dilluns, 25 d’octubre del 2010

VENÈCIA: L’ENCANT INALTERABLE

Quan tornes a una ciutat al cap d’uns anys, és més que probable que el plànol de la primera visita no et serveixi, ja que en aquest període de temps s’hauran obert nous carrers o places o hauran canviat els punts de referència que tenies en forma d’edificis. Això naturalment no passa amb Venècia. L’illa segueix igual que fa 300 anys, amb els mateixos estrets i tortuosos carrers. Per tant, ens haguessin pogut servir els mateixos plànols i i les mateixes guies de fa trenta anys, quan hi vam anar per primera vegada, el que passa és que de tant utilitzar-los estaven força gastats i quan hi vam anar per tercera vegada, ja fa deu anys, vam haver de comprar una guia nova. Aquesta és la que hem fet servir deu anys més tard ja que com dèiem, tot segueix igual.

Una cosa que hem constatat és que molts dels visitants de Venècia ja no ho fan només per 24 hores, sinó que dediquen tres o quatre dies a la ciutat. Això fa que les aglomeracions als llocs de “visites de 24 hores”, San Marco, Rialto o Schiavoni ja no siguin els únics que acullen visitants.


Jo recordo que fa deu anys ens passejàvem pels carrers de San Polo, Castello o Cannareggio pràcticament en solitari, i això avui és impensable. Per una banda, es perd l’encant dels carrers solitaris però per l’altra es nota molt que la gent cada dia aprecia més l’encís dels racons que podríem anomenar “no turístics”.

Venècia té diversos museus, però visitant les esglésies, més d’un centenar a la ciutat, es poden veure obres mestres de la pintura universal en totes elles. Si a més tenim ocasió d’entrar al Palazzo Ducale o a la Basílica di San Marco, coneixerem molt més de la rica història de la ciutat. Al Palazzo Ducale, a banda de les espectaculars sales decorades amb pintures i escultures dels mes grans artistes de l’època, és molt interessant la visita a la presó. Dotzenes i dotzenes de passadissos i masmorres distribuïdes en dues plantes on els enemics de la república veneciana eren tancats i/o executats posteriorment.


De les moltes esglésies de la ciutat, en recomanaríem tres. La Madonna dell’Orto al barri de Cannareggio, decorada amb sensacionals i immenses pintures com El Judici Final de Tintoretto, el gran pintor venecià que va néixer i viure a la Fondamenta dei Mori molt a prop de l’església, on es troba també la seva tomba. La segona església és Santa Maria Gloriosa dei Frari, al barri de San Polo, que té entre d’altres, dues obres mestres de Tiziano, L’Assumpció i el Retaule de Pessaro. També hi ha dins l’església el mausoleu del gran pintor. La tercera església que recomanem és molt més petita que les dues anteriors. Es tracta de Santa Maria dei Miracoli al barri de Castello, una petita església feta amb vistosos marbres de color rosa i gris que sembla que surti  de l’aigua. Aquesta església té un meravellós sostre de fusta policromada i és d’estil renaixentista, totalment oposat a les dues primeres que són d’estil gòtic venecià, és a dir amb façanes de maó vermell i decoracions blanques.


Una altra visita recomanable és la Scuola Grande di San Rocco (darrera mateix de l’església dei Frari), una institució benèfica que va ser decorada per Tintoretto. El sostre de la Sala Grande del primer pis és una esplèndida exposició de pintura que jo, agosaradament, qualificaria com la capella Sixtina de Venècia.

Altres grans esglésies dignes de ser visitades, al menys exteriorment, (tot depèn del temps de què es disposi) són, la majestuosa La Salute a peu del Canal Grande, la Pietà a la riva degli Schiavoni, (l’església on Vivaldi impartia classes de música), San Zaccaria (molt propera) o la immensa San Giovanni e San Paolo al costat de l’Ospedale Civile.

Venècia té infinitat de llocs interessants, com el mercat de Rialto, situat al costat del pont del mateix nom però a la banda del barri de San Polo, on cada matí es pot  comprar el peix, la fruita i la verdura més fresca de la ciutat.


