diumenge, 11 de juliol del 2010

SOM I SEREM ... UNA NACIÓ

Avui ha estat una diada històrica al nostre país.
Aquesta tarda hem viscut una de les manifestacions més grans que s’han vist mai. No parlarem del nombre de persones que hi ha assistit, cadascú pot dir la xifra que vulgui, el que sí que compta són els milers i milers de ciutadans que han sortit i han col•lapsat el centre de Barcelona.

La manifestació havia estat convocada inicialment com a protesta per la sentència del Tribuna Constitucional español, que retalla un estatut votat per dos parlaments i per la ciutadania. El que ha passat és que aquesta idea inicial s’ha convertit en un clam per la sobirania.

L’onze de setembre de 1977 hi va haver una gran manifestació reclamant llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. Trenta tres anys més tard, molta gent se n’ha adonat que no hi ha res a fer per la via estatutària, que no tan sols no hem avançat sinó que amb la recent sentència del TC podem tornar al postfranquisme. Per això, fa trenta tres anys la gent demanava estatut d’autonomia, però avui s’han escoltat molts, però molts clams reclamant directament la independència.

Les estelades també han superat de llarg les senyeres, i gent gens sospitosa de ser independentista, com empresaris o nascuts fora de Catalunya, han dit prou.

El principal escull per assolir cotes sobiranistes, segueixen sent els partits polítics catalans, que fan la feina de franc als nacionalistes espanyols, ja que són incapaços de pensar en clau nacional i posen pel davant sempre els interessos polítics propis.

Avui el poble ha parlat, ara veurem què fan els politics. Una nova decepció pot significar una alta abstenció en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i això donaria pas a un augment de vot percentual dels partits espanyolistes que, al cap i a la fi, són els que han fet possible la restrictiva sentència del més inconstitucional dels tribunals constitucionals.

El clam inequívoc de la ciutadania d’avui, hauria de servir-los de lliçó.

37 comentaris:

  1. Hola Josep i Glòria!!!
    Quin gran dia! Un dia històric! M'ha fet molta il·lusió trobar-vos! Gràcies per les fotos!!!!

    Molts petons!! I visca CATALUNYA!!!!!

    ResponElimina
  2. Si senyor, un gran dia!. M'he sentit molt a gust envoltada de tantes i tantes persones que compartíem els mateixos sentiments de ràbia i també d'estimació a l'hora.Gent jove,persones grans, molt grans, gent amb l'estelada a la mà parlant en castellà,amb cadires de rodes, amb crosses...La ciutadania ha parlat, ara a veure si els "nostres" polítics ens sabràn respondre...sincerament en tinc dubtes.Però la il.lusió d'haver compartit aquest 10 de juliol del 2010 amb la meva familia, vosaltres i el Milió i escaig més de persones m'omple d'orgull! (per cert, les nostres samarretes de "s'ha acabat el bròquil","estic de mala llet" i "quins pebrots" han estat definitives...).VISCA CATALUNYA!!!

    ResponElimina
  3. Hola Josep, ha sigut impresionant i emocionant...Una abraçada

    ResponElimina
  4. Impresionant!!!! jo m'he trobat amb el David Lienas, amb la seva família!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Albert Esteve
    Estic content...i expectant, el que va passar ahir no es pot menystenir. Quina conclusió en treuran els "capos" dels partits? Si tots els que ahir érem al carrer, votéssim la mateixa opció seriem majoria, i falten tots els que no hi eren i pensen igual. A les properes eleccions un front comú per la independencia, de tots els partits catalans podria arrasar. Ara es el moment. Que s´hi posin JA!
    VISCA CATALUNYA!

    ResponElimina
  6. Un gran dia, sí!
    Amb molta pena no hi vaig poder ser entre tots vosaltres, perquè estava fora, però hi van anar els meus fills.
    Espero que qui hagi de prendre nota, que ho faci.
    I tant de bo hagi servit per fer un pas més cap al que tots volem i desitgem.
    Les vostres samarretes, fantàstiques! Les meves filles tenien fa uns anys unes samarretes que lluïen a l'estiu on hi deia "Catalonia is not spain", o "Make no mistake: I'm catalan. And so I'm not spanish", però les vostres van més al gra.
    Felicitats per les magnífiques fotografies!
    Un petó

    ResponElimina
  7. Hola Josep, va ser impressionant, nosaltres i varem ser amb la família, a veure si se’n adonen. Petons

    ResponElimina
  8. Bon dia! Em dic Sílvia i sóc de Vidreres (la Selva). Fa temps que us segueixo, m'agrada el vostre bloc però mai he deixat un comentari. Avui sí! Ahir va ser una tarda meravellosa tot i que trista alhora per aquest menyspreu tan gran que han tingut amb el poble català. Em sembla que és hora de divorciar-nos d'aquesta Espanya retrògada, ara no tenim un altre camí. Enhorabona pel vostre bloc!

