dimarts, 7 de setembre del 2010

ARRELS NÒMADES

Aquest ha estat un dels llibres que he llegit durant les vacances d’agost, amb la companyia d’una bona tassa de cafè i des d’un saló de lectura privilegiat: la Vall de Baztan.

“Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia barrejava el català i el castellà amb l’arameu i l’àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s’obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l’entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l’entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l’enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l’abandonaria i que es deia Ximxa, “el déu sol dels assiris”. Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d’on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.”

Qui millor que Pius Alibek, l’autor d’Arrels nòmades, per explicar-nos el perquè d’aquest relat autobiogràfic ple d’emocions i sentiments personals. El Pius va néixer a Ankawa (Iraq) i en aquest llibre explica com va ser la seva infantesa i joventut fins que l’any 1981, coincidint amb l’inici de la guerra amb l’Iran, va marxar i es va instal•lar a Barcelona. Un relat en què podem apreciar la contínua decadència d’un estil de vida força variat, ja que l’autor pertany a la comunitat cristiana assirio-caldea del Kurdistan, va viure a Bàssora amb els musulmans i va estudiar al seminari catòlic de Bagdad.

Aquesta gran diversitat li permet fer una narració molt ben estructurada i amb una visió comprensiva i integradora de totes les sensibilitats amb què ha conviscut.

Pius Alibek és llicenciat en filologia anglesa i entre d’altres coses, s’ha dedicat a la docència i als estudis històrics i lingüístics. El podeu trobar al restaurant Mesopotàmia, al barri de Gràcia, on a banda de ser l’autor de la seva decoració, també hi cuina, una altra de les seves passions.

En resum, “Arrels nòmades” és un llibre molt recomanable, no només pel que s’explica sinó també per com s’explica. De lectura amena i fins i tot divertida en molts moments, ha fet que alguns dies d’aquest xafogós agost hagin estat per a mi molt més suportables i agradables.
.

12 comentaris:

  1. Després d'haver vist una entrevista amb l'autor a la televisió, ja havíem posat el llibre a la llista de lectures pendents. El teu comentari ens confirma en la nostra primera impressió. El mal és que ara voldríem també el saló de lectura...

    Una abraçada des de València.
    Cristina i Lluís.

    ResponElimina
  2. Ostres quin saló de lectura...

    El llibre és veu també molt interessant, tot i que de moment amb tota la feinada que tinc no li veig forat. Queda apuntat a la llista de futuribles amb una bona nota :)

    ResponElimina
  3. Hem vist a l'autor per Gràcia i en alguna entrevista a la televisió. Realment desprén una sincera narració de fets i pensaments amb facilitat i eloqüència, així que no és d'extranyar que el llibre sigui bo.T'agraeixo la síntesi! el tindrem an compte! una abraçada.

    ResponElimina
  4. Sols pel racó de lectura ja val la pena, però pel que expliques el llibre val molt la pena!

    ResponElimina
  5. Un bon llibre i un bon pasiatge, què més es pot demanar a les vacances?
    Oi que Pius Alibek va sortir en un programa de Karakia?
    M'apunto la recomanació ;)

    ResponElimina
  6. Aquesta introducció que ens regaleu ens ha omplert de joia, quina manera més bonica de parlar sobre la diversitat!
    Gràcies per la recomanació i per ensenyar-nos la vostra sala de lectura estiuenca! ^^

    ResponElimina
  7. Veig que el Café de nit segueix obert!!! Quina sort tenir un lloc tan privilegiat com el vostre local per passar-hi una bona estona.
    Una forta abraçada família, us aniré seguint les passes, encara que sigui més a poc a poc que abans. Muakis!

    ResponElimina
  8. Precisament el Pere m'havia suggerit de demanar-lo aquest mes al Cercle de Lectors. La meva proposta era el llibre de Gabriel Janer Manila "He jugat amb els llops". Al final vam decidir demanar els dos.

    ResponElimina
  9. sembla un bon llibre, però ÉS un gran saló de lectura!

    ResponElimina
  10. Sens dubte que aquest serà un llibre que llegiré. M'interessa molt el tema, i no cal dir que el "salonet" de lectura em sembla d'allò, com diria en Francesc, més abellidor.

    ResponElimina
  11. M'apunto la recomanació, (a la llibreta de pendents;)...) i el saló de lectura, una maravella! Una abraçada

    ResponElimina