També és molt recomanable visitar alguna de les illes de la llacuna veneciana.
La Giudecca durant molts anys ha estat l’illa de les classes baixes, però en els darrers anys s’ha revitalitzat molt ja que a causa dels altíssims preus de l’habitatge a Venècia, molta gent hi ha anat a viure. El Lido (l’única illa on hi ha cotxes) és l’aparador del luxe i el glamour i la que té platges. Burano, la més encantadora de totes, amb cases de mil colors diferents, és l’illa dels pescadors i de les puntes de coixí. Torcello, la més allunyada, amb la basílica de Santa Fosca, i Murano, l’illa dels fabricants de vidre, amb la meravellosa església de Santa Maria e Donato.
antipasti alla venezziana

Una cosa que vam tenir ocasió de veure en aquesta visita a Venècia va ser el fenomen anomenat “aqqua alta”, és a dir, la inundació de les parts més baixes de la ciutat, com San Marco i molts dels carrers que l’envolten.

En resum, perdre’ns per Venècia, per a nosaltres és un autèntic plaer, perquè per molt que voltem, sempre acabem descobrint un racó nou que ens sorprèn i ens meravella i ens deixa amb ganes de tornar-hi.

31 comentaris:

  1. Veig que heu aprofitat molt bé el temps a Venècia, perquè no us heu deixat res per visitar!

    Jo hi vaig anar l'estiu del 85 però no hi he tornat. No negaré, però, que m'encantaria tornar a passejar per la ciutat i voltar en una góndola.

    ResponElimina
  2. Enveja sana, però enveja.
    Com m'agradaria tornar.
    L'encant de Venecia es unic.
    Felicitats per la crònica.

    ResponElimina
  3. Mare meva, quines ganes de tornar a trepitjar Venècia m'han agafat!! Hi vaig anar quan tenia 15 anys i encara no apreciava l'art... ara ho veuria amb una mirada totalment diferent, pq voltar les esglésies italianes i trobar-te de cop i volta algun Tizià o Caravaggio és tot un plaer pels sentits!
    M'alegro que hagueu tornar a gaudir de la ciutat de l'amor :)
    Petonets

    ResponElimina
  4. Caram, si que heu anat vegades a Venecia. Per alguna raó és una ciutat que us enganxa molt, no em costa gens imaginar-vos als dos passejant per la ciutat i de fons sona una òpera... :)

    ResponElimina
  5. Quina sort poder fer vacances fora de temporada, encara que a Venècia sempre hi trobes turistes. Jo la vaig visitar un mes de febrer i els grans reclas turísitcs també estaven plens a vessar!
    Ara m'agradaria tornar-hi per notar l'ambient que he descobert llegint a Donna Leon ;)

    ResponElimina
  6. Margarida,
    Tenim la sensació que ens hem deixat moltes coses pendents, però això ens va molt bé com excusa per a tornar-hi.

    Isabel,
    Tens tota la raó: l'encant de Venècia és únic.

    amics "bordetans"
    La primera vegada que vam anar a Venècia (crec que era l'any 1982) tampoc vam apreciar suficientment el que la ciutat oferia, possiblement perquè hi vam estar només un dia i mig. Ara bé, en les visites següents hem fet les paus i cada dia tenim més "mono" d'aquesta ciutat.

    ResponElimina
  7. Jo encara no hi estat,ho tinc pendent.On si que aniré aquest pont, és a la vall de BATZAN amb uns amics, i ens allotjarem a ETXEZURIA, vosaltres hi vareu estar aquest estiu potser em podríeu fer alguna recomanació.
    Aquest dijous aniré a caprabo, si hi sou potser em podem parlar.
    Gràcies,
    Rosa Lleonart,

    ResponElimina
  8. Stefania,
    Siamo molto lieti della vostra visita. Amiamo le città come Venezia e Napoli che hanno un fascino unico e speciale. Un abbraccio

    Òscar,
    Possiblement Venècia es una de les ciutats que hem visitat més vegades (i espero que hi tornarem moltes més) ja que es diferent a totes les altres. Te un encant únic, decadent si, però amb una vitalitat increïble.