    ResponElimina
  9. Bon dia Parella!!!!!
    Avui heu fet un dels post més maco que heu fet mai!!!!
    Jo fa trenta anys també hi vaig ser .....esper-ho no tingué que esperar 30 anys més per veure els fruits de tot aixo.
    Moltes felicitats a vosaltres per el post i a tot aquest poble de Catalunyna que tan estimem!!!!

    ResponElimina
  10. Josep, Gloria
    Quin dia tant historic, Nosaltres i varem ser en el 77 i ara tambè.
    Esper-ho no haber d'esperar 30 anys.
    Un pots precios i VISCA CATALUNYA.
    Petons

    ResponElimina
  11. Nuni, Ens va encantar trobar-vos amb la gran senyera terrassenca.

    Mercè, 100x100 d'acord. Va ser un paler compartir part de la "caminada" amb vosaltres. I com deia la teva samarreta: S'ha acabat el bròquil.

    Maia, Si senyora, impressionant i grandiosa. Ah i en molts moments "pell de gallina".

    Maria, Es realment difícil trobar gent coneguda entre la gentada, però és que n'hi havien tants d'amics i coneguts que sempre acabes trobant algú o altra.

    ResponElimina
  12. Albert, Jo també estic molt satisfet del que va passar ahir, però coneixent els espanyols, i el seu ranci nacionalisme, dubto que es solucioni gran cosa. Els catalans sempre hem anat dividits i sempre n'hem sortir escaldats. Tant de bo aquesta vegada fos diferent, però....

    Àngels, Això d'anar a manifestacions reivindicatives amb família ha estat una constant al nostre país i demostra el tarannà dialogant i pacífic que ens caracteritza. Els "veins" però, se n'aprofiten d'això.

    Sílvia, Ens fa molta il·lusió que a banda de visitar-nos, avui ens hagis deixat un comentari.
    Moltes gràcies per ser-hi a l'altra banda de la xarxa. Ah! nosaltres també som partidaris del divorci quan una parella no s'enten.

    Dolors, Esperem que el que va passar ahir serveixi per alguna cosa. No pot ser que haguem de sortir al carrer centenars de milers de persones cada X temps per tal d'exigir el que seria normal a qualsevol lloc del món civilitzat.

    ResponElimina
  13. Margarida, Aquests eslogans reivindicatius molta gent de fora no els entén, ja que no poden comprendre el que ens han fet durant segles des de l'estat espanyol. I a sobre resulta que estem la mar de bé si ens comparem amb valencians i illencs.

    Tere, Nosaltres també hi vam ser al 77 i com molt be dius, esperem no haver de tornar-hi dins de quatre dies.

    Una abrçada a tothom

    ResponElimina
  14. Un gran dia per Catalunya, sí senyor. Espero que hi hagi un abans i un després del dia d' avui!

    ResponElimina
  15. Nosaltres vam seguir tota la manifestació per TV3. Era emocionant veure tota la gentada defensant una terra i una llengua. Ens hauria agradat moltíssim ser-hi, però no hi vam poder anar de cap manera. Esperem que "qui siga" en prenga nota. Les eleccions seran d'ací a pocs mesos i estaria bé que eixe sentiment identitari quallara en alguna opció nacionalista independentista creïble. Salutacions i enhorabona.

    ResponElimina
  16. Anna, Va ser un dia històric i esperem que serveixi de punt de partida, d'entrada per deixar de ser l'ase dels cops, i després per decidir el que volem ser.

    Francesc, Em va fer molta il·lusió poder parlar amb tu des del bell mig de la manifestació. Esperem que els que estimem la terra i la llengua tinguem un futur millor del actual. Pel que fa a les properes eleccions ja veurem que passa, jo, coneixent els nostres polítics, no tinc massa esperança.

    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Hola Josep,
    Em sembla que amb aquesta colla de franquistes tronats i casposos no hi ha res a fer per la via democràtica, la mamella de Catalunya és molt productiva pels seus interessos.
    Em d'anar ja!! cap a la independència de Catalunya, ja n´hi ha prou!!, és la única solució.
    Salutacions.

    ResponElimina
  18. Jo també he vist les imatges per la televisió , heu fet un post magnífic. Gràcies per a les fotos, sortiu molt bé . Ja m'hauria agradat ser allà , millor dit ja m'agradaria que a les illes hi hagués tanta gent pensant el mateix , que hi farem. Jo crec que qualque reflexió hauran de fer els politics , els d'aqui , els de Catalunya i els del Central. Jo ja fa anys que pens que no podrà ser una realitat el desitg de ser una nació si no es separa d'Espanya i esper que quan això passi , noltros des de les illes també ho poguem fer.

    Enhorabona i una abraçada ben forta

    ResponElimina
  19. Xavier, Totalment d'acord. Fa trenta anys que estem intentant que Espanya ens accepti i ha arribat el moment de canviar d'estratègia. Però hem de ser molts, ja que del milió d'ahir crec que molts hi eren per indignació contra el TC dels pebrots. De totes maneres penso que avui hi ha molts més independentistes que fa unes setmanes.

