mercè,
    Va ser una autèntic plaer anar a veure a la Gemma Lienas amb la vostra "Tribu de Camelot" i molt especialment amb la futura escriptora Laia E.C.

    Manel,
    El dia va estar molt aprofitat, el dinar al Citrus bé com de costum i per descomptat que ara toca passar-s'ho bé amb la lectura.

    Anna,
    El llibre que el Josep Bayé va recomanar "les bruixes d'Arnes" també el tenim a la llista, el que passa és que com no vam trobar a l'autor signant exemplars el vam deixar pendent, però segur que cau perquè pinta força interessant.

    Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  16. Malauradament la meva marató va ser de mitja hora, corre-cuita a cops i empentes per comprar els llibres que vaig regalar, també el que em vaig regalar.
    És l'únic dia que m'estimo la multitud, ja que és una multitud àvida de llibres i flors que ens regalem, en la majoria de casos, per amor i que la gent ompli els carrers en un dia feiner per aquest motiu és un privilegi d'el nostre poble.
    Jo que tantes vegades sóc crític amb el provincianisme dels catalans, en aquesta diada, LA DIADA, no tenim exemple similar al món, és més, ens copien, des de el Japó a Alemanya, que ja és copiar.
    VISCA SANT JORDI, VISCA L'AMOR!

    ResponElimina
  17. Josep i Glória; Aquesta marató no és gens cansada, doncs cada día hi ha fem "l'entrenament" de tenir el nostre "racó amagat" -fer el dinar, escoltar bona música, bona lectura...- per arribar el dia de la diada i poguer fer una marató plena de joia i al.legría... per respirar-ho totplegat amb l'olor de la rosa... que més podem demanar ?
    Una abraçada¡¡ :-D

    ResponElimina
  18. Doncs a mi m'atabala, això d'anar a Barcelona per Sant Jordi. Compro el llibre (més ben dit, els llibres, perquè tots cinc tenim llibre), per seguir la tradició, però m'estimo més comprar llibres qualsevol altre dia de l'any. Entrar a una llibreria, remenar, llegir uns fulls d'aquí, uns altres d'allà, i decidir-me pels meus gustos més que per les novetats del dia.
    Ara, vosaltres ho teníeu ben muntat, i gràcies a ser matiners no devíeu trobar tanta gent com vaig veure a la tele, oi?
    una abraçada

    ResponElimina
  19. Joaquim,
    Totalment d'acord amb tot el que dius. Veure els carrers plens de gent i pels motius pel que s'omplen, és un autèntic plaer que cal aprofitar i gaudir.

    Josep,
    El dia de Sant Jordi es perfecte per passejar i gaudir de tot el la ciutat ens ofereix i deixar-se seduir per l'olor de les roses i el paper dels llibres.

    Margarida,
    A nosaltres també ens atabala la quantitat de gent, per tant intentem passar de llarg dels llocs amb més multituds (Corte Inglès, Fnac, Casa del Llibre) i anar a llibreries que malgrat la gent no estiguin tan massificades.

    Una abraçada a tots i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  20. El meu Sant Jordi, enguany, ha estat, per primera vegada i que jo recordi, tot al contrari del que ha sigut sempre, però, al matí, vaig aprofitar un momentet per anar a comprar la rosa i, com em passa cada any, em vaig recordar a mi mateix, però quaranta anys enrere, caminant pel carrer amb una rosa a la mà i desitjant arribar al meu destí el més aviat possible.

    No em sento avergonyit, ni molt menys, d'haver-me sentit, als divuit anys, avergonyit tot caminant pels carrers de Badalona sense saber com carat dur aquella rosa perquè no es veiés..., però tot em va passar de cop quan vaig veure l'emocionat i tímid somriure de l'Anna Maria quan, sortint ella de la feina, em va veure arribar: Maldestres, jo no sabia com donar-li la rosa, i ella no sabia com agafar-la.

    Hi ha moments de les nostres vides, com per exemple el del primer bes, que no s'obliden, i a mi tampoc se m'ha oblidat mai aquell Sant Jordi que vaig viure per primer cop enamorat.

    Em sembla, parella, que amb aquest comentari he fet una mica com el que passava en aquell acudit que explicava l'Eugeni d'una dona vella que s'anava a confessar: “Pare, confesso que em van violar”... “Però d'això ja en deu fer molts anys, oi, filla?”... “Sí, pare..., però m'agrada recordar-ho.”

    Un abraçada, amics!

    ResponElimina
  21. Hola Josep i Glòria,

    Porto molt endarreriment llegint blocs i veig que el vostre està farcit de novetats! estic d'acord amb vosaltres que Sant Jordi es una festa fantàstica, Barcelona s'omple de llum, roses i llibres i es un plaer voltar.

    Bon recorregut el que vareu fer!

    ResponElimina
  22. Enric,

    Em sembla magnífic el record d'aquella primera rosa. Crec que a tots ens ha passat quelcom semblant amb la primera vegada que vam portar la rosa, no saps com agafar-la, procures però que no es trenqui, i perquè no dir-ho, creus que tothom et mira i fas cara de "tonto" pel carrer amb una rosa a la mà. La Glòria però, tenia força més traça en agafar-la que jo.

    Anna,

    Tens raó. és un plaer voltar per Barcelona en un dia com Sant Jordi, i tu com bona Barcelonina de naixement prou que ho saps.

    Una abraçada als dos.

    ResponElimina