    Gemma,
    Si, tenim la sort des de ja fa uns quants anys, de reservar-nos una setmaneta de vacances a la tardor. Nosaltres també recordàvem, tal i com anàvem passant-hi, molts racons que surten en els llibres de la Donna Leon. Per cert, segur que era suggestió, però em va semblar veure-la passejant per davant de l'església de Santa Maria dei Frari.

    ResponElimina
  9. Rosa,
    Si aneu a Etxezuria estareu de conya ja ho veureu.
    Nosaltres hi hem anat ja tres vegades i n'hem quedat sempre encantats. Sempre hi hem anat a l'estiu ki tenim pendent anar-hi a la tardor, on el color del bosc és increïble. El dijous en parlem. Ah! m'oblidava de Venècia, quan en tingueu ocasió, no us la perdeu!.
    Una abraçada i fins dijous

    ResponElimina
  10. Penso que si torno a anar a Venècia que segur que si no em farà falta guia, amb la vostra entrada ja en tinc una bona.

    Muas!

    ResponElimina
  11. m'has fet comptar quan fa que no he estat a venècia i fa... 23 anys! potser ja és hora de tornar-hi, oi?
    la veritat és que ens va encantar, però ens va deixar un fons de tristesa perquè vam tenir ocasió de conèixer alguns venecians que expliquen que la ciutat està condemnada, la massificació turística i l'aqua alta que vosaltres vau veure fan molt difícil viure-hi i gairebé impossible de mantenir dempeus una ciutat que s'aguanta sobre troncs clavats al fons fangós de la llacuna.
    però potser va ser aquest aire una mica trist i decadent el que ens va atraure, i com que des de llavors he llegit, com vosaltres, unes quantes novel·les de l'amic brunetti, tinc moltes ganes de tornar-hi i recórrer els seus carrers.
    i a més, segur que vau menjar la mar de bé!

    ResponElimina
  12. Òscar,

    Doncs ho has encertat!. Passejàvem per la Fondamenta dell'Osmarin, al barri del Castello, i ens varem encantar mirant una artesana que feia màscares que treballava amb l'intermezzo de la Cavalleria Rusticana de fons.

    ResponElimina
  13. Em feu venir unes ganes de tornar a Venècia... sobretot després del que expliqueu, teniu raó, és una ciutat encantadora, amb molts raconets per perdre's.Sempre hi ha algun lloc per descobrir!

    ResponElimina
  14. Gemma,
    Esperem que quan tornis a Venècia, la gaudeixis tant com nosaltres.

    Manel,
    Nosaltres la primera vegada que hi vam anar, no la vam gaudir per falta de temps, i potser també teníem una mica la sensació de ciutat decadent i que s'acabava. Gairebé trenta anys més tard, l'hem gaudit molt, moltíssim, i d'acabar-se res, bé potser si que desapareixerà amb els anys, però crec que no ho permetran. D'una banda hi ha massa negoci pel mig, i per l'altra (la que voldria creure) hi ha massa història i massa obres d'art, com perquè és deixi perdre. La decadència és evident, perquè hi ha coses que fa 300 anys hi eren igual que ara, però el que hem vist és que molts palaus que fa uns anys estaven a punt de caure, avui son seus de fundacions, museus, empreses, organismes oficials o hotels que els ha rehabilitat i els mantenen. Tot això fa que, l'encant, decadent però encant, es mantingui i espero que per molts anys. Seria un cop molt dur veure com s'enfonsa tot.

    Mariàngels,
    En aquest darrer viatge, nosaltres hi va haver algun dia que vam tornar a un lloc en concret, i t'asseguro que fent el mateix camí vam descobrir nous racons, es increïble, però costa molt no veure una cosa nova cada vegada que aixeques la vista.

    ResponElimina
  15. Quina enveja, jo tinc moltes ganes de tornar-hi, l'última vegada fa 15 anys i jo estava embarassada i l'Arnau anava amb cotxet, ens passavem el dia aixecant el cotxet escales amunt i escales aball. Amb el vostre reportatge ja no necessitem guia!!