    Xisca, Tot arribarà. N'estic segur que a Catalunya hi haurà un dia en que els partidaris de la independència seràn majoria. Aleshores aquesta taca s'extendrà. Però encara falta molt per això, hem de tocar de peus a terra. Ara bé el que va passar ahir farà pensar a més d'un.

    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Josep, Glòria,
    Gràcies per aquest post. Fa 30 anys jo hi era allà, cridant Volem l'estatut, aquesta vegada no ha pogut ser, degut al meu accident i desgraciadament el dimarts vaig patir un altre de cotxe, així que moltes gràcies per transmetre'm i fer-me sentir aquesta il·lusió, tothom al carrer!
    VISCA CATALUNYA!!

    ResponElimina
  21. INcreible, INpressionant, INqüestionable.....INdepèndència!!!

    ResponElimina
  22. Magnific post... i en directe va ser impresionant.

    ResponElimina
  23. Tal i com ja us he explicat, no hi vaig poder anar, però vaig seguir-la, com en Francesc, en directe per TV3... Què més puc, dir que no sapigueu, del que en penso de tot plegat, oi?

    ResponElimina
  24. Si, Si va se un gran dia!! Ara cal que els que manin ho gestionin bé. Nosaltres ja varem dir el què.. ara els hi toca a ells. Quantes vegades més haurem de sortir al carrer? Una abraçada

    ResponElimina
  25. Josep, Glòria,
    Una jornada històrica, sens dubte. Res pot continuar igual, com si no hagués passat res.
    He tret de l'armari una vella senyera, descolorida, que ja va estar a Sant Boi el 76, el primer onze de Setembre després de la mort del dictador, també va estar a Barcelona el 77; m'agradaria que el dia que l'hagi de tornar a treure al carrer fons per a celebrar, no per a reivindicar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  26. En aquesta mani hi havia moltíssima gent, i els que amaguen el cap sota l'ala de nombres aberrants són els que reclamen ser defensors de les esències patries indivisibles. Doncs no serà negant l'evidència que afavoriràn els seus interessos.

    Jo he de dir que veure tanta gent aplegada en aquesta mani... em va emocionar :)

    ResponElimina
  27. Fa 30 anys també hi varem estar, encara que per desgracia sembla que no ha servit per a molt, avia’m que colleres fan els nostres politics de pacotilla que nomes miren per el seu benestar i no per el del poble, un post molt bo.
    Molts petons

    ResponElimina
  28. Carme, Posa't be aviat, que malauradament hi haurem de tornar i comptem amb tu.

    Glòria, Tot això, però JA!!

    Mariàngels, Esperem que poc o molt, però serveixi per alguna cosa.

    Enric, No calen paraules, el poble ja ha parlat, ara a veure qui mou peça i en quina direcció.

    Ricard, Realment va ser impressionant, es una d'aquelles diades que sens dubte passarà a la història de la Catalunya moderna.

    Una abraçada

    ResponElimina
  29. Mercè, Va ser una diada difícil de repetir. Ha arribat el moment de dir prou i en veu alta.

    Manel, Totalment d'acord. Necessitem treure les banderes per celebrar, n'estem farts d'estar sempre reivindicant coses elementals i això cansa.

    Òscar, Efectivament va ser emocionant, hi havia moments que se't posava la pell de gallina. Gent de totes les edats, caminant o amb cadira de rodes, reivindicant allò què és normal a qualsevol democràcia.

    Sion, Jo crec que malgrat totes les barrabassades que ens han fet, partim de més amunt que fa trenta anys que sortíem del franquisme. El que passa és que enlloc de seguir avançant, volen que retrocedim ja que per ells hem arribat massa lluny, i en realitat no hem arribat a on volem.

    ResponElimina
  30. Un gran dia!!! Va ser brutal! Però... i ara què?
    Us passo el link d'un video que vaig gravar enfilada a l'obelisc del Passeig de Gràcia amb Diagonal:
    http://www.youtube.com/watch?v=AA2ssQIW8rY

    ResponElimina
  31. HAHAHAHAHA!!! QUE BO!!!: La "Senyu" sempre enfilada!!!

    ResponElimina
  32. Jo també hi era, com tots vosaltres i feia posar la pell de gallina!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  33. Gemma, No et vaig veure, i mira que ens hi vam estar més d'una hora a la cruïlla de Gràcia i Diagonal. Suposo que la perspectiva teva enfilada, era molt millor que la nostra "soterrats"

    Dolça, Diguin el que diguin, erem molts milers. Ja sabem que això a segons qui no interessa ni dir-ho ni que es vegi, però hi ha coses que no es poden amagar, i cada vegada menys!.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  34. Je je je... Enric, em vaig enfilar a TOT el mobiliari urbà del passeig de Gràcia susceptible de tenir millor perspectiva de la mani, je je je... aquest cop tenia excusa ;)

    ResponElimina
  35. Pasad a ver mis fotos, a ver si os gustan.

    http://www.spectrographie.blogspot.com

    Gracies!!

    ResponElimina
  36. Gracies, moltes gracies Josep!!

    Un Abrazo.

    ResponElimina