    ResponElimina
  16. Venècia es una ciutat on no et cansaries d’anar-hi. Un petit problema, sempre esta ple de gent, fins i tot de nit.
    Petons

    ResponElimina
  17. Només hi he anat una vegada, i d'aixó fa.... uf! quin munt d'anys, potser hi hauré de tornar per refrescar el record que encara em queda!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  18. M'agrada molt el petit resum del viatge i les fotos. A mi també m'encanta Venecia i us envejo molt (enveja sana)aquesta setmaneta de vacances, ara que ja tots estem treballant.
    Però sobre tot vull donar-te les gracies, Gloria pel post on explicaves que havia començat una dieta, jo també haig de perdre uns quants kilets que he anat acumulant i al veure el teu post vaig pensar que era el moment, a traves del blog Olleta de verdures em vaig posar en contacte amb la Rosa Maria (és un encant) i ja porto 2 setmanes d'una dieta variada i molt agradable. Estic molt contenta. Moltes gracies.

    ResponElimina
  19. estimats amics, jo també vaij anar a Venecia fá la tira de anys, anarem en la Coral Crevillentina y vam cantar en una petita essglesia aon els pares de Vivaldi el llevaren a que li tiraren al cap el aigua bendita, consevol racó de Venecia es maravellós, ara bé vosaltres no avéu fet lo que un amic y jó vam intentar fer una nit, tractar de afondre un góndola, casi morim en el intent, peró no vam poder afonarla, feliçitats per el viatje....paco

    ResponElimina
  20. Venècia te un encant únic i tota ella és un museu.Nosaltres varem arribar a la nit i quina impressió,entra per el gran canal tot iluminat, espatarrant!, en canvi al mati següent al sortir de l'hotel i veure tanta gent, uf, a la plaça Sant Marc només és veien caps, una mica més i me'n torno... Sort que a mida que passaven les hores tot és tranquilitzava.
    I com no, seguir les passes d'en Brunetti...
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Cristina,
    Venècia és una ciutat que és pot visitar amb nens però que no vagin en cotxet, ja que sinó et passes tot el temps pujant i baixant el cotxet per les escales i fas una quantitat d'exercici que a la llarga esdevé cansament i avorriment, i si a sobre, quan hi vas anar, estaves embarassada, ja m'imagino el suplici que vas haver de passar. Esperem que la propera vegada hi vagis més descansada.

    Sion,
    Tens raó, hi ha molt de turisme. El truc es veure la Venècia real (fugir de la turística) i tot i que també hi trobes gent, la cosa canvia completament i pots passejar amb una relativa tranquilitat.

    Dolça,
    Venècia és un lloc que hi ha gent que li encanta i d'altra que l'odia, per la quantitat de gent o perquè la troben trista i decadent. Nosaltres, evidentment no som de cap d'aquest darrer grup i per això i hem tornat varies vegades. O sigui que si et va agradar quan hi vas anar, "refresca" els records i oblidat de la gent.

    ResponElimina
  22. Paco,
    Ja veig que amb la coral, a banda de cantar també les feieu grosses. Pobre gondoler, que us havia fet?, potser cobrar un preu excessiu per passejar?. je,je

    Maia,
    Arribar en vaporetto es tota una experiència, i realment "espetarrant" com dius, al veure el que hi ha davant teu. La gentada de San Marco o Rialto, s'ha d'esquivar, es a dir veure la plaça i el pont i bona nit!. Nosaltres també vam passar per molts llocs que recordaven al Brunetti. Encara crec que fan la sèrie per BTV els diumenges, sempre que podem la veiem i ens agrada identificar els "campos" i edificis que hi surten.

    ResponElimina
  23. Conxita,

    Per una banda, dir-te que nosaltres sempre que podem ens reservem uns dies "fora de temporada" per fer una escapadeta i aquest any ha estat un plaer visitar Venècia una altra vegada.

    I pel que fa a la dieta, me'n alegro que el meu post et fes decidir a començar. Jo també em vaig decidir quan vaig veure com s'havia aprimat el Josep Àngel (Olleta de verdures, i això que estava a la meitat del camí!.

    Jo també estic molt contenta amb la dieta, és variada, gens avorrida i molt "portable", per tant, endavant i a aconseguir els objectius marcats!. Ja ens ho explicarem!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  24. Josep; Quin viatge més meravellòs que heu fet. Venècia. Jo fa molts anys també hi vaig està i la veritat, fer-ho dos díes –com vaig fer-ho jo- i fer-ho -potser amb uns quants dies mes- com heu fet vosaltres, la cosa canvia considerablement.
    “Un encant perfecta”, té que tenir aquesta ciutat, doncs, i van nèixa grans músics i viatgers –Marco Polo- i músics com Tomaso Albinoni, que va escriure més de 50 òperes, conegut també, per el seu famós Largo de Albinoni, Vivaldi, conegut per les seves, Quatre Estacions –entre altres cents de peçes-. Tintoretto, -que com molt bé dius- va pintar els palaus Ducals, en una època que aquesta ciutat estava en estat d´ ebullició inmens, segle XVI.
    El pintor anglés,Turner, també va pintar-la en tres viatges que va fer a Venècia en diferents èpocas de la seva vida, buscant els colors amb l’aigua -i mai millor dit- doncs fou un gran especialista amb la tècnica de l’aquarel.la.
    Bé… perdoneu que m’hagi envoltat d’aquest viatge vostre, però és un recorregut que val la pena fer i disfrutar-ho tal com ho vareu fer vosaltres, de segur que sí.¡¡ Benvinguts de nou.

    ResponElimina
  25. Josep,
    A banda de tots aquests honorables venecians que anomenes, hem d'afegir a la llista en Carlo Goldoni i tot i no ser venecians de naixement, van deixar també una petjada ben profunda a la ciutat, pintors com Tiziano, Bellini o el Veronès.
    En resum , una ciutat que respira cultura pels quatre cantons.
    Una abraçada

    ResponElimina
  26. Com he gaudit llegint el teu post de Venècia, jo ja no recordo els anys que fa que hi varem estar, és un lloc com dieu vosaltres per poder tornar moltes vegades

    ResponElimina
  27. Àngels,
    Per a nosaltres és una ciutat màgica, diferent de la resta de ciutats. per això ens agrada tant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  28. Hola,
    Vaig estar fa tres anys per aquestes dates per celebrar l’aniversari de la meva germana. Va ser meravellós poder prendre un pastís i una copa de cava a la P. San Marcos per a la nit i amb molt bona temperatura, per cert. Per mi és una ciutat preciosa, plena de racons per perdre’t.
    Espero poder tornar-hi algun dia!

    ResponElimina
  29. Eri,
    Es què Venècia es simplement diferent, oi?
    Gràcies per la visita. Una abraçada

    ResponElimina
  30. Bon dia,
    He trobat molt interessant el que heu escrit de Venècia i m'agradaria afegir alguna informació sobre el Palau Foscari que espero jutjareu interessant.

    La Universitat Ca’ Foscari ofereix l’excepcional oportunitat d’explorar la seva seu històrica en una visita guiada del Palau Foscari, una interessant experiència a mig camí entre la història, l’art i la cultura.
    Els hostes reviuran els antics fastos ocorreguts en aquesta joia de l’arquitectura gòtica veneciana al llarg de la seva història, des dels seus orígens i fins a la recent restauració de l’edifici passant per la creació de l’Escola Superior de Comerç, amb la visita als espais més emblemàtics, com ara els patis i l’Aula Baratto, projectada pel cèlebre arquitecte Carlo Scarpa.
    Embolcallats per una atmosfera intemporal, els visitants podran abocar-se al revolt més suggestiu del Gran Canal i admirar la mateixa vista que des de fa segles encanta a refutats artistes y a il•lustres personatges de tot el món.

    Per a més informació, consulteu el nostre web:
    Oficina de Relacions Públiques - Universitat Ca’ Foscari
    Dorsoduro 3246 – 30123 Venècia (Itàlia)
    041 2348323
    urp@unive.it
    www.unive.it/visita
    www.facebook.com/tourcafoscari
    www.twitter.com/cafoscaritour
    www.tripadvisor.com

    Desitjo que sigui del vostre interès,
    Elena

    ResponElimina